LLARGMETRATGE: "Vaghe stelle dell'Orsa" (1965)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0059856/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 2 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El gec de llenya que li fum l'Andrew Dawdson al Gianni Wald-Luzzati, interpretats pel Michael Craig i el Jean Sorel, respectivament.

PITJOR:
- L'afectació constant de la Claudia Cardinale, fent el paper de la Sandra Dawdson.

NOTES:
1. El títol fou extret del poema del 1829, "Le ricordanze", escrit pel Giacomo Leopardi.
2. El rodatge es va portar a terme en la tardor del 1964 a Volterra, un poble de la Toscana, a Itàlia, i a la ciutat suïssa de Ginebra.
3. També, se l'anomena "Sandra", "Vague Stars of Ursa...", "Sandra of a Thousand Delights" o "Of These Thousand Pleasures".
4. Li va ser atorgat el Leone d'oro en la 26a edició de la Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica della Biennale di Venezia.

COMENTARI: Llegeixo que és una revisió actualitzada de la història d'Electra https://ca.wikipedia.org/wiki/Electra que, com no he estudiat gens de mitologia grega, desconeixia completament fins fa un instant. Però trobo que no acaba de tractar-se d'una equivalència exacte. Sigui com sigui, sembla clar que la pel·lícula es recolza, bàsicament, en la Cardinale (ja des del minut zero, quan ens ofereix la regatera descaradament) i la seva actuació exagerada. En contraposició, el patetisme del Sorel. Els escenaris, els palaus, tenen un aspecte majestuós, això sí. Total, més pena que glòria.

EN UN MOT: Histriònica.

PAÍS:           ITÀLIA, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!