LLARGMETRATGE: "Rain or Shine" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021282/

DURADA: 88 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència dels disturbis, el moment dels crits, "Hey, Rube!" https://en.wikipedia.org/wiki/Hey,_Rube!, i l'incendi que arrasa el circ.

PITJOR:
- El sabotatge del sopar al club https://en.wikipedia.org/wiki/Country_club dels Conway per part de l'Smiley Johnson i l'Amos K. Shrewsberry, els personatges a càrrec del Joe Cook https://en.wikipedia.org/wiki/Joe_Cook_(actor) i en Tom Howard https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Howard_(comedian), respectivament, ajudats pel Dave Chasen https://en.wikipedia.org/wiki/Chasen%27s, que encarna un mosso "especial" que no se sap per què fa de cambrer.

NOTES:
1. És l'adaptació del musical de 1928 homònim https://en.wikipedia.org/wiki/Rain_or_Shine_(musical), amb llibret del James Gleason https://en.wikipedia.org/wiki/James_Gleason i en Maurice Marks https://www.imdb.com/name/nm0548913/; els números musicals, no obstant, van descartar-se abans de l'estrena per evitar el rebuig d'uns espectadors que començaven a avorrir el gènere https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_musical.
2. La carpa del circ https://ca.wikipedia.org/wiki/Carpa_de_circ va instal·lar-se en el ranxo de Burbank, en l'estat nord-americà de California, del boxador retirat, en James Jackson Jeffries https://en.wikipedia.org/wiki/James_J._Jeffries, que va participar d'extra en el film també.
3. Es conserva la International Sound Version https://en.wikipedia.org/wiki/International_Sound_Version de la pel·lícula.
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic a finals de 2025 perquè la llei de drets d'autor dels Estats Units marca un termini màxim de vigència de 95 anys a partir de la data de publicació per a obres anteriors a 1978.

COMENTARI: Tenim el triangle amorós https://en.wikipedia.org/wiki/Love_triangle, la trama de conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Conspiraci%C3%B3, un tastet de circ https://ca.wikipedia.org/wiki/Circ, elefants, felins, en Charles Gemora https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Gemora disfressat de goril·la i, fins i tot, alguns gags enginyosos https://ca.wikipedia.org/wiki/Gag. Ah! I la Carmencita, el rol de l'Ethel Loreen Greer https://www.imdb.com/name/nm0339438/, que dóna peu a un parell d'acudits gràcies als seus 290 quilos de pes. Però, en conjunt, resulta una mica tabarra. Més que res, diria, per la sobredosi de poca-solta del duo protagonista. Llavors, la revolta dels artistes amb la grada plena sembla més aviat un despropòsit i l'avalot posterior, un tant impropi de públic familiar. El que sí trobo ben copsat és el patetisme de la Mary Rainey, interpretada per la Joan Peers https://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Peers, fent corredisses desesperades per les pistes. En fi, si ja m'ha costat així, sense música, no sé si hauria pogut empassar-me-la amb els números eliminats.

EN UN MOT: Entabanament.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Lovin' the Ladies" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021102/

DURADA: 65 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- En Jimmy Farnsworth, el rol de l'Allen Kearns https://en.wikipedia.org/wiki/Allen_Kearns, quan el Peter Darby, encarnat pel Richard Dix https://en.wikipedia.org/wiki/Richard_Dix, el fa sortir de polleguera amb la seva xerrameca.

PITJOR:
- Suggerir que en Brooks, el paper de l'Anthony Bushell https://ca.wikipedia.org/wiki/Anthony_Bushell, treballa de majordom per gust i perquè no pot suportar errors gramaticals de gerents generals https://en.wikipedia.org/wiki/General_manager.

NOTES:
1. Adapta la peça teatral del 1919, "I Love You", escrita pel William LeBaron https://ca.wikipedia.org/wiki/William_LeBaron.
2. A partir d'un pressupost de 207 mil dòlars, va recaptar-ne'n 408 mil, significant un benefici per a la RKO Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/RKO_Pictures de 65 mil.
3. El títol de treball fou "The Roughneck Lover".
4. Va caure en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic a finals de 2025 perquè la llei de drets d'autor dels Estats Units marca un termini màxim de vigència de 95 anys a partir de la data de publicació per a obres anteriors a 1978.

COMENTARI: La sàtira cap a una burgesia desmenjada em sembla buida. I la paròdia d'una classe obrera ambiciosa, pèrfida. El menestral es presenta, de fet, com un mestretites de manual, en argot actual, un cunyat, arrogant, pedant, malcarat; trets que no tenen res a veure amb l'estatus social. Aleshores, planteja una teoria sobre l'enamorament https://ca.wikipedia.org/wiki/Enamorament de manera força inconsistent que només serveix per introduir una juguesca https://ca.wikipedia.org/wiki/Joc_d%27aposta de seducció típica amb opcions nul·les d'èxit. El problema rau, doncs, en l'absència de cap truc enginyós per donar la volta a una situació inicial impossible. En comptes d'això, ofereix una sèrie de flirts, un per cada personatge femení, inclosa la minyona, interpretada per la Virginia Sale https://en.wikipedia.org/wiki/Virginia_Sale, sense substància. Reconec, no obstant, que la poca-solta d'un moment de la trobada del protagonista amb la Louise Endicott, encarnada per la Rita La Roy https://en.wikipedia.org/wiki/Rita_La_Roy, m'ha fet petar de riure.

EN UN MOT: Bluf.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Unholy Three" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021505/

DURADA: 72 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat final del professor Echo amb la Rosie O'Grady, encarnats pel Lon Chaney https://ca.wikipedia.org/wiki/Lon_Chaney i la Lila Lee https://ca.wikipedia.org/wiki/Lila_Lee, respectivament, en el qual l'home repeteix la seva cloenda artística, "that's all there is to life, just a little laugh, a little tear".

PITJOR:
- La dicció del Harry Earles https://en.wikipedia.org/wiki/The_Doll_Family, que fa del Tweedle Dee i no se l'entén gens ni mica quan parla, i la interpretació forçada de l'Ivan Linow https://en.wikipedia.org/wiki/Ivan_Linow, en el rol de l'Hercules.

NOTES:
1. Fou una revisió del film de 1925 https://www.imdb.com/title/tt0016473/, dirigit pel Tod Browning https://ca.wikipedia.org/wiki/Tod_Browning, que, alhora, es basava en la novel·la homònima de 1917, escrita pel Clarence Aaron Robbins https://en.wikipedia.org/wiki/Tod_Robbins.
2. En Lon Chaney, l'actor a càrrec del paper protagonista, va morir d'un càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer_d%27es%C3%B2fag al cap d'un mes de l'estrena de la pel·lícula.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme l'abril de 1930 en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California.
4. Fou restaurada per The Film Foundation https://en.wikipedia.org/wiki/The_Film_Foundation en 2012.

COMENTARI: Com a derivada del circ de criatures https://en.wikipedia.org/wiki/Freak_show del principi, ofereix, per un costat, les veuetes i el transvestisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Transvestisme del Chaney i, per l'altre, la figura peculiar d'en Harry Earles, que pot presentar-se tant d'adult fumant-se un cigar https://ca.wikipedia.org/wiki/Cigar com de nadó encastat en un cotxet https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxet. A partir d'aquí, però, la situació fa figa. En primer lloc, quina necessitat tenen els delinqüents d'associar-se i muntar cap botiga de bèsties https://en.wikipedia.org/wiki/Pet_store de tapadora? A més, un cop tenen el negoci, per què lloguen un dependent decent? Per cert, l'Elliott Nugent https://ca.wikipedia.org/wiki/Elliott_Nugent, qui l'interpreta, fou co-guionista de la producció, juntament amb el seu pare, en John Charles Nugent https://en.wikipedia.org/wiki/J._C._Nugent. Òbviament, calia algú per completar el triangle amorós https://en.wikipedia.org/wiki/Love_triangle amb la noia i el bergant. A mi, em sembla un pegot. En segon lloc, la tendència dels esbirros a la traïció resulta ben absurda, massa fruit de rampells babaus. També, massa convenient, la tragèdia final. I, per acabar, l'immolació del pinxo per salvar el passerell carrincloneja per totes bandes. O sigui que no m'ha convençut gaire.

EN UN MOT: Excusa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Fast and Loose" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0020873/

DURADA: 71 minuts (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- Les trapelleries de la Millie Montgomery, interpretada per l'Ilka Chase https://en.wikipedia.org/wiki/Ilka_Chase.

