LLARGMETRATGE: "Tián mì mì" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0117905/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- L'intercanvi de desitjos per l'any nou.
- El negoci fallit de cassets de la Teresa Teng i com, tot seguit, es rendeixen a la carn.
- El moment, després de l'autògraf a la jaqueta, del clàxon accidental.
- El trencament després de comprar les dues joies.

PITJOR:
- La seqüència dels nens matant el Pao Au-Yeung, interpretat per l'Eric Tsang, i el posterior reconeixement al dipòsit de cadàvers, pel tatuatge del Mickey.
- El retrat superbiós dels agents d'extradició dels USA.

NOTES:
1. El títol internacional és "Comrades: Almost a Love Story"; el mandarí es refereix a la cançó del 1979 de la Teresa Teng.
2. En un pla suposadament succeint al 1986, apareix el joc del 1993, "Raiden II", desenvolupat per Seibu Kaihatsu.
3. Li van ser atorgats nou guardons en la cerimònia dels 16ns Hong Kong Film Awards, entre els quals, a la millor pel·lícula, el millor director i la millor actriu.
4. Fins al 2015, el govern de la Xina va aplicar restriccions sobre el film.

COMENTARI: En algun moment de baixada i piano trist he pensat "Vinga, home, espavila, avança!". Però seria injust penalitzar-la per això perquè hi ha un munt de detalls que la fan interessant, a banda de la història d'amor; per exemple, la referència al crac financer del 87, el "Black Monday", la prostituta tailandesa que s'encomana de la SIDA o, cap el final, la menció de la tendència dels fluxos migratoris xinesos. El tatuatge del ratolí de Disney a l'esquena del mafiós perquè la noia massatgista li diu que només li té por a les rates em sembla deliciós. Mèrit, segurament, dels actors principals i el contrast entre les dues personalitats que representen, les situacions, els diàlegs, la trama, es fan amens i perfectament versemblants. L'evolució vital d'uns personatges a les verdes i les madures sempre atrapa, sobretot, si hi ha ambició pel mig, com en el cas del paper que fa la Maggie Cheung, la Li Qiao. I tot, rematat amb un punt de nostàlgia, clar. M'ha emocionat.

EN UN MOT: Malenconiosa.

Perdoneu per la meva ignorància!