Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14114802/
DURADA: 105 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
MILLOR:
- El taller i la feina del Leonard Burling, el paper interpretat pel Mark Rylance; s'explica que un expert va supervisar tot allò que es mostra relacionat amb la confecció i l'art tèxtil.
PITJOR:
- La resurrecció del Francis, el personatge del Johnny Flynn.
NOTES:
1. Fou enregistrada en el Troubadour Wembley Park Theatre del districte londinenc de Wembley entre març i abril de 2021.
2. Diu el Graham Moore, director i co-guionista, juntament, amb el Johnathan McClain, que la inspiració fou una dada que van llegir en un llibre sobre Savile Row https://en.wikipedia.org/wiki/Savile_Row, la via de la capital anglesa, que situava el primer micròfon ocult de la història del Federal Bureau of Investigation (FBI) en una sastreria de Chicago, la ciutat de l'estat nord-americà d'Illinois, en 1956.
COMENTARI: Si l'experiment era circumscriure l'acció a la botiga, el trobo limitant. De fet, en algun moment, la permanència en l'escenari, a raó d'una perillositat exterior, sembla un pèl forçada. I, tampoc, les excuses que expliquen la trama em convencen gaire; des de la perícia per extreure informació de la Mable Shaun, encarnada per la Zoey Deutch, fins aquesta bústia d'intercanvi desprotegida. Assegura, el Graham Moore, que això de The Outfit, aquesta xarxa d'organitzacions criminals interestatal, va existir; tal com la presenta, grinyola. La gràcia, potser, rau en el protagonista, que resulta una mica entranyable. Si més no, el film passa prou bé.
EN UN MOT: Encaixonada.
PAÍS: GB.
INTERÈS: BÉ.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: REGULAR.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Embolic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Embolic. Mostrar tots els missatges
dissabte, 29 de juliol del 2023
LLARGMETRATGE: "The Outfit" (2022)
diumenge, 17 de maig del 2020
LLARGMETRATGE: "A Touch of Class" (1973)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070819/
DURADA: 106 minuts.
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).
MILLOR:
- Les vistes de Londres i Marbella de principis dels 70's.
- El gest de l'americà amb el mosso en la partida de golf.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070819/
DURADA: 106 minuts.
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).
MILLOR:
- Les vistes de Londres i Marbella de principis dels 70's.
- El gest de l'americà amb el mosso en la partida de golf.
- El sarcasme del títol.
PITJOR:
- Com es resol que l'esposa no s'incorpori al viatge.
- Les topades físiques i dialèctiques dels amants.
- La plorera quan miren a la tele "Brief Encounter", la pel·lícula del 1945 dirigida pel David Lean.
NOTES:
1. Adaptació de la història d'en Melvin Frank, "She Loves Me, She Told Me So Last Night".
2. Té un argument semblant al film del 1960, "The Facts of Life", dirigit pel mateix Melvin Frank i el Norman Panama.
3. La Glenda Jackson declarà que el director va contactar amb ella després d'aparèixer en un sketch del programa de la BBC "The Morecambe & Wise Show" el 1971.
4. Li va ser atorgat el guardó de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) a la millor actriu a la protagonista en la 46a edició dels premis.
COMENTARI: Quan a la primera escena veus a un paio impertinent i malcarat que tira pel terra un nen i la mare del nano se li insinua ja veus que els dos són imbècils. A partir d'aleshores, res del que els passi m'importarà una merda. I així ha estat, la parella principal d'actors m'ha repel·lit i la història ha deixat d'interessar-me. Per la resta, normaleta.
EN UN MOT: Antipàtica.
Perdoneu per la meva ignorància!
PITJOR:
- Com es resol que l'esposa no s'incorpori al viatge.
- Les topades físiques i dialèctiques dels amants.
- La plorera quan miren a la tele "Brief Encounter", la pel·lícula del 1945 dirigida pel David Lean.
NOTES:
1. Adaptació de la història d'en Melvin Frank, "She Loves Me, She Told Me So Last Night".
2. Té un argument semblant al film del 1960, "The Facts of Life", dirigit pel mateix Melvin Frank i el Norman Panama.
3. La Glenda Jackson declarà que el director va contactar amb ella després d'aparèixer en un sketch del programa de la BBC "The Morecambe & Wise Show" el 1971.
4. Li va ser atorgat el guardó de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) a la millor actriu a la protagonista en la 46a edició dels premis.
COMENTARI: Quan a la primera escena veus a un paio impertinent i malcarat que tira pel terra un nen i la mare del nano se li insinua ja veus que els dos són imbècils. A partir d'aleshores, res del que els passi m'importarà una merda. I així ha estat, la parella principal d'actors m'ha repel·lit i la història ha deixat d'interessar-me. Per la resta, normaleta.
EN UN MOT: Antipàtica.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 4 d’abril del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Bet" (2020)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7311770/
Nota SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).
Revisió: He estat temptat d'abandonar-la a mitges.
Millor: La història del gat anomenat Isabel que explica la Natasha Little, fent el paper de la Isabel.
Pitjor: Les situacions ridícules en les que es veuen involucrats tots plegats i les pallassades del Douglas Hodge, interpretant l'Albert.
Curiositat: S'havia considerat de títol "Aftershocks". Als crèdits, apareix la inscripció "in memory of SEBASTIAN DANICIC".
