LLARGMETRATGE: "The Invisibles" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14872806/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment "Space Oddity" https://ca.wikipedia.org/wiki/Space_Oddity entre el Charlie i l'Oskar, els papers interpretats pel Tim Blake Nelson i en Simon Webster, respectivament.

PITJOR:
- Encabir o considerar l'obra dins el gènere de la ciència-ficció o el fantàstic; a tot estirar, es tracta d'un dramot al·legòric.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en indrets de Toronto i Hamilton, a la província canadenca d'Ontario, entre febrer i març de 2023.
2. La Lucy Alexis Liu havia estat anunciada prèviament per al paper de la Hannah, del qual, finalment, va encarregar-se la Gretchen Mol.

COMENTARI: Segurament, hi ha maneres més àgils de representar el dol depressiu invalidant. Déu n'hi do, quina castanya de pel·lícula! A més, no li acabo de trobar coherència a la proposta. En primer lloc, l'assumpte de l'oblit de la gent "sana". D'acord que es tracta d'un element creatiu del que no n'he de fer res però el trobo absurd. I, en segon, dubto que algú en estat de renúncia i negació cerqui companyies d'altres desnonats mentals portadors de més pena. Clar que no sóc psicòleg. Potser, vaig errat. No sé... El lluitador adolescent, en Jimmy, encarnat en el Rob Ramsay, és mort o què? Qui el convida? Aquesta aparició entre els tristos em sembla que grinyola una mica. En fi... Entenc la metàfora i la Gretchen Mol continua essent una de les meves debilitats. La qüestió és que m'he avorrit moltíssim.

EN UN MOT: Tedi.

PAÍS:           CANADÀ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!