LLARGMETRATGE: "A Bill of Divorcement" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022685/

DURADA: 66 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguna rèplica desvergonyida de la Sydney, com la que fa en rebre el llibre de pregàries d'obsequi, "It's against my principles to kneel down and say I'm a miserable sinner. I'm not miserable, and I'm not a sinner!".

PITJOR:
- El melodrama del desenllaç, la tendència dels Fairfield al martiri/sacrifici penós, tant del Hilary com de la Meg i de la Sydney, els personatges a càrrec del John Barrymore, la Billie Burke i la Katharine Hepburn, respectivament.

NOTES:
1. És la segona adaptació cinematogràfica de la peça teatral homònima https://en.wikipedia.org/wiki/A_Bill_of_Divorcement_(play), estrenada en 1921 i escrita per la Clemence Dane https://en.wikipedia.org/wiki/Clemence_Dane; la primera https://www.imdb.com/title/tt0315291/, apareguda en 1922, fou dirigida pel Denison Clift; la tercera https://www.imdb.com/title/tt0032252/, del 1940, pel John Farrow.
2. D'acord als registres de la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures, la pel·lícula va generar un benefici de 110 mil dòlars durant el primer any d'exhibició.
3. El productor, en David O. Selznick, no volia la Katharine Hepburn en el film, però el director, el George Cukor, que havia quedat impressionat veient la prova de l'actriu, va imposar el seu criteri i va escollir-la.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en juliol de 1932 en els RKO Gower Street Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Gower_Street_(Los_Angeles) de Hollywood, en la ciutat nord-americana de Los Angeles, amb un pressupost d'uns 250 mil dòlars; el marit de la Billie Burke, en Florenz Edward Ziegfeld Junior, va morir mentre es rodava la pel·lícula.

COMENTARI: La caricatura de beata penitent de la tieta Hester, el paper de l'Elizabeth Patterson, juntament amb la rebel·lió jovenívola de la Sydney prometien un contrast eixerit, una cadència àgil. Però, l'aparició del pare, fugat del manicomi, converteix la història en una paròdia, per exageració, de drama. Reconec que, d'inici, he enfocat l'assumpte de mala manera; doncs, ni la salut mental https://ca.wikipedia.org/wiki/Salut_mental ni les seqüeles provocades per una guerra, en aquest cas, la Gran Guerra https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial, conviden a fer massa xerinola. No obstant això, trobo que el desequilibri palès de l'home elimina qualsevol debat seriós. I, per altra banda, les culpabilitats i les postures de sacrifici i auto-inflicció de condemnes vitals i altres rèmores d'una moral molt específica freguen la ridiculesa (si més no, des d'una mirada del primer quart del segle XXI). O sigui que, al final, m'ha semblat tot molt poc atractiu. De fet, se m'ha fet llarga.

EN UN MOT: Patètica.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!