LLARGMETRATGE: "Topper Returns" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0034303/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, en l'inici; mig, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).

MILLOR:
- La baralla entre el mariner i el capità del vaixell, els papers del John Kelly i el George Lloyd, respectivament.

PITJOR:
- L'escàs rigor de la trama i la lleugeresa de l'argument.

NOTES:
1. És el 3r i darrer lliurament d'una trilogia de comèdies inspirades en les novel·les del James Thorne Smith, Jr. https://en.wikipedia.org/wiki/Thorne_Smith sobre el personatge, en Cosmo Topper; el van precedir "Topper" https://www.imdb.com/title/tt0029682/ i "Topper Takes a Trip" https://www.imdb.com/title/tt0032043/, estrenades en 1937 i 1938, respectivament, ambdues dirigides pel Norman Zenos McLeod.
2. Forma part del domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic des de 1969 per manca de renovació dels drets.
3. La recaptació, amb prou feines, va cobrir el pressupost de mig milió de dòlars.

COMENTARI: Ben bé, fa la impressió que els guionistes, en Jonathan Latimer i el Gordon Douglas, o anaven un xic perduts o els hi era tot igual. Més que res perquè els atributs que li atorguen a la fantasma, la Gail Richards, el personatge de la Joan Blondell, lliguen més amb una persona invisible que no pas amb un esperit, almenys, des del punt de vista tradicional. O sigui que els efectes especials, l'única gràcia de l'espectacle, em semblen bastant improcedents. A part d'això, el tarannà d'esmolet de la noia, invariable malgrat la seva mort, esdevé molt carregós, sobretot, quan resulta improductiu. Sí, ja sé que es tracta d'una comèdia i que el to es pretén informal, relaxat. Però que un espectre tingui son o s'emborratxi cau en la poca-solta més estúpida. La veta de les pallassades del sergent de policia, encarnat pel Donald Hugh MacBride, tampoc acaba de funcionar gaire, doncs, la manca de desenvolupament del cas fa l'individu innecessari. Tant prescindible com la pròpia convocatòria de l'Ann Carrington, el rol interpretat per la Carole Landis, a la mansió. Independentment del context delictuós de la banda, calia cridar-la a l'escenari? La casa, no obstant, amb els seus passadissos secrets i martingales, prometia. Malaguanyada!

EN UN MOT: Deficient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

 

Falling like a dead weight.

—Miss Carrington! Miss Carrington!
—What's going on here? Who's that guy in the black coat? What happened to her? Who are you?
—I'm the housekeeper!
—Fine way to keep house! Women screaming. Boogymen jumping out of windows! If I had a house like this, I wouldn't want to keep it.
—Miss Carrington!

---
Carole Landis as Ann Carrington
Dennis O'Keefe as Bob, the taxi driver
Henry Byron Warner as Henry Carrington
Rafaela Ottiano as Lillian