LLARGMETRATGE: "Save Yourselves!" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7873348/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que es creuen els dos cotxes i la bola de pèl intoxica els protagonistes amb un gas al·lucinogen.
- La banda sonora.

PITJOR:
- La indefinició de la resolució, malgrat que els directors apel·len al realisme per no concretar.

NOTES:
1. En Jack, el nadó, està interpretat per trigemins, en Cooper, en Hudson i el Jaxon Osika.
2. Rodat a l'Ulster County i a Brooklyn de Nova York.
3. La premissa inicial, segons expliquen els guionistes, alhora que directors, l'Alex Huston Fischer i l'Eleanor Wilson, era explorar la situació de desconnexió davant una situació extrema.

COMENTARI: Més que una pel·lícula de ciència ficció o d'extraterrestres, vessant ben pobre i escàs, sembla un retrat esbossat, molt humil, d'una parella de millennials. Cal, doncs, donar-li valor des d'aquesta perspectiva i conformar-se amb el tarannà ingenu dels personatges, una miqueta còmic. No obstant això, l'estalvi de recursos es fa palès i provoca certa frustració.

EN UN MOT: Domèstica.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Rikei ga Koi ni Ochita no de Shoumei Shite Mita" (Del 10 de gener al 13 de març del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10635210/episodes?season=1

DURADA: 284 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El plantejament d'analitzar l'amor des d'un punt de vista científic o empíric.

PITJOR:
- L'aparició del paper de l'Arika Yamamoto, la mangaka.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat des del 2016 per l'Alifred Yamamoto i publicat a la plana web de Flex Comix Comic Meteor.
2. El mateix manga s'ha adaptat tant a un dorama de quatre episodis, emès de l'1 al 22 de setembre del 2018, com a una pel·lícula amb actors de car i ossos, estrenada l'1 de febrer del 2019.
3. Composta per 12 capítols.
4. Amazon Video va llançar al Japó la sèrie completa el 10 de gener del 2020 i Crunchyroll va fer-ne simulcast amb subtítols en anglès.
5. En anglès, el títol és "Science Fell in Love, So I Tried to Prove it".

COMENTARI: Si bé és cert que alguna escena m'ha fet somriure, recordo l'Ayame Himuro clavant queixalada al menjar amb el que la Kotonoha Kanade mira de nodrir el Shinya Yukimura, la majoria de situacions comunes relacionades amb l'amor que ens mostra la trama es fan feixugues amb la inclusió del pretès rigor científic i la indecisió dels participants. De igual manera, explicar o mencionar conceptes, teoremes, com el Principi de Bernoulli o la feina en física quàntica del Schrödinger, sembla fora de lloc. T'ha d'interessar això si estàs veient una ximpleria d'anime? Per altra banda, empatia nul·la amb uns personatges repel·lents. Al final, no cal legitimar quelcom que no necessita legitimació. No sé com ho haria fet jo per tornar una premissa mínimament prometedora en un argument interessant però està clar que l'autor aquí no ho ha aconseguit. Per cert, la part artística, vulgar. En resum, ha estat un suplici.

EN UN MOT: Dolorosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Captain Fantastic" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3553976/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'escalada. La dedicatòria amb vi del pare i els fills a la mare difunta mentre són a casa de la germana, la Harper, encarnada en la Kathryn Hahn. La incineració i l'inici de la interpretació de "Sweet Child o' Mine" de Guns N' Roses (segons el guió original, havia de ser "When Doves Cry" de Prince).
Pitjor: La improvisació musical nocturna del principi. El numeret amb el policia que els atura a la carretera.
Curiositat: El director, en Matt Ross, va fer signar un contracte el nens que fan de fills conforme el qual s'abstindrien de consumir sucre o menjar porqueria mentre durés el rodatge. Més de 22 milions de dòlars de recaptació sobre un pressupost de 5 milions. El Viggo Mortensen lluu una samarreta pròpia que diu "Jesse Jackson 88"; data de quan donava suport a l'activista en la seva candidatura a la presidència dels EUA amb el Partit Democràtic.

Comentari:
Un dels aspectes que m'agrada del film és que qüestiona, d'alguna manera, l'estil de vida alternatiu plantejat, en l'aïllament social, atacant el seu punt més feble, probablement, que és el de la manca d'assistència mèdica immediata i, en particular, psicològica. També, trobo encertada la imperfecció de l'home que, per un costat, intenta inculcar certs valors de virtut, com la disciplina, el treball, la iniciativa i, per altra banda, no troba un problema que la mainada furti al supermercat. O el respecte condicionat, com en l'acudit que llança una de les filles, "evitem burlar-nos de la gent, tret que siguin cristians". No ha quedat rodona del tot però, en general, emociona i, si més no, convida a la reflexió. Incòmoda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bié Gàosù Tā" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8637428/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversa en anglès entre l'Awkwafina, que fa de la Billi Wang, i el Jim Liu, que interpreta el doctor Song, enmig dels que no entenen l'idioma. En l'ofrena a la tomba de l'avi, la discussió per si li han de deixar tabac o no. La recriminació de la Billi a la seva mare, la Lu Jian, encarnada en la Diana Lin, d'haver-se guardat els problemes per si quan era petita, malgrat veure-li l'angoixa als ulls. La diferenciació que fa el Jiang Yongbo, en el paper del Haibin, entre la gent a l'est i a l'oest, sent la d'occident egoista i individualista. El pla de comiat des del taxi, en el que la vella queda enrere.
Pitjor: Les ploraneres professionals. A partir del banquet, la cosa va de baixa. No entenc el perquè de la cançó "Come Healing" del Leonard Cohen en la seqüència final del taxi.
Curiositat: La traducció literal del títol és "Don't tell her" o "Don't let her know". En anglès, s'anomena "The Farewell". La nota de presentació diu "Basada en una mentida real". Es va rodar a Changchun, Xina, al llarg de 24 dies. Basada en la història de la directora, la Lulu Wang, sobre la malaltia de la seva àvia, titulada "What You Don't Know", emesa a "This American Life". L'estrena a la Xina va cancel·lar-se.

