LLARGMETRATGE: "M3GAN" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8760708/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que l'Amie Donald, fent de la M3GAN, balla al ritme del senzill del 1980, "Walk the Night", dels Skatt Brothers, davant el Ronny Chieng, que interpreta el personatge del David.

PITJOR:
- Els ensurts gratuïts, com un del començament protagonitzat pel gos de la Celia, el paper a càrrec de la Lori Dungey.

NOTES:
1. El títol provisional era "Don't Meet M3gan"; també, s'escriu amb la lletra, en majúscula, "MEgan"; s'espera una seqüela anomenada "M3GAN 2.0" per l'any 2025.
2. A partir d'un pressupost de 12 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 175.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juny i agost del 2021 a Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia, i en la ciutat d'Auckland, a Nova Zelanda.
4. En Gerard Johnstone, el director, declarà que el disseny de la nina s'inspirà en icones de la pantalla dels 50s com l'Audrey Hepburn, la Grace Kelly i la Kim Novak, amb el toc capil·lar i la naturalitat de l'artista dels 70s, la Margaret Ann Lipton.

COMENTARI: No aporta gaire res de nou, ni pel vessant del nino diabòlic, milers d'exemples, ni pel de la intel·ligència artificial perversa, tants o més. Però és una història que em fa gràcia tornar a veure, de tant en tant i encara que sigui plena de clixés i convencions del gènere, perquè em sembla força divertida. En positiu, trobo que la nena, la Violet McGraw, que encarna la Cady, assoleix la repel·lència òptima, amb les seves rebequeries infantils i un punt de supèrbia demolidor, per fer la seva participació interessant. Així mateix, m'ha agradat especialment la manera que té la màquina d'identificar les emocions humanes i com, en l'enfrontament definitiu, detecta la transició del pànic a la culpabilitat i, finalment, a la confiança. Crec, no obstant, que un cop l'aparença de l'androide es degrada, es perd bona part de l'impacte visual que provoca el robot. Res, que m'ha entretingut i m'ho he passat bé.

EN UN MOT: Evolució.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Infiesto" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15789492/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Les instal·lacions del Pozu Samuño, ubicades en el conceyu asturià de Llangréu, on transcorre l'enfrontament final entre la Castro i el Profeta, encarnats per l'Iria del Río i l'Antonio Buíl, respectivament; diu l'actriu que va haver de baixar a una profunditat de 600 metres sota terra per fer l'escena.

PITJOR:
- Els intercanvis de trets sense solta ni volta dels policies amb els sectaris, tant el del Profeta com el d'El Demonio, aquest darrer, interpretat pel José Manuel Poga.

NOTES:
1. Infiesto, que en asturià s'anomena L'Infiestu, derivat del llatí infectum (en català, "infecció"), és una vila del conceyu de Piloña, en el Principáu d'Asturies.
2. El rodatge es va portar a terme al llarg de 7 setmanes, des d'octubre de 2021, en indrets d'Astúries, com el mateix L'Infiestu, Ayer, Boal, La Pereda, Llángreu, Llanera, Llanes, Mieres, Puao, Roíles, Samartín del Rei Aurelio i Xixón, i de Galícia, com l'Ermida de Santo Amaro de Seoane, a Forcarei, l'Hospital San Rafael d'A Coruña, Ferrol i Paderne.
3. En Patxi Amezcua, el director, menciona com a fonts d'inspiració productes com la sèrie del 2014 creada pel Nicholas Austin Pizzolatto, "True Detective", i la pel·lícula del 1995 dirigida pel David Fincher, "Se7en".

COMENTARI: Trobo que la història pot catalogar-se com bastant ordinària. Però l'atmosfera de suspens està ben construïda gràcies a uns personatges força potents i uns escenaris prou genuïns. Quelcom que m'ha fet molta mandra ha estat la referència a la pandèmia de la COVID-19, encara que aporti aquest component apocalíptic que pugui arribar a justificar d'alguna manera el fanatisme dels malfactors. De fet, crec que era innecessari anunciar amb títols el transcurs dels dies de confinament. Malgrat això, ha estat de fàcil consum; solvent.

