dijous, 10 de novembre de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Plemya" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'avortament. La gesticulació en les converses de les noies. La continuïtat en algunes de les seqüències. El darrer pla.
Pitjor: Les escenes de sexe. L'excessiva durada d'alguns plans.
Curiositat: Li foren otorgats diferents guardons en l'edició 67a del Festival de Cannes i el premi Experimenta del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya l'any 2014. Tots els actors són sords i es comuniquen en el llenguatge dels signes ucraïnès. El film està rodat en 34 plans.

Comentari:
Diria que el gran mèrit de la pel·lícula és el realisme, malgrat en algunes escenes, les de baralla i les de sexe, el que es mostra es poc convincent. Això sí, l'avortament m'ha colpit. Per altra banda, situar el context en una comunitat de sords resulta un fet diferencial que potencia, en certa manera, l'atractiu. Un pèl massa llarga però interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 18 de setembre de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Little Prince" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1754656/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La combinació de les tècniques d'animació 3D i stop-motion per representar els dos nivells de la història. L'escena en la que la nena, a qui dóna veu en la versió anglesa la Mackenzie Foy, demana el rei que fa d'ascensorista, dotat de la parla d'en Bud Cort, que la porti al terrat "quan les condicions siguin favorables". La pissarra del "pla de vida". El moment en el que el Senyor Prince perd la darrera escombra i comença a somicar.
Pitjor: La sensació d'austeritat en l'animació 3D, una mica parca o exigua; si més no, aquesta és la percepció.
Curiositat: Basada en la novel·la "Le Petit Prince", escrita per l'Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry i publicada el 1943. Li va ser atorgat el César al Meilleur Film d'Animation de l'Académie des Arts et Techniques du Cinéma en l'edició del 2016. L'escola on la nena ha d'anar a estudiar es diu Werth, en referència a la dedicatòria del llibre "To Léon Werth, when he was a little boy". El director, en Mark Osborne, va decidir fer protagonista del film una nena després de conèixer un informe del Geena Davis Institute on Gender in Media sobre el desequilibri de gènere en els mitjans. 

Comentari:
Admeto que desconeixia l'obra de l'Antoine de Saint-Exupéry que inspira aquest llargmetratge més enllà del títol celebèrrim, de manera que no partia amb cap idea preconcebuda o expectativa. I de la part que toca el clàssic no tinc res a dir; argument excel·lent per a un conte magnífic. El que m'ha grinyolat una mica ha estat el pedaç "Peter Pan" del desenllaç. Malgrat això, i gràcies, sobretot, a uns personatges entranyables, la proposta m'ha captivat.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 14 de setembre de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La grande illusion" (1937)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0028950/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que un dels presoners es disfressa de dona quan reben la roba per fer l'obra de teatre i tots els seus companys es queden bocabadats per tal visió de feminitat. Quan els tinents Maréchal i Rosenthal, interpretats pel Jean Gabin i en Marcel Dalio respectivament, estan a punt de travessar la frontera amb Suïssa i s'acomiaden per si es troben una patrulla més endavant.
Pitjor: L'absència de l'escena en la que l'avió del tinent Maréchal i el capità De Boeldieu, fet pel Pierre Fresnay, és abatut pels alemanys.
Curiositat: El títol de la pel·lícula es refereix al llibre "The Great Illusion" d'en Norman Angell, publicat al Regne Unit el 1909 com a "Europe's Optical Illusion". A més, a França, la Primera Guerra Mundial es coneixia com a "La Der des Ders", traduït "la darrera de totes", cosa que justificà aquesta denominació de gran il·lusió. La nena que encarna la Lotte morí de grip abans que el film s'estrenés. La fortalesa d'on escapen en Maréchal i el Rosenthal és el Château du Haut-Kœnigsbourg, plantat al municipi francès d'Orschwiller, a la regió d'Alsàcia.

Comentari:
Entretinguda i, sobretot, força interessant, malgrat mostra una cara sospitosament amable de la guerra. M'ha mancat certa contextualització per acabar de creure-me-la però m'he divertit.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 11 de setembre de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Mighty Boosh - Season 2" (26 de juliol al 30 d'agost del 2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0416394/episodes?season=2
Nota SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).
Revisió: Potser tornaré a veure algun gag o escoltar alguna cançó.
Millor: La paròdia psiquedèlica de l'episodi "The Priest & the Beast". Les discussions entre en Saboo, a qui dóna vida el Richard Ayoade, i el Tony Harrison, encarnat pel Noel Fielding, de l'episodi "Nanageddon". L'esquetx del Sandstorm, al capítol "Fountain of Youth".
Pitjor: La peça "Isolation" del capítol "The Nightmare of Milky Joe".
Curiositat: El pis on viuen en la ficció els protagonistes és a Dalston, un veïnat de Londres. Aquesta va ser la primera sèrie de la BBC que va posar-se a disposició per internet abans d'emetre's per televisió.

Comentari:
Divertides aventures surrealistes, no especialment ben interpretades, amenitzades per esporàdics fragments musicals, en un estil molt britànic d'estar per casa. Sense ser brillant, resulta força interessant i prou estimuladora. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kung Fu Panda 3" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2267968/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: Les textures de l'animació. La seqüència del títol. El sacrifici del Po, a qui posa veu el Jack Black, per tal d'enviar el Kai, representat pel J. K. Simmons, de tornada al regne dels esperits. La rendició del Shifu, doblat pel Dustin Hoffman, davant el mestratge del seu deixeble.
Pitjor: La profanació del "Hall of Heroes". El trencament del clímax en l'aparició del Dragon Warrior per culpa de les bajanades del Po.
Curiositat: Tercer lliurament de la franquícia Kung Fu Panda, després dels predecessors dels anys 2008 i 2011. El director executiu de Dreamworks n'ha confirmat tres més. La pel·lícula és una co-producció entre DreamWorks Animation i Oriental DreamWorks, un estudi fundat el 2012 basat a Shanghai, cosa que li va permetre evitar les restriccions en la distribució al mercat xinès sobre films importats. A més de la versió en anglès, també va animar-se una versió en xinès.

Comentari:
Si no es pren massa seriosament, magnífic entreteniment recolzat en la bellesa plàstica de l'animació i els elements habituals de les històries d'arts marcials. Evolució coherent de la saga.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 10 de setembre de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "What We Do in the Shadows" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3416742/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que en Jonny Brugh, fent d'en Deacon, surt de la motxilla del Nick, interpretat pel Cori Gonzalez-Macuer, quan l'estan perseguint. El "Punch Hi!" del Taika Waititi, encarnant el Viago, mentre practica karate amb l'Stu Rutherford. Les encarades entre vampirs i licàntrops.
Pitjor: Les piruetes voladores.
Curiositat: Basada en un curtmetratge homònim del 2006 dels mateixos directors, en Jemaine Clement i el Taika Waititi. Li va ser atorgat el Gran Premi del Públic a Sitges en l'edició del 2014 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Al final dels crèdits, el Deacon, el personatge a qui dona vida el Jonathan Brugh, ordena l'espectador mitjançant hipnosi que s'oblidi de la pel·lícula. Van enregistrar-se més de 120 hores d'acció, la majoria de les quals d'improvisacions dels protagonistes principals.