Comentari:
Pensava que seria més intensa en el vessant emocional; la meva expectació i receptivitat han anat decreixent. A més, la inscripció de comiat, que diu "Sis anys després de la seva diagnosi, Nai Nai encara és amb nosaltres", sembla que acaba d'ensorrar el dramatisme de tot el film. Més que la mentida solidària de la família amb la iaia, m'ha copsat l'atenció la situació de l'immigrant que torna a casa i ha d'enfrontar-se a aquella decisió que el va allunyar dels seus orígens. A què ve la seqüència alentida dels protagonistes de cap al final avançant endavant? Interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Good Boys" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7343762/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La incursió a la seu de la fraternitat. El Jacob Tremblay, interpretant el Max, demanant si pot fer un petó a la noia abans de fer-ho.
Pitjor: Els xiscles del Keith L. Williams fent de Lucas.
Curiositat: Recaptació de 110 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 20. El productor, en Seth Rogen, va haver de disculpar-se perquè es van filtrar unes fotografies del rodatge que mostraven un doble del Keith L. Williams portant maquillatge negre per tapar la seva pell, més clara que la de l'actor titular.

Comentari:
Hi ha massa elements ridículs, suposadament infantils, però que, en realitat, són penosos i idiotes. El contrast de mostrar nens fent coses d'adults no acaba de funcionar, sobretot, perquè la compensació en ingenuïtat puntual és desequilibrada. Li sobren minuts. Incòmoda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Three Billboards Outside Ebbing, Missouri" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5027774/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La repassada que li clava la Frances McDormand, fent de la Mildred Hayes, al pare Montgomery, interpretat pel Nick Searcy. El gag d'en Robbie Hayes, encarnat pel Lucas Hedges, sobre els conys, i la seva reacció immediata de penediment durant el flashback amb la seva mare i germana.
Pitjor: Les ximpleries del Jason sobre les notes de "Chiquitita", d'ABBA. La fatxenderia en l'escena de presentació del cap Abercrombie, el paper assignat al Clarke Peters. El final enlaire.
Curiositat: Inspirada en uns rètols de la Interestatal 10 a Vidor, pels afores de Beaumont, Texas, que els pares d'una nena assassinada el 1991 van utilitzar per pressionar públicament el cos de policia ineficaç. Entre els guardons atorgats a la pel·lícula trobem els de millor interpretació femenina protagonista i millor interpretació masculina de suport tant de l'acadèmia nord-americana com de la britànica.

Comentari:
Impecable en el retrat d'alguns dels personatges, especialment, el de l'agent totxo, Jason Dixon, a qui dóna vida en Sam Rockwell, i enginyosa a l'hora de presentar situacions de karma o anti-karma a diversos nivells, com la del Dixon protegint l'expedient de l'Angela Hayes de les flames que la mateixa Midred engega a base de molotovs. El missatge que il·lustra, "l'odi no resol res" és irrefutable, però m'hauria agradat veure el cercle completat amb una ració de patiment pel militar podrit a càrrec d'en Brendan Sexton III. Instigadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Big Short" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1596363/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que en Mark Baum, interpretat per l'Steve Carell, parla del seu germà amb la seva esposa, la Cynthia, encarnada en la Marisa Tomei.  
Pitjor: Els trencaments del mur quart i les aparicions estúpides de la Margot Robbie, l'Anthony Bourdain o la Selena Gomez.
Curiositat: Basada en el llibre del 2010, "The Big Short: Inside the Doomsday Machine", escrit pel Michael Lewis. Li va ser atorgat un guardó de l'acadèmia com a millor guió adaptat. 

Comentari:
Potser, el ressentiment personal, la xerrameca financera que s'usa, la manca d'atractiu dels actors i dels personatges, encapçalats pel mateix Michael Burry, en el film, el Christian Bale, el punt pedant del to de la narració, o l'enveja, a saber, deuen haver estat l'escut que ha fet que no m'acabés d'engrescar la proposta. De fet, no és que estigui malament, només que no m'ha emocionat ni divertit gaire. Tèbia.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "No Time for Sergeants" (1958)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0052005/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'entrevista entre l'Andy Griffith, fent de Will Stockdale, i el psiquiatre, Royal B. Demming, interpretat pel James Millhollin.
Pitjor: Les exageracions sense gràcia.
Curiositat: Basada en l'obra de teatre de l'Ira Levin que, alhora, s'inspirava en la novel·la de'n Mac Hyman. Donà lloc a adaptacions per a la televisió i, fins i tot, per llibres d'il·lustracions.

Comentari:
He de reconèixer que en algun moment m'han fet somriure les reaccions teatrals dels interlocutors del soldat peculiar encarnat per l'Andy Griffith. No obstant, en conjunt, m'ha costat bastant pair cadascuna de les escenes de la pel·lícula. Un ritme massa lent i un humor diluït, juntament amb la meva ínfima devoció per la temàtica militar, han convertir l'experiència en farragosa.

Perdoneu per la meva ignorància!