EN UN MOT: Oportunista.

PAÍS:           ESPANYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Kickback" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt23768238/

DURADA: 96 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La llista de 106 suborns associats a l'ISL per un total de 100 milions de dòlars.

PITJOR:
- Sembla una mena d'homenatge pòstum a l'Andrew Jennings, poca cosa més.

NOTES:
1. També, es coneix com "Kickback: Inside the FIFA Scandal".
2. Abans dels títols de crèdit, surten els rètols "Jack Warner is still fighting extradition to the United States", "Chuck Blazer was banned from FIFA in 2015. He died in 2017 before he could be sentenced for his many crimes", "In 2018, it was revealed that Gianni Infantino tried to personally profit off of a sale of FIFA's broadcast rights to a Saudi bank for $25 billion. In 2022 he moved to Qatar" i "In July 2022, Sepp Blatter was found not guilty of any fraudulent behavior by Swiss courts".

COMENTARI: No recordava el ridícul de la candidatura anglesa per acollir el mundial del 2018. Ha estat bé sentir en Gary Lineker recordant el moment en el que se'n adona que estan fent el préssec. Però, més enllà de la persecució del periodista protagonista al Jack Warner, res d'allò que s'explica em sembla inèdit, sorprenent o interessant. Corrupció, compra de vots, sportswashing... Què voleu? Els diners mouen el món. Algú ho dubta? Ja ho cantaven el Joel Grey i la Liza Minnelli en el número escrit pel John Kander i el Fred Ebb, "Money, Money" https://youtu.be/4JDWJzKYfdc, per al musical del 1972 dirigit pel Bob Fosse. La meva selecció de futbol no és representada en la FIFA de manera que me la bufen els tripijocs que facin. Ara, en referència a combinats nacionals, m'acabo de recordar d'aquell cas de l'hoquei https://ca.wikipedia.org/wiki/Cas_Fresno... Està clar que no es pot anar amb el lliri a la mà.

EN UN MOT: Aprofitament.

PAÍS:           GRAN BRETANYA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "A Man Called Otto" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7405458/

DURADA: 126 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La disculpa de l'Otto al Reuben, el Peter Lawson Jones, "I got so wrapped up in my own troubles, I stopped thinking of anyone else. And I figured they weren't thinking about me. Friends shouldn't do that. So... This isn't easy to say after all this time. But I'm sorry.".

PITJOR:
- L'enfrontament galdós amb els agents immobiliaris a través dels periodistes de social media, encapçalats per la Shari Kenzie, el paper a càrrec de la Kelly Lamor Wilson.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la de 2012, "En man som heter Ove", escrita pel Fredrik Backman; la qual va ser adaptada, també, en el film homònim de 2015 dirigit pel Hannes Martin Holm.
2. Durant una part dels títols de crèdit, es veuen dibuixos i fotografies del protagonista; surt el rètol "If you or someone you know is struggling or in crisis, help is available. In the U.S.: Call 988 for 24/7 confidential, free crisis and emotional support. Outside the U.S.: Visit www.findahelpline.com to find resources by country. Take action for yourself and be there for others."; cap el final, es mostra la dedicatòria "For WOLFI".
3. A partir d'un pressupost de 50 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més del doble; Sony Pictures n'havia pagat 60 pels drets.
4. El rodatge es va portar a terme entre febrer i maig de 2022 a Pittsburgh, en l'estat nord-americà de Pennsylvania, a l'estat d'Ohio i a les Niagara Falls.

COMENTARI: Patró innovador (ironia forta), cosa que ja sabia quan m'he posat a veure-la; culpa meva, doncs. Bé, potser, m'esperava una mica més de joc dialèctic entre la Marisol, encarnada en la Mariana Treviño, i el vell. Però, s'ha quedat molt, molt curta, d'enginy. I, per ser que es considera un manetes, sembla bastant inepte a l'hora d'encarar un suïcidi, el senyor Otto. En fi, trobo massa tebis tots els elements argumentals; fins i tot, crec que algun dels apunts grinyola terriblement, com la inclusió del transgènere, el Malcolm, interpretat pel Mack Bayda, en la història. Serveix, només, per reforçar el personatge bondadós que es retrata de la Sonya, interpretada per la Rachel Keller. O, un pretext tant ronyós com l'accident de l'autobús. En aquesta línia, quelcom que no m'acaba de quadrar, tampoc, és l'atmosfera dels flashbacks; hauria de ser de mitjans dels 70s enlloc de dels 50s... Això és sensació meva; segurament, no tinc raó. Res, que si treus el Tom Hanks de l'equació esdevé una castanya carrinclona i prou.

