DOCUMENTAL: "Satoshi Kon, l'illusionniste" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12998510/

DURADA: 81 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Els conflictes, amb el Mamoru Oshii https://ca.wikipedia.org/wiki/Mamoru_Oshii, amb el Taro Maki...

PITJOR:
- M'hauria agradat escoltar més anècdotes com les que explica l'Aya Suzuki.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Satoshi Kon: The Illusionist", igual que el llibre de l'Andrew Osmond, el crític britànic que, també, intervé en el documental.
2. El títol de treball fou "Satoshi Kon, la machine à rêves".
3. Es tracta d'un encàrrec per commemorar el desè aniversari de la mort d'en Satoshi Kon https://ca.wikipedia.org/wiki/Satoshi_Kon.

COMENTARI: M'aporta ben poc, la participació de directors com el Darren Aronofsky, el Rodney Rothman o el Jérémy Clapin, historiadores com la Marie Pruvost-Delaspre, curadores com la Yael Ben Nun, professors de filosofia com el Dimitri Megherbi o personatges com l'Andrew Osmond, la veritat. M'ha resultat bastant més interessant, per exemple, sentir la Junko Iwao, la veu de la Mima Kirigoe de "Perfect Blue" https://ca.wikipedia.org/wiki/Perfect_Blue. Clar que li tinc una estima especial a la pel·lícula en qüestió. Però, bé, segons he escoltat en alguna entrevista al responsable de l'assumpte, el Pascal-Alex Vincent, l'objectiu era repassar l'obra del Kon per atorgar-li la importància que es mereix el seu geni i compensar, així, la manca de més produccions. No sé. El temps acostuma a posar tot a lloc...

EN UN MOT: Recordança.

PAÍS:           FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!