divendres, 3 de gener del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Thin Man" (1934)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0025878/
Nota SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els tocs còmics, des del gag del mot "sexagenari" al policia vestit de cambrer obligant a prendre un còctel els convidats.
Pitjor: La tendència alcohòlica del Nick. L'escena en la que fa punteria amb l'escopeta de joguina.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima i del mateix any escrita pel Dashiell Hammett, la qual apareix en els títols de presentació en edició impresa. Aquest llargmetratge es considera anterior a l'aplicació estricta del Hays Code, la guia de censura de la indústria, vigent des de mitjans del 1934 fins al 1968. El gos que fa d'Asta era un Fox Terrier anomenat Skippy que va aparèixer a més d'una vintena de pel·lícules. S'en van fer cinc seqüeles, "After the Thin Man", del 1936, "Another Thin Man", del 1939, "Shadow of the Thin Man", del 1941, "The Thin Man Goes Home", del 1945, i "Song of the Thin Man", del 1947. Els personatges del Nick i la Nora Charles, interpretats pel William Powell i la Myrna Loy en aquest film, van aparèixer, també, en programes de ràdio, sèries de televisió, musicals i obres de teatre. 

Comentari:
L'actitud despreocupada i lúdica de la parella protagonista marca el to de la història, de manera que, fins i tot, el cop de puny del marit a la muller per protegir-la d'un hipotètic tret fa riure. Diria que el misteri importa poc, cal acceptar el joc. Senzillament, es divertit veure com es mouen els uns i els altres cap aquí i cap allà. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!