EN UN MOT: Sensiblera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bijo no Harawata" (1986)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0224102/

DURADA: 68 minuts (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 15 (sobre 100).

MILLOR:
- Els plans de la injecció en vena de la substància anomenada "angel rain", tant de la Hiromi com de la Yoshimi, els papers a càrrec de la Megumi Ozawa i la Seira Kitagawa, respectivament.

PITJOR:
- L'escena inicial en la que el cap de la banda, crec que és el Ken Yoshizawa, dina emetent tota mena de sorolls bucals fastigosos, mentre mastega i engoleix.

NOTES:
1. Es considera la seqüela del film del mateix any, "Shojo no harawata", també, dirigit pel Kazuo Komizu.
2. Internacionalment, s'anomena "Entrails of a Beautiful Woman", "Guts of a Beauty" o "Guts of a Virgin 2".

COMENTARI: Des de la perspectiva actual, resulta absolutament impresentable, indigna, una autèntica porqueria, un insult al mitjà i a l'espectador, no s'en salva res. Potser, en l'any de l'estrena, les escenes de pit i cuixa justificaven una proposta tant absurda, si més no, per l'espectador més libidinós àvid de carn o obsedit per alguna de les mosses que hi apareixen; que ho dubto. Perquè no crec que la quota de sang i fetge satisfés ningú, doncs, sembla bastant ridícula. Terrible! Això, sí, el cartell promocional fa patxoca.

EN UN MOT: Abjecta.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     MALAMENT.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Copenhagen Cowboy - Temporada 1a" (5 de gener de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt16969944/episodes?season=1

DURADA: 308 minuts (Crèdits: 13 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització de la sordidesa, sobretot, del prostíbul de l'André, el personatge del Ramadan Huseini.

PITJOR:
- Els travellings eterns i, en general, una parsimònia injustificada.

NOTES:
1. El 9 de desembre de 2021, l'organització PETA https://www.peta.org/ va presentar una denúncia arran de la mort d'un porc durant el rodatge de la sèrie que una investigació policial va corroborar; els activistes van enviar una petició al Wilmot Reed Hastings Jr., co-fundador de Netflix, per tal d'evitar que l'escena de la matança formés part de l'espectacle.
2. Els 6 capítols dels que es compon es titulen "Miu the Mysterious", "Vengeance Is My Name", "Dragon Palace", "From Mr. Chiang with Love", "Copenhagen" i "The Heavens Will Fall".
3. El Per Thiim Thim, que fa de l'Sven, va engreixar-se 30 quilograms, expressament, per dur a terme la seva interpretació; porta 2 anys intentant treure-se'ls de sobre.

COMENTARI: S'hi recrea, el Nicolas Winding Refn, el director i guionista d'aquest assumpte; massa. I, al final, m'ha acabat el quartos. No només per la dilació infinita dels esdeveniments sinó per cosetes com la perícia inversemblant de la protagonista, l'esquifida Miu, encarnada per l'Angela Bundalovic, en les arts marcials, o el despropòsit d'uniformar les bruixes, fetilleres; les unes, de blau, i l'altra, de vermell. Va, home! Tampoc em convenç el sobtat enamorament del senyor Chiang, el paper del Jason Hendil-Forssell, o la guerra ridícula de bàndols criminals en la ciutat. Pel que llegeixo, no sembla que tinguin pensat continuar la història en la mateixa plataforma. Tant se me'n fot! Millor.

EN UN MOT: Lenta.

PAÍS:           DINAMARCA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mad God" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt15090124/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El descens del Jeep pel pou quadrangular en espiral.

