LLARGMETRATGE: "Agent 69 Jensen i Skyttens tegn" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0075643/

DURADA: 88 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El gimnàs sexual i el concepte de la clínica d'aprimament del doctor Wolfgang Schmierkäse, interpretat pel Paul Hagen.

PITJOR:
- L'aldarull en el cabaret de Tànger.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Agent 69 Jensen in the Sign of Sagittarius".
2. És el darrer lliurament de la sèrie de comèdies pornogràfiques produïdes per Happy Film protagonitzades per l'Ole Søltoft, que fa el paper de l'Agent 69 Jensen; la resta de pel·lícules de la sèrie són "I Jomfruens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0070209/, del 1973, "I Tyrens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0071643/, del 1974, "I Tvillingernes tegn" https://www.imdb.com/title/tt0073141/, del 1975, "I Løvens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0074661/, del 1976, i "Agent 69 Jensen i Skorpionens tegn" https://www.imdb.com/title/tt0075642/, del 1977.

COMENTARI: Un calimotxo https://ca.wikipedia.org/wiki/Calimotxo és allò de voler barrejar dues coses per fer-ne una de millor i que el resultat sigui espatllar els dos ingredients originals (encara que, per separat, ja siguin molt dolents). En aquest cas, comèdia i sexe. Perquè ni les situacions fan gràcia ni les escenes de pit i cuixa exciten gaire. Més aviat sembla, tot plegat, un vodevil dolent llefardat amb uns quants parracs lascius, coits, més o menys, explícits, fel·lacions i cunnilincions que no venen al cas. És a dir, parrussos, cigales, mamelles a l'estil del gènere de la pelleringa https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_destape amb l'excusa de parodiar l'univers James Bond https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Bond_(franqu%C3%ADcia). Per cert, hi ha un moment de referència, digues-li befa, a diferents títols de la franquícia, "Live and Let Die" https://en.wikipedia.org/wiki/Live_and_Let_Die_(novel), "Dr. No" https://en.wikipedia.org/wiki/Dr._No_(novel), "The Spy Who Loved Me" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Spy_Who_Loved_Me_(novel), "Goldfinger" https://ca.wikipedia.org/wiki/Goldfinger_(novel%C2%B7la) i "The Man with the Golden Gun" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Man_with_the_Golden_Gun_(novel).

EN UN MOT: Carallada.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Thirty Nine Steps" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0078389/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El descens en cadira de rodes per la rampa, des de l'habitació a la sala, estant el Hannay paralitzat.

PITJOR:
- La poca-solta de l'escena del Big Ben.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit, es mostren els rètols "Edmund Appleton was convicted of treason in May 1914" i "And thanks to Richard Hannay, Britain gained valuable time to prepare for the Great War".
2. Representa la 3a adaptació, després de la dirigida per l'Alfred Hitchcock, en 1935, i la signada pel Ralph Thomas, en 1959, de la novel·la "The Thirty-Nine Steps", a càrrec de l'escocès John Buchan, publicada en 1915.
3. El Robert Powell, que interpreta el personatge protagonista, en Richard Hannay, va recuperar el paper per a la sèrie de televisió de l'ITV creada pel Ken Hannam, "Hannay", emesa en dues temporades, entre el 6 de gener i el 10 de febrer del 1988, la primera, i entre el 31 de gener i el 14 de març del 1989, la segona.
4. A partir d'un pressupost d'1 milió i mig de lliures, va recaptar uns 11 milions de dòlars.

COMENTARI: La fugida en si i la implacabilitat dels perseguidors proporcionen la tensió necessària per atrapar l'espectador mínimament. Però la impressió que queda és la d'un desenllaç matusser. Si més no, l'atmosfera sembla correcta. En fi, ha estat bé, almenys, per refrescar la història i per comparar l'enfocament amb el de la del mestre del suspens, que és l'altra versió que jo he vist.

EN UN MOT: Espatllada.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Rockers" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0079815/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Els plans de la impressió dels discs a la discogràfica del Joe Gibbs i l'escena del bateig al riu.

PITJOR:
- Es fa difícil d'entendre la barreja d'anglès i de crioll jamaicà que parlen.

NOTES:
1. Comptà amb un pressupost de 500 mil dòlars jamaicans.
2. La idea inicial del Theodoros Bafaloukos, el director i guionista, era fer un documental; de fet, l'entorn domèstic del protagonista és, de debó, llar, dona, la Monica Madgie Craig, i fills del Leroy "Horsemouth" Wallace.