Comentari:
Paròdia convincent gràcies a una premissa casolana esbojarrada i la feina concisa de l'elenc, liderat, sobretot, pel Taika Waititi i l'aura còmica del seu paper, el Viago. Divertida, amb quadres hilarants, com aquell en el que la víctima comença a sagnar a raig després de la mossegada del vampir i aquest beu a galet.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 2 de setembre de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ratchet & Clank" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2865120/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La dèria dels sequaços subordinats del president Drek, a qui dóna veu en Paul Giamatti, en romandre enganxats als missatges del que semblen mòbils. El petit robot Clank, doblat pel David Kaye. Les textures de l'animació.
Pitjor: La derrota del Victor Von Ion, personatge a càrrec del Sylvester Stallone, per culpa del rovell.
Curiositat: Inspirada en la sèrie de videojocs "Ratchet & Clank" creada i desenvolupada per Insomniac Games i publicada per Sony Computer Entertainment per a consoles PlayStation. Inicialment, Sony planejava fer una adaptació amb actors de carn i os el 2005, però es va descartar per limitacions pressupostàries.

Comentari:
Entretinguda, tot i que el plantejament és poc original, més aviat molt trillat. Segueixo meravellant-me en apreciar una animació computeritzada cada cop més detallista, malgrat l'argument i els esquetxos resultin una mica repetitius. Divertida.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 1 de setembre de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Duplex" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0266489/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'esforç del Ben Stiller, fent de l'Alex Rose, per contagiar-se de la grip durant el trajecte en tren.
Pitjor: L'escena del desembussament del safareig amb vòmit final de la Nancy Kendricks, interpretada per la Drew Barrymore, sobre el seu marit.
Curiositat: El film es va titular "Our House" al Regne Unit i Irlanda. El taquillatge no va arribar als tres quarts dels quaranta milions de dòlars de pressupost.

Comentari:
En general, l'he trobat incòmoda de veure i frustradora; però cal reconèixer-li alguns mèrits, com el retrat reeixit de la vella odiosa. Malauradament, la vis còmica dels protagonistes rarament s'imposa, cosa que resta interès a una sèrie de situacions ja, de per si, no gaire enginyoses. Fins i tot el cop d'efecte final m'ha semblat un pèl postís. Probablement, me'n oblidaré de seguida, d'aquesta pel·lícula.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 30 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Wiener-Dog" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4144190/
Nota SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de la Zosia Mamet amb l'Ellen Burstyn. La destrucció de l'ou d'estruç.
Pitjor: El conte que explica la Julie Delpy, fent de Dina, de la seva gossa violada, Croissant. El pla extens de les restes de diarrea sobre el paviment. El numeret musical dels mexicans. L'acarnissament previsible i innecessari de l'atropellament de l'animal.
Curiositat: El personatge de la Dawn Wiener, interpretat per la Greta Gerwig, connecta el film amb "Welcome to the Dollhouse", dirigida pel mateix Todd Solondz el 1995.

Comentari:
En alguns moments, patètica; en altres, desagradable; sempre, lenta i poc suggeridora, malgrat alguna espurna... insuficient. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 28 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Deadpool" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1431045/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència de presentació amb el pla congelat del Chevrolet fent tombarelles.
Pitjor: Les grolleries, les gracietes estúpides, el trencament de la quarta paret per fer spoilers, el personatge modificat de la Negasonic Teenage Warhead, interpretat per la Brianna Hildebrand
Curiositat: Basat en l'antiheroi Deadpool, creat pel Rob Liefeld i el Fabian Nicieza, que aparegué per primer cop al número 98è de The New Mutants, de la Marvel Comics. En Rob Liefeld reconegué que va inspirar-se en la pel·lícula "The Dead Pool", dirigida pel Buddy Van Horn el 1988, per batejar el personatge. Mentre es filmava, en Ryan Reynolds, a través de la fundació Make-A-Wish va visitar nens malalts vestit d'en Deadpool.

Comentari:
Més del mateix; mastegots a dojo, trets i explosions en CGI, als que ja ens hem acostumat després de tants episodis de la mateixa història reversionada, i uns ninots amb uniformes ridículs que juguen a esbatussar-se. Em pregunto si el cameo de l'Stan Lee és també virtual (... li queda dignitat a aquest home?). Se li pot concedir el mèrit de donar protagonisme a un carallot busca-raons impertinent. Potser, de caricaturitzar el gènere. No obstant, aquest tipus de producte m'avorreix. 

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 21 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Loft" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0926762/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La trama. L'instant en que la Marie Vinck, fent de la Sarah Delporte, li diu "Ja sé que mai em faries mal. Saps per què? Perque mai podria sentir res per tu. Entens?" al Luc Seynaeve, encarnat en el Bruno Vanden Broecke
Pitjor: L'escena de l'interrogatori en la que en Chris Van Outryve, interpretat pel Koen De Bouw, corregeix la frase llatina "Fatum nos iungebit" per "Fatum nos iunget" i el policia li respon en anglés "Fuck you!". Les càmeres camuflades a l'habitació.
Curiositat: L'edifici on s'ubica l'habitatge és a Anvers (Antwerp), a la vora del riu Escalda (Scheldt). El 2015 va estrenar-se una nova versió no gaire reeixida titulada "The Loft" dirigida pel mateix Erik Van Looy.

Comentari:
M'ha agradat no tant per la història, que trobo prou elaborada, sinó per la confusió provocada per l'alteració, una mica tramposa, de la línia temporal a l'hora de mostrar els esdeveniments. Un pèl embolicat però efectiu per atrapar la meva atenció.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 20 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Non-Stop" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2024469/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La intriga, el pla del mort cada vint minuts. El detall que l'hostessa Nancy, encarnada per la Michelle Dockery, li porti aigua en comptes de gintònic al marshal, en Bill Marks, interpretat pel Liam Neeson. La baralla a la cambra de bany. El descens de l'avió fins als vuit mil metres d'alçada.
Pitjor: El paper embafador de la Julianne Moore, fent de Jen Summers.
Curiositat: El director, el Jaume Collet-Serra, va proposar-se canviar d'estil de filmació cada 15 minuts de la pel·lícula per evitar la monotonia d'escenari.

Comentari:
M'ha deixat una bona impressió primera i m'ha entretingut, sobretot, per la incertesa de l'argument i pel carisma del protagonista. No obstant, en una segona pensada sorgeixen alguns dubtes, com, per exemple, l'absurditat de camuflar una bomba en una bossa de cocaïna... Potser, un segon visionat del film esbandiria els malentesos però no m'ha agradat tant per dedicar-li cent minuts més de la meva vida.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 14 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Suits - Season 1" (23 de juny a 8 de setembre del 2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1632701/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: En l'episodi vuitè, titulat "Identity Crisis", el moment en el que l'Amanda Crew, interpretant la Lola Jensen, li lliura el diploma de Harvard al Patrick J. Adams, que fa de Mike Ross. En l'onzena part, de nom "Rules of the Game", l'instant en el que en Gabriel Macht, donant vida al Harvey Specter, perd els estreps. En el capítol dotzè, anomenat "Dog Fight", l'escena en la que la Sarah Rafferty, encarnant la Donna Paulsen, demana sense èxit al Rick Hoffman, darrera el personatge del Louis Litt, un favor per al seu cap a canvi d'unes entrades per l'American Ballet Theatre.
Pitjor: L'argot tècnic. Algunes resolucions poc convincents, com la del conflicte d'en Trevor Evans del capítol cinquè o la del cas del Clifford Danner de l'episodi final.
Curiositat: Mentre que el pilot fou enregistrat a Nova York, la resta d'episodis ho van ser a Toronto. Per tal de promocionar la sèrie, el 2 de juny del 2011, la cadena emissora va muntar una projecció del pilot al Hudson River Park. En el seu estadi de pilot el projecte s'anomenava "A Legal Mind".

