SÈRIE: "Higurashi no Naku Koro ni - Temporada 1a" (Des del 4 d'abril fins el 26 de setembre del 2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0845738/episodes?year=2006

DURADA: 616 minuts (Crèdits: 91 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'intent de lligar iteracions, la cruesa d'algunes execucions, la tortura de les ungles infligida a les germanes Mion i Shion Sonozaki, interpretades per la Satsuki Yukino, el raonament científic de la maledicció que aporta la Miyo Takano, a càrrec de la Miki Itou.

PITJOR:
- Les criaturades, la xerrameca, la reiteració, la conclusió i, sobretot, l'estupidesa del duel final entre la Rena Ryuuguu i el Keiichi Maebara, a càrrec de la Mai Nakahara i el Souichiro Hoshi.

NOTES:
1. En anglès, va publicar-se amb el títol "When They Cry - Higurashi no Naku Koro ni".
2. Està composta per 26 episodis que cobreixen els 6 primers capítols ( "Onikakushi", "Watanagashi", "Tatarigoroshi", "Himatsubushi", "Meakashi" i "Tsumihoroboshi") de l'aventura gràfica homònima en la que es basa, desenvolupada pel doujin (cercle amateur) anomenat 07th Expansion, amb el Ryukishi07 al capdavant, des del 2002 fins el 2005.
3. El material original en el que es basa s'ha adaptat a altres suports com el CD, el manga, la novel·la lleugera i, fins i tot, al cinema a través de dues pel·lícules amb un elenc de carn i ossos, "Higurashi no Naku Koro ni", del 2008, i "Higurashi no Naku Koro ni Chikai", del 2009, dirigides per l'Ataru Oikawa, més dues series dirigides pel Touru Outsuka, també, amb imatges reals, emeses el 2016.
4. El poble on transcorren els aconteixements, Hinamizawa, està inspirat en Shirakawa, a la prefectura japonesa de Gifu.

COMENTARI: No calien tants minuts per explicar els diferent angles d'una història que tampoc dóna per tant, es fa molt tediosa (i hi ha continuació!!!). Aquí, evidentment, no es tracta de connectar amb els personatges, però és que no engresquen ni en el seu vessant sa ni en el trastornat. Potser, m'he despertat una mica amb el fragment del detectiu novell Mamoru Akasaka, a qui posa veu el Daisuke Ono. I no puc negar que el plantejament d'unes quantes situacions afavoreix el suspens i l'adrenalina. No obstant això, la deriva, la repetició, l'especulació, l'estètica ordinària, tot plegat, m'han anestesiat. Si més no, aquest cop he aconseguit acabar-la; l'altra vegada, fa una dècada, vaig abandonar al quart lliurament.

EN UN MOT: Espremuda.

Perdoneu per la meva ignorància!