Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0428870/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La incertesa, la intermitència i la desesperació.
Pitjor: Els rampells del Choi Chul-soo, encarnat en el Jung Woo-Sung. La caracterització del Kwon Byeong-kil, que fa de doctor Lee. El número coral de la botiga, al final.
Curiositat: Literalment, el títol en coreà significa "Esborrador en el meu cap". També, es coneix amb el títol en anglès "A Moment to Remember". Basada en la sèrie televisiva japonesa del 2001, "Pure Soul", dirigida pel Karaki Akihiro, l'Okamoto Koichi i el Morita Kukai.
Comentari:
Amb l'Alzheimer pel mig, la cosa no pot ser menys que dramàtica i penosa, com amb qualsevol altra malaltia degenerativa sense remissió. Si tenim en compte l'aspecte de la pèrdua dels records i de la identitat, aleshores, resulta especialment trista tant si l'afectada és una jove de vint-i-set anys, la de la pel·lícula, com una àvia de vuitanta. Se m'ha fet una mica llarga. Entenc, però, que calia construir per, després, ensorrar. Emocional.
Perdoneu per la meva ignorància!
Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0428870/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La incertesa, la intermitència i la desesperació.
Pitjor: Els rampells del Choi Chul-soo, encarnat en el Jung Woo-Sung. La caracterització del Kwon Byeong-kil, que fa de doctor Lee. El número coral de la botiga, al final.
Curiositat: Literalment, el títol en coreà significa "Esborrador en el meu cap". També, es coneix amb el títol en anglès "A Moment to Remember". Basada en la sèrie televisiva japonesa del 2001, "Pure Soul", dirigida pel Karaki Akihiro, l'Okamoto Koichi i el Morita Kukai.
Comentari:
Amb l'Alzheimer pel mig, la cosa no pot ser menys que dramàtica i penosa, com amb qualsevol altra malaltia degenerativa sense remissió. Si tenim en compte l'aspecte de la pèrdua dels records i de la identitat, aleshores, resulta especialment trista tant si l'afectada és una jove de vint-i-set anys, la de la pel·lícula, com una àvia de vuitanta. Se m'ha fet una mica llarga. Entenc, però, que calia construir per, després, ensorrar. Emocional.
Perdoneu per la meva ignorància!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada