LLARGMETRATGE: "Sheesha Gar" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5986440/

DURADA: 98 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del bombardeig de l'estació de trens a càrrec dels zepelins https://en.wikipedia.org/wiki/Zeppelin.

PITJOR:
- El desequilibri emocional del Vincent Oliver, el personatge del Taimoor Salahuddin https://en.wikipedia.org/wiki/Mooroo, malgrat que, segurament, l'aïllament al que el sotmet el pare, a qui posa veu el Khaled Anam https://en.wikipedia.org/wiki/Khaled_Anam, en té la culpa.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Glassworker".
2. Representa el primer film d'animació tradicional https://ca.wikipedia.org/wiki/Animaci%C3%B3_tradicional pakistanès; inicialment, l'estiu de 2014, la idea era fer una pel·lícula amb actors de carn i ossos.
3. L'estudi, Mano Animation Studios, va llançar una campanya de micromecenatge a la plataforma Kickstarter https://ca.wikipedia.org/wiki/Kickstarter el 3 de febrer de 2016 establint l'objectiu d'aconseguir 50.000 dòlars per a fer un pilot de 6 minuts; en acabat, en 2018, havien recaptat 116.000.
4. L'equip va assistir a la galeria i el taller d'en Peter Layton, un artista britànic del vidre.

COMENTARI: Vagi per endavant, he vist el documental de com va elaborar-se https://youtu.be/rxAOUJt1PaU i m'he de treure el barret; la meva admiració per l'Usman Riaz i tot el seu equip. Dit això, formalment, em sembla una bona feina, correcte, bonica. Però, la història no m'ha fet gaire el pes. L'assumpte del vidre bufat https://ca.wikipedia.org/wiki/Vidre_bufat resulta interessant i el plantejament d'un posicionament pacifista https://ca.wikipedia.org/wiki/Pacifisme en un context bèl·lic dóna peu, si més no, a la reflexió sobre molts temes, nacionalisme, responsabilitat, compromís, moral. El problema, crec, rau en que el protagonista es presenta com un xitxarel·lo sense consciència amb l'excusa de l'art, immadur. Obro incís. Ara, m'ha vingut al cap la cançó del Pau Riba i Romeva https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_Riba_i_Romeva, "Noia de porcellana", per allò de ser una persona buida. Tanco l'incís. Així, em fa l'efecte que la lleugera aspiració creativa que comparteixen els dos joves no pot servir per fer-los compatibles ni per unir-los espiritualment ni afectivament. O sigui que la relació entre ells sembla una amistat un tant superficial. Clar, potser, sóc jo, que tinc un problema amb l'ambigüitat del relat o amb la meva capacitat de captar el missatge. No ho sé. L'altre element que em grinyola és aquest ens sobrenatural, el jinn https://ca.wikipedia.org/wiki/Jinn. Tot i que, vist com una mena d'al·lucinació del paio provocada per la nostàlgia, em podria quadrar. Per cert, l'escena del braç, un pèl innecessària i absurda tal com esdevé.

EN UN MOT: Imitació.

PAÍS:           PAKISTAN.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Vingt Dieux" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt32086034/

DURADA: 91 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del naixement del vedell.

PITJOR:
- La baralla entre el Totone i el Jean-Yves, els personatges a càrrec del Clément Faveau i el Mathis Bernard, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Holy Cow".
2. En la 50a edició dels César du cinéma https://ca.wikipedia.org/wiki/50a_cerim%C3%B2nia_dels_Premis_C%C3%A9sar, la Louise Courvoisier va rebre el guardó per Meilleur premier film i la Maïwène Barthelemy, per Meilleure révélation féminine; en la 77a edició del Festival de Cannes https://ca.wikipedia.org/wiki/77%C3%A8_Festival_Internacional_de_Cinema_de_Canes, va ser reconeguda amb el Prix de la jeunesse de la categoria Un certain regard.
3. A partir d'un pressupost de 2,8 milions d'euros, va recaptar-ne'n uns 6.
4. La Louise Courvoisier, directora i co-guionista, va passar 3 anys escribint el guió; la seva família va participar, també, en la producció efectuant diferents tasques, per exemple, els pares, el Charles i la Linda Courvoisier, van compondre la música.

