LLARGMETRATGE: "Kansas City Confidential" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044789/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els personatges de l'Eddie, encarnat pel Paul Dubov, el Rick, en Ric Roman, i la seva al·lusió a Iwo Jima https://ca.wikipedia.org/wiki/Iwo_Jima.

PITJOR:
- L'aparició de la Helen Foster, el paper de la Coleen Gray, en el complex turístic mexicà.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Kansas City 117"; al Regne Unit, va anomenar-se "The Secret Four".
2. Després dels rètols de presentació, apareix el pròleg, "In the police annals of Kansas City are written lurid chapters concerning the exploits of criminals apprehended and brought to punishment. But it is the purpose of this picture to expose the amazing operations of a man who conceived and executed a 'perfect crime,' the true solution of which is NOT entered in ANY case history, and could well be entitled 'Kansas City Confidential'".
3. En John Payne li va trencar les costelles al Jack Elam en una escena de brega.
4. Durant el rodatge, el John Payne i la Coleen Gray van iniciar una relació amorosa que va allargar-se fins l'any següent.

COMENTARI: Això del policia ressentit, en Tim Foster, el rol a càrrec del Preston Foster, que cerca una rehabilitació a base de resoldre un crim de collita pròpia m'encaixa bastant. L'assumpte de l'anonimat entre la colla de malfactors i la repartició diferida del botí, també. El que no m'acaba de quadrar és la logística de tot plegat, vehicles, viatges, comunicacions, moviment dels diners entre països... Em sembla una gestió massa discreta, la que fa el senyor Big, o una inoperància de les autoritats massa flagrant. L'altra qüestió que em grinyola força és la mena de missió venjativa que engega el protagonista... perquè no troba feina. Quin fatxenda! I, finalment, em sorgeix el dubte de la jurisdicció. Per parar una trampa, no sortia més a compte fer la convocatòria dels delinqüents en sòl nord-americà? No sé... trontolla.

EN UN MOT: Ranca.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

I thought the law said a man was innocent until proven guilty.
---
John Payne as Joe Rolfe
Coleen Gray as Helen Foster

LLARGMETRATGE: "Road to Bali" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0045094/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de l'erupció del volcà; van fer servir imatges de la producció, "Aloma of the South Seas" https://www.imdb.com/title/tt0033331/, el film de 1941 a càrrec de l'Alfred Allen Santell.

PITJOR:
- El trencament de la quarta paret https://ca.wikipedia.org/wiki/Quarta_paret per part dels protagonistes.

NOTES:
1. És la 6a de les 7 pel·lícules de la sèrie, "Road to..." https://en.wikipedia.org/wiki/Road_to_...; les altres són "Road to Singapore" https://www.imdb.com/title/tt0032993/, estrenada en 1940, "Road to Zanzibar" https://www.imdb.com/title/tt0034116/, del 1941, "Road to Morocco" https://www.imdb.com/title/tt0035262/, que va sortir en 1942, "Road to Utopia" https://www.imdb.com/title/tt0038032/, del 1946, "Road to Rio" https://www.imdb.com/title/tt0039776/, estrenada en 1947, i "The Road to Hong Kong" https://www.imdb.com/title/tt0056417/, apareguda en 1962; la 8a, que havia de titular-se "Road to the Fountain of Youth", es va cancel·lar perquè en Bing Crosby https://ca.wikipedia.org/wiki/Bing_Crosby va morir.
2. Durant el seu desenvolupament, va anomenar-se "The Road to Hollywood"; el rodatge es va portar a terme entre abril i juliol de 1952.
3. Per un error de càlcul de la data de renovació dels drets, va entrar en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic en 1980.
4. El Don Patterson va dirigir una paròdia animada titulada "Alley to Bali" https://en.wikipedia.org/wiki/Woody_Woodpecker_filmography amb el Woody Woodpecker https://ca.wikipedia.org/wiki/Woody_Woodpecker i el Buzz Buzzard https://en.wikipedia.org/wiki/Buzz_Buzzard en els papers del Hope i el Crosby, respectivament.
5. Qui canta en les cançons és la Peggy Lee https://ca.wikipedia.org/wiki/Peggy_Lee, en lloc de la Dorothy Lamour https://ca.wikipedia.org/wiki/Dorothy_Lamour.