PITJOR:
- La pretensió moral vehiculada a través de dos personatges tant buits com el Henry Morgan i l'Alice O'Neil, encarnats pel Charles Starrett https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Starrett i la Carole Lombard https://ca.wikipedia.org/wiki/Carole_Lombard, respectivament.

NOTES:
1. Es basa en la peça teatral de 1924, "The Best People", escrita pel David Gray https://en.wikipedia.org/wiki/David_Gray_(diplomat) i l'Avery Hopwood https://en.wikipedia.org/wiki/Avery_Hopwood, que ja havia estat adaptada a la pantalla en 1925 https://www.imdb.com/title/tt0015618/ a càrrec del Sidney Olcott https://en.wikipedia.org/wiki/Sidney_Olcott.
2. La Paramount Pictures https://ca.wikipedia.org/wiki/Paramount_Pictures, la productora, considerava el títol del material original tronat; "Pampered Youth" va sonar com alternativa; la línia publicitària deia "FAST With Fun! LOOSE With LAUGHS, and What a CLIMAX!".
3. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juliol i setembre de 1930, bàsicament, en els Paramount Studios https://en.wikipedia.org/wiki/Kaufman_Astoria_Studios de la ciutat nord-americana de Nova York.
4. Abans d'aquesta pel·lícula, el nom de la Lombard havia estat escrit sense e, Carol.

COMENTARI: Em costa molt d'acceptar que un masclista https://ca.wikipedia.org/wiki/Masclisme fatxenda maltractador de manual i una bleda assolellada puguin donar lliçons de res a ningú; menys, encara, des d'una mena d'enaltiment ridícul de la decència del pobre. Després, tenint en compte que ronden la trentena, la rebequeria pueril dels germans Lenox, la Marion i en Bertie, els papers de la Miriam Hopkins https://en.wikipedia.org/wiki/Miriam_Hopkins i el Henry Wadsworth https://en.wikipedia.org/wiki/Henry_Wadsworth_(actor), respectivament, sembla una caricatura excessivament exagerada. Em grinyola, també, la batuda del desenllaç. D'acord que no sóc cap expert en lleis seques https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_Seca_als_Estats_Units i, potser, eren ben normals a tota mena d'establiments, aquests escorcolls. Però el lloc que presenta el film fa fila de restaurant no pas de casa de barrets https://ca.wikipedia.org/wiki/Bordell o cap altre "cau de vici". O sigui que, si més no, sobta. Per altra banda, reconec que he trobat força curiós l'assumpte de fons, això de les princeses del dòlar https://en.wikipedia.org/wiki/Dollar_princess. I les intervencions de l'amiga Millie fent la guitza al George Grafton, el rol del Herbert Yost, m'han fet riure un parell de cops. Malauradament, el despropòsit del final pesa prou per sentenciar la funció en contra; no passa, suspesa.

EN UN MOT: Impertinent.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Parlor, Bedroom and Bath" (1931)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0022254/

DURADA: 72 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La parella còmica del Buster Keaton https://ca.wikipedia.org/wiki/Buster_Keaton i la Charlotte Greenwood https://en.wikipedia.org/wiki/Charlotte_Greenwood, que interpreten el Reginald Irving i la Polly Hathaway, respectivament.

PITJOR:
- L'actitud absurda de l'Angelica Embrey, encarnada per la Dorothy Christy https://en.wikipedia.org/wiki/Dorothy_Christy, que suporta un argument molt poc treballat.

NOTES:
1. Al Regne Unit, va estrenar-se amb el títol, "Romeo in Pyjamas"; simultàniament, van fer-se les versions en alemany, "Casanova wider Willen" https://www.imdb.com/title/tt0139921/, i en francès, "Buster se marie" https://www.imdb.com/title/tt0154268/.
2. És una revisió del film homònim de 1920 https://www.imdb.com/title/tt0011555/, dirigit per l'Edward Dillon https://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Dillon_(actor), que, alhora, es basava en la peça teatral de 1917, escrita pel Charles William Bell https://en.wikipedia.org/wiki/Charles_William_Bell i en Mark Swan https://www.imdb.com/name/nm0841608/.
3. El rodatge es va portar a terme en desembre de 1930 en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California, i en una propietat del mateix Buster Keaton de Beverly Hills https://en.wikipedia.org/wiki/Buster_Keaton%27s_Italian_villa.
4. Per manca de renovació dels drets d'autor, es troba en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic.

COMENTARI: Malgrat una premissa un xic massa fluixa, l'espectacle i la diversió queden prou assegurats a càrrec de les racions d'slapstick https://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_clatellades i dels gags genèrics que inclou, com el de l'home empaitat i estomacat per una colla o el del cotxe que perd una roda, va a petar al mig de la via i és, òbviament, escomès pel ferrocarril. He de confessar que, abans de trobar que esdevindria clau pel desenllaç, l'estira-i-arronsa de gelosia entre la Nita i el Fredrick Leslie, els rols de la Joan Peers https://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Peers i el Walter Merrill https://www.imdb.com/name/nm0581341/, respectivament, m'ha tocat bastant la pera. Al capdavall, però, es tracta d'una poca-soltada per passar l'estona i riure una mica. O sigui que, correcte, efectiva.

EN UN MOT: Pallassada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Madam Satan" (1930)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0021106/

DURADA: 115 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Els números musicals i la seqüència de la catàstrofe del zepelí https://en.wikipedia.org/wiki/Zeppelin.

PITJOR:
- La farsa en l'apartament de la Trixie, el paper encarnat per la Lillian Roth https://en.wikipedia.org/wiki/Lillian_Roth.

NOTES:
1. Per tal d'estalviar-se problemes amb la censura, el Cecil Blount DeMille https://ca.wikipedia.org/wiki/Cecil_B._DeMille, el director, va rebre assessorament d'en Jason Joy, un censor de Hollywood.
2. Segons els registres de la Metro-Goldwyn-Mayer https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro-Goldwyn-Mayer, el film va provocar unes pèrdues de 390 mil dòlars de l'època (uns 7 milions actuals); les altres dues pel·lícules de l'acord de tres del director amb l'MGM, "Dynamite" https://www.imdb.com/title/tt0019843/ i "The Squaw Man" https://www.imdb.com/title/tt0022428/, també foren fracassos comercials.
3. La part del zepelí fou filmada en Multicolor https://en.wikipedia.org/wiki/Multicolor però les còpies que es conserven són en blanc i negre.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme en 59 dies, entre març i maig de 1930, en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California.

COMENTARI: La jugada de la dona que sedueix el seu marit adúlter d'amagat per posar-lo en evidència m'ha sonat a "Le nozze di Figaro" https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_noces_de_F%C3%ADgaro, l'òpera de Mozart i Da Ponte; aquí, a l'aire i amb desastre final. Un desastre que, imagino, s'inspira d'alguna manera en l'accident de l'USS Shenandoah (ZR-1) https://en.wikipedia.org/wiki/USS_Shenandoah_(ZR-1) de 1925 que un dels tripulants de la nau en la ficció menciona de passada. La pena és que, més enllà del component èpic de la resolució i l'espectacle musical, la impressió que resta és la d'enèsim retrat d'extravagància burgesa farcit de xerrameca arrossegada poc o gens entretinguda. Del vessant líric, sí que destacaria, especialment, el moment "Low Down", a càrrec de la Lillian Roth, en Jack King i l'Edward Prinz, i el segment de "The Cat Walk", amb lletra d'en Clifford Grey https://en.wikipedia.org/wiki/Clifford_Grey i música del Herbert Stothart https://ca.wikipedia.org/wiki/Herbert_Stothart. En qüestió de comèdia, poca cosa remarcable, trobo. Si de cas, alguna rèplica, com la del Jimmy Wade, encarnat pel Roland Young, quan li comuniquen que s'acosta una tempesta i ell diu que n'és conscient perquè ell l'ha desencadenat. Per cert, pel que fa a l'exhibició d'opulència, la festa https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_m%C3%A0scares en un zepelí suggereix exclusivitat; ara, tenir un orgue https://ca.wikipedia.org/wiki/Orgue a casa em sembla d'una excentricitat màxima. Jo em quedo, de totes maneres, amb el divertit encenedor mecànic de la Trixie.