Comentari:
Pels llocs, les reaccions dels personatges i tal com es desenvolupen els diàlegs sembla massa casolana, limitada. Tret de la juguesca, que tampoc és gaire enginyosa, no ofereix res d'interessant en cap sentit. A sobre, ens castiga amb situacions incòmodes, dolorosament ridícules. No és que els actors ho facin malament en si, és que el guió no dóna per més. Domèstica.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7311770/
Nota SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).
Revisió: He estat temptat d'abandonar-la a mitges.
Millor: La història del gat anomenat Isabel que explica la Natasha Little, fent el paper de la Isabel.
Pitjor: Les situacions ridícules en les que es veuen involucrats tots plegats i les pallassades del Douglas Hodge, interpretant l'Albert.
Curiositat: S'havia considerat de títol "Aftershocks". Als crèdits, apareix la inscripció "in memory of SEBASTIAN DANICIC".
Comentari:
Pels llocs, les reaccions dels personatges i tal com es desenvolupen els diàlegs sembla massa casolana, limitada. Tret de la juguesca, que tampoc és gaire enginyosa, no ofereix res d'interessant en cap sentit. A sobre, ens castiga amb situacions incòmodes, dolorosament ridícules. No és que els actors ho facin malament en si, és que el guió no dóna per més. Domèstica.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimecres, 25 de març del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Pokémon Detective Pikachu" (2019)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5884052/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena del pokémon mim. L'escena del pokémon Torterra, en japonès, Dodaitosu.
Pitjor: El fet que només en Tim Goodman, interpretat pel Justice Smith, pot sentir el que diu el Pikachu, amb la veu del Ryan Reynolds; segons el director, el Rob Letterman, per l'enllaç emocional especial entre fill i pare.
Curiositat: Producte de la franquícia Pokémon basat en el videojoc homònim desenvolupat per Creatures Inc. i llançat el 2016. Recaptació de més de 433 milions de dòlars sobre un pressupost aproximat de 150 milions. En l'inici dels títols de crèdit es mostren unes imatges pixelades del protagonista (en una recreació de la pantalla en blanc i negre del joc "Pokémon Red and Blue"); i, tot seguit, es veu una seqüència amb il·lustracions d'estil manga per presentar partíceps del film i l'elenc principal. Ryme City és Londres, amb alguns retocs.
Comentari:
Les expectatives, aquí, eren molt baixes. Senzillament, mai m'havia atret aquest univers dels "monstres de butxaca" amb els seus caçadors/entrenadors. I, els primers compassos de la pel·lícula, després de la seqüència preludi de la fujida del Mewtwo, tampoc m'ajudaven a eliminar reticències. No obstant, la sola perspectiva d'un argument més enllà d'enfrontaments entre bestioles prometia quelcom aprofitable. Així ha estat que, amb un argument prou decent, la descaradura simpàtica del Pikachu i una proposta visual bastant correcta, m'ha atrapat. Sí, m'ha divertit. Solvent.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5884052/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena del pokémon mim. L'escena del pokémon Torterra, en japonès, Dodaitosu.
Pitjor: El fet que només en Tim Goodman, interpretat pel Justice Smith, pot sentir el que diu el Pikachu, amb la veu del Ryan Reynolds; segons el director, el Rob Letterman, per l'enllaç emocional especial entre fill i pare.
Curiositat: Producte de la franquícia Pokémon basat en el videojoc homònim desenvolupat per Creatures Inc. i llançat el 2016. Recaptació de més de 433 milions de dòlars sobre un pressupost aproximat de 150 milions. En l'inici dels títols de crèdit es mostren unes imatges pixelades del protagonista (en una recreació de la pantalla en blanc i negre del joc "Pokémon Red and Blue"); i, tot seguit, es veu una seqüència amb il·lustracions d'estil manga per presentar partíceps del film i l'elenc principal. Ryme City és Londres, amb alguns retocs.
Comentari:
Les expectatives, aquí, eren molt baixes. Senzillament, mai m'havia atret aquest univers dels "monstres de butxaca" amb els seus caçadors/entrenadors. I, els primers compassos de la pel·lícula, després de la seqüència preludi de la fujida del Mewtwo, tampoc m'ajudaven a eliminar reticències. No obstant, la sola perspectiva d'un argument més enllà d'enfrontaments entre bestioles prometia quelcom aprofitable. Així ha estat que, amb un argument prou decent, la descaradura simpàtica del Pikachu i una proposta visual bastant correcta, m'ha atrapat. Sí, m'ha divertit. Solvent.
Perdoneu per la meva ignorància!
divendres, 3 de gener del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Thin Man" (1934)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0025878/
Nota SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els tocs còmics, des del gag del mot "sexagenari" al policia vestit de cambrer obligant a prendre un còctel els convidats.
Pitjor: La tendència alcohòlica del Nick. L'escena en la que fa punteria amb l'escopeta de joguina.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima i del mateix any escrita pel Dashiell Hammett, la qual apareix en els títols de presentació en edició impresa. Aquest llargmetratge es considera anterior a l'aplicació estricta del Hays Code, la guia de censura de la indústria, vigent des de mitjans del 1934 fins al 1968. El gos que fa d'Asta era un Fox Terrier anomenat Skippy que va aparèixer a més d'una vintena de pel·lícules. S'en van fer cinc seqüeles, "After the Thin Man", del 1936, "Another Thin Man", del 1939, "Shadow of the Thin Man", del 1941, "The Thin Man Goes Home", del 1945, i "Song of the Thin Man", del 1947. Els personatges del Nick i la Nora Charles, interpretats pel William Powell i la Myrna Loy en aquest film, van aparèixer, també, en programes de ràdio, sèries de televisió, musicals i obres de teatre.