PITJOR:
- L'aparició d'actors de carn i ossos, l'Alex Cox, la Niketa Roman, el Satish Ratakonda, la Harper i la Brynn Taylor...

NOTES:
1. El responsable, en Phil Tippett, va començar la producció en 1987, mentre treballava en el film de 1990 dirigit per l'Irvin Kershner, "RoboCop 2", nogensmenys, 3 anys més tard, va interrompre-la per manca de fe en la tècnica utilitzada, l'animació stop-motion; 20 anys després, va deixar-se convèncer per membres del seu estudi https://en.wikipedia.org/wiki/Tippett_Studio de reprendre l'obra.
2. Mitjançant una campanya de micro-mecenatge en la plataforma Kickstarter https://www.kickstarter.com/projects/madgod/phil-tippetts-mad-god va aconseguir el finançament per enllestir la meitat de la pel·lícula.
3. Al final dels títols de crèdit, es veu l'ull del director.

COMENTARI: Si fos el projecte de fi de carrera d'algun aspirant a animador tindria sentit. Sent la feina d'un paio com el Phil Tippett, un veterà, no li en trobo cap. M'ha adormit, literalment; he hagut de recuperar-la perquè m'havia deixat fora de combat al cap d'uns quants minuts del començament. No dic que no es pugui aprofitar res però la sensació que queda és la de calaix de sastre, de batibull sense solta ni volta, quelcom que no porta enlloc. Ha estat un suplici. Quina decepció!

EN UN MOT: Innecessària.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Blinkende Lygter" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0236027/

DURADA: 112 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Els flashbacks, formalment, per l'estructura del relat no pel contingut.

PITJOR:
- El cop de puny del Torkild, encarnat en el Søren Pilmark, a la Hanne, el paper de la Sofie Gråbøl.

NOTES:
1. El títol fa referència a la col·lecció homònima de poesia de la Tove Irma Margit Ditlevsen publicada en 1947; internacional, el film s'anomena "Flickering Lights".
2. En l'escena en la que l'Arne, interpretat pel Mads Mikkelsen, dispara una vaca, en realitat, fou un veterinari que va liquidar l'animal amb una pistola de sacrifici de bala captiva.

COMENTARI: Entre carrinclona, insulsa i violenta de manera gratuïta, tot farcit amb una història de gàngsters de pa sucat amb oli. La pega, trobo, és que els protagonistes són massa babaus, ni fan gràcia ni desperten cap mena de simpatia. A més, l'indret on succeeix l'acció tampoc el qualificaria d'idíl·lic, les rodalies del restaurant Studenterkilden, ubicat en el suburbi de Klampenborg de la capital danesa. De manera que m'ha avorrit prou. Una cosa que m'ha desconcertat bastant ha estat l'obsessió de la colla per fugir cap a Barcelona. És a dir, el botí són tant sols 4 milions de corones, l'equivalència, més o menys, a mig milió d'euros. Jo diria que no es pot considerar cap gran fortuna per a que 4 bordegassos sense ofici ni benefici es puguin retirar a la ciutat comtal. En fi, que he passat l'estona però no crec que la recordi gaire d'aquí un parell de setmanes.

EN UN MOT: Incontinent.

PAÍS:           DINAMARCA, SUÈCIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL/SÈRIE: "The Lady and the Dale" (Des del 31 de gener fins el 14 de febrer de 2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12837188/episodes?season=1

DURADA: 228 minuts (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- L'explicitació de la conducta criminal de la protagonista.

PITJOR:
- En el darrer capítol i durant una estona, es desvien una mica massa cap el vessant reivindicatiu.

NOTES:
1. Al final dels crèdits, apareix la nota "For transgender and nonbinary community resources, visit TheLadyAndTheDaleResources.com".
2. Els 4 episodis dels que es compon s'anomenen "Soldier of Fortune", "Caveat Emptor: Buyer Beware", "The Guilty Fleeth" i "Celestial Bodies".
3. La Zackary Drucker, co-directora, és transsexual.
4. El Nick Cammilleri, l'altre co-director, va engegar el projecte en 2011 després de descobrir el personatge de l'Elizabeth Carmichael a través d'un episodi, emès originalment en 1989, de la sèrie documental creada pel John Cosgrove i el Terry Dunn Meurer, "Unsolved Mysteries", en el que la mencionaven.