EN UN MOT: Tabarra.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

 

—Oh, you wives gimme a pain! I've heard a lot of that hooey about bought kisses. Yours are the kisses that are bought, bought with a stylish wedding and a big empty house. Something for nothing. That's the marriage game.
—What do you give him?
—What do I give him? I laugh when he does. I drink when he does. I give him a pow with lipstick kisses, a shoulder to hug. I give a dream made out of perfume and soft lights. I jazz all the dullness out of his soul for him.
—I believe you. I've thrown away my whole life.
—You didn't throw it away. You put it in a safe deposit box. And now, you've lost the key.
—I've tried not to lose my ideals.
—Oh, I get along without them!
—Why, of course you do! All you've got is a...
—Is a body, made out of flesh and blood. Is that what you mean? Well, I'm not ashamed of it! It got me where I am today.
---
Kay Johnson as Angela Brooks
Lillian Roth as Trixie

LLARGMETRATGE: "Speak Easily" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0023498/

DURADA: 81 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La reacció del director d'escena, interpretat pel Sidney Toler https://en.wikipedia.org/wiki/Sidney_Toler, quan entén que la Pansy Peets, encarnada per la Ruth Selwyn https://en.wikipedia.org/wiki/Ruth_Selwyn, és la protegida del productor.

PITJOR:
- L'escena de l'embriaguesa del professor Post i l'Eleanor Espere, els papers a càrrec del Buster Keaton https://ca.wikipedia.org/wiki/Buster_Keaton i la Thelma Todd https://en.wikipedia.org/wiki/Thelma_Todd, respectivament.

NOTES:
1. Es basa en una novel·la escrita pel Clarence Budington Kelland https://en.wikipedia.org/wiki/Clarence_Budington_Kelland, "Footlights", publicada en febrer i març de 1932 per The Saturday Evening Post https://en.wikipedia.org/wiki/The_Saturday_Evening_Post.
2. El cost addicional pels endarreriments en l'elaboració van provocar una pèrdua de 33 mil dòlars que va esdevenir la raó per la que l'Irving Thalberg, cap de producció de la MGM, imposés una reducció del 30% en els emoluments del Buster Keaton per a la següent pel·lícula, "What! No Beer?" https://www.imdb.com/title/tt0024762/, també, dirigida per l'Edward Sedgwick https://ca.wikipedia.org/wiki/Edward_Sedgwick.
3. El rodatge es va portar a terme entre maig i juny de 1932, bàsicament, en les instal·lacions dels Metro-Goldwyn-Mayer Studios a Culver City https://en.wikipedia.org/wiki/Sony_Pictures_Studios, en l'estat nord-americà de California.
4. Per manca d'inscripció dels drets d'autor, es troba en el domini públic https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_p%C3%BAblic.

COMENTARI: Tot i que puc acceptar que el paio perdi l'oremus pel somriure d'una mossa, sobretot, si existeix la predisposició i l'avidesa, em grinyola bastant aquesta imprudència del professor, un home llegit, a l'hora d'engegar una aventura econòmica de risc sense la certesa dels seus possibles i en plena Gran Depressió https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Depressi%C3%B3. Més enllà d'això, la caricatura del passerell maldestre em sembla correcta. També, la subtil befa al capital que promociona i afavoreix iniciatives culturals sense cap mena de criteri artístic ni acadèmic. El que no m'empasso és l'èxit per casualitat d'un espectacle tant grotesc com el que s'intueix; de fet, les estampes resulten ridícules, impròpies. Trobo, a més, que la majoria dels gags físics no acaben d'encaixar en el relat i que les intervencions de music hall https://en.wikipedia.org/wiki/Music_hall del Jimmy Durante https://en.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Durante estan fora de lloc. Total, una mica fiasco.

EN UN MOT: Denigrant.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     REGULAR.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Sin of Harold Diddlebock" (1947)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0039825/

DURADA: 89 minuts i mig (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la creació del còctel https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2ctel anomenat "The Diddlebock" per part del cambrer, en Jake, interpretat per l'Edgar Kennedy.

PITJOR:
- La carrinclonada final en el carruatge entre el Harold Diddlebock i la Miss Otis, encarnats pel Harold Lloyd i la Frances Ramsden, respectivament.

NOTES:
1. Es considera una continuació de la pel·lícula muda de 1925, "The Freshman" https://www.imdb.com/title/tt0015841/, dirigida pel Fred C. Newmeyer i en Sam Taylor; de fet, la seqüència inicial va precedida pel rètol, "The football game you are about to see was actually photographed in 1923 as part of Harold Lloyd's famous picture 'The Freshman': The story of a water boy who thought he was a member of the team"; a més, al final, surt l'agraïment, "The California Pictures Corporation is extremely grateful to Mr. Harold Lloyd for his permission to use part of 'The Freshman,' and to Messrs. Wally Westmore and Robert Paris for their able assistance to Mr. Lloyd in the creation of the role of Harold Diddlebock".
2. La producció va portar-se a terme entre setembre de 1945 i gener de 1946 en els Goldwyn Studios https://en.wikipedia.org/wiki/The_Lot_at_Formosa, bàsicament, amb un pressuposst estimat de més d'un milió set-cents mil dòlars.
3. En 1950, va tornar a estrenar-se amb una edició corregida i el títol "Mad Wednesday" per iniciativa del Howard Hughes, un dels productors; per una qüestió dels crèdits en aquesta segona versió, en Harold Lloyd va demandar California Pictures i RKO Pictures.
4. El lleó, Jackie the Lion https://www.imdb.com/name/nm2198938/, un dels que va fer de mascota per la Metro-Goldwyn-Mayer https://en.wikipedia.org/wiki/Leo_the_Lion_(MGM), va mossegar la mà prostètica del protagonista en una presa.

COMENTARI: Trobo una mica massa d'optimisme i excès de sort en l'argument, en les apostes guanyadores, en l'interès desaforat dels banquers i dels Ringling brothers https://en.wikipedia.org/wiki/Ringling_brothers per un circ en fallida, fins i tot, en el vessant sentimental de la història, amb la petita de les germanes Otis perdent el cul per un paio 27 anys més vell que ella. Tampoc no m'acaba de quadrar l'ús de l'alcohol a tall d'una poció màgica que provoca l'emissió espontània de brams. Encara que, he de reconèixer, la poca-solta m'ha fet riure. A més, m'ha grinyolat bastant, el reciclatge del vertigen del clàssic, "Safety Last!" https://www.imdb.com/title/tt0014429/. Potser, la recuperació cal encaixar-la com un homenatge però fa pudor de penúria creativa. O sigui que, francament, la impressió general s'acosta a la decepció. No obstant això, he de confessar que aquesta invitació a la disbauxa que m'ha semblat percebre m'ha plagut.

EN UN MOT: Al·legat.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

 

 

—Miss Otis, uh...
—Yes, Mr. Diddlebock?
—Miss Otis, when your eldest sister, Hortense, came to work here some 17 or 18 years ago, I fell in love with her. She was a lovely girl.
—Yes, I know... I mean... that you fell in love with her. She told me.
—Oh... She swept me off my feet! My circumstances at that time did not permit even the contemplation of marriage.
—I know, she told me.
—When she very wisely stopped waiting for me and married the gentleman whose life she has since illuminated, I felt that my own life was ended, that I would never love again, that the sunshine had withdrawn permanently behind the clouds.
—I know.
—I was mistaken.
—Of course!
—Because when your next eldest sister, Irma, came to work here, I fell even more deeply in love with her than I had with Hortense.
—I know, she told me. Hortense even got a little burned about it.
—Well, she needn't have, because when Irma, in her turn, got married and was replaced by your next eldest sister, Harriet, I felt that everything that had gone before was merely an appetizer.
—I know, she told me, too.
—They were getting better and better. Your mother seemed to be making them nicer every year.
—Thank you!
—I haven't come to you yet. When Harriet ran away with that headstone salesman, I was inconsolable.
—None of us felt very good about it.
—I was going to propose the very next day!
—She didn't know that.
—I had the ring in my pocket. I just made the last payment on it, the one I'd started for Hortense.
—You came so close!
—I never felt so defeated in my life. I never thought I'd smile again.
—Then you met Margie.
—That's right! She was even better than the others.
—Mother had more practice.
—Practice makes perfect. By then, of course, I'd been wiped out in the market.
—Oh, was that it? She never knew.
—That's right! I started to get on my feet again when your sister Claire came to work.
—Why didn't you ask her? Didn't you like her?
—Like her? I worshipped her! Only that irresponsible lout, that loafer who married my sister, chose that very moment to kick the bucket with... to pass on without leaving even a dime's worth of insurance. Uh... So I found myself with a ready-made family.
—Poor Mr. Diddlebock! I suppose you were in love with Rosemary too while she was here.
—Naturally! Of course, I was so in the habit of being in love with your mother's daughters by then that it would be impossible for me to even see one without... without...
—Without what, Mr. Diddlebock?
—I presume you know I've adored you since the first morning you punched your first time card. You knew it, didn't you?
—Well, I... I suspected it. My sisters had warned me.
—Of course. Imagine, being exposed to seven Miss Americas and muffing the whole seven of them!
—Poor Mr. Diddlebock!
—I'm leaving here today.
—Oh, no, Mr. Diddlebock!
—That's what I really wanted to tell you. I don't know where I'm going, and I very probably won't see you again, so... I want you to take this. It's all paid for. Someday, when you meet some young man who's really worthy of you and who has everything but the engagement ring, you can take that excuse away from him anyway and... Well...
---
Harold Lloyd as Harold Diddlebock
Frances Ramsden as Miss Otis

DOCUMENTAL: "Linda Ronstadt: The Sound of My Voice" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10011448/

DURADA: 93 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'admiració que confessa la Linda Ronstadt https://ca.wikipedia.org/wiki/Linda_Ronstadt cap a l'Emmylou Harris https://ca.wikipedia.org/wiki/Emmylou_Harris des del primer moment que la sent cantar.

PITJOR:
- El capítol de l'Aaron Neville https://en.wikipedia.org/wiki/Aaron_Neville.

NOTES:
1. Es basa en l'autobiografia de l'artista, "Simple Dreams: A Musical Memoir", publicada en 2013.
2. Li va ser atorgat el guardó com a "Best Music Film" en la 63a edició https://ca.wikipedia.org/wiki/63ns_Premis_Grammy dels Grammy Awards.
3. Abans dels crèdits, surt el rètol, "In 2014 Linda was inducted into the Rock and Roll Hall of Fame", alhora que comença a sonar "When Will I Be Loved" https://en.wikipedia.org/wiki/When_Will_I_Be_Loved, interpretada per la Carrie Underwood https://ca.wikipedia.org/wiki/Carrie_Underwood, la Bonnie Raitt https://ca.wikipedia.org/wiki/Bonnie_Raitt, la Sheryl Crow https://ca.wikipedia.org/wiki/Sheryl_Crow, l'Emmylou Harris https://ca.wikipedia.org/wiki/Emmylou_Harris i l'Stevie Nicks https://ca.wikipedia.org/wiki/Stevie_Nicks durant la cerimònia d'inclusió; al final de les lletres, apareix la dedicatòria, "In Memory Of Steven 'Flip' Lippman".
4. En Rob Epstein https://ca.wikipedia.org/wiki/Rob_Epstein i el Jeffrey Friedman https://en.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Friedman_(filmmaker), els directors, explicaren en una roda de precs i preguntes posterior a una projecció de la peça que el primer contacte amb la protagonista fou a través del tècnic que els reparava l'ordinador, el qual donava servei, també, a la cantant.

COMENTARI: Entenc que no es tractava de fer de manera totalment objectiva un recompte exhaustiu de fets perquè una hora i mitja dóna pel que dóna. I, també, que el màxim valor de l'assumpte és el testimoni directe dels entrevistats oferint anècdotes, com la dels bitllets d'avió robats de'n John Boylan https://en.wikipedia.org/wiki/John_Boylan_(music_producer) o la de l'entrepà de mantega de cacauet i gelea https://en.wikipedia.org/wiki/Peanut_butter_and_jelly_sandwich del John David Souther https://en.wikipedia.org/wiki/JD_Souther. Però, la impressió que em queda és la de tastet més aviat innocu, per no molestar ningú, sense escarrassar-se gaire tampoc. És a dir, quelcom no acaba de rutllar en un documental quan l'espectador ha de recórrer sovint a la Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia per posar context, completar informació que es menciona de passada o aclarir certs episodis que s'expliquen superficialment; per exemple, l'afer amb el polític, en Jerry Brown https://ca.wikipedia.org/wiki/Jerry_Brown. Molt bé, respecte pel dret a la privacitat. Aleshores, plega veles i adeu-siau! Per altra banda i tenint en compte el títol, resulta un pèl decebedora, la manca d'anàlisi de la tècnica vocal de l'homenatjada, exponent principal del seu talent. M'esperava algun petit incís per part d'un expert, a tall d'allò que fan els mestres de cant influenciadors als seus canals, com ara l'Elizabeth Zharoff, @TheCharismaticVoice https://youtu.be/FT5U1EvPY3c. Tot i que, d'acord, admeto que, igualment, no copso gaire del que diuen. En fi... La immensa capacitat de seducció de la figura juga a favor del relat. O sigui que, al capdavall, l'experiència esdevé agradable. Ara, recordo la fascinació que em va provocar la noia en mirar-me les fotografies dels Stone Poneys https://en.wikipedia.org/wiki/Stone_Poneys quan, crec, en 2021, vaig ensopegar amb "Different Drum" https://en.wikipedia.org/wiki/Different_Drum per culpa de "Seven Psychopaths" https://www.imdb.com/title/tt1931533/, el film de 2012 dirigit pel Martin McDonagh. Per cert, parlant de vistes agradables, veig que l'estrella podria ser interpretada per la Selena Gomez https://ca.wikipedia.org/wiki/Selena_Gomez en una pel·lícula biogràfica https://www.imdb.com/title/tt30833589/. Uf, no sé si em convenç! Veurem... o no.

EN UN MOT: Síntesi.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Sakamoto Deizu - Temporada 1a" (Des de l'11 de gener fins el 23 de setembre de 2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt17069148/episodes/?season=1

DURADA: 522 minuts (Crèdits: 72 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).

MILLOR:
- Els episodis del museu de la ciència d'Okutabi, el 7è i el 8è.

PITJOR:
- Els capítols 10è i 11è, de l'onsen https://ca.wikipedia.org/wiki/Onsen i del casino de la tríada https://ca.wikipedia.org/wiki/Tr%C3%ADada_(m%C3%A0fia_xinesa), respectivament, el patetisme de l'Apart, el personatge a qui donen veu en Chiaki Kobayashi i la Natsumi Fujiwara, o la poca-solta de l'episodi 17è en el que un avió es converteix en camp de batalla en ple vol.

NOTES:
1. És l'adaptació del manga homònim https://en.wikipedia.org/wiki/Sakamoto_Days, desenvolupat pel Yuto Suzuki, en circulació des de 2020; entre d'altres obres derivades del mateix material, s'inclouen dues novel·les escrites per la Renka Misaki, "Sakamoto Deizu: Koroshiya no Mesoddo" i "Sakamoto Deizu: Koroshiya Buruusu", publicades en 2023 i 2024, respectivament, o una pel·lícula amb actors de carn i ossos https://www.imdb.com/title/tt38488719/, dirigida pel Yuuichi Fukuda, que fou estrenada en 2026.
2. Es divideix en dos kuuru https://en.wikipedia.org/wiki/Television_in_Japan#Programs; el primer, entre l'11 de gener i el 22 de març de 2025, amb els capítols "Densetsu no Koroshiya", "Baasasu Sonhi·Bachou", "Shugaa Paaku e Youkoso!", "Haado-Boirudo", "Tsuyosa no Wake", "Mashimo Heisuke", "Jurashikku Yarou", "Sakamoto-shouten baasasu Raabou", "Kakekomi Jousha", "Sentou Moudo" i "Kajino Batoru"; i, el segon, des del 15 de juliol fins el 23 de setembre del mateix any, amb els lliuraments "Overload", "Bachi Atari", "Kyoushuu", "Guruguru Tawaa", "Kiri Kiri Mai", "Have a Nice Flight", "Kanaguri", "Sanji Shiken", "Oshi Kaburi", "Haado Moudo" i "Sorezore no Misshon".
3. En el capítol 7è, sona una cançó de sortida exclusiva, "Somebody Help Us", interpretada pel Vaundy https://en.wikipedia.org/wiki/Vaundy; alguns episodis, concretament, el 2n, el 6è, el 10è, el 13è, el 14è, el 15è, el 17è, el 18è, el 20è i el 22è, presenten escenes després dels crèdits del final (en el darrer, és un avançament d'esdeveniments futurs).
4. Fou anunciada oficialment una segona temporada el 20 de desembre de 2025 durant un acte en la Jump Festa https://ca.wikipedia.org/wiki/Jump_Festa sense especificar data d'estrena.