Comentari:
L'actitud despreocupada i lúdica de la parella protagonista marca el to de la història, de manera que, fins i tot, el cop de puny del marit a la muller per protegir-la d'un hipotètic tret fa riure. Diria que el misteri importa poc, cal acceptar el joc. Senzillament, es divertit veure com es mouen els uns i els altres cap aquí i cap allà. Simpàtica.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0025878/
Nota SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els tocs còmics, des del gag del mot "sexagenari" al policia vestit de cambrer obligant a prendre un còctel els convidats.
Pitjor: La tendència alcohòlica del Nick. L'escena en la que fa punteria amb l'escopeta de joguina.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima i del mateix any escrita pel Dashiell Hammett, la qual apareix en els títols de presentació en edició impresa. Aquest llargmetratge es considera anterior a l'aplicació estricta del Hays Code, la guia de censura de la indústria, vigent des de mitjans del 1934 fins al 1968. El gos que fa d'Asta era un Fox Terrier anomenat Skippy que va aparèixer a més d'una vintena de pel·lícules. S'en van fer cinc seqüeles, "After the Thin Man", del 1936, "Another Thin Man", del 1939, "Shadow of the Thin Man", del 1941, "The Thin Man Goes Home", del 1945, i "Song of the Thin Man", del 1947. Els personatges del Nick i la Nora Charles, interpretats pel William Powell i la Myrna Loy en aquest film, van aparèixer, també, en programes de ràdio, sèries de televisió, musicals i obres de teatre.
Comentari:
L'actitud despreocupada i lúdica de la parella protagonista marca el to de la història, de manera que, fins i tot, el cop de puny del marit a la muller per protegir-la d'un hipotètic tret fa riure. Diria que el misteri importa poc, cal acceptar el joc. Senzillament, es divertit veure com es mouen els uns i els altres cap aquí i cap allà. Simpàtica.
Perdoneu per la meva ignorància!
dijous, 2 de gener del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Der Vorname" (2018)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7477310/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El resum de la vetllada que la Caroline Peters, que fa de l'Elisabeth, conta per telèfon a la seva mare.
Pitjor: La broma final del Thomas, interpretat pel Florian David Fitz, dient que la notícia dolenta és que el nounat és una nena.
Curiositat: En anglès, s'anomena "How About Adolf?". És una adaptació de l'obra de teatre del 2010 titulada "Le Prénom", del Matthieu Delaporte i l'Alexandre de la Patellière. L'obra va ser portada al cinema pels mateixos autors el 2012. Al principi dels títols de crèdit es veu la imatge d'una ecografia. Rodada a Bonn, Alemanya.
Comentari:
Al principi, m'he trobat pensant "Quina bajanada de discussió, això del nom!"... Després, l'assumpte es torna en una petita disputa de ventilador en la que alguns personatges es disparen retrets a discreció. Però, excepte pel cop de puny de cap al final, la situació sembla bastant controlada. Al cap i a la fi, no es pretén trencar res, com il·lustra l'Elisabeth quan mana, "Calma't o ves-te'n!", el seu germà anuncia, "Marxo!", i ella rectifica, "No, Thomas! Calma't i queda't!". Un altre moment d'alleujament és aquell en el que tots comparteixen la burla per la cara del Thomas. Està bé, li hauria posat més nota si no fos un remake. Quotidiana.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7477310/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El resum de la vetllada que la Caroline Peters, que fa de l'Elisabeth, conta per telèfon a la seva mare.
Pitjor: La broma final del Thomas, interpretat pel Florian David Fitz, dient que la notícia dolenta és que el nounat és una nena.
Curiositat: En anglès, s'anomena "How About Adolf?". És una adaptació de l'obra de teatre del 2010 titulada "Le Prénom", del Matthieu Delaporte i l'Alexandre de la Patellière. L'obra va ser portada al cinema pels mateixos autors el 2012. Al principi dels títols de crèdit es veu la imatge d'una ecografia. Rodada a Bonn, Alemanya.
Comentari:
Al principi, m'he trobat pensant "Quina bajanada de discussió, això del nom!"... Després, l'assumpte es torna en una petita disputa de ventilador en la que alguns personatges es disparen retrets a discreció. Però, excepte pel cop de puny de cap al final, la situació sembla bastant controlada. Al cap i a la fi, no es pretén trencar res, com il·lustra l'Elisabeth quan mana, "Calma't o ves-te'n!", el seu germà anuncia, "Marxo!", i ella rectifica, "No, Thomas! Calma't i queda't!". Un altre moment d'alleujament és aquell en el que tots comparteixen la burla per la cara del Thomas. Està bé, li hauria posat més nota si no fos un remake. Quotidiana.
Perdoneu per la meva ignorància!
dijous, 26 de desembre del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Christmas in July" (1940)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0032338/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Quan els nens li llancen tomàquets d'una parada al Raymond Walburn, que fa del Dr. Maxford, i el venedor els diu "No agafeu els bons!". El discurs del Mr. Baxter, encarnat en l'Ernest Truex, reconeixent que no se'n refia del seu propi criteri. L'eslògan, "If you can't sleep at night, it isn't the coffee - it's the bunk".
Pitjor: L'escena dels protagonistes al terrat, al principi del film. El moment de donar-li la nina a la Sophie, la nena en la cadira de rodes interpretada per la Sheila Sheldon.