COMENTARI: M'ha recordat a "Alcarràs" https://www.imdb.com/title/tt11930126/ de la Carla Simón per l'atmosfera rural, per la utilització d'actors no professionals, per tractar-se d'un relat proper a la directora (en aquest cas, original del departament del Jura https://ca.wikipedia.org/wiki/Jura_(departament), un dels associats a la producció del formatge comté https://ca.wikipedia.org/wiki/Comt%C3%A9). I m'ha agradat prou perquè suggereix certa autenticitat. Però, em grinyolen alguns aspectes. En primer lloc, l'assumpte de l'accident mortal del pare sembla un pèl massa dràstic. Tot i que, en fi, pot ser; no posaré en dubte el risc de conduir sota els efectes de l'alcohol. Després, se suposa que la família ja es dedica a fer formatge, si més no, el pare. Com és que ningú aconsella al nano que segueixi el negoci? Que el primer que fa l'idiota es vendre eines i estris! Sobirana estupidesa. I, tercer, on és l'estat del benestar https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_del_benestar francès? La república ha de deixar la custòdia de la nena, el paper de la Luna Garret, a un adolescent imbècil? Total, que el context, correcte; la història en si, així així.

EN UN MOT: Introductòria.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kimi no Na wa" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5311514/
Nota SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La reproducció, gairebé fotogràfica, dels escenaris i dels detalls; per exemple, el tatami.  L'excursió a la caldera d'Itomori. La resignació de la Miki Okudera.
Pitjor: El final es prolonga una mica massa. Les cançons de Radwimps.
Curiositat: Kadokawa Corporation va publicar la novel·lització del film a càrrec del mateix director i guionista, en Makoto Shinkai, un mes abans de la seva estrena. Li va ser atorgat el guardó Anima't a la millor pel·lícula en el SITGES 49è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Els personatges protagonistes també apareixen en rols secundaris en "Tenki no Ko", del 2019 i mateix director. Abans del seu títol definitiu es van considerar "Yume to Shiriseba", "Kimi no Musubime" i "Kimi wa Kono Sekai no Hanbun". Hida, a la prefectura de Gifu, va servir d'inspiració pel poble fictici d'Itomori. En anglès, el títol és "Your Name". Al 2017 es va anunciar una adaptació americana.

Comentari:
Em feia molta mandra mirar-la perquè m'esperava una carrinclonada. I, al final, m'ha resultat aclaparadora. Primer, com a obra gràfica, preciosa. Segon, la història combina diferents elements fantàstics molt en la línia dels meus gustos, sobretot, el de les paradoxes temporals. Tercer, i això és personal, la nostàlgia: els escenaris, rituals, costums, que es mostren m'han transportat a la meva època de fascinació absoluta pel país, el Japó. I, per acabar, una resolució amable. Magnífica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le Violon Rouge" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0120802/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El tros de Viena. La clandestinitat de l'episodi de Shanghai.
Pitjor: La lascívia d'Oxford.
Curiositat: Inspirada en la història del "Red Mendelssohn", un violí Stradivarius del 1720. Li va ser atorgat un guardó de l'acadèmia dels Estats Units per la música original. El títol internacional és "The Red Violin". El nen de nou anys que interpretà l'orfe prodigi Kaspar Weiss del segon capítol es diu Christoph Koncz i esdevingué, d'adult, violinista, director i músic de cambra.

Comentari:
En assabentar-me que el Samuel L. Jackson formava part de l'elenc, fent de Charles Morritz, he tingut el convenciment que la pel·lícula seria una porqueria. Davant d'això, no puc amagar la meva repulsió visceral per aquest actor. Afortunadament, només apareix en un dels fragments. Per la resta, prou correcta. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!