COMENTARI: Grinyola massa. Quan vaig llegir la sinopsi, vaig imaginar una història simpàtica de redempció, un sicari penedit i reformat per l'amor d'una família oferint cert mestratge, saviesa madura. Allò que m'he trobat, un enfrontament groller sense solta ni volta entre delinqüents superdotats, no té res a veure. Bàsicament, la fórmula és la clàssica d'herois contra vilans. Els matisos, però, no només no enriqueixen el producte sinó que, diria, l'espatllen fent-lo gairebé tòxic. Perquè detecto una mena d'intenció bastant irresponsable de blanqueig del món criminal a base de frivolitats que esdevenen, fins i tot, ridícules, com disfressar la Satsuren, l'associació d'assassins del Japó, de corporació econòmica ordinària, o pintar la JCC (Japan Clear Creation), l'institut d'ensinistrament de malfactors, com una vulgar acadèmia. A més, tenint en compte el grau de sang i fetge de l'assumpte, trobo força improcedents les típiques gracietes puerils d'alguns personatges, per exemple, l'Heisuke Mashimo i la Lu Shaotang, interpretats pel Ryouta Suzuki i l'Ayane Sakura, respectivament. Una qüestió que em toca especialment els pebrots és la dels enemics derrotats que desisteixen o que es transformen en amics, sobretot, els del principi. Doncs, sense això, la política domèstica de no matar del Tarou Sakamoto, el paper a càrrec del Tomokazu Sugita, no s'aguanta. He de reconèixer, no obstant, que se'n surt molt bé a l'hora de retratar malparits odiosos.

EN UN MOT: Esgarriada.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "The Invisible Man" (Des del 6 de maig de 1975 fins el 26 de gener de 1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0072515/

DURADA: aprox. 652 minuts (Crèdits: aprox. 23 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La ingerència del capítol 6è, "Go Directly to Jail" https://www.imdb.com/title/tt0612078/, i la conspiració del 9è, "The Klae Dynasty" https://www.imdb.com/title/tt0612086/.

PITJOR:
- El flirteig estúpid del 2n episodi, "The Fine Art Of Diplomacy" https://www.imdb.com/title/tt0612084/, i la demagògia barata de l'11è, "Power Play" https://www.imdb.com/title/tt0612081/.

NOTES:
1. S'inspira en la novel·la de 1897 https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27home_invisible_(novel%C2%B7la) escrita pel Herbert George Wells.
2. A part del pilot, consta de 12 lliuraments: "The Klae Resource", "The Fine Art Of Diplomacy", "Man of Influence", "Eyes Only", "Barnard Wants Out", "Go Directly to Jail", "Stop When Red Lights Flash", "Pin Money", "The Klae Dynasty", "Sight Unseen", "Power Play" i "An Attempt to Save Face".
3. En Joseph Michael Jahn va fer una adaptació literària del guió del pilot que fou publicada per Fawcett Publications https://en.wikipedia.org/wiki/Fawcett_Publications en 1975.
4. Els personatges del Walter Carlson i del doctor Nick Maggio són interpretats pel Jackie Cooper i en Henry Darrow, respectivament, en el pilot, i pel Craig Stevens i el Charles Aidman, en la resta d'aparicions.
5. Excepte en el pilot, amb els crèdits inicials surt el missatge, "MACHINE MALFUCTION... WESTIN PERMANENTLY INVISIBLE... KLAE CORPORATION WILL FINANCE RECOVERY EFFORT... WESTIN WILL RENDER SERVICES AS SECRET AGENT. HIS CODE NAME: KLAE RESOURCE".

COMENTARI: A priori, una qüestió com la recerca científica en teleportació https://ca.wikipedia.org/wiki/Teleportaci%C3%B3 i invisibilitat https://ca.wikipedia.org/wiki/Invisibilitat (amb fiasco inclòs), sobretot, si es combina amb conflictes morals en relació al militarisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Militarisme i amb amenaces d'espionatge industrial https://ca.wikipedia.org/wiki/Espionatge_industrial amb traïdoria, hauria de resultar prou suggeridora. Però, quan queda tot reduït a un seguit de situacions massa forçades per tal d'aplicar uns efectes òptics mal girbats, la proposta s'ensorra. Diu que el mateix protagonista, en David McCallum https://ca.wikipedia.org/wiki/David_McCallum, va criticar el producte per la seva lleugeresa. El problema, potser, no el trobo tant en l'aspiració de superficialitat com en l'aposta per alguns recursos que freguen el ridícul; com, per exemple, convertir la doctora interpretada per la Melinda O'Dare Fee https://en.wikipedia.org/wiki/Melinda_O._Fee en una meuca. I que els desenllaços dels capítols són bastant matussers. En positiu, els mugrons de la Jamie Smith-Jackson https://www.imdb.com/name/nm0810404/ en el 10è episodi, "Sight Unseen" https://www.imdb.com/title/tt0612082/. No, faig conya. La sintonia és d'un tal Henry Mancini https://ca.wikipedia.org/wiki/Henry_Mancini.

EN UN MOT: Frívola.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "The Amazing Spider-Man" (Des del 14 de setembre de 1977 fins el 6 de juliol de 1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0076975/

DURADA 1a TEMPORADA: 322 minuts (Crèdits: aprox. 9 minuts).
DURADA 2a TEMPORADA: 376 minuts (Crèdits: aprox. 11 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes de les premisses, com la del quart episodi de la primera temporada, "Night of the Clones", de la clonació humana https://ca.wikipedia.org/wiki/Clonaci%C3%B3_humana, o la del sisè capítol de la segona, "Wolfpack", de la submissió química https://ca.wikipedia.org/wiki/Submissi%C3%B3_qu%C3%ADmica.

PITJOR:
- El reciclatge de plans en els que l'home aranya s'enfila per parets o passeja per terrats i el pegot del tercer episodi de la segona temporada, "The Con Caper", en el que surt la Chip Fields https://en.wikipedia.org/wiki/Chip_Fields cantant.

NOTES:
1. Fou la segona representació de l'Spider-Man https://ca.wikipedia.org/wiki/Spider-Man, el ninot creat per l'Stan Lee https://ca.wikipedia.org/wiki/Stan_Lee i l'Steve Ditko https://ca.wikipedia.org/wiki/Steve_Ditko en 1962, per part d'un actor de carn i ossos; la primera havia estat en els esquetxos "Spidey Super Stories" https://en.wikipedia.org/wiki/Spidey_Super_Stories del programa infantil creat per la Joan Ganz Cooney, en Lloyd Morrisett i el Paul Dooley, "The Electric Company" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Electric_Company.
2. La primera temporada consta d'un backdoor pilot https://ca.wikipedia.org/wiki/Episodi_pilot, titulat "Spider-Man" https://www.imdb.com/title/tt0075671/, ofert el 14 de setembre de 1977, més 5 capítols, "The Deadly Dust: Part 1", "The Deadly Dust: Part 2", "The Curse of Rava", "Night of the Clones" i "Escort to Danger", emesos entre el 5 d'abril i el 3 de maig de 1978; la segona consisteix de 8 lliuraments, "The Captive Tower", "A Matter of State", "The Con Caper", "The Kirkwood Haunting", "Photo Finish", "Wolfpack", "The Chinese Web: Part 1" i "The Chinese Web: Part 2", presentats entre el 5 de setembre de 1978 i el 6 de juliol de 1979; en alguns territoris, "The Deadly Dust" i "The Chinese Web" van ser estrenades com pel·lícules, "Spider-Man Strikes Back" https://www.imdb.com/title/tt0078308/ i "Spider-Man: The Dragon's Challenge" https://www.imdb.com/title/tt0077328/, respectivament.

