LLARGMETRATGE: "Shen bing te gong" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt18933046/

DURADA: 82 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La reacció del Long Wei, encarnat pel Louis Fan Siu Wong, quan és desconnectat de la simulació i descobreix que l'Amy, interpretada per la Yiyi Jiang, és sana i estàlvia.

PITJOR:
- Els cops de puny a l'armilla antibales que s'etziben mutuament el Long Wei i el Ni Kun, aquest darrer, a càrrec del Wang Zhi-Peng.

NOTES:
1. També, es coneix com "Xuni te gong", "VR Fighter", "One More Shot", "God Soldier Special Attack" o "Special Attack".
2. Es tracta d'un web film; en xinès, wang lu dianying.

COMENTARI: Malgrat la poca-solta, els efectes visuals de pa sucat amb oli i els clixés gastats de fatxendes i infants malalts, l'espectacle resulta prou digne per ser el que és, un xurro... dic, una producció de consum ràpid. Sí que és cert que comença trepidant i va perdent embranzida fins a una resolució prevista (amb trampa narrativa inclosa). Però, l'agilitat de la cinematografia afavoreix l'acció i la part carrinclona no penalitza gaire. En resum, m'esperava el que he vist, no m'ha decebut.

EN UN MOT: Òbvia.

PAÍS:           HONG KONG.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Don't Worry Darling" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10731256/

DURADA: 122 minuts i mig (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- La persecució pel desert dels darrers 5 minuts.

PITJOR:
- La festa insubstancial, la luxúria i tot allò que passa en el núvol dels 50s que no fa res més que avorrir l'espectador.

NOTES:
1. Durant els primers 3 minuts de crèdits, es veu la coreografia d'unes ballarines.
2. A partir d'un pressupost de 35 milions de dòlars, va recaptar-ne'n a prop de 87.
3. El guió original, redactat pels germans Carey i Shane Van Dyke, va ser inclòs en l'edició del 2019 de The Black List, gestionada pel Franklin Leonard.
4. Segons la directora, l'Olivia Wilde, el personatge del Frank, encarnat pel Chris Pine, s'inspirà en l'autor Jordan Peterson.
5. El gruix del rodatge es va portar a terme a Los Angeles entre el 26 d'octubre del 2020 i el 13 de febrer del 2021; tot i que fou interromput durant 2 setmanes a començaments de novembre per infecció de la COVID-19, entre d'altres, de la Florence Pugh, d'en Harry Styles i del Chris Pine.

COMENTARI: Sembla ben bé una excusa per fotografiar un cop més l'atmosfera dels 50s, l'era daurada del capitalisme; de manera molt inert, tot sigui dit. Només que amb l'afegitó d'aquesta mena d'existència virtual que no té ni cap ni peus. Quin nyap! Puc entendre aquesta poca-soltada des de la reivindicació "feminista", palesa quan la noia se'n assabenta de la situació en la que el seu home l'ha ficat i li ho retreu. Però no calien 2 hores per plantejar això. Pèrdua de temps absoluta, una pena.

EN UN MOT: Pesada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Free Guy" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6264654/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La transformació de la Millie Rusk en la Molotov Girl, a càrrec de la Jodie Comer, i la seva relació tant amb el Walter McKeys, interpretat pel Joe Keery, com amb el Guy, el personatge del Ryan Reynolds.

PITJOR:
- El gag patètic del Keith i el seu avatar, el Revenjamin Buttons, encarnats pel Matty Cardarople i el Channing Tatum, respectivament, parlant amb la mare, el paper de la Tina Fey, enmig de l'acció.

NOTES:
1. El primer minut i mig dels títols de crèdit va acompanyat de diferents imatges del joc i dels protagonistes.
2. A partir d'un pressupost aproximat de 120 milions de dòlars, ha recaptat més de 300 milions; la seva estrena va endarrerir-se 1 any per culpa de la pandèmia de la COVID-19.
3. El guió fou inclòs en l'edició del 2016 de The Black List, gestionada pel Franklin Leonard.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 14 de maig i el 31 de juliol del 2019 a Boston, Revere, Worcester, Framingham i Weymouth, de l'estat nord-americà de Massachusetts.

COMENTARI: No sé ben bé què m'esperava, havent vist el tràiler i mantingut la pel·lícula sota el meu radar des de feia tant de temps; però el que he engolit, finalment, no m'ha acabat de satisfer gaire. Sobretot, perquè l'argument peca d'ordinari, diria, de descuidat i la gràcia es basa en les moltes referències, imitacions, homenatges, paròdies que s'inclouen. M'ha sobtat, especialment, el moment en el que sona la sintonia d'aquella sèrie de principis dels 80s creada per l'Stephen J. Cannell, "The Greatest American Hero". La cançó, "Believe It or Not", composta pel Mike Post i l'Stephen Geyer, va ser l'únic èxit del Joey Scarbury. Tornant al film, el vessant visual està a l'altura de les capacitats actuals, el bri d'humor poca-solta amenitza la funció i l'elenc compleix. Pena, pels detalls carrinclons. Malgrat tot, una estona entretinguda.

EN UN MOT: Superficial.

PAÍS:           EUA, CANADÀ.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ready Player One" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1677720/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'art visual.
Pitjor: La sobredosi de nostàlgia.
Curiositat: Adaptada de la novel·la homònima del 2011 escrita per l'Ernest Cline. Warner Bros. va comprar els drets del film per als productors Dan Farah i Donald De Line el juny del 2010. L'obra ret homenatge a icones de la cultura popular, sobretot, dels 70's i 80's, incloent referències a pel·lícules, televisió, música, joguines, videojocs, còmics i animació. L'Steven Spielberg calcula que van aconseguir el 80% dels drets dels elements llicenciats que desitjaven. Encara que "Blade Runner", el film del 1982 dirigit pel Ridley Scott, era important en l'argument del llibre original, es va descartar utilitzar-la perquè "Blade Runner 2049", la peça del Denis Villeneuve del 2017, s'estava desenvolupant simultàniament a la producció d'aquesta. En substitució, es va fer servir "The Shining", el clàssic de l'Stanley Kubrick del 1980.

Comentari:
Un regal pels ulls, inclús, veient-la en la pantalleta del seient d'un avió (el meu cas). Sense discussió, espectacular i precisa en el lliurament del material. Però, com no, carrinclona, segell del director, imagino, i amb ferum de refregit. Tova.

Perdoneu per la meva ignorància!