Comentari:
Una combinació de justícia corporativa, gent elegant, glamur i ments brillants, amanida amb una mica d'humor, un bri de sexe... i un tou de pedanteria. La veritat és que, a priori, el context no m'atreia gaire, més que res, perquè detesto la supèrbia. No obstant, un cop acostumat als personatges i als seus tics, he de reconèixer que l'espectacle entreté i, fins i tot, en alguns instants i, sobretot, gràcies a la caricatura del Rick Hoffman, diverteix. Està bé.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 13 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Laggies" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2034031/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversa que mantenen a la cuina la Keira Knightley, fent de Megan Samuels, amb la Bethany, interpretada per la Gretchen Mol, i la frase "si tractes algú prou malament, assumeixes que et deixarà estar". La bellesa de la Chloë Grace Moretz, fent d'Annika.
Pitjor: L'escena del ball de promoció.
Curiositat: Aparentment, l'única familiaritzada amb el terme "Laggies" per anomenar els dropos era la guionista, l'Andrea Seigel. De fet, al Regne Unit el títol va ser substituït per "Say When".

Comentari:
Trobo que és un retrat encertat no d'una dropa, com suggereix el títol, sinó d'algú a qui li cal trobar un rumb que sigui prou motivador; i, abans de poder tirar endavant, necessita retrocedir una mica per refermar o crear conviccions pròpies. Malauradament, involucrant adolescents, aquest exercici es converteix en poc menys que patètic. Ho sento, no m'ha interessat. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 24 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sasame-yuki" (1983)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0086242/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La pena d'en Teinosuke, interpretat pel Koji Ishizaka, en afrontar l'imminent casament de la seva cunyada Yukiko, encarnada en la Sayuri Yoshinaga.
Pitjor: L'escena a l'hospital, quan l'Itakura es queixa del seu mal a l'orella. La darrera seqüència de plans alentits de les germanes. 
Curiositat: Basada en la novel·la "Sasameyuki" d'en Junnichirou Tanizaki, que fou serialitzada des del 1943 al 1948. El títol suggereix pètals de flor de cirerer caient (també, neu, "yuki"), símbol de la impermanència. Altres versions de la mateixa història són les dels directors Yutaka Abe, al 1950, i Koji Shima, al 1959.

Comentari:
Elegant, tot i que, una mica encarcarada. No l'he trobat àgil i m'ha calgut paciència per connectar amb els personatges i les seves circumstàncies però, finalment, m'ha acabat fent el pes. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Plague Dogs" (1982)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0084509/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els dibuixos i l'animació, especialment alguns plans, com un tràveling fixat en el Rowf mentre udola en el pic d'una muntanya o un altre pres des d'una posició elevada que segueix els dos gossos i la guineu travessant un bosquet. Les veus en off de converses dels humans.  L'escena en la que el caçador cau daltabaix de la muntanya, espantat per la guineu, un cop ha disparat el Rowf.
Pitjor: Un desenllaç vague en el que no es presencia com acaben els dos cans.
Curiositat: Basada en l'obra homònima escrita pel Richard George Adams i publicada el 1977. El final de la pel·lícula és fidel a la versió originalment lliurada a l'editor del llibre, no obstant, en totes les edicions conegudes de la novel·la els animals són rescatats i retornats al propietari de l'Snitter.

Comentari:
El vessant artístic em sembla exquisit, la manera acurada de capturar, en la majoria dels casos, tant els moviments dels personatges com els paisatges naturals i la resta d'escenaris, ajuden a construir certa atmosfera de realisme. Malgrat això, he de reconèixer que la història no m'ha divertit gaire. Magnífica, considerant l'any de producció, però un pèl avorrida.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 23 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Watership Down" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0078480/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El fragment en el que sona la cançó "Bright Eyes", interpretada per l'Art Garfunkel, i en el que en Fiver, guiat per la seva intuïció en forma de conill negre, troba el seu germà Hazel ferit, amagat a una claveguera. La mort del Hazel.
Pitjor: En la visita a la granja Nuthanger, quan el Hazel ha de fugir sense haver pogut alliberar la Clover i la resta de les femelles, el que sembla un nyap visual en el seu salt. 
Curiositat: Basada en la novel·la del mateix títol d'en Richard George Adams publicada el 1972. La majoria de localitzacions s'inspiren en llocs de Hampshire i rodalies, a Anglaterra. Segons els inversors del projecte, els guanys sobre la seva aportació s'eleven al cinc mil per cent.

Comentari:
Captivadora per l'èpica, la mística, la bellesa natural del dibuix, la barreja de detalls antropomòrfics i animals en els personatges. Una grata experiència.  

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 22 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Premature" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2182256/
Nota SUBJECTIVA: 23 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La primera entrevista amb el Jack Roth, encarnat en l'Alan Tudyk.
Pitjor: L'escena amb la Sally Levinson, feta per la Christen Orr.
Curiositat: El director Dan Beers va suggerir a l'actor John Karna, que interpreta el personatge protagonista Rob Crabbe, una llista de pel·lícules per a que li servissin d'inspiració entre les que es comptaven "Ferris Bueller's Day Off" (1986), "Sixteen Candles" (1984), "The Breakfast Club" (1985) i "Weird Science" (1985).

Comentari:
Evidentment, sóc fora del perfil d'espectador a qui va dirigit el film. Però és que ni tant sols com a homenatge groller paga la pena. Cras error, no calia.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 21 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hei tai yang 731" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0093170/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La desbandada de rates en flames. El realisme d'alguns detalls, com en les escenes amb glaç.
Pitjor: El tractament dels reclutes nens, gairebé còmic.
Curiositat: El film es basa en les atrocitats comeses durant la Segona Guerra Mundial a la "Nana-san-ichi Butai", una unitat secreta d'experimentació amb armes biològiques de l'exèrcit imperial japonès. Davant l'absència d'efectes especials en el moment de la producció, el director Tun Fei Mou va fer servir cadàvers reals. La frase de presentació "Amistat és amistat, història és història." s'inspira en les reticències del govern xinès a l'hora d'autoritzar la pel·lícula per por de malmetre les relacions comercials amb el Japó. Va rodar-se a l'antic quarter de la Unitat 731, reconvertit en escola aleshores. En veure com tornava a onejar la bandera nipona a l'edifici, una veterana local digué a l'equip "Sabia que tornarien, només esperava que no fos tan aviat!"