COMENTARI: Seria ben bé "el no tant amazing Spider-Man" perquè tot plegat queda bastant galdoset. Òbviament, no la penalitzo pel vessant estètic, doncs, de cap manera es poden comparar els mitjans en aquest camp de fa 50 anys amb els d'ara, sinó pel desenvolupament de les històries, un pèl massa genèriques, i per l'encaix del personatge en les trames. El poder del paio, a més, sembla bastant escarransit per tractar-se d'un superheroi: un sentit aràcnid que no ajuda, un cos a cos trist, una habilitat física qüestionable... Allò que sí sorprèn és llegir que una de les raons per les quals la cadena, la CBS https://ca.wikipedia.org/wiki/Columbia_Broadcasting_System, va cancel·lar el programa fou la d'uns costos de producció elevats. En què es devien gastar els calers? L'altra raó, diu, era una audiència adulta insuficient. Cosa que no m'estranya tenint en compte la poca solvència del producte. Així, més enllà del factor de la nostàlgia, haver-la recuperat m'ha suposat poc al·licient. Si de cas, el moment surrealista de "The Deadly Dust", quan fan dur biquini a la Joanna Cameron https://en.wikipedia.org/wiki/Joanna_Cameron. Pregunta, la noia, "Why do I have to dress this way?". El Robert Alda respon, "Two reasons: one, because I like women in bikinis, and two, I feel safer when I know there's no place for them to hide any weapons".

EN UN MOT: Matussera.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "His & Hers - Temporada 1a" (8 de gener de 2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt33035373/episodes/?season=1

DURADA: 249 minuts (Crèdits: 15 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- La demència https://ca.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%A8ncia com a coartada.

PITJOR:
- La carta plena de bajanades de l'Alice Andrews, el personatge a càrrec de la Crystal Fox, amb el reconeixement emocionat de la filla.

NOTES:
1. És l'adaptació de la novel·la homònima de l'Alice Feeney https://en.wikipedia.org/wiki/Alice_Feeney, publicada en 2020.
2. Consta de 6 episodis; el gruix del rodatge es va portar a terme entre setembre i desembre de 2024 a Dahlonega https://ca.wikipedia.org/wiki/Dahlonega i en altres indrets de les rodalies d'Atlanta https://ca.wikipedia.org/wiki/Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia.

COMENTARI: El punt de Ventafocs https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Ventafocs a l'institut de nenes mesquines m'ha fet molta mandra, la veritat. Més, encara, la violació enregistrada en vídeo sense denunciar. Però, allò que m'ha desesperat de debó ha estat una presentació tant tramposa que es permet, per exemple, el truc vil de canviar de veu narradora; si més no, al final. Tampoc trobo lícit el ball d'identitats de la grassa psicòpata, l'Astrid Rotenberry fent de la Catherine Kelly, que s'aprima i esdevé presentadora de notícies, la Rebecca Rittenhouse fent de la Lexy Jones. O la vella venjativa que, en el fons, incrimina els qui vol ajudar amb el que fa. La qüestió és que, aparentment, el detectiu Jack Harper, encarnat pel Jon Bernthal, és un merdes, i la Priya Patel, el paper de la Sunita Mani, una aprenenta inepta. Així, impossible resoldre res. La solució? Precipitar un desenllaç amb un enfrontament ben absurd entre les dues dives. No sé. Tot plegat, els personatges, la logística, el poble, em grinyola massa.

EN UN MOT: Roïna.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     MALAMENT.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Velma - Temporada 1a" (Des del 12 de gener fins el 9 de febrer de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14153790/episodes/?season=1

DURADA: 250 minuts (Crèdits: 8 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- Els capítols en els que s'avança en l'argument, el 6è, el 8è i el 10è.

PITJOR:
- L'atmosfera de drama d'institut i els embolics sentimentals endogàmics https://ca.wikipedia.org/wiki/Endog%C3%A0mia entre els personatges.

NOTES:
1. Forma part de la franquícia, "Scooby-Doo" https://ca.wikipedia.org/wiki/Scooby-Doo, creada pel Joe Ruby i en Ken Spears en 1969; tot i que el gos https://en.wikipedia.org/wiki/Scooby-Doo_(character) no hi apareix.
2. Els títols dels capítols són: "Velma", "The Candy (Wo)man", "Velma Kai", "Velma Makes a List", "Marching Band Sleepover", "The Sins of the Fathers and Some of the Mothers", "Fog Fest", "A Velma in the Woods", "Family (Wo)man" i "The Brains of the Operation"; el 25 d'abril de 2024, va estrenar-se una segona temporada, també, de 10 episodis; el 3 d'octubre de 2024, va sortir l'especial, "This Halloween Needs to Be More Special!".
3. Tots els lliuraments, tret del primer, mostren una escena addicional després d'uns quants segons de crèdits.

COMENTARI: Pel caràcter de preqüela, m'esperava certes llicències. I, en el fons, encara es tracta de resoldre un misteri https://en.wikipedia.org/wiki/Mystery_fiction. Però, els canvis en la presentació respecte el que jo recordava m'han semblat massa torbadors. Em refereixo, per exemple, a la transformació del tarannà dels protagonistes en versions repel·lents de si mateixos, independentment de races o orientacions sexuals https://ca.wikipedia.org/wiki/Orientaci%C3%B3_sexual, o al fet d'incidir en frivolitats adolescents, com la popularitat, en comptes de centrar-se en una investigació de fets paranormals. Igualment, m'ha fet força nosa tot el vessant de pseudo-feminisme https://ca.wikipedia.org/wiki/Feminisme; no per la reivindicació, òbviament, sinó per la forma de paròdia grotesca. La impressió final, doncs, és que el bo d'en Charlie Grandy https://en.wikipedia.org/wiki/Charlie_Grandy, el desenvolupador de la sèrie, ha destrossat els trets d'identitat de la marca a base de palla genèrica, convertint una història apropiada, segurament, per a un capítol, el cas del trasplantament de cervells, en una tortura de 10 lliuraments. Per cert, quin nivell! He quedat ben astorat amb l'acudit del capítol 7è, allò de confondre "fog fest" amb "fuck fest".

EN UN MOT: Adulterada.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          MALAMENT.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Inside Job - Temporada 1a" (22 d'octubre de 2021 i 18 de novembre de 2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10231312/

DURADA: 475 minuts (Crèdits: 21 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El tomb per la memòria de la Reagan Ridley, a qui dóna veu la Lizzy Caplan, de l'episodi 10è; i l'enrenou de realitats del capítol 17è.

PITJOR:
- El capítol 6è del casament de la mare, interpretada per la Suzy Nakamura, i els creients del concepte de la Terra plana https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_plana.

NOTES:
1. La primera part consta dels episodis: "Unpresidented", "Clone Gunman", "Blue Bloods", "Sex Machina", "The Brettfast Club", "My Big Flat Earth Wedding", "Ghost Protocol", "Buzzkill", "Mole Hunt" i "Inside Reagan"; la segona, dels episodis: "How Reagan Got Her Grove Back", "Whoas-Feratu", "Reagan & Mychelle's Hive School Reunion", "We Found Love in a Popeless Place", "Brettwork", "Rontagion", "Project Reboot" i "Appleton"; Netflix va cancel·lar el desenvolupament d'una segona temporada poc després d'aprovar-lo.
2. Fonts d'inspiració foren sèries dels 90s, com "The X-Files" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_X-Files, o publicacions de fenòmens paranormals, com el tabloide, "Weekly World News" https://en.wikipedia.org/wiki/Weekly_World_News.
3. El nom del bar on es reuneixen els companys, "McUltra's", és una referència al projecte iniciat en 1953 per la Central Intelligence Agency https://ca.wikipedia.org/wiki/Ag%C3%A8ncia_Central_d%27Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia, "MKUltra" https://ca.wikipedia.org/wiki/MKUltra, que pretenia manipular gent a través de substàncies psicotròpiques.
4. Al final del 8è capítol, es mostra el missatge, "Don't Sue Us Buzz Aldrin", adreçat a l'astronauta https://ca.wikipedia.org/wiki/Buzz_Aldrin; durant els crèdits de l'episodi 14è, se sent la cançó en italià, "Il Mio Fiore", d'en Marco Prati, el Luigi Scialdone i el Daniele Benati; durant els del següent, se sent els personatges parlant i, durant els del 17è, només vent.