COMENTARI: Es tracta d'una peça de cult per aficionats del reggae que es puguin emocionar en veure l'atmosfera del Kingston de finals dels 70s, amanida amb un reguitzell de figures del gènere com el Burning Spear, el Gregory "Jah Tooth" Isaacs, en Richard "Dirty Harry" Hall o el Robert "Robbie" Shakespeare. A mi, m'han sonat diferents temes de la banda sonora, com "Tenement Yard", l'èxit d'Inner Circle del 1976, amb el Jacob Miller al capdavant. Però, la pel·lícula en si resulta bastant insofrible, embafa.

EN UN MOT: Exclusiva.

PAÍS:           JAMAICA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Medusa Touch" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0077921/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- Els accidents perfectament fonamentats.
- L'acte passional de la doctora Zonfeld, en la pell de la Lee Remick.

PITJOR:
- Que l'investigador principal, en Brunel que encarna el Lino Ventura, sigui francès; un peatge degut per la co-producció.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima escrita pel Peter Van Greenaway, publicada el 1973.
2. Va rodar-se entre l'abril i el maig del 1977 a Londres i altres localitzacions d'Anglaterra com la Bristol Cathedral (la fictícia Minster Cathedral), Saint Mary's Church Towers, a prop de Reculver, Herne Bay, o Oakley Court, a la parròquia de Bray.
3. El Richard Burton, que fa d'en John Morlar, va cobrar per endavant 500 mil dòlars.

COMENTARI: De fet, l'excusa de la telequinesi m'ha decebut; m'esperava una cosa una mica més elaborada, sobretot, entenent que personatges influents anònims estaven pendents del cas. No obstant això, aprecio l'argumentació i la representació dels sinistres, especialment, l'estavellament de l'avió contra el gratacel i l'enderroc de la catedral, encara que els efectes visuals siguin de pa sucat amb oli. En aquest aspecte, el film ben bé podria haver acabat amb un bolet atòmic o amb la desintegració del cervell del John Morlar. Així, malgrat certa sensació de mancança, l'estona ha estat de bon profit.

EN UN MOT: Intensa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Day of the Woman" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0077713/
Nota SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: L'escena inicial, de sortida de la ciutat de Nova York.
Pitjor: El paper del Richard Pace, que fa del Matthew Duncan.
Curiositat: També, coneguda amb el títol "I Spit on Your Grave", que es va utilitzar en el remake dirigit pel Steven R. Monroe del 2010. A més, el 2019 va estrenar-se una seqüela titulada, "I Spit on Your Grave: Deja Vu", en la que participaven tant el director com la protagonista originals, el Meir Zarchi i la Camille Keaton. El director va trigar quatre mesos en escriure el guió i es va inspirar en un incident que va viure en el que va haver d'ajudar una noia que havia estat violada. Més de 4.000 actrius van acudir al càsting per fer de la Jennifer Hills. Va ser al 1980 quan la Jerry Gross Organization va canviar-li el títol original com a condició a accedir a distribuir-la. En països com Irlanda, Noruega o Islàndia va ser prohibida. Altres títols utilitzats van ser "I Hate Your Guts" i "The Rape and Revenge of Jennifer Hill".

Comentari:
Fàstic per la violència física i pena per molts detalls ridículs, com la representació de les penetracions o les venjances. No obstant, se li han de reconèixer alguns mèrits puntuals; per exemple, els plans que mostren la recuperació de la víctima després de l'agressió. Pel tema controvertit que toca resulta especialment incòmode, se m'ha fet llarga. Patètica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Watership Down" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0078480/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El fragment en el que sona la cançó "Bright Eyes", interpretada per l'Art Garfunkel, i en el que en Fiver, guiat per la seva intuïció en forma de conill negre, troba el seu germà Hazel ferit, amagat a una claveguera. La mort del Hazel.
Pitjor: En la visita a la granja Nuthanger, quan el Hazel ha de fugir sense haver pogut alliberar la Clover i la resta de les femelles, el que sembla un nyap visual en el seu salt. 
Curiositat: Basada en la novel·la del mateix títol d'en Richard George Adams publicada el 1972. La majoria de localitzacions s'inspiren en llocs de Hampshire i rodalies, a Anglaterra. Segons els inversors del projecte, els guanys sobre la seva aportació s'eleven al cinc mil per cent.

Comentari:
Captivadora per l'èpica, la mística, la bellesa natural del dibuix, la barreja de detalls antropomòrfics i animals en els personatges. Una grata experiència.  

Perdoneu per la meva ignorància!