Curiositat: Basada en l'obra de teatre del 1931, "A Cup of Coffee", escrita pel mateix director, el Preston Sturges. Els títols de treball de la pel·lícula van ser "The New Yorkers", "Something to Shout About" i el propi "A Cup of Coffee". El 1934, Universal contractà l'autor per dirigir-ne l'adaptació però el film mai va realitzar-se. Quan el director va passar a la Paramount, va convèncer-los de recomprar el guió per 6.000 dòlars. El 1944, Lux Radio Theatre va presentar una adaptació radiofònica. El 1954, l'NBC va presentar la versió televisiva en el Lux Video Theatre.
Comentari:
Poc còmica, malgrat es consideri comèdia; de fet, gairebé, incòmoda, en algunes escenes. No obstant, tant la premissa com el desenllaç tenen certa gràcia i els personatges semblen destil·lar bondat. A més, és breu; passa ràpid. Ingènua.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0032338/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Quan els nens li llancen tomàquets d'una parada al Raymond Walburn, que fa del Dr. Maxford, i el venedor els diu "No agafeu els bons!". El discurs del Mr. Baxter, encarnat en l'Ernest Truex, reconeixent que no se'n refia del seu propi criteri. L'eslògan, "If you can't sleep at night, it isn't the coffee - it's the bunk".
Pitjor: L'escena dels protagonistes al terrat, al principi del film. El moment de donar-li la nina a la Sophie, la nena en la cadira de rodes interpretada per la Sheila Sheldon.
Curiositat: Basada en l'obra de teatre del 1931, "A Cup of Coffee", escrita pel mateix director, el Preston Sturges. Els títols de treball de la pel·lícula van ser "The New Yorkers", "Something to Shout About" i el propi "A Cup of Coffee". El 1934, Universal contractà l'autor per dirigir-ne l'adaptació però el film mai va realitzar-se. Quan el director va passar a la Paramount, va convèncer-los de recomprar el guió per 6.000 dòlars. El 1944, Lux Radio Theatre va presentar una adaptació radiofònica. El 1954, l'NBC va presentar la versió televisiva en el Lux Video Theatre.
Comentari:
Poc còmica, malgrat es consideri comèdia; de fet, gairebé, incòmoda, en algunes escenes. No obstant, tant la premissa com el desenllaç tenen certa gràcia i els personatges semblen destil·lar bondat. A més, és breu; passa ràpid. Ingènua.
Perdoneu per la meva ignorància!
dijous, 12 de desembre del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Zoom" (2015)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3763866/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El cercle argumental interconnectat.
Pitjor: El desenllaç és vague.
Curiositat: El Niv Fichman, el productor, va oferir fer una pel·lícula a en Pedro Morelli i aquest va empescar-se la premissa. Des de l'oferiment, van passar 5 anys fins que es va enllestir el film. Les parts animades utilitzen la tècnica de la rotoscòpia.
Comentari:
Afavorida per un to de comèdia àgil, encara que no acabi de consumar situacions gaire divertides, resulta lleugera i amena. La combinació dels tres mitjans d'expressió, gràfic, audiovisual i literari, sense dubte, l'aspecte més remarcable. Simpàtica.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3763866/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El cercle argumental interconnectat.
Pitjor: El desenllaç és vague.
Curiositat: El Niv Fichman, el productor, va oferir fer una pel·lícula a en Pedro Morelli i aquest va empescar-se la premissa. Des de l'oferiment, van passar 5 anys fins que es va enllestir el film. Les parts animades utilitzen la tècnica de la rotoscòpia.
Comentari:
Afavorida per un to de comèdia àgil, encara que no acabi de consumar situacions gaire divertides, resulta lleugera i amena. La combinació dels tres mitjans d'expressió, gràfic, audiovisual i literari, sense dubte, l'aspecte més remarcable. Simpàtica.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimecres, 27 de novembre del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Good Boys" (2019)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7343762/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La incursió a la seu de la fraternitat. El Jacob Tremblay, interpretant el Max, demanant si pot fer un petó a la noia abans de fer-ho.
Pitjor: Els xiscles del Keith L. Williams fent de Lucas.
Curiositat: Recaptació de 110 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 20. El productor, en Seth Rogen, va haver de disculpar-se perquè es van filtrar unes fotografies del rodatge que mostraven un doble del Keith L. Williams portant maquillatge negre per tapar la seva pell, més clara que la de l'actor titular.
Comentari:
Hi ha massa elements ridículs, suposadament infantils, però que, en realitat, són penosos i idiotes. El contrast de mostrar nens fent coses d'adults no acaba de funcionar, sobretot, perquè la compensació en ingenuïtat puntual és desequilibrada. Li sobren minuts. Incòmoda.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7343762/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La incursió a la seu de la fraternitat. El Jacob Tremblay, interpretant el Max, demanant si pot fer un petó a la noia abans de fer-ho.
Pitjor: Els xiscles del Keith L. Williams fent de Lucas.
Curiositat: Recaptació de 110 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 20. El productor, en Seth Rogen, va haver de disculpar-se perquè es van filtrar unes fotografies del rodatge que mostraven un doble del Keith L. Williams portant maquillatge negre per tapar la seva pell, més clara que la de l'actor titular.
Comentari:
Hi ha massa elements ridículs, suposadament infantils, però que, en realitat, són penosos i idiotes. El contrast de mostrar nens fent coses d'adults no acaba de funcionar, sobretot, perquè la compensació en ingenuïtat puntual és desequilibrada. Li sobren minuts. Incòmoda.
