diumenge, 28 de maig del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ethel & Ernest" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1725969/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La banda sonora. El pla en el que es desploma una façana de totxos durant un raid aeri. El moment en el que l'Ernest Briggs, a qui posa veu el Jim Broadbent, i que celebrava cantant el dia de la victòria, canvia de registre sobtadament per consolar el seu veí que ha perdut llur fill en la guerra. El grapat de fotografies dels protagonistes que apareixen en els títols de crèdit del final.
Pitjor: El personatge de l'Ethel Briggs, doblat per la Brenda Blethyn, fa el mateix to de vella al llarg de tota la pel·lícula, fins i tot, de jove.
Curiositat: Basada en la novel·la gràfica del mateix títol de l'il·lustrador Raymond Briggs publicada el 1998.

Comentari:
Dibuixos exquisits, detalls deliciosos, i una història amb personatges entranyables condicionats pels esdeveniments prou coneguts dels que són coetanis. Si més no, un film bonic.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 27 de maig del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tanin no kao" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0061065/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència inicial de les pròtesis al dipòsit d'un líquid transparent i l'examen radiològic del cap del protagonista mentre parla. L'assaig de seducció entre els Okuyama, interpretats pel Tatsuya Nakadai i la Machiko Kyo, quan el marit duu la màscara i mira de posar a prova la fidelitat de la seva dona.
Pitjor: La intercalació de la història dels germans de Nagasaki. L'espai de treball del doctor Hira, encarnat en el Mikijiro Hira, dissenyat per l'arquitecte Arata Isozaki.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima de'n Kobo Abe

Comentari:
No se m'ha arribat a fer feixuga ni avorrida però tampoc m'ha suggerit gaire res; no m'ha divertit. Així com el procés d'elaboració de la cara artificial m'ha mantingut a l'aguait, a l'expectativa, la trama de llogar els apartaments per explotar l'anonimat que proporciona un aspecte canviant queda bastant feble. Si el que es pretenia era plantejar una reflexió sobre la identitat i les relacions entre persones depenent de l'aparença, l'experiment no em convenç, em deixa indiferent.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 26 de maig del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Koto no ha no niwa" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2591814/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El detall de l'animació. L'escena en la que en Takao Akizuki pren mida al peu de la Yukari Yukino per dissenyar-li una sabata.
Pitjor: L'escena de l'esbatussada entre el Takao Akizuki i el ganàpia de l'escola.
Curiositat: Els tanka que es mencionen pertanyen al llibre 11è de'n Manyoushuu, versos 2513è i 2514è. Fou adaptada en format manga i novel·litzada. El parc en el que es troben sovint els personatges principals és el Shinjuku Gyoen del districte de Shinjuku i Shibuya a Tòquio. En paraules del director, en Makoto Shinkai, la durada és tant curta, quaranta-sis minuts, perquè concebia l'obra per ser vista informalment en tauletes, ordinadors o a casa i no en cinemes.

Comentari:
No es pot negar que el realisme dels escenaris i dels omnipresents efectes de la pluja esquitxant arreu captiven fàcilment l'atenció des de bon començament. Alhora, la reflexió que suggereix el film en relació al creixement emocional dels personatges pot resultar, certament, prou interessant. No obstant, la sensació que em deixa no és gaire intensa. Potser, manca una mica de passió a la història, no sé. Amb tot, està bé, és agradable.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 25 de maig del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Room" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0368226/
Nota SUBJECTIVA: 03 (sobre 100).
Revisió: No l'havia d'haver vist.
Millor: Malgrat tot, la Juliette Danielle aconsegueix fer de la Lisa un personatge odiós.
Pitjor: El guió, la interpretació, el so, l'intent matusser de croma en les escenes del terrat...
Curiositat: Li fou atorgat el premi de l'audiència en el New York International Independent Film & Video Festival en la seva edició del 2004. La història es va escriure primer com a obra de teatre i després com a novel·la. Tingué un pressupost de sis milions de dòlars.

