diumenge, 24 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sasame-yuki" (1983)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0086242/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La pena d'en Teinosuke, interpretat pel Koji Ishizaka, en afrontar l'imminent casament de la seva cunyada Yukiko, encarnada en la Sayuri Yoshinaga.
Pitjor: L'escena a l'hospital, quan l'Itakura es queixa del seu mal a l'orella. La darrera seqüència de plans alentits de les germanes. 
Curiositat: Basada en la novel·la "Sasameyuki" d'en Junnichirou Tanizaki, que fou serialitzada des del 1943 al 1948. El títol suggereix pètals de flor de cirerer caient (també, neu, "yuki"), símbol de la impermanència. Altres versions de la mateixa història són les dels directors Yutaka Abe, al 1950, i Koji Shima, al 1959.

Comentari:
Elegant, tot i que, una mica encarcarada. No l'he trobat àgil i m'ha calgut paciència per connectar amb els personatges i les seves circumstàncies però, finalment, m'ha acabat fent el pes. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Plague Dogs" (1982)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0084509/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els dibuixos i l'animació, especialment alguns plans, com un tràveling fixat en el Rowf mentre udola en el pic d'una muntanya o un altre pres des d'una posició elevada que segueix els dos gossos i la guineu travessant un bosquet. Les veus en off de converses dels humans.  L'escena en la que el caçador cau daltabaix de la muntanya, espantat per la guineu, un cop ha disparat el Rowf.
Pitjor: Un desenllaç vague en el que no es presencia com acaben els dos cans.
Curiositat: Basada en l'obra homònima escrita pel Richard George Adams i publicada el 1977. El final de la pel·lícula és fidel a la versió originalment lliurada a l'editor del llibre, no obstant, en totes les edicions conegudes de la novel·la els animals són rescatats i retornats al propietari de l'Snitter.

Comentari:
El vessant artístic em sembla exquisit, la manera acurada de capturar, en la majoria dels casos, tant els moviments dels personatges com els paisatges naturals i la resta d'escenaris, ajuden a construir certa atmosfera de realisme. Malgrat això, he de reconèixer que la història no m'ha divertit gaire. Magnífica, considerant l'any de producció, però un pèl avorrida.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 23 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Watership Down" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0078480/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El fragment en el que sona la cançó "Bright Eyes", interpretada per l'Art Garfunkel, i en el que en Fiver, guiat per la seva intuïció en forma de conill negre, troba el seu germà Hazel ferit, amagat a una claveguera. La mort del Hazel.
Pitjor: En la visita a la granja Nuthanger, quan el Hazel ha de fugir sense haver pogut alliberar la Clover i la resta de les femelles, el que sembla un nyap visual en el seu salt. 
Curiositat: Basada en la novel·la del mateix títol d'en Richard George Adams publicada el 1972. La majoria de localitzacions s'inspiren en llocs de Hampshire i rodalies, a Anglaterra. Segons els inversors del projecte, els guanys sobre la seva aportació s'eleven al cinc mil per cent.

Comentari:
Captivadora per l'èpica, la mística, la bellesa natural del dibuix, la barreja de detalls antropomòrfics i animals en els personatges. Una grata experiència.  

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 22 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Premature" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2182256/
Nota SUBJECTIVA: 23 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La primera entrevista amb el Jack Roth, encarnat en l'Alan Tudyk.
Pitjor: L'escena amb la Sally Levinson, feta per la Christen Orr.
Curiositat: El director Dan Beers va suggerir a l'actor John Karna, que interpreta el personatge protagonista Rob Crabbe, una llista de pel·lícules per a que li servissin d'inspiració entre les que es comptaven "Ferris Bueller's Day Off" (1986), "Sixteen Candles" (1984), "The Breakfast Club" (1985) i "Weird Science" (1985).

Comentari:
Evidentment, sóc fora del perfil d'espectador a qui va dirigit el film. Però és que ni tant sols com a homenatge groller paga la pena. Cras error, no calia.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 21 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hei tai yang 731" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0093170/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La desbandada de rates en flames. El realisme d'alguns detalls, com en les escenes amb glaç.
Pitjor: El tractament dels reclutes nens, gairebé còmic.
Curiositat: El film es basa en les atrocitats comeses durant la Segona Guerra Mundial a la "Nana-san-ichi Butai", una unitat secreta d'experimentació amb armes biològiques de l'exèrcit imperial japonès. Davant l'absència d'efectes especials en el moment de la producció, el director Tun Fei Mou va fer servir cadàvers reals. La frase de presentació "Amistat és amistat, història és història." s'inspira en les reticències del govern xinès a l'hora d'autoritzar la pel·lícula per por de malmetre les relacions comercials amb el Japó. Va rodar-se a l'antic quarter de la Unitat 731, reconvertit en escola aleshores. En veure com tornava a onejar la bandera nipona a l'edifici, una veterana local digué a l'equip "Sabia que tornarien, només esperava que no fos tan aviat!"