Perdoneu per la meva ignorància!
divendres, 4 d’octubre del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Fukrey" (2013)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2806788/
Nota SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència animada inicial. El personatge que interpreta l'Ashraful Haque, en Shakiya, que desvalisa constantment el vehicle del Lali, encarnat pel Manjot Singh. El que fa de pare del Zafar, en S.K. Lalwani, pel rictus.
Pitjor: La batuda a la rave i la posterior persecució del cotxe de policia a la motocicleta.
Curiositat: Va convertir-se en un sleeper hit, "èxit dorment", i va ser re-estrenada per demanda popular. "Fukrey Returns", del 2017 i del mateix director, n'és la seqüela. Comptant amb un pressupost de 160 milions de rupies, en va recaptar al voltant de 785 milions. Internacionalment, es coneix, també, amb el nom de "Worthless" o "Slacker". El personatge que fa la Richa Chadda, la Bholi Punjaban, està remotament inspirat en la Geeta Arora, també coneguda com Sonu Punjaban.
Comentari:
Si partim de la base que el metratge és massa llarg (oficialment, 139 minuts), que la premissa és estúpida, que els escenaris no són especialment atractius, que l'acció és, més aviat, penosa, que no hi ha ni un trist número musical... que l'actor darrera del Vikas "Hunny" Gulati, en Pulkit Samrat, m'ha resultat com un gra al cul pels posats que mostra... Pobra.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2806788/
Nota SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència animada inicial. El personatge que interpreta l'Ashraful Haque, en Shakiya, que desvalisa constantment el vehicle del Lali, encarnat pel Manjot Singh. El que fa de pare del Zafar, en S.K. Lalwani, pel rictus.
Pitjor: La batuda a la rave i la posterior persecució del cotxe de policia a la motocicleta.
Curiositat: Va convertir-se en un sleeper hit, "èxit dorment", i va ser re-estrenada per demanda popular. "Fukrey Returns", del 2017 i del mateix director, n'és la seqüela. Comptant amb un pressupost de 160 milions de rupies, en va recaptar al voltant de 785 milions. Internacionalment, es coneix, també, amb el nom de "Worthless" o "Slacker". El personatge que fa la Richa Chadda, la Bholi Punjaban, està remotament inspirat en la Geeta Arora, també coneguda com Sonu Punjaban.
Comentari:
Si partim de la base que el metratge és massa llarg (oficialment, 139 minuts), que la premissa és estúpida, que els escenaris no són especialment atractius, que l'acció és, més aviat, penosa, que no hi ha ni un trist número musical... que l'actor darrera del Vikas "Hunny" Gulati, en Pulkit Samrat, m'ha resultat com un gra al cul pels posats que mostra... Pobra.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 22 de setembre del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Planeta Singli" (2016)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5127398/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El musical escolar, perquè no fa pena. Les cares de múrria de la Joanna Jarmołowicz, fent de la Zośka.
Pitjor: Els moments violents o de vergonya aliena, com la ruptura del Bogdan i l'Ola, interpretats pel Tomasz Karolak i la Weronika Książkiewicz, respectivament.
Curiositat: Dues seqüeles succeeixen aquesta pel·lícula, els anys 2018 i 2019. Superà els 9 milions de dòlars de recaptació.
Comentari:
Pel meu gust una mica massa llarga, tot i que, he de reconèixer, tot allò inclòs és pertinent. Tractant-se del gènere que és, el final es pot anticipar, relativament. No obstant, resulta agradable presenciar el tancament net i raonable dels temes oberts. No deixa de ser el mateix de sempre, però m'ha fet el pes (potser, gràcies a la bella Agnieszka Więdłocha, que encarna l'Ania, la protagonista). Complidora.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5127398/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El musical escolar, perquè no fa pena. Les cares de múrria de la Joanna Jarmołowicz, fent de la Zośka.
Pitjor: Els moments violents o de vergonya aliena, com la ruptura del Bogdan i l'Ola, interpretats pel Tomasz Karolak i la Weronika Książkiewicz, respectivament.
Curiositat: Dues seqüeles succeeixen aquesta pel·lícula, els anys 2018 i 2019. Superà els 9 milions de dòlars de recaptació.
Comentari:
Pel meu gust una mica massa llarga, tot i que, he de reconèixer, tot allò inclòs és pertinent. Tractant-se del gènere que és, el final es pot anticipar, relativament. No obstant, resulta agradable presenciar el tancament net i raonable dels temes oberts. No deixa de ser el mateix de sempre, però m'ha fet el pes (potser, gràcies a la bella Agnieszka Więdłocha, que encarna l'Ania, la protagonista). Complidora.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimarts, 23 de juliol del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Failure to Launch" (2006)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0427229/
Nota SUBJECTIVA: 12 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Les activitats lúdiques que fan els amics.
Pitjor: La resolució retransmesa.
Curiositat: Comptava amb 50 milions de dòlars de pressupost i en va recaptar més de 128 a taquilles.
Comentari:
Potser, hauria estat una altra cosa si els protagonistes no haguessin estat repel·lents d'entrada; tant el Matthew McConaughey fent de'n Tripp, com la Sarah Jessica Parker interpretant la Paula. Es tracta d'una pel·lícula amb un plantejament mínimament prometedor però que es desenvolupa de la manera més òbvia i matussera possible, sense química entre els rols principals ni comicitat en les situacions ni els diàlegs. Arriba al ridícul. Estúpida.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0427229/
Nota SUBJECTIVA: 12 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Les activitats lúdiques que fan els amics.
Pitjor: La resolució retransmesa.
