Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9612516/episodes?season=1
DURADA: 316 minuts i mig (Crèdits: 19 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
MILLOR:
- L'autoparòdia i la constatació del declivi propi davant d'altres potències com l’Índia o la República Popular de la Xina.
PITJOR:
- El cinquè capítol, per ordinari, i el vuitè, per carrincló.
NOTES:
1. Els títols dels 10 capítols són "The Launch", "Save Epsilon 6!", "Mark and Mallory Go to Washington", "Lunar Habitat", "Space Flag", "The Spy", "Edison Jaymes", "Conjugal Visit", "It's Good to Be Back on the Moon" i "Proportionate Response".
2. Abans dels crèdits del primer episodi, apareix la dedicatòria, "In loving memory of Fred Willard", per l'actor que va morir el 15 de maig de 2020.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme des de l'1 d'octubre de 2019 fins el 10 de gener de 2020 en indrets de l'estat nord-americà de Califòrnia, com el campus de la California State University, Dominguez Hills, o els Raleigh Studios de Hollywood.
4. Va estrenar-se'n una segona temporada integrada per 7 capítols addicionals el 18 de febrer de 2022.
COMENTARI: M'esperava una comèdia més pura, més divertida, sense elements dramàtics, com el de la dona empresonada, la Maggie, o el de la filla adolescent conflictiva, l'Erin, interpretades per la Lisa Kudrow i la Diana Silvers, respectivament. M'han fet nosa, la veritat. Per cert, l'estratègia de no explicar el motiu de l'encarcerament de l'esposa fa tota la fila d'excusa (diu que l'actriu va enregistrar totes les seves línies en 5 dies). M'ha sobrat, també, la demagògia i el punt de pedanteria, per exemple, en el 3r lliurament. Clar que, per altra banda, d'aquest mateix episodi, en recordo un dels gags acceptables; el moment "Tap-tap!" durant la compareixença del Mark Naird, el personatge de l'Steve Carell, davant del United States House Committee on Armed Services precedit per l'al·lusió a un Drinking Bird Syndrome fictici. No sé. M'ha decebut, en general, malgrat que està ben produïda. És impressió meva o el John Malkovich, que aquí encarna el doctor Adrian Mallory, ha quedat encasellat en aquest tipus de registre arrogant?
EN UN MOT: Híbrida.
PAÍS: EUA.
INTERÈS: REGULAR.
RITME: BÉ.
ELABORACIÓ: BÉ.
TÈCNICA: BÉ.
DENSITAT: BÉ.
ORIGINALITAT: MALAMENT.
INTÈRPRETS: BÉ.
COMPRENSIÓ: BÉ.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 25 de juny del 2023
SÈRIE: "Space Force - Temporada 1a" (29 de maig de 2020)
divendres, 13 de novembre del 2020
LLARGMETRATGE: "Over the Moon" (2020)
Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7488208/
DURADA: 95 minuts (Crèdits: 9 minuts).
PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 83 (sobre 100).
MILLOR:
- La Fei Fei, a qui dóna veu la Cathy Ang, construint el coet i sortint-se'n amb la rampa magnètica.
PITJOR:
- La gran recerca del "regal" no té gaire sentit, si el duia la nena al seu vehicle.
NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, veiem la dedicatòria "In Loving Memory of Audrey Wells", la guionista a qui el Pearl Studio va contractar a finals de setembre del 2017 per escriure una peça inspirada en el mite xinès de la deessa Chang'e i que morí el 4 d'octubre del 2018.
2. El director, en Glen Keane, trobà inspiració per representar Lunaria en la coberta de l'àlbum del 1973 de Pink Floyd, "The Dark Side of the Moon", i en la fantasia infantil dels quadres del Joan Miró.
3. El 22 d'octubre del 2020, un dia abans de l'estrena de la pel·lícula en la plataforma Netflix, va publicar-se el llibre escrit pel Leonard Maltin sobre l'elaboració del film titulat "Over the Moon: Illuminating the Journey".
