LLARGMETRATGE: "Bijo no Harawata" (1986)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0224102/

DURADA: 68 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 15 (sobre 100).

MILLOR:
- Els plans de la injecció en vena de la substància anomenada "angel rain", tant de la Hiromi com de la Yoshimi, els papers a càrrec de la Megumi Ozawa i la Seira Kitagawa, respectivament.

PITJOR:
- L'escena inicial en la que el cap de la banda, crec que és el Ken Yoshizawa, dina emetent tota mena de sorolls bucals fastigosos, mentre mastega i engoleix.

NOTES:
1. Es considera la seqüela del film del mateix any, "Shojo no harawata", també, dirigit pel Kazuo Komizu.
2. Internacionalment, s'anomena "Entrails of a Beautiful Woman", "Guts of a Beauty" o "Guts of a Virgin 2".

COMENTARI: Des de la perspectiva actual, resulta absolutament impresentable, indigna, una autèntica porqueria, un insult al mitjà i a l'espectador, no s'en salva res. Potser, en l'any de l'estrena, les escenes de pit i cuixa justificaven una proposta tant absurda, si més no, per l'espectador més libidinós àvid de carn o obsedit per alguna de les mosses que hi apareixen; que ho dubto. Perquè no crec que la quota de sang i fetge satisfés ningú, doncs, sembla bastant ridícula. Terrible! Això, sí, el cartell promocional fa patxoca.

EN UN MOT: Abjecta.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     MALAMENT.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

TEATRE: "La Rambla de les Floristes de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau - Orestes Lara - Rosa Maria Sardà/Josep Torrens/Núria Hosta/Alfred Lucchetti" (1986)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0442438/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- La discussió per despit entre l'Antònia i Don Ramon, els papers a càrrec de la Rosa Maria Sardà i el Josep Torrens, respectivament.

PITJOR:
- El nyap del primer pla de fons en la darrera intervenció de l'Antònia.

NOTES:
1. Aquesta versió va enregistrar-se en els estudis de Sant Joan Despí de TV3 i va emetre's coincidint amb el 25è aniversari de la mort de l'autor; fou el primer dramàtic de producció pròpia de la televisió pública catalana.
2. L'obra d'en Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau fou estrenada el 21 de març de 1935 en el Teatre Poliorama de Barcelona.

COMENTARI: Pensava que un text en vers se'm faria massa feixuc per passar-m'ho bé però no ha estat així; ans al contrari, m'ha semblat força gratificant escoltar-me'l. A més, la veritat és que, malgrat la seva bel·ligerància, el personatge de l'Antònia es fa entranyable. Més que res, perquè representa la figura del seny, l'experiència i, sobretot, l'autenticitat. I el seu flirteig dinàmic amb l'entorn resulta divertit. També, com a barceloní en la distància, m'ha emocionat l'estima a l'indret que descriu la dona. Després, he recordat les botigues de records amb barrets mexicans, la plaga de turistes, els carteristes i se m'ha curat la nostàlgia de cop.

EN UN MOT: Homenatge.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Footrot Flats: The Dog's -Tail- Tale" (1986)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0131400/

DURADA: 67 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Les cançons compostes pel Dave Dobbyn, com "Slice of Heaven".

PITJOR:
- L'estil brusc i rude de l'animació.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareix un rètol que diu "Anyone caught pirating this picture will be eaten by The Murphys' Hellhounds".
2. Basada en els personatges de la tira còmica, "Footrot Flats", dibuixada pel Murray Ball i publicada en diaris entre el 1976 i el 1994.
3. El títol de treball fou "Raiders of the Lost Dog Kennel: A dog's life".
4. L'animació va completar-se en 15 mesos a Sydney, Austràlia, a partir de 100 mil dibuixos fets a mà per 200 animadors.
5. Els productors, en John Barnett i el Pat Cox, van aplegar els 5 milions de dòlars neozelandesos de pressupost en 10 dies de 600 inversors.

COMENTARI: Tenia curiositat per l'èxit del material original d'aquest ninotaire convertit en director. Però ni l'humor d'adversitat que ens presenta el film ni els personatges grollers i bruts que el protagonitzen no m'han seduït gens. Les situacions poca-soltes, les diferents escenes, el sopar amb la noia a l'antre, el partit de rugbi, l'aiguat, no fan cap gràcia, emprenyen. És a dir, segurament, cal veure-la, com deia al principi, per conèixer l'obra. I admeto que és curiosa. No obstant això, el plaer ha estat més aviat minso.

EN UN MOT: Agresta.

PAÍS:           NOVA ZELANDA, AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Hotshot" (1986)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0091219/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- He de dir... la presència del Pelé encara que la seva interpretació sigui dolenta.

PITJOR:
- Les imatges de futbol.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Hang Tough".
2. El Rick King era el tercer director que els productors contractaven; inicialment, comptaven amb ell només per polir el guió.
3. Segons el director, la Penelope Ann Miller, que fa de la Mary, i el Jim Youngs, que s'encarrega del paper del Jimmy Kristidis, no s'avenien gaire.
4. L'equip de ficció es diu New York Rockers; en Pelé va jugar 64 partits en els New York Cosmos, entre el 1975 i el 1977.

COMENTARI: No crec que pugui deixar content ningú, ni tant sols (o, especialment) a aquells als que els agradi l'esport en el que es recolza la història; per altra banda, molt típica. De fet, la North American Soccer League (NASL) feia un parell d'anys que s'havia dissolt mentre que la Major League Soccer (MLS) encara trigaria uns quants en fundar-se. De manera que, segurament, l'interès pel futbol als EUA estava sota mínims en l'any de l'estrena, el 1987; no ho sé. Podria salvar les imatges del Brasil i l'atmosfera dels 80's per la música ridícula. Però la resta és molt trista. Si més no, m'ha fet recordar el gol de xilena del Rivaldo en el darrer minut del partit del 17 de juny del 2001 contra el València Club de Futbol en el Camp Nou.

EN UN MOT: Descafeïnat.

Perdoneu per la meva ignorància!