Curiositat: Comptava amb 50 milions de dòlars de pressupost i en va recaptar més de 128 a taquilles.
Comentari:
Potser, hauria estat una altra cosa si els protagonistes no haguessin estat repel·lents d'entrada; tant el Matthew McConaughey fent de'n Tripp, com la Sarah Jessica Parker interpretant la Paula. Es tracta d'una pel·lícula amb un plantejament mínimament prometedor però que es desenvolupa de la manera més òbvia i matussera possible, sense química entre els rols principals ni comicitat en les situacions ni els diàlegs. Arriba al ridícul. Estúpida.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 22 de juny del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dark" (2017)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5753856/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La caracterització dels personatges i l'escenificació.
Pitjor: La dispersió, certa deriva. La intervenció a la ràdio de la Katharina Nielsen, interpretada per la Jördis Triebel.
Curiositat: Va filmar-se en Univisium 2.00:1 amb una resolució Ultra HD. És la primera sèrie original en alemany de Netflix. La majoria de les escenes de bosc es van enregistrar a la Fahrtechnikakademie Kallinchen, a prop de Berlin. Consta de 10 episodis.
Comentari:
El plantejament no és gaire original; però l'ambientació dels diferents estrats temporals i l'atmosfera global de la sèrie, juntament amb un elenc molt escaient, fan de l'obra una peça interessant. Feixuga pel ritme de la narrativa o, potser, per la progressió lenta del fil principal, si és que n'hi ha cap. Em deixa frustració. Decebedora.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5753856/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La caracterització dels personatges i l'escenificació.
Pitjor: La dispersió, certa deriva. La intervenció a la ràdio de la Katharina Nielsen, interpretada per la Jördis Triebel.
Curiositat: Va filmar-se en Univisium 2.00:1 amb una resolució Ultra HD. És la primera sèrie original en alemany de Netflix. La majoria de les escenes de bosc es van enregistrar a la Fahrtechnikakademie Kallinchen, a prop de Berlin. Consta de 10 episodis.
Comentari:
El plantejament no és gaire original; però l'ambientació dels diferents estrats temporals i l'atmosfera global de la sèrie, juntament amb un elenc molt escaient, fan de l'obra una peça interessant. Feixuga pel ritme de la narrativa o, potser, per la progressió lenta del fil principal, si és que n'hi ha cap. Em deixa frustració. Decebedora.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 15 de juny del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Say My Name" (2018)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7250378/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment a l'orgue de l'església de "The House of the Rising Sun".
Pitjor: Tal com el personatge de la Mary Page, encarnat en la Lisa Brenner, engalipa el Theo i en Victor, interpretats pel Dafydd Llyr-Thomas i l'Aled Pugh, respectivament, per deixar-la lliure.
Curiositat: Li va ser atorgat el guardó de millor pel·lícula gal·lesa en el Cardiff International Film Festival.
Comentari:
Una proposta amb flaire d'obra de teatre, perquè es passen el primer terç del metratge dins d'una habitació d'hotel. Malauradament, el que veiem i escoltem en aquest escenari tancat no és especialment brillant, més aviat, penós. Suposadament, és una comèdia però no m'ha fet gràcia, malgrat els intents de gag escampats pels diàlegs. Potser, el problema és l'empenta de la protagonista; bé, tenia 44 anys, aleshores... Si més no, acaba de manera positiva. Un pèl feble.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7250378/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment a l'orgue de l'església de "The House of the Rising Sun".
Pitjor: Tal com el personatge de la Mary Page, encarnat en la Lisa Brenner, engalipa el Theo i en Victor, interpretats pel Dafydd Llyr-Thomas i l'Aled Pugh, respectivament, per deixar-la lliure.
Curiositat: Li va ser atorgat el guardó de millor pel·lícula gal·lesa en el Cardiff International Film Festival.
Comentari:
Una proposta amb flaire d'obra de teatre, perquè es passen el primer terç del metratge dins d'una habitació d'hotel. Malauradament, el que veiem i escoltem en aquest escenari tancat no és especialment brillant, més aviat, penós. Suposadament, és una comèdia però no m'ha fet gràcia, malgrat els intents de gag escampats pels diàlegs. Potser, el problema és l'empenta de la protagonista; bé, tenia 44 anys, aleshores... Si més no, acaba de manera positiva. Un pèl feble.
Perdoneu per la meva ignorància!
dilluns, 15 d’abril del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tommy Cooper: Not Like That, Like This" (2014)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3323314/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els acudits i els números.
Pitjor: De vegades, costa d'entendre el que diu el David Threlfall fent d'en Tommy Cooper.
Curiositat: Basada en el llibre escrit pel John Fisher titulat "Always Leave Them Laughing", publicat el 2006.
Comentari:
Més enllà de la simpatia o rebuig que el tarannà del còmic mostrat a la pel·lícula pugui suscitar, sobretot, corprèn la recreació del moment de la seva mort, un 15 d'abril de 1984, durant l'enregistrament d'un espectacle en directe des del Her Majesty's Theatre de Londres. Potser, es queda una mica curta a l'hora d'exhibir una trajectòria, però la part decisiva queda ben retratada. Interessant.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3323314/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els acudits i els números.
Pitjor: De vegades, costa d'entendre el que diu el David Threlfall fent d'en Tommy Cooper.
Curiositat: Basada en el llibre escrit pel John Fisher titulat "Always Leave Them Laughing", publicat el 2006.
