DOCUMENTAL: "George Michael: Portrait of an Artist" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13650206/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El reconeixement de l'artista com a filantrop anònim i l'explicació de gent com el Chris Porter o en Johnny Douglas del procés creatiu del músic.

PITJOR:
- La manca d'identificació d'alguns clips, com l'inicial, pertanyent a una entrevista de 1998 concedida a Much Music, en el que la celebritat llegeix un fragment del seu llibre, publicat en 1990, "George Michael: Bare", escrit en col·laboració amb el Tony Parsons.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Part 1 - Wham/Everything has been figured out, except how to live./ Jean-Paul Sartre", "Part 2 - Careless Whisper/The true function of a writer is to produce a masterpiece and no other task is of any consequence./Cyril Connolly", "Part 3 - Faith/There are only two tragedies in life: One is not getting what one wants and the other is getting it./Oscar Wilde", "Part 4 - Prejudice/Fame is a series of misunderstandings surrounding a name./Joni Mitchell", "Part 5 - Anselmo/There is only one happiness in life: To love and be loved./George Sand", "Part 6 - Music Business/Freedom has never been free./Medgar Evers", "Part 7 - Older/What is art after all but a protest against the horrible inclemency of life./Aldous Huxley", "Part 8 - Out/Getting caught is the mother of invention./Robert Byrne", "Part 9 - Patience/It's discouraging to think how many people are shocked by honesty but so few by deceit./Noel Coward", "Part 10 - Amazing/Art is coming face to face with yourself./Jackson Pollock", "Part 11 - Symphonica/You use a glass mirror to see your face but you use works of art to see your soul./George Bernard Shaw" i "Part 12 - Legacy/Existence is a series of footnotes to a vast obscure unfinished masterpiece./Vladimir Nabokov".
2. En Simon Robert Napier-Bell, el director, juntament amb el Gordon "Jazz" Summers, durant la primera meitat dels 80s, va fer de mànager dels Wham!, el grup en el que va començar al seva carrera musical el protagonista; en 2005, va publicar unes memòries, "I'm Coming To Take You To Lunch", que expliquen les negociacions que van possibilitar dur la formació britànica a actuar a la Xina, esdevenint la primera occidental en fer-ho.
3. Originalment, havia d'anomenar-se "The Artist versus the Music Business versus Himself".

COMENTARI: Diu, el director, que comptava amb molt de material a l'abast però que volia limitar-ho, tot plegat, als 90 minuts. Decisió encertada. I, encara, m'ha semblat massa llarg, l'assumpte. El Simon Napier-Bell, declarat homosexual, també, comentà que, en certa manera, es tractava d'una carta d'amor al cantant. I, com a tal, no tinc res a contestar; correcta, personal. La qüestió és que, abans de mirar-me la seva obra, hauria sostingut que, fora de "Wake Me Up Before You Go-Go" https://en.wikipedia.org/wiki/Wake_Me_Up_Before_You_Go-Go, "Careless Whisper" https://en.wikipedia.org/wiki/Careless_Whisper i "Last Christmas" https://en.wikipedia.org/wiki/Last_Christmas, poca cosa més quedava per celebrar, de l'intèrpret. Ara, havent-la vist, roman en mi la impressió que la rellevància de la figura rau més en l'impacte com a icona gai que en el seu llegat musical. Reconec que el paio em feia ràbia, en els seus inicis, perquè... Bàsicament, per enveja, perquè enamorava les noies amb la seva fila. Anys més tard, fins i tot, el vaig arribar a trobar singular, quan se'n reia d'ell mateix, com en el vídeo de "Shoot the Dog" https://youtu.be/ABhZQ_VRbsQ. Per cert, en el moment en el que s'introdueix el tema de la SIDA, es mostra una llista de personatges associats a la malaltia. I es fiquen en el mateix sac en Rock Hudson, la Gia Marie Carangi, el Paul-Michel Foucault, el Władziu Valentino Liberace, la Bettina Louise Lutz, el Ryan Wayne White, l'Isaac Iúdovitx Asimov i l'Anthony Perkins. No sé; la malaltia serà la mateixa però les circumstàncies, no. Matusser.

EN UN MOT: Record.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Loot - Temporada 1a" (Des del 24 de juny fins el 12 d'agost de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14271498/episodes?season=1

DURADA: 271 minuts (Crèdits: 19 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).