COMENTARI: M'ha deixat ben fart dels traumes dels personatges, de l'allau sense solta ni volta de referències culturals, científiques, socials, i de tanta conyeta refregida. És a dir, per un costat, em sembla enormement suggeridor posar el focus sobre el govern ocult https://en.wikipedia.org/wiki/Shadow_government_(conspiracy_theory) i divertida la caricaturització del seguit de teories de la conspiració https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_conspiraci%C3%B3. Però, per l'altre, trobo a faltar un al·licient en les històries, altra que contemplar l'evolució de les relacions tòxiques i intrusives https://en.wikipedia.org/wiki/Controlling_behavior_in_relationships que estableixen pare i filla amb la resta i entre ells mateixos. De fet, crec, un dels problemes de la funció rau en que els protagonistes resulten mesquins i provoquen aversió. Algunes propostes, a més, de tant de retorçades, deixen de tenir gràcia. Per exemple, el gag del James Bond https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Bond emocionalment dependent o la parida del poble de Wyoming, "Still Valley", encallat en la dècada dels 80s. Això darrer, un excusa descarada per llançar acudits de nostàlgia i, fins i tot, fotre-se'n d'altres ficcions recents que recorren al passat, com "Stranger Things" https://www.imdb.com/title/tt4574334/. Em queda la impressió de bombardeig de poca-soltades, en negatiu. He de reconèixer, no obstant, que la segona part, m'ha entrat un pèl millor. O sigui, encara he trobat brossa ianqui insuportable de l'estil de la reunió d'antics alumnes de "Reagan & Mychelle's Hive School Reunion". I l'idil·li entre la Reagan i el Ron Staedtler, el rol a càrrec de l'Adam Scott, m'ha semblat força pesat. Tot i així, alguns punts m'han convençut prou, com la befa cap a Hollywood de "Whoas-Feratu" o la sàtira electoral de "Brettwork" (especialment, el Lil Brett, el titella, a qui posa veu en Clark Duke). En resum, no em fa pena que fos cancel·lada.

EN UN MOT: Embafadora.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       REGULAR.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Platonic - Temporada 1a" (Des del 24 de maig fins el 12 de juliol de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13366604/episodes/?season=1

DURADA: 309 minuts (Crèdits: 16 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).

MILLOR:
- El manteniment del caràcter platònic de la relació entre la Sylvia i el Will, els papers interpretats per la Rose Byrne i el Seth Rogen, respectivament.

PITJOR:
- El pegot d'un desenllaç sobtadament còmode i positiu després del rètol, "ONE YEAR LATER", que apareix a 7 minuts del final.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són: "Pilot", "Gandalf the Lizard", "Partner's Retreat", "Divorce Party", "My Wife's Boyfriend", "The Big Two Six", "Let the River Run", "San Diego", "Slumber Party" i "When Will Met Sylvia"; en els crèdits de presentació de cadascun, apareix un dibuix relacionat amb la història de l'episodi.
2. Entre el 6 d'agost i l'1 d'octubre de 2025, es va emetre una segona temporada, també, de 10 episodis.
3. El rodatge es va portar a terme entre maig i agost de 2022 en indrets de Los Angeles, en l'estat nord-americà de California.
4. Els creadors de la sèrie, la Francesca Delbanco https://en.wikipedia.org/wiki/Francesca_Delbanco i el Nicholas Stoller https://en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Stoller, són matrimoni.

COMENTARI: Diria que el meu problema no és tant amb el gènere, aquesta comèdia de la vergonya o del ridícul https://en.wikipedia.org/wiki/Cringe_comedy, encara que no m'entusiasmi, ho reconec, sinó amb la manca de sentit comú de la proposta. És a dir, per un costat, em grinyola el comportament eixelebrat dels protagonistes, uns ganàpies de 40 anys que actuen com carallots adolescents regits pels lemes puerils del "passar-s'ho bé" i "fer-se el divertit", sense consciència ni control. Per l'altre, els escenaris esdevenen poc menys que inversemblants. Des de la jornada professional estranyament híbrida en la que la paia (què hi fot allà?), literalment, es menja el discurs del gerent, passant per l'interès d'una franquícia pel producte d'una cerveseria local, fins a arribar al súmmum de la estupidesa, la reparació del retrat del cap plantant-li un penis al nas i l'exposició pública posterior, una bretolada impròpia. He aconseguit mantenir-me receptiu durant els primers cinc episodis. Però, el moment "secret skills" del cinquè m'ha mort. Després, val a dir, he sentit alguna espurna de curiositat, per exemple, amb l'assumpte de l'assetjador del vuitè. Malauradament, una resolució barroera de la circumstància en forma de baralleta s'ha encarregat de confirmar la meva impressió negativa sobre la sèrie. Què voleu? L'embaràs, i en sóc bastant expert, no em fa gràcia.

EN UN MOT: Regressió.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "London Calling" (2025)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt30425872/

DURADA: 114 minuts i mig (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'encontre de l'Alistair McRory amb en Freddy Darby, els papers interpretats pel Neil Sandilands i l'Aidan Gillen, respectivament.

PITJOR:
- El fil del Julian, el personatge a càrrec del Jeremy Ray Taylor, com a jugador de LARP https://en.wikipedia.org/wiki/Live_action_role-playing_game; de fet, l'Allan Ungar, el director, va rebre pressió per descartar aquesta part de la història.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en 26 dies, entre desembre de 2023 i gener de 2024, en indrets de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica.
2. Durant mig minut dels crèdits, es mostra un afegit en el que la Darya abandona el Benson, els rols encarnats per la Jazzara Jaslyn i el Rick Hoffman, respectivament.

COMENTARI: Fa flaire de telefilm https://ca.wikipedia.org/wiki/Telefilm de poca categoria per l'ús recurrent de plans curts —truc per dissimular l'entorn— i pel punt de potineria de les escenes d'acció. Em ve al cap, per exemple, un tràveling vertical https://ca.wikipedia.org/wiki/Tr%C3%A0veling que segueix el Julian, que baixa unes escales exteriors, amb la imatge de fons de l'Alistair McRory despatxant els sequaços del Freddy Darby de manera insultantment barroera; una pena. El vessant còmic, no obstant, resulta prou efectiu. Reconec que m'han fet riure. I crec que el mèrit cal atorgar-lo a l'elenc, especialment, al Jeremy Ray Taylor, el nano. Però, també, al Josh Duhamel, el mercenari pocatraça, al Rick Hoffman, el pare malcarat rondinaire, i, fins i tot, a l'Aidan Gillen, el mafiós perepunyetes. El que m'ha decebut una mica és "London Calling" https://en.wikipedia.org/wiki/London_Calling_(song), la cançó de the Clash, fent de reclam. No hi veig cap relació.

EN UN MOT: Acudit.

PAÍS:           EUA, SUD-ÀFRICA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "Mr Inbetween - Temporada 1a" (Des del 25 de setembre fins el 9 d'octubre de 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7472896/episodes/?season=1

DURADA: 148 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Les visites del Ray i la Brittany a l'oncle Bruce, respectivament, encarnats en l'Scott Ryan, la Chika Yasumura i el Nicholas Cassim.

PITJOR:
- El paper del Peter, el personatge a càrrec del David Michôd, com a moderador del grup de gestió de l'ira https://en.wikipedia.org/wiki/Anger_management.

NOTES:
1. Es basa en la pel·lícula de 2005, "The Magician" https://www.imdb.com/title/tt0461989/, escrita, dirigida i interpretada pel mateix Scott Ryan.
2. Els títols dels capítols són: "The Pee Pee Guy", "Unicorns Know Everybody's Name", "Captain Obvious", "On Behalf of Society", "Hard Worker" i "Your Mum's Got a Strongbox".
3. La segona temporada, d'11 episodis, va emetre's entre el 12 de setembre i el 21 de novembre de 2019; la tercera, de 9 lliuraments, entre el 25 de maig i el 13 de juliol de 2021.
4. La Chika Yasumura, que fa de la Brittany, era la filla adoptiva del director de la sèrie, el Nash Edgerton.

COMENTARI: D'acord, desconec el negoci de la intimidació, però, per tal d'establir la base, potser, caldria presentar en pantalla una mica més de combat, d'agressió, de repte, d'exhibició de poder. És a dir, el paio protagonista sembla un merda que només sap etzibar guitzes, disparar trets i fer ganyotes d'ofès condescendent. Després, se suposa que es torna simpàtic perquè fa companyia al seu germà malalt, passeja un gos, li pinta les ungles a la filla de 8 anys, indulta policies infiltrats o lliura compensacions a les vídues de les seves víctimes errònies? Serà que no! A més, el conflicte amb el cunyat de l'amic grinyola massa. El Vasilli, el rol del Jackson Tozer, no pot ser tant babau. Tampoc m'empasso els darrers dos capítols, doncs, segueixen un argument d'estúpides conveniències. Repeteixo, no tinc ni idea de com funciona l'estrat criminal. La impressió, no obstant, és que tots plegats són molt passerells. Per exemple, per l'assumpte de la bomba en la caixa forta. Afortunadament, curta.

EN UN MOT: Fatxenda.