COMENTARI: És un aparador pel lluïment o, més aviat, per a l'exposició del trio format pel Crosby, el Hope i la Lamour, sense exigència ni argumental ni de cap altra mena. Acumula gags de pa sucat amb oli, com l'episodi del goril·la o l'aparició del Bob Crosby disparant un tret a l'aire perquè el seu germà, el Bing, li havia promès un "shot in the movie" (jugant amb la polisèmia del mot en anglès, que es pot entendre com tir o com oportunitat). I incorpora referències contemporànies que no em podrien fer mai gràcia per manca de context, com mencions a equips de beisbol, citacions de personatges de ficció, la Sadie Thompson https://en.wikipedia.org/wiki/Rain_(short_story), o la utilització d'argot per anomenar instruments per a la submissió química https://ca.wikipedia.org/wiki/Submissi%C3%B3_qu%C3%ADmica, el "Mickey" https://en.wikipedia.org/wiki/Mickey_Finn_(drugs). És a dir, em caldria una guia per entendre cada parida. La qüestió és que els acudits que necessiten llibre d'instruccions mai fan riure. Una altra pena, l'esquetx a costa de "The African Queen", la pel·lícula del 1951 dirigida pel John Huston, o els cameos arbitraris del Jerry Lewis, el Dean Martin i la Jane Russell. Un pèl massa endogàmic, tot plegat. Ah! De Bali, ni rastre.

EN UN MOT: Aleatòria.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

—Say Hagas?
—What is it McBagas?
—Have you heard the latest about McTavish?
—What's he done now?
—He's living on the roof.
—Why would he be living on the roof?
—He heard someone say the "drinks were on the house". The drinks are on the house. You know what we...
---
Bing Crosby as George Cochran
Bob Hope as Harold Gridley

LLARGMETRATGE: "Jack and the Beanstalk" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044762/

DURADA: 73 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, en l'inici).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El número de "He Never Looked Better in His Life", la cançó composta pel Lester Lee i el Bob Russell.

PITJOR:
- L'esquetx de la confusió d'ombres entre la del gegant, el paper a càrrec del Jacob Henry Baer, i la del Jack Strong, encarnat pel Lou Costello.

NOTES:
1. És una revisió humorística de "Les mongetes màgiques" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_mongetes_m%C3%A0giques, la rondalla d'origen desconegut publicada en 1734 a Anglaterra amb el títol, "The Story of Jack Spriggins and the Enchanted Bean".
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1979 per manca de renovació dels drets.
3. El rodatge es va portar a terme entre el 9 de juliol i el 2 d'agost de 1951 en els Hal Roach Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Hal_Roach_Studios de Culver City, en l'estat nord-americà de California, aprofitant recursos de "Joan of Arc" https://www.imdb.com/title/tt0040491/, el drama de 1948 dirigit pel Victor Fleming.

COMENTARI: Entre gags insubstancials i acudits dolents et va anestesiant fins a deixar-te ben bé fora de combat. A més, amb una història popular com aquesta, no queda ni la curiositat de conèixer un desenllaç ja sabut. Salvo, potser, el vessant musical, malgrat que tampoc em sembla cap meravella. I podria valorar positivament alguna altra poca-soltada, com el moment en el que el gegant truca la porta del seu castell amb el cap del Jack, pres sota el braç de l'ogre. Humor d'slapstick https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_clatellades un pèl massa bàsic. Exemple, l'escena de l'empait per dins d'un tronc buit o la típica persecució d'entrades i sortides per un seguit de portes; un tant infantil, tot plegat, gastat. Els ous convertits en granades perquè les gallines mengen cereals mesclats amb pólvora? Catapultes per sortir de la fortalesa? El mateix assumpte dels dos ganàpies interpretats per l'Abbott i el Costello https://en.wikipedia.org/wiki/Abbott_and_Costello fent de cangurs? No ho compro; més que absurd, estúpid. Total, bastant fiasco.