Comentari:
Pel vessant històric, molt interessant i pertorbadora a la vegada. Sense dubte, les imatges més explícites són realment impactants, dignes del gènere de sang i fetge. Malauradament, la realitat horrible que hi ha al darrera fa esfereir.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 19 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Dock Brief" (1962)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0055916/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El flashback dels dies d'estudiant del Wilfred Morgenhall, interpretat pel Peter Sellers. La foto de noces amb la Beryl Reid fent de Doris Fowle desdibuixada. El tema d'instruments de vent de la pel·lícula, composat pel Ron Grainer.
Pitjor: Els saltironets que fan els protagonistes mentre travessen el Westminster Bridge de Londres.
Curiositat: Basada en l'obra homònima d'en John Mortimer. Titulada "Trial and Error" als Estats Units d'Amèrica

Comentari:
Malgrat un plantejament interessant i un desenllaç prou enginyós, els diàlegs entre el lletrat i l'acusat fan que aquesta proposta esdevingui soporífera. Literalment, m'ha costat mantenir els ulls oberts.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 12 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Labor Day" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1967545/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla en el que es veu el Henry, interpretat pel Gattlin Griffith, vigilant a través del reflexe a la pantalla del videojoc la seva mare Adele i el fugitiu Frank, encarnats en la Kate Winslet i el Josh Brolin, respectivament. El moment en el que en Gerald, el pare del Henry fet pel Clark Gregg, es sincera al seu fill.
Pitjor: La caracterització del Tobey Maguire com a Henry adult.
Curiositat: Basada en la novel·la del mateix títol escrita pel Joyce Maynard i publicada el 2009.

Comentari:
Gran part del mèrit de la pel·lícula, allò que la fa convincent, rau en la subtilesa dels protagonistes a l'hora de retratar els seus personatges; en particular, la Kate Winslet, a qui s'endevina la lliuta per recuperar una resplendor pretèrita. Interessants, també, els flashbacks. En resum, bonica, trista, versemblant.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 9 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lucy" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2872732/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: Si la veig un altre cop li baixaré la puntuació.
Millor: Els efectes visuals. Els empelts de plans de natura i animals. El trajecte en cotxe pels carrers de París entre l'Arc de Triomphe i l'Hopital du Val de Grace. El retrocés temporal.
Pitjor: El to de veu de l'Scarlett Johansson. La persistència de l'estúpida banda coreana tal i com surt dibuixada dins de la història; no sembla que la seva dimensió hagi de comportar l'amenaça que pinten.
Curiositat: Van caldre 10 anys per a que el projecte prengués forma. Lucy és el malnom que l'equip del paleontropòleg Donald Carl Johanson, el geòleg Maurice Taieb i el paleontòleg Yves Coppens van posar, influenciats per la cançó de The Beatles, a l'esquelet d'Australopithecus afarensis que van trobar el 1974 a Etiòpia.

Comentari:
No em fa gaire el pes la barreja de gèneres. La part d'acció, ordinària; el component científic, discutible. No obstant, algunes de les imatges són espectaculars. Bones intencions i prou.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Strings" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0374248/
Nota SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El naixement de la filla de l'Erito i l'Eike. L'escena en la que el Ghrak és rebutjat definitivament per la Jhinna. El moment de la mort de la Jhinna i el seu funeral amb el detall del seu germà deixant anar la cinta.
Pitjor: L'ocell Ola volant en l'escena final.
Curiositat: Fou guardonada amb el premi al millor director revelació en l'edició del 2004 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Un dels productors hi creia tant fermament en el projecte que va vendre's el seu cotxe clàssic per tal de finançar-lo. 

Comentari:
He de confessar que, a priori, era una mica reticent a enfrontar-me a una pel·lícula de titelles de fils, em feia molta mandra. Paradoxalment, però, han estat els detalls inherents a les marionetes introduits a l'acció i a la història els que m'han admirat més; per exemple, la substitució d'una extremitat malmesa o el fet de simbolitzar el tancament d'un recinte amb l'aixecament d'una barra que els cordills verticals no poden travessar en horitzontal. Malgrat un argument no gaire original i les limitacions previstes d'un duel final decebedor entre l'hereu i el comandant major reconstruït, la seva delicadesa m'ha convençut.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 4 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le roman d'un tricheur" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0028201/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: L'he de tornar a veure.
Millor: El relat. L'explicació dels trucs.
Pitjor: La ximpleria de la guàrdia monegasca marxant endavant i endarrera.
Curiositat: També coneguda amb els títols en anglés de "The Story of a Cheat", "Confessions of a Cheat", "The Story of a Trickster" o "The Cheat", és l'adaptació de la novel·la publicada el 1935 "Les Mémoires d'un tricheur" del mateix director, en Sacha Guitry.

