LLARGMETRATGE: "The Lemon Drop Kid" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0043733/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estratègia del pinxo per justificar la recaptació de donatius https://ca.wikipedia.org/wiki/Donaci%C3%B3.

PITJOR:
- La seqüència del mecanisme espatllat per desplegar el mobiliari en el casino https://ca.wikipedia.org/wiki/Casino convertit en geriàtric https://ca.wikipedia.org/wiki/Resid%C3%A8ncia_geri%C3%A0trica.

NOTES:
1. S'inspira en el relat homònim, escrit pel Damon Runyon https://en.wikipedia.org/wiki/Damon_Runyon, publicat per Collier's https://en.wikipedia.org/wiki/Collier%27s en 1934, que havia estat adaptat a càrrec del Marshall Neilan https://en.wikipedia.org/wiki/Marshall_Neilan el mateix any de la seva publicació https://www.imdb.com/title/tt0025378/.
2. El rodatge es va portar a terme entre juliol i agost de 1950 en els estudis de la productora, la Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures, i en l'hipòdrom de Santa Anita Park https://en.wikipedia.org/wiki/Santa_Anita_Park, a Arcadia, en l'estat nord-americà de California.
3. Entre 1950 i 1954, els actors protagonistes, el Bob Hope https://ca.wikipedia.org/wiki/Bob_Hope i la Marilyn Maxwell https://en.wikipedia.org/wiki/Marilyn_Maxwell, van tenir un afer adúlter ben conegut públicament.
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic perquè no van renovar-se els drets d'autor quan tocava sota la llei d'aleshores, 28 anys després de la seva estrena.

COMENTARI: Trobo que planteja una bona premissa amb el greuge al primer gàngster https://ca.wikipedia.org/wiki/G%C3%A0ngster, la martingala de la beneficència nadalenca i la interferència del segon mafiós. Però, aleshores, ni desenvolupa ni resol amb prou enginy. En lloc d'això, sembla que es conformi amb gags de pa sucat amb oli, com el del paio despullant un maniquí femení en un aparador o muntat en una bicicleta transvestit https://ca.wikipedia.org/wiki/Transvestisme esquivant cotxes en contra direcció. Em crea conflicte, a més, el blanqueig de la figura del delinqüent, un autèntic malparit. He de reconèixer, no obstant, que com a pel·liculeta de temporada funciona suficientment, números musicals inclosos. Per cert, la cançó que es presentava en el film, "Silver Bells" https://en.wikipedia.org/wiki/Silver_Bells, composta pel Jay Livingston https://ca.wikipedia.org/wiki/Jay_Livingston i en Ray Evans https://en.wikipedia.org/wiki/Ray_Evans, originalment, va concebre's com "Tinkle Bells". Llavors, van adonar-se que el mot, tinkle, vol dir tant dringar com pixar. Ara, em pregunto el perquè d'estrenar-la al març en comptes de desembre.

EN UN MOT: Mesquina.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bowery at Midnight" (1942)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034546/

DURADA: 61 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al començament).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- Els amagatalls i els compartiments secrets que té el Karl Wagner, un dels personatges del Béla Lugosi; l'altre és el professor Brenner.

PITJOR:
- La fuga de la presó fàcil del Fingers Dolan, el paper del John Berkes.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Burial at Midnight".
2. El rodatge va iniciar-se el 3 d'agost de 1942; tot i que la història està ambientada a Nova York, un pla mostra el Campanile Way del campus de la University of California https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Calif%C3%B2rnia_a_Berkeley.
3. Les altres produccions de Monogram Pictures https://en.wikipedia.org/wiki/Monogram_Pictures en les que participà en Béla Lugosi https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9la_Lugosi són "Invisible Ghost" https://en.wikipedia.org/wiki/Invisible_Ghost (estrenada el 25 d'abril de 1941, dirigida pel Joseph H. Lewis), "Spooks Run Wild" https://en.wikipedia.org/wiki/Spooks_Run_Wild (estrenada el 24 d'octubre de 1941, dirigida pel Phil Rosen), "Black Dragons" https://en.wikipedia.org/wiki/Black_Dragons (estrenada el 6 de març de 1942, a càrrec del William Nigh), "The Corpse Vanishes" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Corpse_Vanishes (estrenada el 8 de maig de 1942, a càrrec del Wallace Fox), "Ghosts on the Loose" https://en.wikipedia.org/wiki/Ghosts_on_the_Loose (estrenada el 30 de juliol de 1943, dirigida pel William Beaudine), "The Ape Man" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Ape_Man (estrenada el 19 de març de 1943, dirigida pel William Beaudine), "Return of the Ape Man" https://en.wikipedia.org/wiki/Return_of_the_Ape_Man (estrenada el 24 de juny de 1944, a càrrec del Philip Rosen) i "Voodoo Man" https://en.wikipedia.org/wiki/Voodoo_Man (estrenada el 21 de febrer de 1944, a càrrec del William Beaudine).