Comentari:
Pel vessant històric, molt interessant i pertorbadora a la vegada. Sense dubte, les imatges més explícites són realment impactants, dignes del gènere de sang i fetge. Malauradament, la realitat horrible que hi ha al darrera fa esfereir.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 19 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Dock Brief" (1962)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0055916/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El flashback dels dies d'estudiant del Wilfred Morgenhall, interpretat pel Peter Sellers. La foto de noces amb la Beryl Reid fent de Doris Fowle desdibuixada. El tema d'instruments de vent de la pel·lícula, composat pel Ron Grainer.
Pitjor: Els saltironets que fan els protagonistes mentre travessen el Westminster Bridge de Londres.
Curiositat: Basada en l'obra homònima d'en John Mortimer. Titulada "Trial and Error" als Estats Units d'Amèrica

Comentari:
Malgrat un plantejament interessant i un desenllaç prou enginyós, els diàlegs entre el lletrat i l'acusat fan que aquesta proposta esdevingui soporífera. Literalment, m'ha costat mantenir els ulls oberts.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 12 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Labor Day" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1967545/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla en el que es veu el Henry, interpretat pel Gattlin Griffith, vigilant a través del reflexe a la pantalla del videojoc la seva mare Adele i el fugitiu Frank, encarnats en la Kate Winslet i el Josh Brolin, respectivament. El moment en el que en Gerald, el pare del Henry fet pel Clark Gregg, es sincera al seu fill.
Pitjor: La caracterització del Tobey Maguire com a Henry adult.
Curiositat: Basada en la novel·la del mateix títol escrita pel Joyce Maynard i publicada el 2009.

Comentari:
Gran part del mèrit de la pel·lícula, allò que la fa convincent, rau en la subtilesa dels protagonistes a l'hora de retratar els seus personatges; en particular, la Kate Winslet, a qui s'endevina la lliuta per recuperar una resplendor pretèrita. Interessants, també, els flashbacks. En resum, bonica, trista, versemblant.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 9 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lucy" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2872732/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: Si la veig un altre cop li baixaré la puntuació.
Millor: Els efectes visuals. Els empelts de plans de natura i animals. El trajecte en cotxe pels carrers de París entre l'Arc de Triomphe i l'Hopital du Val de Grace. El retrocés temporal.
Pitjor: El to de veu de l'Scarlett Johansson. La persistència de l'estúpida banda coreana tal i com surt dibuixada dins de la història; no sembla que la seva dimensió hagi de comportar l'amenaça que pinten.
Curiositat: Van caldre 10 anys per a que el projecte prengués forma. Lucy és el malnom que l'equip del paleontropòleg Donald Carl Johanson, el geòleg Maurice Taieb i el paleontòleg Yves Coppens van posar, influenciats per la cançó de The Beatles, a l'esquelet d'Australopithecus afarensis que van trobar el 1974 a Etiòpia.

Comentari:
No em fa gaire el pes la barreja de gèneres. La part d'acció, ordinària; el component científic, discutible. No obstant, algunes de les imatges són espectaculars. Bones intencions i prou.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Strings" (2004)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0374248/
Nota SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El naixement de la filla de l'Erito i l'Eike. L'escena en la que el Ghrak és rebutjat definitivament per la Jhinna. El moment de la mort de la Jhinna i el seu funeral amb el detall del seu germà deixant anar la cinta.
Pitjor: L'ocell Ola volant en l'escena final.
Curiositat: Fou guardonada amb el premi al millor director revelació en l'edició del 2004 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Un dels productors hi creia tant fermament en el projecte que va vendre's el seu cotxe clàssic per tal de finançar-lo. 

Comentari:
He de confessar que, a priori, era una mica reticent a enfrontar-me a una pel·lícula de titelles de fils, em feia molta mandra. Paradoxalment, però, han estat els detalls inherents a les marionetes introduits a l'acció i a la història els que m'han admirat més; per exemple, la substitució d'una extremitat malmesa o el fet de simbolitzar el tancament d'un recinte amb l'aixecament d'una barra que els cordills verticals no poden travessar en horitzontal. Malgrat un argument no gaire original i les limitacions previstes d'un duel final decebedor entre l'hereu i el comandant major reconstruït, la seva delicadesa m'ha convençut.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 4 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le roman d'un tricheur" (1936)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0028201/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: L'he de tornar a veure.
Millor: El relat. L'explicació dels trucs.
Pitjor: La ximpleria de la guàrdia monegasca marxant endavant i endarrera.
Curiositat: També coneguda amb els títols en anglés de "The Story of a Cheat", "Confessions of a Cheat", "The Story of a Trickster" o "The Cheat", és l'adaptació de la novel·la publicada el 1935 "Les Mémoires d'un tricheur" del mateix director, en Sacha Guitry.

Comentari:
Una història simpàtica plena d'anècdotes divertides que se m'ha fet curta, amb raó perquè només dura 77 minuts, però també gràcies a la fuïdesa que li dóna la narració en off. A més, ens regala una mena d'acudit final. Entranyable. 

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 3 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lili Marleen" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0082661/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena del control sanitari. La tortura sonora a la que sotmeten el Robert Mendelssohn, encarnat en el Giancarlo Giannini.
Pitjor: En una trobada furtiva de la parella protagonista, el pla en el que la dona parla però té la boca tapada per una mena de moble o pantalla. La mort del Taschner, el pianista, interpretat pel Hark Bohm
Curiositat: El guió està inspirat en la novel·la autobiogràfica "Der Himmel hat viele Farben" de la Lale Andersen. El personatge del compositor suís jueu Robert Mendelssohn està basat en el Rolf Liebermann.

Comentari:
Interessant pel vessant històric; un pèl feixuga però convincent a l'hora de mostrar les circumstàncies d'una relació difícil i plena de dubtes a la que s'afegeix l'entrebanc de la guerra. Al final, la tonada acaba cansant una mica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Paddington" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1109624/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'animació dels óssos. L'esquetx al metro del Paddington amb el gos i, especialment, el tros quan cauen de l'escala mecànica. La panoràmica d'imatges accelerades sobre el Tàmesi amb les adreces dels Clyde sobreimpressionades.
Pitjor: El moment quan en Paddington llepa el raspall de dents ple de cera de l'orella.
Curiositat: Basada en el personatge Paddington Bear i les històries escrites pel Michael Bond. El ninot és una combinació d'animatrònics i d'imatges generades per ordinador a càrrec de la companyia britànica Framestore. La darrera frase que recita l'ós en el monòleg final de la pel·lícula és "A Bear Called Paddington", que és el títol del primer llibre publicat sobre el personatge el 13 d'octubre del 1958 per William Collins & Sons.

Comentari:
Malgrat els molts tics habituals de comèdies familiars d'aquest tipus i que no tinc lligam emocional amb aquesta icona de la literatura infantil anglosaxona, el film m'ha entretingut, fins i tot, emocionat (en el clímax del rescat a la xemeneia). El que no m'ha convençut gaire és, potser, el paper de la malvada Millicent Clyde, interpretada per la Nicole Kidman. Però, en general, més que correcta.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 2 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dwae-ji-ui wang" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2086830/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que es destapa el veritable monstre del terrat. En l'escena en la que enraonen el Chan-young i el Jong-suk Jung, el consell del primer al segon d'ignorar els ganàpies abusadors. 
Pitjor: Els dibuixos, sobretot les figures humanes, semblen encarcarats. El recurs del suïcidi.
Curiositat: Primer llargmetratge del director, en Yeon Sang-ho, el qual va declarar haver-se inspirat en obres del Satoshi Kon i en Minoru Furuya, i reconèixer haver plorat mentre escrivia el guió ja que alguns dels incidents descrits eren basats en experiències personals. 