COMENTARI: El Dick Carlson, amb les seves declaracions a càmera, queda com el seu propi nom anuncia, com un carallot (en anglès, dick vol dir carall). També, en John Griffiths, l'enginyer que saboteja la sessió de prova de presentació del vehicle per captar inversió. Si no fos per detalls com aquests, segurament, la figura de l'emprenedora no despertaria cap mena de simpatia. La qüestió de l'orientació sexual d'ella m'importa ben poc. Cadascú que faci el que li sembli amb el seu cos! El que m'ha impressionat, ho reconec, és la capacitat de la senyora d'engegar tantes iniciatives del no-res. Potser, és com declara la dona, "si t'enganxa la marea de pujada estàs condemnat a sortir-te'n amb èxit". Trobo que l'assumpte és caduc però força interessant, en general. Amb tot, se m'ha fet un pèl llarg.

EN UN MOT: Estrambòtic.

PAÍS:           USA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Suddenly" (1954)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0047542/

DURADA: 76 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi; mig minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La jugada de l'intercanvi de la pistola de joguina per la real a càrrec del Pidge Benson, encarnat pel Kim Charney, en la que el Pop Benson, interpretat pel James Gleason, fingeix una fiblada cardíaca.

PITJOR:
- La planificació i l'execució del John Baron i els seus sequaços, en Benny Conklin i el Bart Wheeler, els personatges del Frank Sinatra, el Paul Frees i el Christopher Dark, respectivament.

NOTES:
1. Basada en la història del 1943, "Active Duty", escrita pel mateix guionista Richard Sale i apareguda en la revista "BLUE BOOK Stories of adventure for MEN, by MEN".
2. Les escenes exteriors es van enregistrar en el poble de l'estat nord-americà de Califòrnia de Saugus, el qual, actualment, és part de la ciutat de Santa Clarita; el rodatge es va portar a terme en 4 setmanes cap a l'abril del 1954.
3. En 2013, va estrenar-se una revisió dirigida per l'Uwe Boll.
4. Es tracta d'una obra de domini públic https://en.wikipedia.org/wiki/File:Suddenly_(1954).webm perquè els drets d'autor no van ser renovats.

COMENTARI: Em grinyola, la història; què voleu que us digui? Sembla que l'autor, el Richard Sale, va inspirar-se en les visites en ferrocarril del president Dwight David Eisenhower a Palm Springs per desenvolupar-la. Però a mi m'ha sonat, una mica bastant, a fulletó en defensa de les armes i de la segona esmena de la constitució dels EUA. Malgrat això, la seva lleugeresa (procedeix d'allò que s'anomena "pulp fiction") i curt minutatge converteixen el film en un passatemps prou acceptable; poca cosa més.

EN UN MOT: Esbiaixada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Unbearable Weight of Massive Talent" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11291274/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).

MILLOR:
- El gag del Nicolas Cage amb la substància immobilitzadora en la sala de les càmeres de seguretat del complex residencial del Javi Gutiérrez, el paper del Pedro Pascal.

PITJOR:
- La localització de la trama a Mallorca i presentant un complot contra el president de Catalunya quan, de fet, va rodar-se a Hongria i Croàcia.

NOTES:
1. El gruix del rodatge es va portar a terme entre el 5 d'octubre i el 24 de novembre de 2020 a Budapest, Hongria, en la ciutat croata de Dubrovnik i en la ciutat de Los Angeles, a l'estat nord-americà de Califòrnia; va ajornar-se cinc mesos per culpa de la COVID-19.
2. El guió original, redactat pel Tom Gormican, el director, i en Kevin Etten, va ser inclòs en l'edició del 2019 de The Black List, gestionada pel Franklin Leonard.
3. En Nicolas Cage va demanar de substituir una aparició prevista en el guió del Quentin Tarantino per la del seu amic, el David Gordon Green, a qui va conèixer quan va participar en "Joe", el film de 2013 dirigit pel darrer.