Comentari:
És senzillament indigna. Ja parteix d'un argument vulgar poc beneficiat per diàlegs no gaire ocurrents ni encertats. Continua perjudicada per una execució dels actors desafortunada, de vegades, immersos en escenes sense solta ni volta. I conclou de manera insulsa i maldrestra. Una autèntica pèrdua de temps. Ridícula.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 21 de maig del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Split" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4972582/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La interpretació de'n James McAvoy quan vol fer creure la doctora Karen Fletcher, interpretada per la Betty Buckley, que és en Barry.
Pitjor: L'antítot de dir el nom Kevin Wendell Crumb i com l'escriu la psiquiatra com a recurs final penós. El focus que rep l'Anya Taylor-Joy, fent el paper de la Casey Cooke, que no respon a les expectatives, si més no, en aquest lliurament.
Curiositat: En la versió de Blu-ray es mostra un final alternatiu. El director, en Manoj "M. Night" Shyamalan, apareix en la pel·lícula com a Jai, el guarda de seguretat de l'edifici de la metgessa. Aquest seria el segon film d'una trilogia començada per "Unbreakable", dirigida pel mateix director i estrenada el 2000. La inspiració pel paper protagonista prové d'un violador diagnosticat amb desordre de personalitat múltiple anomenat Billy Milligan.

Comentari:
Interessant i entretinguda, malgrat faci tota la flaire de capítol perquè no resol la història. De moment, bé, correcta; no obstant, caldrà esperar l'anunciada tercera part de la saga, titulada provisionalment "Glass", de la que s'espera l'estrena el gener del 2019, per formular el veredicte definitiu.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 19 de maig del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "An" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4298958/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'alegria de la vella Tokue, interpretada per la Keiko Uchida, en ser acceptada a la feina. La seqüència de l'elaboració de l'anko. El moment en el que la Tokue explica la seva arribada al sanatori, de jove.
Pitjor: El volum de clients inicial no sembla que justifiqui la necessitat d'ajuda a la parada de dolços, com es dóna a entendre.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima de'n Durian Sukegawa. En anglès, es coneix com "Sweet Bean".

Comentari:
Entranyable, el personatge de l'anciana; més alguns enquadraments bonics, especialment, amb el floriment dels cirerers a les rodalies de la botiga. La sensació, potser, és la de pel·lícula dilatada. No obstant això, agradable, sempre que siguis una mica japanòfil. Fins i tot, emotiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 18 de maig del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Un homme à la hauteur" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4699388/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'efecte visual que mostra el protagonista, l'Alexandre, interpretat pel Jean Dujardin, com a nan. La resposta del fill, en Benji, encarnat en el César Domboy, quan el seu pare li pregunta com el veu. El trajecte en contra-direcció amb la Manoëlle Gaillard, en el paper de la Nicole, mare de la protagonista, al volant d'un cotxe.
Pitjor: La conclusió amb l'escena del paracaigudes.
Curiositat: Es tracta d'un remake de la pel·lícula "Corazón de león" del 2013 dirigida pel Marcos Carnevale, de la que també va fer-se una altra versió amb el mateix títol l'any 2015 dirigida per l'Emiliano Caballero.

Comentari:
El començament suggereix una comèdia que al llarg del film no es prodiga, si és que apareix gaire més. Mirant el tràiler de l'original m'ensumo que aquesta versió és una reedició asèptica, que no aporta res de nou, més que l'accent francès. Correcta pels pèls.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 16 de maig del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Pee-wee's Big Adventure" (1985)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0089791/
Nota SUBJECTIVA: 15 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La carota de la Large Marge. La bufonada transvestida a l'estil de l'Olívia Oli de Popeye que fa el Paul Reubens, en el paper del Pee-wee Herman, per saltar-se el control policial de l'autopista com a copilot de'n Judd Omen, que encarna el fugitiu, en Mickey.
Pitjor: El personatge protagonista, especialment, els sorollets que emet i els gestos que fa.
Curiositat: La botiga que va armar les deu ó dotze bicicletes adaptades que s'utilitzen a la pel·lícula, Pedal Pusher Bike Shop, a Newport Beach, CA, va haver d'escollir entre cobrar deu mil dòlars i no ser reconeguda als títols de crèdit o una menció als títols de crèdit sense cap compensació econòmica. La botiga va escollir els diners.

