TEATRE: "La Rambla de les Floristes de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau - Orestes Lara - Rosa Maria Sardà/Josep Torrens/Núria Hosta/Alfred Lucchetti" (1986)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0442438/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- La discussió per despit entre l'Antònia i Don Ramon, els papers a càrrec de la Rosa Maria Sardà i el Josep Torrens, respectivament.

PITJOR:
- El nyap del primer pla de fons en la darrera intervenció de l'Antònia.

NOTES:
1. Aquesta versió va enregistrar-se en els estudis de Sant Joan Despí de TV3 i va emetre's coincidint amb el 25è aniversari de la mort de l'autor; fou el primer dramàtic de producció pròpia de la televisió pública catalana.
2. L'obra d'en Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau fou estrenada el 21 de març de 1935 en el Teatre Poliorama de Barcelona.

COMENTARI: Pensava que un text en vers se'm faria massa feixuc per passar-m'ho bé però no ha estat així; ans al contrari, m'ha semblat força gratificant escoltar-me'l. A més, la veritat és que, malgrat la seva bel·ligerància, el personatge de l'Antònia es fa entranyable. Més que res, perquè representa la figura del seny, l'experiència i, sobretot, l'autenticitat. I el seu flirteig dinàmic amb l'entorn resulta divertit. També, com a barceloní en la distància, m'ha emocionat l'estima a l'indret que descriu la dona. Després, he recordat les botigues de records amb barrets mexicans, la plaga de turistes, els carteristes i se m'ha curat la nostàlgia de cop.

EN UN MOT: Homenatge.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!