COMENTARI: Entenc que ja es pretén tal grau de patetisme per afavorir l'humor ridícul de comèdia absurda. I, fins a cert punt, el trobo justificat en l'escena de l'al·lucinogen. Però la paròdia no fa gràcia i el plantejament que, d'entrada, ja no semblava gaire brillant, no atrapa en cap moment. Si de cas, puc aplaudir el truc del desdoblament de protagonista; fa el fet. En Kevin Etten declarà en una entrevista que tant ell com el director adoren l'actor i volien celebrar-lo. Amb tot, no obstant, crec que l'homenatge es torna burla.

EN UN MOT: Penosa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Gureeto Puritendaa - Temporades 1a i 2a" (Des del 2 de juny fins el 21 de setembre de 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11680468/episodes?season=1

DURADA 1a: 324 minuts (Crèdits: 47 minuts).
DURADA 2a: 207 minuts (Crèdits: 30 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La reacció del Laurent Thierry, el paper del Junichi Suwabe, quan disparen la Dorothy.

PITJOR:
- L'acoloriment dels escenaris, barroer, desagradable.

NOTES:
1. També, es coneix amb el títol en anglès, "GREAT PRETENDER".
2. La primera temporada està composta de 3 casos i la segona d'1 més; consecutivament, "Los Angeles Connection" i "Singapore Sky", de 5 capítols cadascun, "Snow of London", de 4, i "Wizard of Far East", de 9.
3. Al principi de l'episodi 15è, es mostra una recapitulació dels 14 anteriors; al final de les lletres del darrer capítol, el 23è, s'inclou una escena en la que apareix la Dorothy, a qui posa veu la Yuka Komatsu, en una illa propera a Taiwan, aparentment, recuperant-se d'amnèsia.
4. En Daichi Marui va adaptar-la al format manga l'estiu del 2020.

COMENTARI: No la trobo gens enginyosa, en l'argument; ans el contrari, més aviat, la considero ordinària, imitació. Ni gaire atractiva, en el vessant visual. I l'embolicada de troca de la segona temporada em sembla una presa de pèl insofrible. Crec que peca de trampista perquè massa punts de la història, de la trama, resulten difícils d'empassar. Si més no, tal com es presenten. Per exemple, la ingenuïtat dels malfactors estafats, es deixen entabanar fàcilment. Això la converteix en inversemblant. Després, els personatges, sobretot, el Makoto Edamura, el paper a càrrec del Chiaki Kobayashi, es fan repel·lents del cagar. Això, segurament, és un problema meu. En fi, la qüestió és que m'ha avorrit. Malaguanyat temps perdut!

EN UN MOT: Fal·laç.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "A Streetcar Named Desire" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0044081/

DURADA: 119 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi; mig minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El paper de bleda abnegada de l'Stella, a càrrec de la Kim Hunter.

PITJOR:
- Mal il·luminada, massa rampells, el personatge de la Vivien Leigh, la Blanche DuBois, excessivament histriònica i la censura.

NOTES:
1. És l'adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre homònima https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_tramvia_anomenat_Desig escrita pel Tennessee Williams i estrenada en el Shubert Theatre de la ciutat de New Haven de l'estat nord-americà de Connecticut a principis de novembre de 1947; com es menciona en les lletres del començament del film, l'obra va ser guardonada amb el Pulitzer Prize for Drama en 1948.
2. En la 24a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), van reconèixer la Vivien Leigh amb la distinció de Best Actress, el Karl Malden, amb la de Best Supporting Actor, i la Kim Hunter, amb la de Best Supporting Actress.
3. En 1999, fou seleccionada per a la seva conservació en The United States' National Film Registry per The Library of Congress.
4. El rodatge es va portar a terme en 36 dies entre agost i octubre de 1950, fonamentalment, en els Warner Brothers Burbank Studios de l'estat nord-americà de Califòrnia.