COMENTARI: Deliciosa barreja, de realitat i llegenda, de comèdia i drama, de ciència i fantasia. Diria que la bondat i la simpatia dels personatges apuntalen una història no gaire treballada plena de qüestions un tant gratuïtes, com el fet que la nena s'erigeixi de salvadora sense pretendre-ho (amb quelcom que no sabia que tenia). El món selènic, a més, no llueix especialment i dóna lloc a situacions esperpèntiques, com el concert a l'estil k-pop de la Chang'e o la partida de ping-pong (i... aigua a la LLuna! Bé, d'acord; és un conte). Alguns dels dissenys, però, són espectaculars; sobretot, la figura divina resulta captivadora. Al final, la sensació ha estat de joia que és el que compta.
EN UN MOT: Entranyable.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 15 de març del 2020
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ad Astra" (2019)
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2935510/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La imatge, els escenaris, els efectes.
Pitjor: Les habitacions de confort. El trajecte de tornada al Cepheus a través dels asteroides de Neptú amb només una planxa de protecció. Les instal·lacions de Mart.
Curiositat: El títol significa "cap als estels", en llatí, i sovint s'utilitza per referir-se a la dita "Per Ardua Ad Astra", és a dir, "A través de les adversitats cap als estels". El rodatge principal es va portar a terme en 60 dies però, desprès de les projeccions de prova inicials desfavorables, s'optà per tornar a filmar algun material; cosa que va incrementar el pressupost de 80 a 87,5 milions de dòlars. Finalment, la recaptació superà els 130 milions de dòlars.
Comentari:
La proposta em sembla prou sòlida tant pel plantejament, la trama del vell obsessionat amb una missió fracassada, com en el seu desenvolupament, les peripècies a les que s'enfronta el comandant Roy McBride, interpretat pel Brad Pitt, per resoldre de manera airosa l'assumpte. I, a més, resulta agradable de contemplar; un espectacle, com la majoria de pel·lícules sobre l'espai. Ferma.
Perdoneu per la meva ignorància!
dimarts, 31 de desembre del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The League of Legend Keepers: Shadows" (2019)
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6170432/
Nota SUBJECTIVA: 10 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La banda sonora.
Pitjor: Tota la resta.
Curiositat: Disponible en plataformes com Amazon. La directora, l'Elizabeth Blake-Thomas, i la co-guionista, l'Isabella Blake-Thomas, que interpreta, també, la Sophie Carson, són mare i filla, fundadores de MOTHER & DAUGHTER ENTERTAINMENT.
Comentari:
No hi ha gaire per on agafar-la. La història és feble; els diàlegs, patètics; la interpretació, lamentable; els intents d'humor, estèrils; els efectes, penosos... Indigna.
Perdoneu per la meva ignorància!
diumenge, 10 de febrer del 2019
Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kaguya-hime no Monogatari" (2013)
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2576852/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La fugida de la Kaguya de la festa de bateig. La seqüència de l'aparició del Buda en el seu núvol per emportar-se la princesa.
Pitjor: El vol de la Kaguya i el Sutemaru.
Curiositat: Internacionalment, s'anomena "The Tale of the Princess Kaguya". Basada en el conte folklòric japonès del segle desè titulat "Taketori Monogatari". Esdevingué el darrer film de l'Isao Takahata. Amb un pressupost de 5 mil milions de iens (dels que només en va recuperar la meitat en recaptació) figura com la pel·lícula japonesa més cara d'aleshores.
Comentari:
L'estil d'esbós amb traços gruixuts dóna la impressió d'artesania. No està malament, és maco; però hauria preferit més definició per mostrar escenes potencialment precioses de natura i cerimònia. El context resulta força interessant i la història agradable per la bondat de la protagonista. Bonica.
Perdoneu per la meva ignorància!



