LLARGMETRATGE: "IF" (2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11152168/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns efectes visuals, com els de l'escena en la que el Cal, el paper interpretat pel Ryan Reynolds, surt d'una pintura.

PITJOR:
- L'emoció artificiosa, com en la seqüència de la visita a l'hospital de la Bea, el paper a càrrec de la Cailey Fleming, després de l'operació de cor del seu pare.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit, apareixen imatges del Lewis, el personatge a qui posa veu el Louis Gossett Jr., i la dedicatòria "In loving memory of our friend, Louis Gossett Jr.".
2. A partir d'un pressupost de cent deu milions de dòlars, va recaptar-ne'n al voltant de cent setanta-set.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre agost del 2022 i maig del 2023, entre d'altres llocs, als Steiner Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Steiner_Studios del districte novaiorquès de Brooklyn.
4. Alternativament, se l'anomena "Imaginary Friends".

COMENTARI: Per un moment, m'he pensat que estava mirant una mena de succedani de pa sucat amb oli de "Monsters, Inc." https://ca.wikipedia.org/wiki/Monsters,_Inc.; més que res, per la retirada estètica que gasten el Blue, l'Steve Carell en so, amb el Sulley, en John Goodman. Bé, potser, vaig errat i només s'assemblen en la mida. En fi... He de confessar que mai he tingut amics imaginaris, de manera que no en conec la mecànica d'aparició, interacció o afiliació. Però la sensació que em queda després d'empassar-me aquesta castanya carrinclona poca-solta és que el bo del John Burke Krasinski, director, guionista, co-productor i, fins i tot, integrant de l'elenc del film, no aspirava gaire a la coherència. Suposo que pretenia sortir-se'n amb una tona de fantasia reciclada, nostàlgia pastosa a dojo i melodrama bàsic i clàssic. De fet, ara que ho penso, no crec que sigui quelcom habitual, això d'inventar-se amics. O si? Tant se val. Tampoc crec que li hagués funcionat l'assumpte amb àngels de la guarda, per exemple. Res, he perdut el temps.

EN UN MOT: Poti-poti.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Toy Story 4" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1979376/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'altruisme del Woody en cedir la seva capsa de veu a la Gabby Gabby. El fet que la creació de la nena Bonnie prengui l'estatus de joguina. El ninot Duke Caboom.
Pitjor: Les pinzellades de dramatisme infantil.
Curiositat: Recaptació de mil milions de dòlars sobre un pressupost de dos-cents. Al final dels títols de crèdit, en l'animació del logo de PIXAR ANIMATION STUDIOS, el Duke Caboom substitueix el llum flexo i apareix el nino Combat Carl d'uniforme blanc per xocar-li la mà.

Comentari:
Tècnicament, deliciosa. També conté alguns gags divertits i personatges simpàtics. Però, calia? Si tenim en compte que ha estat el lliurament més profitós de la franquícia, òbviament, la resposta és afirmativa per als productors. El modelatge em resulta fascinador; l'argument, pff... passable. Afegitó.

Perdoneu per la meva ignorància!