MONÒLEG: "Carl Barron: A One Ended Stick" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3356648/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'anècdota de la jugada de rugbi contra el Troy, el germà, en el pati del darrere de casa seva.

PITJOR:
- La interacció amb el membre del públic, en Jimmy.

NOTES:
1. Fou enregistrat en el Lyric Theatre del Queensland Performing Arts Centre de Brisbane https://en.wikipedia.org/wiki/Queensland_Performing_Arts_Centre i té la certificació Platinum de l'ARIA https://ca.wikipedia.org/wiki/Australian_Recording_Industry_Association.
2. Durant els crèdits, es mostren instantànies de l'espectacle; al final, apareix el rètol, "Special Thanks / Mum, Doug, Julie, Jay, Troy, Ricky & Ness / Artie and the A Listers / And the loyal fans who continually inspire me".

COMENTARI: Em sobra l'interludi de la guitarra i l'acudit recurrent dels cucs intestinals se m'ha acabat fent força pesat. Però, de tant en tant, el paio deixa anar algun comentari mig graciós, com "Look on the menu guys! The only thing that doesn't cost anything is the gluten, it's free". Resulta curiós, a més, a part del subtil accent australià de l'humorista, el contrast entre la seva fesomia adusta, de malcarat, i la befa beneita que li surt esporàdicament; sobretot, quan imita el riure burleta de la gent. Per cert, m'ha semblat bastant patètic el moment de comptar les rialles del públic; fins a 18 vegades! Tot plegat se m'ha fet un pèl massa llarg.

EN UN MOT: Cafre.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!