PAÍS:           AUSTRÀLIA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Cold Storage" (2026)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8879928/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'atac de lumbàlgia https://ca.wikipedia.org/wiki/Lumb%C3%A0lgia que pateix el Robert Quinn, el paper a càrrec del Liam Neeson, en plena operació.

PITJOR:
- La disseminació convenientment selectiva del fong.

NOTES:
1. Es basa en la novel·la homònima, escrita pel David Koepp https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Koepp i publicada en 2019; el mateix autor fa de guionista.
2. El títol apareix transcorregut un quart d'hora; al principi, es mostren els rètols, "The Skylab space station fell out of orbit in 1979" https://ca.wikipedia.org/wiki/Skylab, "During its mission, it had been home to hundreds of scientific experiments", "Most of the debris burned up on re-entry, but some of it crashed to earth", "NASA thought it had recovered every piece", "They were wrong" i "PAY ATTENTION This shit is real".
3. El rodatge es va portar a terme entre març de 2023 i gener de 2024 en indrets d'Itàlia, com els Gallerie del monte Soratte https://en.wikipedia.org/wiki/Soratte_Bunker o els Stabilimenti De Paolis de Roma, i del Marroc, com Ouarzazate https://ca.wikipedia.org/wiki/Ouarzazate.
4. En Travis Meacham, el rol interpretat pel Joe Keery, surt llegint el llibre, "The Body Snatchers" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Body_Snatchers, una novel·la publicada en terminis durant 1954 escrita pel Jack Finney que, també, va d'una amenaça per a la humanitat arribada de l'espai.

COMENTARI: Aquesta història del coronel cap quadrat, en Wesley Jerabek, encarnat pel Richard Brake, i l'heroi en la reserva, el Robert Quinn, amb una amiga de la mateixa quinta, la Trini Romano, en la pell de la Lesley Manville, que han de tornar a l'acció per salvar el món fa una mica de pudoreta, la veritat. Però, entenc, és la manera d'emfatitzar la crítica sobre la burocràcia https://ca.wikipedia.org/wiki/Burocr%C3%A0cia, l'oblit i una avaluació de riscos massa lleugera o temerària. Es menciona l'escalfament global https://ca.wikipedia.org/wiki/Escalfament_global com una de les causes del problema. Dubto, no obstant, que es tracti d'un al·legat en aquest sentit. Sembla, més aviat, que l'aspiració del film no s'allunya de la mera explotació de la fórmula clàssica del terror biològic https://ca.wikipedia.org/wiki/Terror_corporal i prou. Allò primer que m'ha vingut al cap, malgrat l'emplaçament exprés de la peça del Jack Finney, "The Body Snatchers", ha estat l'episodi titulat "The Lonesome Death of Jordy Verrill" de la pel·lícula de 1982 dirigida pel mestre, en George Andrew Romero, "Creepshow" https://www.imdb.com/title/tt0083767/. Era l'adaptació d'un conte de 1976, "Weeds" https://en.wikipedia.org/wiki/Weeds_(short_story), escrit per l'Stephen King, el guionista d'aquella antologia. Encara que, aleshores, crec recordar, era un meteorit el que portava l'agent infecciós a la terra. I no hi apareixien bombes atòmiques de motxilla https://en.wikipedia.org/wiki/Special_Atomic_Demolition_Munition per resoldre contaminacions. La qüestió és que ficar els personatges en uns trasters perquè unes instal·lacions abandonades de l'exèrcit han estat venudes i reformades, sobretot, si l'indret sembla el cul del món, em grinyolava bastant. Doncs, resulta que sí, el lloc https://en.wikipedia.org/wiki/Atchison_Storage_Facility existeix als Missouri River Bluffs d'Atchison, en l'estat nord-americà de Kansas. Diu que en els 90s van identificar-se certs materials perillosos a la zona i van haver de posar-hi remei. En fi, deixem-ho córrer, que em deprimeixo! La idea era entretenir-se durant una hora i mitja. Missió acomperta.

EN UN MOT: Reiteració.

PAÍS:           EUA, FRANÇA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!

SÈRIE: "A Man on the Inside - Temporada 1a" (21 de novembre de 2024)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt26670955/episodes/?season=1

DURADA: 224 minuts i mig (Crèdits: 13 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El Ted Danson fent d'en Charles Nieuwendyk.

PITJOR:
- La disbauxa del 2n episodi en relació a l'alcohol i l'herba https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0nnabis_(droga).

NOTES:
1. S'inspira en el film documental de 2020, "El agente topo" https://www.imdb.com/title/tt11394298/, dirigit per la Maite Alberdi.
2. Els títols dels capítols són: "Tinker Tailor Older Spy", "The Man Who Knew Too Much About Bridges", "The Emily Always Rings Twice", "The Curious Incident of the Dog in the Painting Class", "Presents and Clear Danger", "Our Man in Sacramento", "From Russian Hill with Love" i "The Spy Who Came in from the Cold"; són referències, respectivament, a la novel·la del John le Carré, "Tinker Tailor Soldier Spy" https://en.wikipedia.org/wiki/Tinker_Tailor_Soldier_Spy, el film de l'Alfred Hitchcock, "The Man Who Knew Too Much" https://www.imdb.com/title/tt0025452/, la novel·la del James Mallahan Cain, "The Postman Always Rings Twice" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_carter_sempre_truca_dues_vegades_(novel%C2%B7la), la novel·la del Mark Haddon, "The Curious Incident of the Dog in the Night-Time" https://ca.wikipedia.org/wiki/El_curi%C3%B3s_incident_del_gos_a_mitjanit, la novel·la del Tom Clancy, "Clear and Present Danger" https://en.wikipedia.org/wiki/Clear_and_Present_Danger, la novel·la del Graham Greene, "Our Man in Havana" https://en.wikipedia.org/wiki/Our_Man_in_Havana, la novel·la de l'Ian Fleming, "From Russia, with Love" https://en.wikipedia.org/wiki/From_Russia,_with_Love_(novel), i la novel·la del John le Carré, "The Spy Who Came in from the Cold" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Spy_Who_Came_in_from_the_Cold.
3. El 20 de novembre de 2025, va estrenar-se una segona temporada de 8 lliuraments.
4. Originalment, s'havia de dir "A Classic Spy"; el rodatge es va portar a terme entre febrer i maig de 2024 en indrets de San Francisco i Los Angeles, en l'estat nord-americà de California.

COMENTARI: El ganxo, a priori, era misteri i comèdia en un context de tercera edat https://ca.wikipedia.org/wiki/Vellesa, potser, a l'estil d'"Only Murders in the Building" https://www.imdb.com/title/tt11691774/. Malauradament, es queda bastant en sentimentalisme i drama sense gaire més. Perquè d'investigació, misèria, i d'humor, poca cosa. Les iaies calentes, ves quina gràcia! O bé la situació gastada de quan apareixen alhora les dues dones a la residència, la filla i qui es fa passar per filla, en la pell de la Mary Elizabeth Ellis i la Lilah Richcreek Estrada, respectivament. Amb aquest intent de gag he començat a intuir la fluixera del guió; en l'episodi tercer, responsabilitat d'en Hayley Frazier i l'Emalee Burditt. En general, trobo que retrata de manera decent la pena, el dol, l'ànsia de connexió humana, familiar i d'amistat. Segurament, el tomb turístic del capítol 7è hagi estat allò que més m'ha entretingut, quan el Charles Nieuwendyk i el Calbert Graham, els papers del Ted Danson i l'Stephen McKinley Henderson, consoliden la seva relació passant temps plegats. Reconec, també, que m'han emocionat algunes escenes carrinclones, com la resolució de l'enigma. I, obviament, tractant-se d'una llar d'avis, assumptes de salut i de les conseqüènces de la decrepitud, amb al·lusió específica a malalties com el càncer https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer o la demència https://ca.wikipedia.org/wiki/Dem%C3%A8ncia, no deixen de trasbalsar. Mentrestant, elements que grinyolen, la Beatrice Vanbeck, interpretada per la Jama Williamson, que sembla fora de lloc, la directora que rebutja una promoció, la Didi Santos Cordero, a càrrec de l'Stephanie Beatriz, o el mateix cas plantejat pel client, l'Evan Cubbler, encarnat pel Marc Evan Jackson, arran d'una joia robada que fa fila de ser més barata que llogar un detectiu durant tot un mes. Total, decebut.

EN UN MOT: Deshonesta.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu la meva ignorància!