LLARGMETRATGE: "Something in the Dirt" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14895716/

DURADA: 115 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- La menció de la síndrome de Jerusalem https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Jerusalem en una de les converses tedioses dels dos individus.

PITJOR:
- La barreja de fragments que figuren part d'un documental amb d'altres que semblen metratge de rebuig i els trossos aleatoris.

NOTES:
1. Juntament amb els títols de crèdit, es veuen diferents imatges del procés d'enregistrament i un clip del Matryomin Ensemble "Da", acompanyat al piano pel Masaki Matsui, interpretant l'"Ode To Joy"; també, surt un rètol que diu "this film is dedicated to MAKING MOVIES WITH YOUR FRIENDS".
2. El Justin Benson i l'Aaron Moorhead, els directors i protagonistes del film, van concebre el projecte durant els confinaments imposats a causa de la COVID-19.
3. El rodatge es va portar a terme al llarg d'1 any i va localitzar-se fonamentalment en l'apartament del propi Justin Benson.

COMENTARI: Entenc l'obra com un producte típic del confinament; és a dir, quelcom condicionat a limitació de recursos però, sobretot, d'enginy o de talent. Ni tant sols el fenomen paranormal en si que justifica la història, el fals documental, m'ha arribat a interessar gens ni mica en cap moment. De manera que, al final, n'he quedat ben tip de les cares dels actors i de les seves derives. No sé, la veritat, m'he deixat enganyar per un pla del tràiler; ximple de mi. Bàsica, avorrida, excessiva, prescindible, poca-solta, castanya.

EN UN MOT: Soporífera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!