Comentari:
Més enllà de la simpatia o rebuig que el tarannà del còmic mostrat a la pel·lícula pugui suscitar, sobretot, corprèn la recreació del moment de la seva mort, un 15 d'abril de 1984, durant l'enregistrament d'un espectacle en directe des del Her Majesty's Theatre de Londres. Potser, es queda una mica curta a l'hora d'exhibir una trajectòria, però la part decisiva queda ben retratada. Interessant.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 30 de desembre del 2018
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Man Up" (2015)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3064298/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La cara d'en Rory Kinnear, interpretant el Sean, en l'escena del petó al cubicle dels lavabos del lloc de bitlles. A casa dels pares de la Nancy, encarnada en la Lake Bell, durant la festa, el pla en el que en Sean li empastifa la cara amb mousse de xocolata.
Pitjor: La coreografia del ball al pub Rosita's al ritme de les notes de "The Reflex" de Duran Duran.
Curiositat: Basada en una experiència de la guionista del film, la Tessa Jo Morris.
Comentari:
Ja ho tenen, algunes comèdies romàntiques, això de combinar uns quants moments de vergonya aliena amb altres de ridícul hilarant. El balanç, en aquest cas, resulta favorable. M'ha entretingut i, allò més important, m'ha fet riure. També, l'encís de la City pot haver-hi influït una mica. Plaent i divertida.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3064298/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La cara d'en Rory Kinnear, interpretant el Sean, en l'escena del petó al cubicle dels lavabos del lloc de bitlles. A casa dels pares de la Nancy, encarnada en la Lake Bell, durant la festa, el pla en el que en Sean li empastifa la cara amb mousse de xocolata.
Pitjor: La coreografia del ball al pub Rosita's al ritme de les notes de "The Reflex" de Duran Duran.
Curiositat: Basada en una experiència de la guionista del film, la Tessa Jo Morris.
Comentari:
Ja ho tenen, algunes comèdies romàntiques, això de combinar uns quants moments de vergonya aliena amb altres de ridícul hilarant. El balanç, en aquest cas, resulta favorable. M'ha entretingut i, allò més important, m'ha fet riure. També, l'encís de la City pot haver-hi influït una mica. Plaent i divertida.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 17 de juny del 2018
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Yojouhan shinwa taikei" (23 d'abril al 2 de juliol del 2010)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1847445/
Nota SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'episodi sisè, titulat "Eikaiwa Saakuru 'Joingurisshu'", per la intervenció de'n Johnny, la tita del protagonista.
Pitjor: La repetició de situacions i una narració excessivament accelerada que atabala.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima de'n Tomihiko Morimi, publicada el desembre del 2004.
Comentari:
M'agraden les històries d'universos paral·lels i més si d'alguna manera s'influeixen entre ells. En "The Tatami Galaxy", nom anglès de la sèrie, per exemple, ens trobem amb una plaga quan una arna escapa alhora de totes les instàncies de realitat per presentar-se en una concreta. El mateix principi es repeteix, també, quan el protagonista recull un bitllet de mil iens de diferents universos propis per acabar deixant una motxilla plena de diners en una de les dimensions. Els relats que s'expliquen ens els diferents episodis poden, al mateix temps, arribar a ser suggeridors. No obstant això, el ritme precipitat m'ha provocat angoixa, malestar. En resum, no l'he gaudit gaire.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1847445/
Nota SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'episodi sisè, titulat "Eikaiwa Saakuru 'Joingurisshu'", per la intervenció de'n Johnny, la tita del protagonista.
Pitjor: La repetició de situacions i una narració excessivament accelerada que atabala.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima de'n Tomihiko Morimi, publicada el desembre del 2004.
Comentari:
M'agraden les històries d'universos paral·lels i més si d'alguna manera s'influeixen entre ells. En "The Tatami Galaxy", nom anglès de la sèrie, per exemple, ens trobem amb una plaga quan una arna escapa alhora de totes les instàncies de realitat per presentar-se en una concreta. El mateix principi es repeteix, també, quan el protagonista recull un bitllet de mil iens de diferents universos propis per acabar deixant una motxilla plena de diners en una de les dimensions. Els relats que s'expliquen ens els diferents episodis poden, al mateix temps, arribar a ser suggeridors. No obstant això, el ritme precipitat m'ha provocat angoixa, malestar. En resum, no l'he gaudit gaire.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 4 de juny del 2017
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Koko Flanel" (1990)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que en Placide Smellekens, interpretat per l'Urbanus, es renta dins d'una banyera mentre esbandeix els plats al costat d'una vaca. Tot seguit, la seva caravana es veu volant pels aires per encastar-se a un arbre. L'escena del gimnàs en la que es posa a fer exercicis rítmics amb una cinta i un hula hoop.
Pitjor: Algunes reaccions forçades, com els riures i bromes dels personatges principals a un restaurant elegant, encara que el fet que l'home finalitzi la comanda d'un plat sofisticat demanant una croqueta d'afegitó m'ha fet somriure. El gag de la bala que rebota.
Curiositat: Era la pel·lícula flamenca amb més espectadors als cinemes belgues fins el 18 de febrer del 2009, que va ser sobrepassada per "Loft", dirigida per l'Erik Van Looy. Al final dels títols de crèdit apareix una fotografia amb els protagonistes envoltats de nens.