Comentari:
El tema central de la pel·lícula, l'assetjament, em repugna. La línia argumental que segueix, a més, em resulta insatisfactòria. I a l'estil artístic li trobo a faltar frescor i... talent. No obstant, la forma de la història i algunes de les reflexions que planteja em semblen prou interessants. Calia veure-la.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 1 de juliol de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2857458/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: Els polls de hiena. Els dos viatges de la mula Di Stefana.
Pitjor: L'escena del karaoke mentre el Tronchamulas Revers, amb veu del Víctor Monigote, fa dissabte i cuina al ritme de la tonada de l'adaptació "Me olvidé de vivir" de la cançó del Pierre Billon i el Jacques Revaux, "J'Ai Oublié De Vivre".
Curiositat: Basada en els personatges del Francisco Ibáñez el qual, alhora, va fer una adaptació en paper publicada poc després d'estrenar-se el film. Guanyadora dels premis Gaudí i Goya a la millor pel·lícula d'animació, a més del Goya al millor guió adaptat, en l'edició del 2014.

Comentari:
Farcida d'acudits en forma de diàleg ocurrent o de broma visual, combina de manera exquisida la paròdia, la caricatura, l'ànima del geni ninotaire i l'estil brètol del director, en Javier Fesser Pérez de Petinto. A càrrec d'un argument una mica vulgar, queda lluny de l'excepcionalitat. Amb tot, però, resulta divertida; un goig. 

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 29 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "L'Atalante" (1934)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0024844/
Nota SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).
Revisió: Hauria de tornar-la a veure.
Millor: L'escena en la que juguen a dames Le père Jules i un abstret Jean, interpretats pel Michel Simon i el Jean Dasté.
Pitjor: El fragment en el que es veu la parella tocant-se sensualment; el Jean, al catre de la seva barcassa, i la Juliette, encarnada per la Dita Parlo, al llit de l'hostal.
Curiositat: També estrenada amb el títol "Le Chaland qui passe", fou la darrera pel·lícula completada pel director, en Jean Vigo, abans de morir de tuberculosi. L'embarcació que dóna nom al film es deia en realitat Louise XVI. La llargada de la primera versió era de 65 minuts.

Comentari:
Un clàssic. Dibuixa òptimament la crisi matrimonial dels cònjuges, amb la gelosia del marit, el desencís de la dona i l'evolució d'ambdós personatges fins arribar a la conformitat, alhora que obsequia amb situacions divertides, com la presentació de la cambra del pare Jules, i imatges curioses de caire gairebé documental, com la remuntada del riu a París. En conjunt, entranyable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 26 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Irezumi ichidai" (1965)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0059320/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La mostra d'esquenes tatuades de la presentació. La seqüència del rescat dels senyors de Yamashita amb la incursió del Tetsu, interpretat pel Hideki Takahashi, al cau dels Kanbe i els Owada i, especialment, el pla pres des de sota quan apareix el darrer contendent. Els travellings de càmera.
Pitjor: El moment en el que en Tetsu li mostra dramàticament el seu pit marcat a la Masoko Izumi, fent de Midori.  
Curiositat: També coneguda amb els títols de "Tattooed Life", "White Tiger Tattoo", "The Life of a Tattooed Man" o "One Generation of Tattoos" marca l'inici del conflicte per diferències de criteris artístics entre el director Seijun Suzuki i la productora Nikkatsu que portaria, finalment, al seu acomiadament.

Comentari:
Una història consistent, sense gaire espectacularitat però agradable de veure i amb força quadres interessants. M'ha divertit.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 25 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Black Mirror - Season 2" (11, 18 i 25 de febrer del 2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2085059/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La versemblança del capítol "Be Right Back", el millor dels tres. El ninot Waldo de l'episodi "The Waldo Moment"
Pitjor: La poca-soltada del segon lliurament, "White Bear", sobretot, en la participació del públic en forma de tafaners enregistrant els esdeveniments de la farsa.
Curiositat: Una companyia anomenada Motus Digital comercialitza personatges animats en temps real, per exemple, "Larry the Zombie", que imiten els moviments d'un model a l'estil del Waldo.

Comentari:
Conserva l'atractiu i la frescor del format però flaqueja en les propostes que presenta, evolucionant de més a menys i suggerint una rebaixa general del to. No obstant, entreté força i el fet que les històries siguin independents afavoreix el seu consum.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 24 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jupiter Ascending" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1617661/
Nota SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els efectes visuals, l'escenificació i el vestuari. Les càpsules de pressurització que fan servir per sobreviure el buit.
Pitjor: La seqüència de persecució a Chicago. Els moments de flirteig entre el Caine Wise i la Jupiter Jones, interpretats pel Channing Tatum i la Mila Kunis. La raó en relació als gens que es planteja per tal de fer protagonista la Jupiter Jones.
Curiositat: La història està parcialment inspirada en l'Odýsseia d'Homer i The Wizard of Oz del Victor Fleming. Precisament, la seqüència de la persecució a Chicago, que va anomenar-se per l'equip de filmació "Fifty-Two Part" i dura vuit minuts, era la més llarga del guió i els protagonistes van haver de treballar en ella cada dia durant sis mesos fins enllestir-la.

Comentari:
Plàsticament absolutament exquisida i espectacular, malgrat el fil argumental no acaba d'enganxar del tot, potser pel garbuix d'anades i vingudes i el carisma minso dels dos personatges principals. Està bé per passar l'estona però no emociona.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 23 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kingsman: The Secret Service" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2802144/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La coreografia de l'escabetxada a l'església de Kentucky que fa en Galahad, interpretat pel Colin Firth, induït pel malvat Valentine, encarnat en el Samuel L. Jackson. La prova de la caiguda lliure en l'entrenament dels reclutes. L'explosió de caps dels fidels a l'antiheroi al ritme de la melodia "Land of Hope and Glory" pertanyent a la marcha primera de "Pompa i Circumstància" de Sir Edward William Elgar. El duel final entre la Sofia Boutella, fent de Gazelle, i el Taron Egerton, actuant com a Eggsy.
Pitjor: El deix que fa servir el criminal. El posat postís del Taron Egerton. Les gorres estúpides.
Curiositat: Basada en el còmic titulat "The Secret Service" creat pel Dave Gibbons i el Mark Millar.

Comentari:
Atractiva, sobretot, en el repartiment de nates, malgrat la violència crua d'algunes imatges, en la presentació de l'acció frenètica i pel munt de detalls i motius clàssics d'homenatge al gènere. Tant la motivació del dolent com l'aprenent a espia d'estrat social baix juntament amb el seu entorn deprimit em grinyolen una mica. Però, en general, m'ha entretingut prou.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 20 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ironiya sudby, ili S lyogkim parom!" (1976)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0073179/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El plantejament. Algunes línies del diàleg; com quan es barallen en Zhenya i l'Ippolit, interpretats per l'Andrey Myagkov i en Yuri Yakovlev, i el primer, que figura que és doctor, diu "Si et trenco el braç ja te'l curaré!".
Pitjor: Un ritme molt lent accentuat per l'austeritat de la banda sonora. L'escena de l'Ippolit fent virolles amb el cotxe sobre els carrers glaçats.
Curiositat: Coneguda internacionalment com "The Irony of Fate, or With Light Steam", està inspirada lliurement en l'obra teatral "Once on New Year's Eve" (transcrit, "Odnazhdy v novogodnyuyu noch'") del director, l'Eldar Ryazanov. A les cançons, els protagonistes estan doblats pel Sergey Nikitin i l'Alla Pugacheva. Com l'actriu que encarnava la Nadya, la Barbara Brylska, era polonesa, va haver de ser doblada per la Valentina Talyzina, que feia de la Valya. Una versió escurçada de 155 minuts es va estrenar en cinemes el 16 d'agost del 1976. El desembre del 2007 va aparèixer la seva seqüela amb el títol "Ironiya sudby. Prodolzhenie".