Comentari:
Una història simpàtica plena d'anècdotes divertides que se m'ha fet curta, amb raó perquè només dura 77 minuts, però també gràcies a la fuïdesa que li dóna la narració en off. A més, ens regala una mena d'acudit final. Entranyable. 

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 3 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lili Marleen" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0082661/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena del control sanitari. La tortura sonora a la que sotmeten el Robert Mendelssohn, encarnat en el Giancarlo Giannini.
Pitjor: En una trobada furtiva de la parella protagonista, el pla en el que la dona parla però té la boca tapada per una mena de moble o pantalla. La mort del Taschner, el pianista, interpretat pel Hark Bohm
Curiositat: El guió està inspirat en la novel·la autobiogràfica "Der Himmel hat viele Farben" de la Lale Andersen. El personatge del compositor suís jueu Robert Mendelssohn està basat en el Rolf Liebermann.

Comentari:
Interessant pel vessant històric; un pèl feixuga però convincent a l'hora de mostrar les circumstàncies d'una relació difícil i plena de dubtes a la que s'afegeix l'entrebanc de la guerra. Al final, la tonada acaba cansant una mica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Paddington" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1109624/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'animació dels óssos. L'esquetx al metro del Paddington amb el gos i, especialment, el tros quan cauen de l'escala mecànica. La panoràmica d'imatges accelerades sobre el Tàmesi amb les adreces dels Clyde sobreimpressionades.
Pitjor: El moment quan en Paddington llepa el raspall de dents ple de cera de l'orella.
Curiositat: Basada en el personatge Paddington Bear i les històries escrites pel Michael Bond. El ninot és una combinació d'animatrònics i d'imatges generades per ordinador a càrrec de la companyia britànica Framestore. La darrera frase que recita l'ós en el monòleg final de la pel·lícula és "A Bear Called Paddington", que és el títol del primer llibre publicat sobre el personatge el 13 d'octubre del 1958 per William Collins & Sons.

Comentari:
Malgrat els molts tics habituals de comèdies familiars d'aquest tipus i que no tinc lligam emocional amb aquesta icona de la literatura infantil anglosaxona, el film m'ha entretingut, fins i tot, emocionat (en el clímax del rescat a la xemeneia). El que no m'ha convençut gaire és, potser, el paper de la malvada Millicent Clyde, interpretada per la Nicole Kidman. Però, en general, més que correcta.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 2 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dwae-ji-ui wang" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2086830/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que es destapa el veritable monstre del terrat. En l'escena en la que enraonen el Chan-young i el Jong-suk Jung, el consell del primer al segon d'ignorar els ganàpies abusadors. 
Pitjor: Els dibuixos, sobretot les figures humanes, semblen encarcarats. El recurs del suïcidi.
Curiositat: Primer llargmetratge del director, en Yeon Sang-ho, el qual va declarar haver-se inspirat en obres del Satoshi Kon i en Minoru Furuya, i reconèixer haver plorat mentre escrivia el guió ja que alguns dels incidents descrits eren basats en experiències personals. 

Comentari:
El tema central de la pel·lícula, l'assetjament, em repugna. La línia argumental que segueix, a més, em resulta insatisfactòria. I a l'estil artístic li trobo a faltar frescor i... talent. No obstant, la forma de la història i algunes de les reflexions que planteja em semblen prou interessants. Calia veure-la.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 1 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2857458/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: Els polls de hiena. Els dos viatges de la mula Di Stefana.
Pitjor: L'escena del karaoke mentre el Tronchamulas Revers, amb veu del Víctor Monigote, fa dissabte i cuina al ritme de la tonada de l'adaptació "Me olvidé de vivir" de la cançó del Pierre Billon i el Jacques Revaux, "J'Ai Oublié De Vivre".
Curiositat: Basada en els personatges del Francisco Ibáñez el qual, alhora, va fer una adaptació en paper publicada poc després d'estrenar-se el film. Guanyadora dels premis Gaudí i Goya a la millor pel·lícula d'animació, a més del Goya al millor guió adaptat, en l'edició del 2014.

Comentari:
Farcida d'acudits en forma de diàleg ocurrent o de broma visual, combina de manera exquisida la paròdia, la caricatura, l'ànima del geni ninotaire i l'estil brètol del director, en Javier Fesser Pérez de Petinto. A càrrec d'un argument una mica vulgar, queda lluny de l'excepcionalitat. Amb tot, però, resulta divertida; un goig. 

Perdoneu per la meva ignorància!