Comentari:
Un plantejament bastant clàssic, d'argument pla, amb abundància de gags i petites gràcies que, majorment, fan pena o deixen indiferent, però que, accidentalment, poden arrencar un lleu riure, segons la traça de l'actor. Un pèl ingènua encara que, en certa manera, interessant pel context temporal.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 3 de juny del 2017
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Glass Bottom Boat" (1966)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0060463/
Nota SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Alguns gags de la seqüència de l'Edgar Hill, interpretat per l'Eric Fleming, empaitant la Jennifer Nelson, encarnada per la Doris Day. Les pallassades del personatge Julius Pritter, a qui dona vida en Dom DeLuise. El moment de flirteig en el que arrangen el vis-a-vis nocturn a la cambra vermella la Jennifer Nelson i el Zack Molloy, en la pell de'n Dick Martin.
Pitjor: Per dir alguna cosa, en la persecució final de l'espia a la protagonista, l'instant en el que ella es defensa amb la mànega de l'aigüera i el dolent queda neutralitzat uns moments per l'efecte del líquid.
Curiositat: També es coneix amb el títol, "The Spy in Lace Panties".
Comentari:
Se m'ha fet una mica llarga i alguns dels esquetxos, a aquestes alçades, semblen bastant caducats; com els del robot de neteja anomenat "The Bug" i la resta d'estris de la cuina domòtica. No obstant, potser pel bagatge com a animador del director, en Frank Tashlin, alguns dels plans tenen aquella grapa o el punt d'absurditat divertida que els fa interessants. Fins i tot m'ha fet riure. Diria, paròdia correcta.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0060463/
Nota SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Alguns gags de la seqüència de l'Edgar Hill, interpretat per l'Eric Fleming, empaitant la Jennifer Nelson, encarnada per la Doris Day. Les pallassades del personatge Julius Pritter, a qui dona vida en Dom DeLuise. El moment de flirteig en el que arrangen el vis-a-vis nocturn a la cambra vermella la Jennifer Nelson i el Zack Molloy, en la pell de'n Dick Martin.
Pitjor: Per dir alguna cosa, en la persecució final de l'espia a la protagonista, l'instant en el que ella es defensa amb la mànega de l'aigüera i el dolent queda neutralitzat uns moments per l'efecte del líquid.
Curiositat: També es coneix amb el títol, "The Spy in Lace Panties".
Comentari:
Se m'ha fet una mica llarga i alguns dels esquetxos, a aquestes alçades, semblen bastant caducats; com els del robot de neteja anomenat "The Bug" i la resta d'estris de la cuina domòtica. No obstant, potser pel bagatge com a animador del director, en Frank Tashlin, alguns dels plans tenen aquella grapa o el punt d'absurditat divertida que els fa interessants. Fins i tot m'ha fet riure. Diria, paròdia correcta.
Perdoneu per la meva ignorància!
dissabte, 13 de maig del 2017
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kiss Me Kate" (1953)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0045963/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La part acrobàtica del número titulat "Why Can't You Behave?" entre la Lois Lane i el Bill Calhoun, interpretats per l'Ann Miller i en Tommy Rall, respectivament. La peça "I Hate Men" cantada pel personatge Lilli Vanessi, encarnada en la Kathryn Grayson.
Pitjor: La intervenció dels gàngsters en l'obra.
Curiositat: Fou enregistrada per ser projectada en 3D. És una versió cinematogràfica del musical escrit pel Samuel Spewack i la Bella Cohen amb música i lletres de'n Cole Porter. Alhora, el musical s'inspira en la relació matrimonial tumultuosa mantinguda entre l'Alfred Lunt i la Lynn Fontanne durant la seva producció de Broadway del 1935 de la comèdia "The Taming of the Shrew" de'n William Shakespeare.
Comentari:
Més interessant pel rerefons del film que divertida. Els plans específics per aprofitar i justificar el 3D, sense aquesta propietat, esdevenen un pèl barroers. Tot i així, alguns dels números resulten prou entretinguts i reconec haver rigut amb l'escena de les coces, les mossegades i les bufetades que acaba amb l'assotada al cul de la protagonista. En cert moment, coincidint amb el desgavell en la representació dins de la ficció que provoca l'amenaça de renúncia de la vedet, he perdut la concentració; de manera que la darrera part se m'ha fet una mica feixuga. No obstant això, la sensació global ha romàs positiva.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0045963/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La part acrobàtica del número titulat "Why Can't You Behave?" entre la Lois Lane i el Bill Calhoun, interpretats per l'Ann Miller i en Tommy Rall, respectivament. La peça "I Hate Men" cantada pel personatge Lilli Vanessi, encarnada en la Kathryn Grayson.
Pitjor: La intervenció dels gàngsters en l'obra.
Curiositat: Fou enregistrada per ser projectada en 3D. És una versió cinematogràfica del musical escrit pel Samuel Spewack i la Bella Cohen amb música i lletres de'n Cole Porter. Alhora, el musical s'inspira en la relació matrimonial tumultuosa mantinguda entre l'Alfred Lunt i la Lynn Fontanne durant la seva producció de Broadway del 1935 de la comèdia "The Taming of the Shrew" de'n William Shakespeare.
Comentari:
Més interessant pel rerefons del film que divertida. Els plans específics per aprofitar i justificar el 3D, sense aquesta propietat, esdevenen un pèl barroers. Tot i així, alguns dels números resulten prou entretinguts i reconec haver rigut amb l'escena de les coces, les mossegades i les bufetades que acaba amb l'assotada al cul de la protagonista. En cert moment, coincidint amb el desgavell en la representació dins de la ficció que provoca l'amenaça de renúncia de la vedet, he perdut la concentració; de manera que la darrera part se m'ha fet una mica feixuga. No obstant això, la sensació global ha romàs positiva.
Perdoneu per la meva ignorància!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