Comentari:
La premissa resulta interessant però al seu desenvolupament li manca certa fluïdesa. Tot i que en alguns moments es fa un xic pesada pels tombs sense solta ni volta dels personatges, la impressió global és positiva. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Black Mirror - Season 1" (4, 11 i 18 de desembre del 2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2085059/ 
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els escenaris, els grafismes i l'ambientació de la segona història, "Fifteen Million Merits". El desenvolupament del tercer lliurament, "The Entire History of You"
Pitjor: El plantejament del primer episodi, "The National Anthem". En aquest mateix, la interpretació del missatge enregistrat inicial de la princesa Susannah, encarnada per la Lydia Wilson.
Curiositat: Al novembre del 2012 va guanyar l'International Emmy Award a la millor mini-sèrie produïda i emesa fora dels Estats Units d'Amèrica. El creador, en Charlie Brooker, va referir-se al mirall negre del títol com a aquell que es troba en cada paret, cada escriptori, cada palmell de la ma en forma de pantalla de televisió, monitor o telèfon cel·lular.

Comentari:
El primer capítol m'ha semblat una poca-soltada molt ximple i de mal gust que, sense dubte, baixa bastant la nota del conjunt. Del segon em quedo amb l'escenificació, els detalls en la interfície electrònica entre els humans i la xarxa global virtual i el concepte d'haver de pagar per estalviar-te la publicitat. Un pèl massa llarg però entretingut. I el tercer em sembla el més rodó; per una premissa, la monitorització visual de vivències, ben retratada, i per una trama clàssica ben integrada en el motiu tecnològic. En resum, de menys a més.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 12 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hoshi O Ou Kodomo" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1839494/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els monstres de les ombres anomenats Izoku. Els escenaris, els detalls, en general, el dibuix i l'animació.
Pitjor: Una barreja de conceptes i elements que no acaben de quallar.  L'estúpid gat Mimi.
Curiositat: El Takumi Tanji va rebre el premi a la millor direcció artística en l'edició del 2012 del Tokyo Anime Award. Van serialitzar-se adaptacions en format manga publicades per Monthly Comic Gene i Monthly Comic Flapper, ambdues de Media Factory.

Comentari:
Tot i quedar embadalit per una bellesa gràfica omnipresent en tota l'obra, he trobat a faltar un argument a l'alçada, si més no, una mica més innovador. Ofereix seqüències potents i escenes espectaculars però no acaba d'engrescar prou.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 11 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Little Death" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2785032/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que en Dan, interpretat pel Damon Herriman, fa de metge i li diagnostica una hepatitis C a la seva dona l'Evie, encarnada per la Kate Mulvany, en el transcurs d'un dels seus jocs de rols. La justificació d'en Phil a la Maureen, personificats per l'Alan Dukes i la Lisa McCune, del perquè té un afer extramatrimonial. Tot l'esquetx del sordmut. 
Pitjor: La fantasia de la violació.
Curiositat: La pel·lícula "Kiki, el amor se hace" del 2016 dirigida pel Paco León n'és una adaptació.

Comentari:
M'agrada el format en capítols independents per la varietat que hi aporta. També m'ha semblat interessant la mínima connexió cohesionadora entre les diferents històries, encara que sigui realment irrellevant, culminada en la seqüència final. No obstant, he de reconèixer que hi ha uns quants aspectes que m'han fet molta mandra, principalment la violència. Amb tot, m'ha semblat un plantejament prou encertat i m'ha divertit força.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 6 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ano Hi Mita Hana no Namae o Bokutachi wa Mada Shiranai" (14 d'abril a 24 de juny del 2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1913273/
Nota SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La resolució, quan tot el grup pot veure la Menma.
Pitjor: Com de bleda pinten el personatge de la Meiko "Menma" Honma.
Curiositat: El 2011 es va publicar la versió novel·litzada a càrrec de la mateixa guionista, la Mari Okada, en la revista Da Vinci. El 31 d'agost del 2013 va estrenar-se als cinemes japonesos una adaptació de la sèrie en llargmetratge. En format manga va ser il·lustrada pel Mitsu Izumi el 2012. I, al llarg del 2015, Fuji TV va emetre la presentació teatral de la història amb actors de carn i ossos.

Comentari:
Encertat tractament en clau adolescent d'un trauma i el seu guariment, amb uns personatges, d'alguna manera, entranyables gràcies a deixar veure'n reflexes de la seva infància. Liquidar comptes pendents sempre gratifica i queda tot amanit amb un divertit triangle amorós triple.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 5 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "In Your Eyes" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2101569/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El primer contacte amb diàleg entre els protagonistes, la Rebecca Porter i el Dylan Kershaw, interpretats per la Zoe Kazan i el Michael Stahl-David, mentre la noia és a la botiga i el noi conduint; especialment, la descripció que fan del que senten.
Pitjor: Un plantejament obsolet i sense gaire al·licient.
Curiositat: Va estrenar-se el 20 d'abril del 2014 al Tribeca Film Festival i va fer-se disponible mitjançant el Simultaneous Release (és a dir, el "Llançament Simultani").

Comentari:
Potser al 1992, quan el guionista Joss Whedon va escriure la pel·lícula, podia semblar que aquesta connexió sobrenatural de la que guadeixen o pateixen els protagonistes era quelcom molt extraodinari, suficient per sostenir una història. I, tal vegada, ho seria, no ho nego. No obstant, de la manera que ha evolucionat la tecnologia fins als notres dies, un quart de segle més tard, no crec que resulti gaire excepcional la possibilitat de mantenir una relació a distància com la que es descriu al film. Avorreix. Correcta, tècnicament; però previsible, fluixa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 4 de juny de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "À Bout de Souffle" (1960)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0053472/
Nota SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La resposta de l'escriptor entrevistat a Orly, en Parvulesco, interpretat pel Jean-Pierre Melville, quan la Jean Seberg fent de la Patricia Franchini li pregunta què ambiciona a la vida, "Esdevenir immortal i després morir".
Pitjor: Els salts o talls en alguns plans o seqüències; per exemple, quan es retroben els protagonistes a la sortida del cinema, després que la dona es desempallegui de la persecució del policia. El director va optar en diferents ocasions per aquest recurs, en comptes d'eliminar escenes senceres, per tal d'escurçar el metratge del film.  
Curiositat: En Jean-Luc Godard va guanyar l'Ós de Plata al millor director en la desena edició de la Berlinale per aquest treball. El director i el productor, en Georges de Beauregard, van esbatussar-se a cops de puny el dia que el Jean-Luc Godard va absentar-se del rodatge al·legant malaltia i el segon el va trobar esmorzant tranquil·lament a un cafè.

Comentari:
Un clàssic de la Nouvelle Vague que, potser, resulta admirable per l'estil, l'estètica, la tècnica de filmació, el mínim pressupost, la frescor, etcètera. Però ni els personatges ni la seva història m'interessen. Tret del goig de gaudir d'algunes panoràmiques del París de 1959, no m'ha aportat gaire diversió. 

