TEATRE: "Les cartes d'Hèrcules Poirot de Jaume Fuster i Guillemó - Lluís Maria Güell - Joan Borràs/Carme Fortuny/Pau Garsaball/Rafael Anglada/Maife Gil" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1332337/

DURADA: 71 minuts i mig (Crèdits: 2 minuts, a l'inici; mig minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- El context de postguerra, final dels 40s o principi dels 50s.

PITJOR:
- L'accent francès forçat del Joan Borràs fent de l'Hèrcules Poirot; no calia.

NOTES:
1. El balneari fictici de la Baixa Cerdanya anomenat Font del Ferro on transcorre l'obra s'inspira en el que fou el balneari de Senillers, entre Martinet i Travesseres, de la mateixa comarca.
2. Originalment, va ser concebut com un guió per al programa dramàtic de TVE, "Novel·la"; l'enregistrament fou emès l'1 de desembre del 1979; en desembre de 1983, Ediciones 62 va publicar-la amb l'etiqueta "els Llibres de l'Escorpí".

COMENTARI: Si el que pretenia l'autor era denigrar el personatge de l'Agatha Christie, ho aconsegueix. Primer, fent que la senyoreta Puig, encarnada en la Carme Fortuny, li passi la mà per la cara amb un raonament de pa sucat amb oli. I, segon, convertint-lo en una mediocritat que s'excusa en les mentides que li expliquen quan construeix hipòtesis errònies. En el fons, el cas no està a l'altura de l'investigador belga el qual grinyola massa en l'escenari que es planteja. És a dir, la qüestió del contraban em sembla oportuna. Però la intriga de tot l'assumpte resulta laxa i poc interessant. M'he avorrit.

EN UN MOT: Pasterada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!