dijous, 28 de desembre de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Suicide Squad" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1386697/
Nota SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La màscara del llangardaix, Waylon Jones àlies Killer Croc, interpretat pel Adewale Akinnuoye-Agbaje.
Pitjor: L'escena de germanor entre els delinqüents al bar. 
Curiositat: La pel·lícula es va filmar a Toronto, Ontario, sota el nom clau "Bravo 14". El nom del personatge "Harley Quinn" deriva del mot anglès "Harlequin". Li va ser atorgat l'Oscar al millor maquillatge i perruqueria.

Comentari:
M'agrada l'estètica de còmic però no soporto ni les actituds fatxendes dels personatges ni, sobretot, aquesta idea de convertir criminals repulsius amb un carisma dubtós en herois protagonistes, menció especial per la bandarra de les cues. El fil argumental és feble perquè els àmbits dels brètols i el de la fetillera no acaben d'encaixar. Segurament, hauria de reconèixer la feinada artística d'efectes visuals, però és que m'ha avorrit bastant.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sharknado 2: The Second One" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Nota SUBJECTIVA: 25 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les intervencions dels presentadors de televisió són convincents. L'acció de pa sucat amb oli, presa com a broma.
Pitjor: L'exageració poca-solta unida a uns efectes visuals grollers. La sobreactuació de l'elenc, fregant l'estupidesa. 
Curiositat: Seqüela de "Sharknado" del 2013, dirigida pel mateix director, l'Anthony C. Ferrante. En l'escena a l'avió d'abans dels crèdits inicials, el pilot és interpretat pel Robert Hays, qui donà vida al personatge Ted Striker en la paròdia de catàstrofes aèries dirigida pel Jim Abrahams, en David Zucker i el Jerry Zucker, "Airplane!", del 1980.

Comentari:
Vist el primer lliurament de la saga, aquest no et pot agafar desprevingut. Tal com diuen els anglosaxons, "Fool me once, shame on you; fool me twice, shame on me", que vol dir que si insisteixo en empassar-me quelcom que m'ha decebut és culpa meva. Dolenta, ridícula.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 9 de desembre de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lik Wong" (1991)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0102293/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'originalitat descarada d'alguns detalls, malgrat freguin la poca-soltada (per exemple, que en un combat un dels lluitadors es tregui els budells per mirar d'escanyar el seu oponent amb ells). La gàbia de vares d'acer en la que retenen en Riki-Oh Saiga, interpretat pel Siu-Wong Fan.
Pitjor: Algunes explosions finals sense sentit, com la de'n Cyclops Dan, encarnat pel Mei Sheng Fan.
Curiositat: Basada en el manga creat pel Masahiko Takajo i en Tetsuya Saruwatari, també adaptat a l'animació. Titulada en anglès com, "Riki-Oh: The Story of Ricky".

Comentari:
Sang i fetge sense complexes per afeccionats al gènere poc exigents. La seva factura resulta bastant barroera, sobretot, gràcies a uns efectes especials matussers; circumstància, potser, pretesa per dotar el film d'un component grotesc de diversió. És prou dolenta però té la seva gràcia des del punt de vista nostàlgic.

Perdoneu per la meva ignorància!