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 30 de maig de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode VII - The Force Awakens" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2488496/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El retrobament entre la Leia i en Han Solo, interpretats per l'àvia Carrie Fisher i l'avi Harrison Ford. El tret làser aturat a l'aire per la força del Kylo Ren.
Pitjor: El peixet que li donen al Finn, encarnat pel John Boyega. La pallassada de la màscara del Kylo Ren, fet per l'Adam Driver.
Curiositat: El Mark Hamill i en John Boyega van pressionar el director J.J. Abrams per permetre un fan diagnosticat amb càncer terminal, el Daniel Fleetwood, veure la pel·lícula abans de l'estrena oficial. Disney va estar-hi d'acord.

Comentari:
Excel·lència visual, acció entretinguda i més del mateix... que potser és el que volien els afeccionats de la saga, però que a mi m'ha deixat una mica indiferent. Esprement la marca i, espero, posant la base per algun gir d'argument interessant futur.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 27 de maig de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode VI - Return of the Jedi" (1983)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0086190/
Nota SUBJECTIVA: 90 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure més, si ho puc evitar.
Millor: La princesa Leia ensenyant pell a l'antre del Jabba the Hutt. Les curses i persecucions d'Speeder Bikes als boscos d'Endor, malgrat els efectes visuals són en alguns casos grollers. Si no fos perquè ja era sabut, la revelació del parentiu de la Leia i el Luke. L'escena en la que un Darth Vader moribund mostra el rostre al seu fill.
Pitjor: Totes les caretes i animatrònics dels extraterrestres. Els ewoks en general, excepte en el pla en que una parella són impactats i un d'ells mor.
Curiositat: Originalment, es va treballar amb el títol "Revenge of the Jedi" però els productors el van descartar perquè van considerar que el codi ètic dels Jedi no admetria la venjança. Per raons de seguretat, el títol en clau per la pel·lícula era "Blue Harvest", inspirat en la història "Red Harvest" del Dashiell Hammett. El pòster oficial mostra l'avís "Aquest film pot ser massa intens per a nens molt petits"

Comentari:
En alguns passatges sembla sobrecarregada de detalls irrellevants que, efectivament, donen infinita riquesa a l'univers pel que es mou però, sovint, atabalen. Tot i així, l'espectacle és indiscutible i ofereix la satisfacció de mostrar el trionf d'una gran causa, com és l'enderroc d'un règim autoritari. Captivadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 26 de maig de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode V - The Empire Strikes Back" (1980)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0080684/
Nota SUBJECTIVA: 90 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure més, si ho puc evitar.
Millor: Els vehicles imperials AT-AT Walker (All Terrain Armored Transport). L'encapsulació del Han Solo. L'escena en la que el Luke fa equilibris amb el Yoda al capdamunt pel seu entrenament, es desconcentra i tots cauen. 
Pitjor: Les entremaliadures del Yoda quan es troba per primer cop amb el Luke. La gesticulació patètica del Darth Vader just després de tallar-li la ma al Luke.
Curiositat: La tècnica que fa servir en Han Solo per tal de mantenir calent el Luke quan han de resguardar-se de la neu està inspirada en la llegenda d'un caçador natiu americà anomenat Hugo Glass, que obre en canal un ós que ha mort per ficar-se dins i aixoplugar-se d'una tempesta. 

Comentari:
Costa considerar-la com a episodi aïllat; més, coneixent l'argument de tota la sèrie, cosa que neutralitza el gran cop d'efecte que representa la relació entre el Darth Vader i en Luke Skywalker. No obstant, diria que aprofita magníficament la inèrcia del primer lliurament sumant-li aventura i joc entre els personatges. També consolida la història i els papers dels protagonistes alhora que pren embranzida per continuar amb el darrer capítol de la trilogia inicial. És a dir, la seqüela perfecta.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode IV - A New Hope" (1977)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0076759/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure més, si ho puc evitar.
Millor: L'argument. L'habilitat de l'R2D2 per connectar-se als sistemes de les naus. El sistema de canons de defensa del Falcó Mil·lenari. L'espasa làser.
Pitjor: El retrobament entre el Darth Vader i l'Obi-Wan Kenobi, interpretat per l'Alec Guinness, i, especialment, la resolució de l'encontre. La fragilitat de l'Estel de la Mort.
Curiositat: L'Steven Spielberg rep el 2.5% dels guanys d'aquesta pel·lícula a canvi del mateix percentatge dels de "Close Encounters of the Third Kind" (1977) arran d'una aposta entre ell i en George Lucas. El vestit del Darth Vader està inspirat en roba dels guerrers beduïns. La paraula "Jedi" es deriva del japonès "Jidai Geki", terme utilitzat per anomenar les sèries de televisió ambientades en temps de samurais.

Comentari:
Un clàssic i icona popular al que cal professar, si més no, consideració pel que va representar fa quaranta anys i per ser la primera peça de l'univers de l'exitosa saga. Vist en perspectiva, hi ha detalls que semblen bastant ridículs, com ara els uniformes tan característics dels soldats Stormtroopers. D'altra banda, s'aprecia gran cura en molts altres aspectes. Tot i així, ara, ni fred ni calor.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 25 de maig de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode III - Revenge of the Sith" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0121766/
Nota SUBJECTIVA: 90 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'ordre 66. El duel paral·lel, per una banda, entre el Yoda i el Darth Sidious, al recinte del senat; i, per l'altra banda, al planeta volcànic Mustafar, entre l'Obi-Wan Kenobi i l'Anakin Skywalker, encarnats per l'Ewan McGregor i el Hayden Christensen, respectivament. La reconstrucció de Darth Vader després de quedar socarrimat, sobretot el moment en el que li fiquen la màscara.
Pitjor: Les ganyotes que fa en les lluites el Darth Sidious, interpretat per l'Ian McDiarmid. La reacció "No!" de Darth Vader quan Darth Sidious l'enganya dient-li que ha mort la seva dona. L'uniforme de Darth Vader es veu ridícul. La mort de la senadora Amidala perque "ha perdut les ganes de viure" resulta poc creible.
Curiositat: Les imatges d'erupció volcànica de Mustafar van prendre's en viu al Mont Etna a Italia durant el rodatge.

Comentari:
La millor de les preqüeles per argument i espectacularitat. Encara que no m'acabo d'empassar el traspàs al costat fosc d'aquell qui havia de convertir-se en l'Escollit. Tot i així, magnífic entreteniment.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode II - Attack of the Clones" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0121765/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: Segon visionat. No la tornaré a veure més.
Millor: El duel final entre el Yoda i el Comte Dooku, interpretat pel Christopher Lee.
Pitjor: Molts plans en els que els efectes visuals semblen matussers, vist en perspectiva; per exemple a la factoria d'androides. El patètic personatge de l'Anakin Skywalker i la no gaire reeixida interpretació del Hayden Christensen.
Curiositat: El film es va fer arribar als cinemes amb el nom clau "Cue Ball". Els Arxius Jedi estan inspirats en la biblioteca del Trinity College de Dublin a Irlanda

Comentari:
Correcte pel que fa a l'avançament de la trama política de la saga. Queda deslluïda, però, per culpa d'un desenvolupament, que hauria de ser cabdal i que resulta inversemblant, del personatge d'Anakin Skywalker; l'afer amb la senadora Amidala és ridícul i els seus rampells insolents diuen molt poc en favor del sistema educatiu Jedi.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: Episode I - The Phantom Menace" (1999)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0120915/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: Segon visionat. No crec que la torni a veure un altre cop.
Millor: El duel entre els Jedi i el Sith. Els dissenys, en general, i l'estètica.
Pitjor: Els animatrònics i la majoria de les animacions dels personatges 3D que no són màquines o robots. El pla en el que la reina i els seus acompanyants utilitzen "pistoles d'ascensió" per avançar cap a un pis superior del palau.
Curiositat: La pel·lícula es va fer arribar als cinemes com a "The Doll House" per tal de frustrar hipotètics intents de pirateig. El nom que fa servir la reina quan actua d'incògnit com assistent, "Padme", igual que "Yoda", són derivats de les paraules en sànscrit "lotus" i "guerrer", respectivament.