COMENTARI: Si és que no m'agraden aquests tipus de melodrames i, menys, si són descafeïnats. Perquè la gràcia, entenc jo, estava en el desig i, d'això, ben poca cosa. Res, gens suggerent; doncs, les malalties mentals no acostumen a resultar mai atractives, més aviat, tràgiques. Misèries, de la història, visual i de producció. Dues hores, tu! En fi, calia veure-la i ja ho he fet. Apa!

EN UN MOT: Desagradable.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Heeojil gyeolsim" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt12477480/

DURADA: 138 minuts i mig (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena amorosa de la parella protagonista en el temple budista de Songgwangsa, situat en el mont Jogyesan de la província sud-coreana de Jeollanam-do.

PITJOR:
- El desenllaç, massa arrossegat i melodramàtic, amb el detectiu Jang Hae-jun cercant desesperadament per la platja la Song Seo-rae, interpretats pel Park Hae-il i la Tang Wei, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Decision to Leave".
2. Li va ser atorgat el Prix de la mise en scène al Park Chan-wook, el director, en la 75a edició del Festival de Cannes.
3. Se li estima un pressupost de 10 milions de dòlars i una recaptació del doble.
4. El director declarà que va inspirar-se en el Martin Beck, el personatge principal de la sèrie de 10 novel·les anomenada "Roman om ett brott", desenvolupada entre 1965 i 1975 per la Maj Sjöwall i el Per Wahlöö.

COMENTARI: No dic que la Tang Wei https://ca.wikipedia.org/wiki/Tang_Wei sigui mancada d'atractiu però trobo que fa fila, si més no, en aquest paper, de femme fatale d'estar per casa, massa mesurada, sòbria, discreta, austera. Ben mirat, potser, aquest és un dels al·licients del film. Perquè el recurs de la sospitosa seductora està força trillat i, segurament, millor explotat en altres produccions. Ara, només em ve al cap l'Ellen Barkin en el títol del 1989, "Sea of Love", a càrrec del Harold Becker... En fi, tornant a Corea del Sud, diria que un altre mèrit és la fotografia i l'estètica. Tot i que no sé fins a quin extrem això m'ho fa esmentar la fascinació que sento per aquella part del món o la bona feina del Kim Ji-yong. Una cosa, el guant de cota de malla que fa servir el Jang Hae-jun per neutralitzar l'atac amb navalla del Lee G-goo, el personatge del Hak-joo Lee, és quelcom que els policies coreans duguin a sobre normalment durant les seves persecucions a delinqüents? Resumint, em sembla correcta, la pel·lícula, malgrat una durada qüestionable. I la impressió que em queda és que no acaba de culminar en res remarcable sinó que es va diluint.

EN UN MOT: Sacrificada.

PAÍS:           COREA DEL SUD.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Gabriel Iglesias: Stadium Fluffy Live from Los Angeles" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt21639094/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- Les veus i les onomatopeies que fa l'artista.

PITJOR:
- L'auto-complaença per haver estat el primer monologuista en omplir el Dodger Stadium.

NOTES:
1. Fou enregistrat en el Dodger Stadium de la ciutat de Los Angeles, en l'estat nord-americà de Califòrnia, el 6 de maig del 2022.
2. Abans dels títols de crèdit, apareix el rètol "Dedicated to the memory of Vicente Fernandez 'El Rey' 1940-2021", alhora que l'humorista el verbalitza; després de les lletres, que van acompanyades d'imatges de l'espectacle, s'inclou una darrera intervenció del Martin Moreno en la que preguntat, "So, Martin, did he really get naked?", l'home respon, "Did he get naked? His balls were everywhere!"; al final de tot, surt l'anunci "FLUFFY WILL RETURN...".

COMENTARI: Fa bastant honor al seu malnom, "fluffy", molt d'aire, molt d'estadi ple, però poca substància còmica i massa dissolta. Li manca un pèl d'agilitat en la col·locació de les anècdotes i els acudits. Sembla ben bé que l'especial, que ell mateix reconeix que havia de ser d'1 hora, és dilatat innecessàriament per tal d'ocupar el doble de temps i amb la meitat d'esforç. La impressió que queda és de llangor. Que hi ha poca teca, vaja! M'ha costat empassar-me'l. Especial? Més aviat, ordinari.

EN UN MOT: Regular.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!