Comentari:
Només se m'acut un adjectiu, indigne. He de reconèixer que les meves expectatives eren bastant elevades davant el debut en la direcció de l'aclamat Tim Burton. No obstant això, l'estupidesa de la pel·lícula m'ha superat amb escreix. Vull pensar que el públic a qui va destinada és l'infantil... molt infantil. En fi, una pèrdua de temps.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 14 de maig del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Nerdland" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt5574372/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els títols de presentació. El "Vídeo X-V", encara que al final del visionat hi hagi soroll blanc més propi d'una cinta VHS que no pas d'un DVD. L'acrobàcia que fa en Micky "the redhead" Barnes amb l'escuradents per caçar una mosca a comissaria. La cobertura televisiva del moment en el que en John i l'Elliot, doblats pel Paul Rudd i en Patton Oswalt, s'acomiaden de la Sally i la Linda, a qui posen veu la Kate Micucci i la Riki Lindhome, respectivament, abans que la policia se'ls emporti.
Pitjor: No és gaire lògic que els protagonistes rebutgin acollir-se al programa de testimonis protegits i, en canvi, si que vulguin fingir la seva pròpia mort per desaparèixer.
Curiositat: Basada en un concepte del guionista Andrew Kevin Walker que havia considerat convertir, entre d'altres formats, en pel·lícula d'actors reals, en sèrie de televisió o en una col·lecció de curtmetratges animats.

Comentari:
Ves per on que m'ha fet il·lusió mirar-me aquesta història animada amb ferum de norantes que m'ha retornat als meus anys de joventut, per l'estètica i, especialment, per l'aparició d'una mena de vídeo-club; la qual cosa sembla anacrònica tenint en compte el paper que hi juguen les xarxes socials en el film. Potser m'he sentit identificat en la recerca de l'èxit que fan els protagonistes i l'agonia no tant del fracàs com del buit. Ni el dibuix ni l'argument es caracteritzen per la seva brillantor però la proposta m'ha convençut. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Xiao men shen" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4788934/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La presentació del Déu de la Riquesa, en especial, el seu tron. L'envelliment de'n Yu Lei.
Pitjor: El fragment de la festa de disfresses de Halloween.
Curiositat: En anglès s'anomena "Little Door Gods", "Door Guardians" o "The Guardian Brothers". Al final dels títols de crèdit apareixen les fotografies dels nadons nascuts durant la producció.

Comentari:
Visualment, agraïda, tot i que, una mica dispersa, doncs els dos fils d'argument que avancen en el desenvolupament sembla que tinguin poc en comú, més enllà del tema de l'obsolescència. Malgrat això, entretinguda i, en algunes escenes, espectacular. M'ha fet passar una bona estona.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Inner Workings" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt5807512/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser el tornaré a veure.
Millor: El rellotge digital Timeko. La textura de l'aigua de l'onada a la platja. El gag recurrent de la tomba i el frare.
Pitjor: El plantejament no és gaire original.
Curiositat: Presentat juntament amb el llargmetratge "Moana", del 2016, dirigida pel Ron Clements, el Don Hall, en John Musker i el Chris Williams.

Comentari:
Exquisida animació plena de petits detalls. Deliciós.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Fist Fight" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3401882/
Nota SUBJECTIVA: 25 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els cavalls corrent pels passadisos de l'institut.
Pitjor: La intervenció de la filla Ally, encarnada per l'Alexa Nisenson, interpretant la peça "I Don't Fuck with You" del Big Sean al festival de l'escola.
Curiositat: L'escena de la lluita es va filmar en vuit dies. Al final dels crèdits apareix un fragment en el que en Tracy Morgan, que fa d'entrenador Crawford, recita unes línies per seduir la Kym Whitley, que actua d'operadora de la policia a la pel·lícula.

