LLARGMETRATGE: "Dogme 1 Festen" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0154420/

DURADA: 105 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estratègia del Christian Klingenfeldt-Hansen, el paper interpretat per l'Ulrich Thomsen, per denunciar en públic les maldats del Helge, encarnat pel Henning Moritzen.

PITJOR:
- Les deficiències tècniques a compte del Dogme 95, especialment, en el vessant de la il·luminació.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "The Celebration".
2. Fou el primer film que obeïa els preceptes del manifest del Dogme 95 https://ca.wikipedia.org/wiki/Dogma_95, ideat pel mateix director de la pel·lícula, en Thomas Vinterberg, juntament amb el Lars von Trier.
3. Se'n han fet diferents adaptacions al teatre entre les quals la del 2004 realitzada pel David Eldridge https://en.wikipedia.org/wiki/Festen_(play).
4. El director fa un cameo intervenint com a conductor del taxi que porta el Gbatokai Dakinah a l'entrada de Skjoldenæsholm https://en.wikipedia.org/wiki/Skjolden%C3%A6sholm, on es celebra la festa.
5. Durant els crèdits, sona la melodia de "Music Box Dancer" https://en.wikipedia.org/wiki/Music_Box_Dancer, la peça d'en Frank Mills enregistrada en 1974, mentre s'intercalen imatges d'una capsa de música.

COMENTARI: Un assumpte desagradable i molta traça a l'hora de violentar l'espectador, sobretot, amb les marranades impunes del Michael, el personatge del Thomas Bo Larsen; les agressions, les actituds masclistes i racistes. El que no m'ha acabat de quadrar tant és la paciència i la cooperació de la parròquia o la situació de segrest col·lectiu amb conxorxa inclosa entre el protagonista i el personal de servei de l'hotel. És a dir, trobo que l'acció entra en una mena d'atzucac després de la primera bomba en quedar mancada d'una reacció raonable. D'alguna manera, s'ajorna la resolució forçant un parell d'envestides més. I això, a mi, m'ha avorrit. Reconeixo, no obstant, la capacitat per a la pertorbació.

EN UN MOT: Incòmoda.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Idioterne" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0154421/

DURADA: 109 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La convicció de la Karen, el personatge de la Bodil Jørgensen, a l'hora d'exposar-se a la família seva.

PITJOR:
- El micròfon que apareix en quadre de tant en tant, malgrat sigui permès segons el manifest del moviment.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Idiots" o "Dogma 2: The Idiots".
2. Va elaborar-se d'acord a les directrius del "Dogma 95" https://ca.wikipedia.org/wiki/Dogma_95.
3. Representa la segona pel·lícula de la trilogia del Lars von Trier anomenada "Guldhjerte-trilogi", precedida per "Breaking the Waves", en 1996, i continuada per "Dancer in the Dark", en el 2000.
4. El rodatge es va portar a terme entre maig i juny del 1997 en indrets de la perifèria de la capital danesa, com el districte de Holte del Rudersdal Kommune; el guió es va escriure, literalment, en 4 dies.

COMENTARI: Pel que fa al format, una cagarada. Perquè una cosa és la naturalitat, l'espontaneïtat, la frescor, digues-li com vulguis, i l'altra, molt diferent, la deixadesa. Visualment, em sembla deficient; sobretot, tenint en compte el pressupost de 17 milions de corores del que disposava. El vessant dramàtic, en canvi, el puc arribar a entendre. Més enllà de l'argument, de la idea que retrata d'aquest col·lectiu d'aprofitats, els quals em semblen execrables, imagino que l'exercici de posar-se en la pell d'individus amb discapacitat intel·lectual propiciava una oportunitat ben bona pels actors, per experimentar. A mi m'ha semblat de mal gust i bastant roí. Però a la Bodil Jørgensen, al Nikolaj Lie Kaas i a l'Anne Louise Hassing, els va significar els guardons de Bedste kvindelige hovedrolle, Bedste mandlige birolle i Bedste kvindelige birolle, respectivament, en la 52a edició dels Bodilprisen.

EN UN MOT: Ofensiva.

PAÍS:           DINAMARCA, FRANÇA, ITÀLIA, PAÏSSOS BAIXOS, ESPANYA, SUÈCIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        MALAMENT.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   BÉ.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "A Kaito" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0246734/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La precipitació de la Sawa i el guardaespatlles des de dalt d'un edifici sobre un cotxe, després, tots sobre un camió i, finalment, aquest caient als passadissos del metro, ensorrant el tros de carrer. El títol.
Pitjor: Els pantalons curts de l'Oburi. La manera de sortir-se'n, tant la Sawa com l'Oburi, totalment indemnes, d'algunes situacions en la missió de l'actor de cinema i del funcionari corrupte, respectivament.
Curiositat: Originalment, són dos OVA de 26 minuts cadascun. També, coneguda com "Kite" o "A Kite". La versió íntegra fou prohibida a Noruega per contenir escenes considerades de pederàstia. Al 2008, va estrenar-se una seqüela en vídeo del mateix director, el Yasuomi Umetsu, titulada "KITE Liberator". Al 2014, va estrenar-se una adaptació homònima amb actors reals dirigida pel Ralph Ziman. S'han fet vàries distribucions amb diferents graus de censura. Les escenes pornogràfiques estaven imposades per contracte per les productores.

Comentari:
Em sap greu haver pogut veure només la versió més censurada perquè, estic segur, les escenes sexuals haurien emfatitzat la perversió i el sadisme de l'Akai, més enllà de la probable repugnància provocada. Però, tal qual, retrata bé l'atmosfera de perdició, excel·lentment amanida per acció oportuna, més o menys realista. Traspua la flaire de l'anime transgressor que ens va enamorar a molts als noranta. Sòrdida.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le Violon Rouge" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0120802/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El tros de Viena. La clandestinitat de l'episodi de Shanghai.
Pitjor: La lascívia d'Oxford.
Curiositat: Inspirada en la història del "Red Mendelssohn", un violí Stradivarius del 1720. Li va ser atorgat un guardó de l'acadèmia dels Estats Units per la música original. El títol internacional és "The Red Violin". El nen de nou anys que interpretà l'orfe prodigi Kaspar Weiss del segon capítol es diu Christoph Koncz i esdevingué, d'adult, violinista, director i músic de cambra.

Comentari:
En assabentar-me que el Samuel L. Jackson formava part de l'elenc, fent de Charles Morritz, he tingut el convenciment que la pel·lícula seria una porqueria. Davant d'això, no puc amagar la meva repulsió visceral per aquest actor. Afortunadament, només apareix en un dels fragments. Per la resta, prou correcta. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Samehada Otoko to Momojiri Onna" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0169222/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les peculiaritats dels personatges. L'atac final del Yamada, interpretat pel Tatsuya Gashuuin, amb gag del llum inclòs.
Pitjor: El ritme.
Curiositat: El seu títol alternatiu es "Shark Skin Man and Peach Hip Girl". Està basada en el manga homònim de'n Minetarou Mochizuki.

Comentari:
Les petites pinzellades d'humor i, en general, el to burleta que incentiven els participants del conte amb les seves singularitats és d'agrair. No obstant, pel tipus d'història i argument que se'ns mostra, els esdeveniments no acaben de despertar gaire interès. M'ha costat una mica pair-la.

Perdoneu per la meva ignorància!