MILLOR:
- En el 9è episodi, les intervencions dels veïns afectats per The Alameda Street Housing Initiative, en la reunió del ple de l'ajuntament, atacant la Molly Wells, el paper de la Maya Rudolph.

PITJOR:
- El moment del lliurament del Marjorie Pendleton Foster Award del 6è capítol és de vergonya aliena; sobretot, per la reacció de la Sofia Salinas, el personatge interpretat per la Michaela Jaé Rodriguez.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Pilot", "Bienvenidos a Miami", "Hot Seat", "Excitement Park", "Halsa", "The Philanthropic Humanitarian Awards", "French Connection", "Spades Night", "Cahoga Lake" i "The Silver Moon Summit".
2. Durant el desenvolupament, se l'anomenava "Tarzana".
3. El rodatge va iniciar-se el 6 de setembre de 2021 i va finalitzar el 8 de febrer de 2022; la mansió que figura la residència de la milionària és una propietat ubicada en el barri de Bel-Air de la ciutat de Los Angeles, a l'estat nord-americà de Califòrnia, coneguda com The One.
4. La producció de la 2a temporada del programa s'ha vist interrompuda per la vaga promoguda pel Writers Guild of America (WGA) https://ca.wikipedia.org/wiki/Sindicat_de_Guionistes_dels_Estats_Units.

COMENTARI: Me n'adono que no sóc espectador objectiu d'això que he vist. Però, més enllà d'aquesta obvietat, és que ho trobo tant gratuït i superflu, tot plegat. El negre, l'homosexual asiàtic, la llatina, la campestre beneita, la vella rareta... Manca l'esguerrat, oi? Us l'heu descuidat, nois! Per cert, la resta de companys de l'oficina, què, no compten, no fan colla? Tant se val, tu... La veritat és que cap dels fils proposats pels guionistes em sembla prou digne per justificar la pèrdua del meu temps. Perquè no fan gràcia, no emocionen, no interessen; a l'inrevés, més aviat, ofenen per insubstancials, per superficials. I no són pocs els escriptors involucrats, l'Alan Yang, en Matt Hubbard, la Bridget Kyle, la Vicky Luu, el Yassir Lester, el Zeke Nicholson, la Lauren Tyler, l'April Quioh i l'Anna Salinas. Aquesta gent van de bajanada en bajanada fins a culminar en la ximpleria darrera, suggerir que la dona renega del seu patrimoni. En fi, que consti que jo pensava ensopegar amb una comèdia un pèl més sòlida. Apa, adeu!

EN UN MOT: Ostentació.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Herb Alpert Is..." (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12414374/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 82 (sobre 100).

MILLOR:
- El vessant filantròpic de l'artista, i que hagi arribat a tant vell per exercir-lo; ara té 87 anys.

PITJOR:
- Quan l'ensabonen per creacions artístiques no musicals, com la pintura, l'escultura o, fins i tot, quan canta.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareix el rètol "With affection and respect Thank You, Herb Alpert!" i "The Most Creative Consultant Lani Hall Alpert".
2. En John Scheinfeld, el director, va conèixer el protagonista, el Herb Alpert, quan treballava en un altre documental, "Sergio Mendes in the Key of Joy", que també va estrenar-se en 2020; va dedicar 2 anys al desenvolupament de l'obra.
3. El Scheinfeld diu que el documental compta amb 63 cançons i reconeix que sovint recorre a l'estratègia del "fair use", és a dir, incloure no més de 10 segons dels temes per no haver de pagar drets d'autor.

COMENTARI: Sembla una mica sospitosa, una història tant innòcua, tant inofensiva, oi? En fi... He escoltat en línia un munt de recopilacions de peces del trompetista perquè els instrumentals sempre van bé per abstraure's. Per això m'interessava l'assumpte. I m'ha sorprès bastant la trajectòria del paio; pensava que només feia versions d'èxits d'altra gent. Doncs, no; també composa. En alguns moments, l'exposició es fa una mica pesada; quan parlen del divorci i de com s'estimen amb la Lani. Però, en conjunt, ha pagat la pena dedicar-li una estona. Si més no, m'he regalat l'oïda.

EN UN MOT: Benigne.

PAÍS:           USA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!