dijous, 31 de desembre del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tomorrowland" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1964418/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure si mai visito l'ambient Tomorrowland del parc temàtic de Disney.
Millor: Els efectes visuals. L'acció a la casa d'en Frank. Les piscines multinivell de la ciutat del futur.
Pitjor: L'estructura narrativa.
Curiositat: El juny del 2011 va anunciar-se la producció amb el títol "1952". S'inspira en el pla original d'en Walt Disney sobre una ciutat del futur o EPCOT, Experimental Prototype City Of Tomorrow. Algunes escenes van ser rodades a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Comentari:
Dissenys espectaculars, decorats bonics i un munt de detalls i conceptes interessants, tot barrejat en un producte que no acaba d'impressionar, emocionar o entretenir tant com, a priori, prodria esperar-se d'una superproducció de tal envergadura (190 milions de dòlars). Se m'ha fet un pèl massa llarga.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sakasama no Patema" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2981768/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El preludi que mostra les imatges imitant una webcam. La seqüència de la primera vegada que suren plegats els protagonistes. L'escena en la que, tot escapant de l'Izamura, la Patema i l'Eiji graviten fins el sostre-cel postís on descobreixen la cistella voladora del pare d'aquest i el Ragosu.
Pitjor: El patró gastat d'una societat subjugada/dominada per un únic dictador/figura espiritual en cap.
Curiositat: El 2012 apareixen quatre episodis agrupats amb el títol, "Patema Inverted: Beginning of the Day" en forma d'ONA (Original Net Animation). La pel·lícula en seria una versió estesa.

Comentari:
Un plantejament potent al que li manca cos o un punt de cocció però que serveix per presentar una història amable sobre punts de vista oposats. Les espectatives no se m'han complert del tot però m'ha agradat força veure-la.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 30 de desembre del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Chicago" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0299658/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El número musical dels titelles, "We Both Reached for the Gun".
Pitjor: Els balls i les cançons del Richard Gere. La regatera trista de la Renée Kathleen Zellweger.
Curiositat: Li va ser lliurat, entre d'altres, un Òscar com a millor pel·lícula en la cerimònia dels premis de l'acadèmia americana del 2003. Es basa en un musical de Broadway de 1975, que alhora s'inspira en l'obra de teatre del 1926 de la Maurine Watkins sobre dues assassines verídiques, la Beulah Annan (dibuixada en la Roxie Hart) i la Belva Gaertner (retratada en la Velma Kelly).

Comentari:
Un espectacle divertit i ben treballat tot i que no del tot convincent per culpa dels primers noms de l'elenc; els quals, malgrat s'escarrassen, grinyolen puntualment en els seus respectius papers. No obstant això, resulta simpàtica i força agradable de veure.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 26 de desembre del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "21" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0478087/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de picabaralla entre el Ben i el Fisher a la taula de joc. El moment en el que la Jill sedueix el Ben al club.
Pitjor: L'instant a l'aeroport en el que l'agent de seguretat crida l'atenció el Ben, quan s'està descuidant la bossa. El fet que guardi 315K dòlars al sostre fals de la seva habitació.
Curiositat: Es basa en el llibre titulat "Bringing Down the House: The Inside Story of Six M.I.T. Students Who Took Vegas for Millions" publicat el 2003 i escrit per en Ben Mezrich, que alhora s'inspira en fets reals ocorreguts a principis dels 90's. 

Comentari:
No m'ha enganxat; potser pel poc carisma del protagonista, el Jim Sturgess, o del personatge que interpreta, potser perquè la història m'interessava menys del que em pensava. No diré que m'ha avorrit, però tampoc m'ha entretingut gaire. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 20 de desembre del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Birdman or (The Unexpected Virtue of Ignorance)" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2562232/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El solo de bateria que, de vegades, acompanya l'acció. La seqüència en la que el barnús del protagonista, encarnat pel Michael Keaton, s'enganxa a una porta de servei del teatre en plena representació i l'actor queda a l'exterior; aleshores, decideix tornar a entrar al recinte per l'entrada principal, havent de caminar en calçotets per una Times Square atapeïda de gent. La continuïtat i l'estil de pla únic que la marca amb un ritme molt àgil.
Pitjor: Els moments de flirteig al terrat de la Sam, interpretada per l'Emma Stone, amb l'Edward Norton, fent de Mike. Els efectes visuals de l'escena de passeig aeri del Riggan, tot just després de llevar-se de dormir la mona d'entre la brossa.
Curiositat: Fou guardonada amb els Òscar a la millor pel·lícula, director, guió original i cinematografia.

Comentari:
A banda del matís de "realisme màgic" subjecte a interpretacions que incorpora i que, si més no, enriqueix el perfil (psiquiàtric) del personatge principal, planteja un retrat creïble d'un col·lectiu específic d'individus consistent amb l'elenc de participants. No es tracta d'una gran història, ans al contrari, l'argument és prou simple; però es fa força entretinguda malgrat un metratge relativament extens. No obstant, penso, tot el mèrit rau en l'estil narratiu.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 6 de desembre del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Martín Fierro, La Película" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1080647/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena, cap al final però lligada a l'inici de la pel·lícula, en la que la partida comandada pel Cruz s'enfronta al Martín Fierro.
Pitjor: L'incident amb la parella de negres que comença amb "Va cayendo gente al baile!" i acaba amb "Yo no quería".
Curiositat: Està basada en el poema narratiu clàssic argentí "El Gaucho Martín Fierro" del José Hernández.

Comentari:
El relat m'ha atrapat més, potser, per la seva vessant històrica que no pas pel seu argument. Abans, però, m'he hagut d'habituar a l'estil artístic i al disseny dels personatges peculiar del mestre Roberto Alfredo "el Negro" Fontanarrosa. Força interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 de desembre del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Relatos Salvajes" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3011894/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure, tot i que no m'importaria.
Millor: El darrer pla del relat "Pasternak". En l'escena del conte "La Propuesta" en la que el fiscal entrevista el criat, el gest que fa l'advocat sense que se n'adoni l'autoritat dirigit al José per indicar-li que no parli més. Que el recull acabi amb una història, "Hasta que la Muerte Nos Separe", amb final reconciliador.
Pitjor: El missatge del capítol "Bombita".
Curiositat: Guanyadora, entre d'altres guardons, del Goya a la millor pel·lícula iberoamericana en l'edició del 2015. El guió original incloïa un episodi més.

Comentari:
Es tracta d'una col·lecció de curtmetratges prou interessant i entretinguda. He de reconèixer, però, que sento certa debilitat per aquesta estructura i format narratiu, sobretot per la seva concisió i enginy. De manera que no era difícil que el film em plagués com ho ha fet.

Perdoneu per la meva ignorància!