LLARGMETRATGE: "Sheesha Gar" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5986440/

DURADA: 98 minuts i mig (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena del bombardeig de l'estació de trens a càrrec dels zepelins https://en.wikipedia.org/wiki/Zeppelin.

PITJOR:
- El desequilibri emocional del Vincent Oliver, el personatge del Taimoor Salahuddin https://en.wikipedia.org/wiki/Mooroo, malgrat que, segurament, l'aïllament al que el sotmet el pare, a qui posa veu el Khaled Anam https://en.wikipedia.org/wiki/Khaled_Anam, en té la culpa.

NOTES:
1. El títol internacional és "The Glassworker".
2. Representa el primer film d'animació tradicional https://ca.wikipedia.org/wiki/Animaci%C3%B3_tradicional pakistanès; inicialment, l'estiu de 2014, la idea era fer una pel·lícula amb actors de carn i ossos.
3. L'estudi, Mano Animation Studios, va llançar una campanya de micromecenatge a la plataforma Kickstarter https://ca.wikipedia.org/wiki/Kickstarter el 3 de febrer de 2016 establint l'objectiu d'aconseguir 50.000 dòlars per a fer un pilot de 6 minuts; en acabat, en 2018, havien recaptat 116.000.
4. L'equip va assistir a la galeria i el taller d'en Peter Layton, un artista britànic del vidre.

COMENTARI: Vagi per endavant, he vist el documental de com va elaborar-se https://youtu.be/rxAOUJt1PaU i m'he de treure el barret; la meva admiració per l'Usman Riaz i tot el seu equip. Dit això, formalment, em sembla una bona feina, correcte, bonica. Però, la història no m'ha fet gaire el pes. L'assumpte del vidre bufat https://ca.wikipedia.org/wiki/Vidre_bufat resulta interessant i el plantejament d'un posicionament pacifista https://ca.wikipedia.org/wiki/Pacifisme en un context bèl·lic dóna peu, si més no, a la reflexió sobre molts temes, nacionalisme, responsabilitat, compromís, moral. El problema, crec, rau en que el protagonista es presenta com un xitxarel·lo sense consciència amb l'excusa de l'art, immadur. Obro incís. Ara, m'ha vingut al cap la cançó del Pau Riba i Romeva https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_Riba_i_Romeva, "Noia de porcellana", per allò de ser una persona buida. Tanco l'incís. Així, em fa l'efecte que la lleugera aspiració creativa que comparteixen els dos joves no pot servir per fer-los compatibles ni per unir-los espiritualment ni afectivament. O sigui que la relació entre ells sembla una amistat un tant superficial. Clar, potser, sóc jo, que tinc un problema amb l'ambigüitat del relat o amb la meva capacitat de captar el missatge. No ho sé. L'altre element que em grinyola és aquest ens sobrenatural, el jinn https://ca.wikipedia.org/wiki/Jinn. Tot i que, vist com una mena d'al·lucinació del paio provocada per la nostàlgia, em podria quadrar. Per cert, l'escena del braç, un pèl innecessària i absurda tal com esdevé.

EN UN MOT: Imitació.

PAÍS:           PAKISTAN.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!