LLARGMETRATGE: "One Way To Denmark" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7037712/

DURADA: 90 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La vacil·lació del Herb, el paper interpretat pel Rafe Spall, en l'escena en la que intenta decidir-se a cometre l'atracament.

PITJOR:
- La Matilda, encarnada en la Simone Lykke, entra en la història de manera massa fàcil.

NOTES:
1. També, es coneix com  "Denmark".
2. El rodatge es va portar a terme, primer, en indrets del municipi d'Esbjerg, a Dinamarca, i, a continuació, en la vila de Tredegar, del comtat gal·lès de Blaenau Gwent; va finalitzar l'octubre de 2017.

COMENTARI: Ens regala uns quants tòpics de cul de món deprimit (en aquest cas, gal·lès) i, aleshores, per estalviar-nos més vulgaritat, salta a una relació precipitada, sense gaire fonament afectiu, en el país de les meravelles. La nena, a càrrec de l'Emma Katrine Zeilau Thorsted, la iaia rondinaire, el paper de la Benedikte Hansen... La idea d'envejar les condicions de vida dels interns d'una presó tampoc em sembla gens original; sí, potser, el concepte de turisme presidiari. No sé. Ni tant sols penso que el Mennesket ved Havet, el monument ubicat en la platja d'Esbjerg dissenyat per l'Svend Wiig Hansen, sigui remarcable. Això, sí; m'ha fet gràcia quan el Herb s'emprenya amb la senyora que despatxa bitllets, la Jeanette Lindbæk Birk, i li corregeix, indignat, "It's Move on! Move on! Not up!".

EN UN MOT: Miserable.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Old Dark House" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0023293/
Nota SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que la Gloria Stuart, en el paper de la Margaret Waverton, es canvia la roba mullada i entra en conflicte amb l'Eva Moore, encarnant la Rebecca Femm. La caiguda per les escales del Morgan, encarnat en el Boris Karloff. Alguns moments del Brember Wills, fent del Saul Femm.
Pitjor: El sopar, el flirteig al cotxe, la interpretació, en general.
Curiositat: Basada en la novel·la del 1927 escrita pel John Boynton Priestley, "Benighted". El 1963 va estrenar-se una nova versió dirigida pel William Castle. Al desembre del 1991, es va vendre un cartell del film a la casa de subhasta Christie's de Nova York per 48.400 dòlars, marcant un rècord aleshores.

Comentari:
D'acord que cal considerar l'any de rodatge però és que no està gaire ben feta i els diàlegs són una castanya. Segurament, no fa justícia a l'obra en la que s'inspira. Doncs, la premissa sembla prou suggeridora; però l'execució és pobra; si no fos pel pressupost de 250.000 dòlars seria sèrie B. Afortunadament, només dura una hora i quart. Penosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Say My Name" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7250378/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment a l'orgue de l'església de "The House of the Rising Sun".
Pitjor: Tal com el personatge de la Mary Page, encarnat en la Lisa Brenner, engalipa el Theo i en Victor, interpretats pel Dafydd Llyr-Thomas i l'Aled Pugh, respectivament, per deixar-la lliure.
Curiositat: Li va ser atorgat el guardó de millor pel·lícula gal·lesa en el Cardiff International Film Festival.

Comentari:
Una proposta amb flaire d'obra de teatre, perquè es passen el primer terç del metratge dins d'una habitació d'hotel. Malauradament, el que veiem i escoltem en aquest escenari tancat no és especialment brillant, més aviat, penós. Suposadament, és una comèdia però no m'ha fet gràcia, malgrat els intents de gag escampats pels diàlegs. Potser, el problema és l'empenta de la protagonista; bé, tenia 44 anys, aleshores... Si més no, acaba de manera positiva. Un pèl feble.

Perdoneu per la meva ignorància!