Comentari:
D'acord que es tracta d'una poca-soltada i com a tal s'ha de prendre; fins i tot, podria acceptar que alguns dels acudits o gags tenen cert enginy, si deixem de banda el bon gust, l'oportunitat i la trivialització. No obstant això, he de reconèixer que aquest foment de l'enfrontament, la violència i l'agressió, encara que sigui per fins humorístics i d'entreteniment, m'incomoda. En fi, no m'ha agradat.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 13 de maig del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "All Nighter" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4662420/
Nota SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'amiga borratxa Megan, interpretada per la Xosha Roquemore.
Pitjor: El gag de la discussió a crits en el local musical de la Shannon Woodward, en el paper de la Lois.
Curiositat: Alternativament s'anomena "The Runaround".

Comentari:
La premissa semblava prometedora; però la cosa es queda en això, en una promesa, una anècdota sense gaire gràcia. Fluixa, amb poc marge per la sorpresa, ja que es manega per territori molt conegut, es desinfla alhora que en J.K. Simmons, encarnant el senyor Gallo, va perdent la seva aura de misteri. Em pregunto si calia l'homenatge al Bob Seger; no dic que no se'l mereixi, només que no em quadra en el context de la pel·lícula. Els actors ho fan prou bé però el resultat no acaba d'emocionar.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kiss Me Kate" (1953)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0045963/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La part acrobàtica del número titulat "Why Can't You Behave?" entre la Lois Lane i el Bill Calhoun, interpretats per l'Ann Miller i en Tommy Rall, respectivament. La peça "I Hate Men" cantada pel personatge Lilli Vanessi, encarnada en la Kathryn Grayson.
Pitjor: La intervenció dels gàngsters en l'obra.
Curiositat: Fou enregistrada per ser projectada en 3D. És una versió cinematogràfica del musical escrit pel Samuel Spewack i la Bella Cohen amb música i lletres de'n Cole Porter. Alhora, el musical s'inspira en la relació matrimonial tumultuosa mantinguda entre l'Alfred Lunt i la Lynn Fontanne durant la seva producció de Broadway del 1935 de la comèdia "The Taming of the Shrew" de'n William Shakespeare.

Comentari:
Més interessant pel rerefons del film que divertida. Els plans específics per aprofitar i justificar el 3D, sense aquesta propietat, esdevenen un pèl barroers. Tot i així, alguns dels números resulten prou entretinguts i reconec haver rigut amb l'escena de les coces, les mossegades i les bufetades que acaba amb l'assotada al cul de la protagonista. En cert moment, coincidint amb el desgavell en la representació dins de la ficció que provoca l'amenaça de renúncia de la vedet, he perdut la concentració; de manera que la darrera part se m'ha fet una mica feixuga. No obstant això, la sensació global ha romàs positiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 12 de maig del 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dazed and Confused" (1993)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0106677/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La banda sonora.
Pitjor: La manca d'estímuls.
Curiositat: Una sisena part del pressupost de la pel·lícula va ser destinada a adquirir els drets d'emissió dels èxits musicals que s'hi reprodueixen. El títol deriva de la versió de Led Zeppelin de la cançó homònima de'n Jake Holmes del 1967.

Comentari:
Se li suposa la gràcia de retratar una demografia concreta en una època i un lloc determinats. En aquest aspecte entenc que la instantània presentada, més o menys acurada, ho desconec, podria despertar cert interès. No obstant això, els protagonistes de la fotografia són adolescents estúpids que fan coses gens atractives. Està ben feta però no m'ha engrescat ni mica; diria més, m'ha avorrit.

Perdoneu per la meva ignorància!