diumenge, 4 de juny del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Koko Flanel" (1990)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que en Placide Smellekens, interpretat per l'Urbanus, es renta dins d'una banyera mentre esbandeix els plats al costat d'una vaca. Tot seguit, la seva caravana es veu volant pels aires per encastar-se a un arbre. L'escena del gimnàs en la que es posa a fer exercicis rítmics amb una cinta i un hula hoop.
Pitjor: Algunes reaccions forçades, com els riures i bromes dels personatges principals a un restaurant elegant, encara que el fet que l'home finalitzi la comanda d'un plat sofisticat demanant una croqueta d'afegitó m'ha fet somriure. El gag de la bala que rebota.
Curiositat: Era la pel·lícula flamenca amb més espectadors als cinemes belgues fins el 18 de febrer del 2009, que va ser sobrepassada per "Loft", dirigida per l'Erik Van Looy. Al final dels títols de crèdit apareix una fotografia amb els protagonistes envoltats de nens.

Comentari:
Un plantejament bastant clàssic, d'argument pla, amb abundància de gags i petites gràcies que, majorment, fan pena o deixen indiferent, però que, accidentalment, poden arrencar un lleu riure, segons la traça de l'actor. Un pèl ingènua encara que, en certa manera, interessant pel context temporal.

Perdoneu per la meva ignorància!