COMENTARI: Es precipita una mica, potser. Perquè, de regalar-li collarets de perles, el tarat passa a pelar sense vacil·lació ni explicació la seva dona, l'Anna Hope. Però, en general, s'agraeix la concisió en la història encara que sembli una simplificació un pèl grollera. Al cap i a la fi, els trets bàsics del relat queden ben definits. És a dir, es mostra clarament la doble vida del professor, en Lugosi, l'altruisme de la noia, encarnada per la Wanda McKay, i la posició estirada del burgès, a càrrec del John Archer. O sigui que, correcte. L'única cosa que no m'ha acabat de fer el pes és la vaguetat en les mandangues del doctor Brooks, el personatge interpretat pel Lew Kelly. Ressuscita els morts o què?

EN UN MOT: Lacònica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

 

Don't worry! I'm your friend.
---
Bela Lugosi as Prof. Brenner aka Karl Wagner
John Berkes as Fingers Dolan

LLARGMETRATGE: "Mies vailla menneisyyttä" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0311519/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els actes de caritat que rep el protagonista, interpretat pel Markku Peltola.
- La intervenció del Matti Wuori, encara que la dicció seva sigui deficient.
- Les arrugues de l'Annikki Tähti.

PITJOR:
- Les escenes de les estomacades.
- El patatar patètic.
- Cares inexpressives, apagades.

NOTES:
1. En anglès, el títol és "The Man Without a Past".
2. Li va ser atorgat el Grand Prix i, a la Kati Outinen per la seva participació en el film, el Prix d'interprétation féminine en la 55a edició del Festival de Cannes.
3. A partir d'un pressupost d'un milió dos-cents mil euros, va recaptar més de vuit milions.
4. Rodada entre l'agost i el setembre del 2001 a Helsinki, Finlàndia.

COMENTARI: Em queda el dubte de si la intenció del director, l'Aki Kaurismäki, era explotar l'humor sec (altrament, anomenat deadpan) o si ja li estaven bé les rèpliques mecàniques en els diàlegs. Sigui com sigui, la pel·lícula que li va sortir resulta força ensopida. Elements curiosos: les vivendes en contenidors amb dutxa exterior i l'empalmament d'estranquis a la xarxa elèctrica o alguna de les cançons que sonen (com "Paha vaanii" interpretada pel Marko Haavisto & Poutahaukat). Almenys, els personatges es tornen entranyables.

EN UN MOT: Somorta.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Bet" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7311770/
Nota SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).
Revisió: He estat temptat d'abandonar-la a mitges.
Millor: La història del gat anomenat Isabel que explica la Natasha Little, fent el paper de la Isabel.
Pitjor: Les situacions ridícules en les que es veuen involucrats tots plegats i les pallassades del Douglas Hodge, interpretant l'Albert.
Curiositat: S'havia considerat de títol "Aftershocks". Als crèdits, apareix la inscripció "in memory of SEBASTIAN DANICIC".

Comentari:
Pels llocs, les reaccions dels personatges i tal com es desenvolupen els diàlegs sembla massa casolana, limitada. Tret de la juguesca, que tampoc és gaire enginyosa, no ofereix res d'interessant en cap sentit. A sobre, ens castiga amb situacions incòmodes, dolorosament ridícules. No és que els actors ho facin malament en si, és que el guió no dóna per més. Domèstica.

Perdoneu per la meva ignorància!