EN UN MOT: Encallada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

I am being good. It just happens that their standards are much higher than mine.
---
Shaye Cogan as Eloise Larkin
David Stollery as Donald Larkin
James Alexander as Arthur

LLARGMETRATGE: "Don't Bother to Knock" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044557/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Donna Corcoran, fent de la Bunny Jones, s'aboca a la finestra.

PITJOR:
- El canvi de parer immediat de la Lyn Lesley, el paper de l'Anne Bancroft, respecte el xicot.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la del 1951, "Mischief", escrita per la Charlotte Armstrong Lewi; el telefilm del 1991, "The Sitter", a càrrec del Rick Berger, n'és una altra adaptació.
2. En fase de desenvolupament s'havia anomenat "Mischief" o "Night Without Sleep".

COMENTARI: L'empenta que li fum el Richard Widmark a la Marilyn Monroe per separar-la de la Lurene Tuttle, encarnant, respectivament, el Jed Towers, la Nell Forbes i la Ruth Jones, resulta d'allò més convincent. M'ha sobtat. Així com m'ha sorprès el registre de la diva. Diu que l'actriu era acompanyada per una assessora d'interpretació particular en tot moment. Ves per on! Trobo, no obstant, que li costa arrencar una mica, a la història; la primera mitja hora, malgrat (o, potser, per culpa de) les cançons de la Lyn Lesley, m'ha provocat dubtes seriosos. Però, amb l'aparició del vessant psicòtic de la mainadera, es genera l'embranzida justa per arribar a un desenllaç, més o menys, airós. He xalat tant mirar-me la icona rossa com la llavor de senyora Robinson, la Bancroft, que 15 anys més tard participaria en "The Graduate" a les ordres d'en Mike Nichols, ja, com a cougar. I acabo amb una nota al marge, m'ha fet gràcia l'afany de l'oncle, l'Eddie Forbes, el personatge en la pell de l'Elisha Cook Jr., en exculpar-se. Força bé.

EN UN MOT: Exercici.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Monkey Business" (1952)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044916/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 1 minut i mig, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La participació de la Marilyn Monroe, encarnant la Lois Laurel, malgrat faci de beneita.

PITJOR:
- Les rebequeries estúpides que fan les víctimes de la fórmula atribuïdes a la seva joventut, immaduresa.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme entre el 5 de març i el 30 d'abril del 1952 a indrets de Los Angeles i Santa Monica, en l'estat nord-americà de Califòrnia.
2. Per diferenciar-la del film homònim del 1931 dirigit pel Norman Z. McLeod i protagonitzat pels germans Marx, sovint se l'anomena "Howard Hawks' Monkey Business"; el títol de treball fou "Darling I Am Growing Younger".
3. Abans i durant els crèdits de presentació, dues vegades, en Cary Grant, que fa el paper del doctor Barnaby Fulton, apareix després d'obrir la porta de casa seva però se sent la veu d'en Howard Hawks, el director, dient-li "Not yet, Cary", cosa que el fa tirar enrere.

COMENTARI: M'ha decebut per poca cosa. La confusió científica augurava un embolic relacionat amb l'edat relativament divertit. Però trobo que l'assumpció que l'única conseqüència de rejovenir és tornar-se idiota resulta excessivament simplista i carrinclona. És a dir, veure en Cary Grant i la Ginger Rogers fer bajanades fa més pena que gràcia. Semblava que l'aparició del nadó podria animar l'assumpte, donar-li una mica més de recorregut. Res, el fil es resol sense desenvolupament. Enlloc d'això, massa gelosia i merdes de matrimoni dels 50s. O, potser, és que no tinc un bon dia. El ximpanzé, bé.

EN UN MOT: Malmesa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!