Comentari:
Certament, és inevitable sentir simpatia per l'univers que envolta el film tenint en compte que forma part de l'imaginari popular. Però com no sóc entusiasta de la saga no n'esperava res d'especial d'aquesta preqüela. Així doncs, el resultat em sembla prou digne, amb un repartiment encertat i, llevat d'algunes escenes sobreres, com la dels peixos grossos, per exemple, m'ha semblat un espectacle força entretingut.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 23 de maig de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La isla mínima" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3253930/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La fotografia. El detall de quan el Javier Gutiérrez, fent de l'investigador Juan Robles, punxa rudimentàriament la línia telefònica de la casa de la Marina, interpretada per l'Ana Tomeno.
Pitjor: L'interrogatori coercitiu poc convincent en el que el Rodrigo, pare de les víctimes encarnat per l'Antonio de la Torre, confessa al policia el seu conflicte amb els traficants de droga.  En general, la imatge tova de l'agent Juan Robles.
Curiositat: Va ser guardonada amb deu premis Goya, inclosos els de millor pel·lícula, director i guió original.

Comentari:
Prou equilibrada. Imagino que un dels atractius que volien oferir els guionistes a l'obra era el contrast de tarannàs dels companys policies dins un context confús com el de la transició espanyola. Crec, però, que el detall polític no aporta res a la història, tret d'algunes referències molt superficials a un canvi d'estil encara dubtós. Per altra banda, no he pogut evitar enrecordar-me del funest i, malauradament, cèlebre Cas d'Alcàsser de finals de l'any 1992, arran de l'assassinat de tres adolescents veïnes d'aquella localitat valenciana a mans, segons apuntaren les investigacions, de dos delinqüents comuns. Trist.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 22 de maig de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Beavis and Butt-Head Do America" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0115641/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència del títol, homenatjant l'estètica de sèries com Starsky and Hutch o Charlie's Angels, amenitzada per la veu d'Isaac Hayes. El gag del Parc Nacional de Yellowstone, on els adolescents s'estimen més jugar amb els urinaris automàtics que presenciar l'erupció dels geysers.
Pitjor: L'apologia de l'estupidesa extrema.
Curiositat: Basada en la sèrie animada "Beavis and Butt-Head", creada pel Mike Judge, que es va començar a emetre per l'MTV l'any 1993. Va batre el rècord de recaptació per al cap de setmana d'estrena.

Comentari:
Desconec si la impressió pobra que m'han causat aquests personatges babaus és culpa del temps i l'evolució de gustos al llarg dels vint anys que han passat des de l'estrena de la pel·lícula, o és que, veritablement, no fan gràcia. L'estil del dibuix no em desagrada i les caricatures són divertides. Però, en general, la proposta em sembla poc original.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kirschblüten - Hanami" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0910559/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El plantejament de la història. Les pinzellades crues que ofereix sobre el país nipó.
Pitjor: La poca traça dels metges de la primera escena, en el moment en el que li comuniquen a la dona la malaltia del seu marit. Quan el Rudi Angermeier, interpretat per l'Elmar Wepper, i el seu fill Karl, fet pel Maximilian Bruckner, s'estan menjant a l'apartament de Tòquio els rotllos de col que el pare ha cuinat seguint la recepta de la seva dona difunta i el noi trenca a plorar amb una gesticulació ridícula molt poc convincent; sembla, fins i tot, que rigui.
Curiositat: Inspirada en la pel·lícula "Tokyo Monogatari" del 1953, dirigida pel Yasujiro Ozu.

Comentari:
Interessant retrat de l'ocàs de les vides d'un matrimoni tradicional d'ambició senzilla, amenitzat per una mica d'exotisme oriental que pot esdevenir emocional depenent del grau d'identificació al que s'arribi amb la família protagonista. La reflexió que em queda és que l'esmena no sempre arriba a temps però la intenció és el que compta.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 9 d’abril de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Revenge of the Green Dragons" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1396523/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversa que tenen quan es troben per primer cop el detectiu Tang i el detectiu Boyer, encarnats pel Jin Au-Yeung i en Billy Magnussen.
Pitjor: L'escena en la que tenen penjat del sostre sobre un bloc de glaç l'Steven de nen, interpretat pel Michael Gregory Fung, i els ganàpies abusananos de la banda de delinqüents li estan clavant una pallissa.
Curiositat: Basada en un article de Fredric Dannen.

Comentari:
L'únic element que la fa interessant és que estigui inspirada en aconteixements reals. La introducció del component biogràfic dels germans Sonny i Steven, fets pels actors Justin Chon i Kevin Wu, em sembla un pegot. I tota la violència i les maleses de colles mafioses no m'atrauen gens.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 26 de març de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Death Parade" (9 de gener a 27 de març del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4279012/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: L'exposició del rerefons de la Chiyuki i la resolució del seu cas al llarg dels dos darrers episodis, "Memento Mori" i "Suusaido Tsuaa".
Pitjor: La xerrameca del capítol setè, titulat "Arukouru Poizun". El desenllaç superflu que espatlla la història del jove Shimada i el detectiu Tatsumi, trama que ocupa les entregues vuitena i novena, titulades "Desu Rarii" i "Desu Kauntaa" respectivament.
Curiositat: Sorgeix a partir del curt "Death Billiards", produït per Madhouse i participant en el projecte governamental Young Animator Training Project's Anime Mirai del 2013.

Comentari:
Diria que es tracta d'una barreja de dos ingredients amb cert atractiu intrínsec. Per un costat, el tema del trànsit de les ànimes humanes entre universos en base a un judici pseudo-diví. Per altra banda, el plantejament de competicions eliminatòries extremes a mode de juguesca. Cap d'aquests dos conceptes és original en l'àmbit de la ficció japonesa més recent. De fet, la manera de lligar les dues bases conforma una premissa bastant absurda, com és la d'haver de portar les emocions dels morts a l'extrem en parelles per tal de poder jutjar-los. No obstant, trobo que té prou cura amb els detalls tècnics i artístics. A més, els relats que vesteixen la proposta principal són sòlids i, per bé que bàsics, efectius i entretinguts.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 24 de març de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Silicon Valley - Season 1" (6 d'abril a 1 de juny de 2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2575988/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La resolució de la temporada, sobretot, per l'escena del vuitè capítol en la que es concep la millora de l'algorisme de compressió de dades que fa Pied Piper mereixedora del guardó a la competició d'emprenedors, TechCrunch Disrupt.  
Pitjor: L'episodi sisè, entre d'altres detalls, pel joc ximple entre els integrants de l'equip que dóna el personatge de la Tara, interpretat per la Milana Vayntrub. També per l'aventura inversemblant del Zach Woods, fent de Donald 'Jared' Dunn, passant 103 hores, és a dir, més de quatre dies, engabiat dins un contenidor. I sobretot, el tarannà exasperant del personatge principal, el Richard Hendricks, encarnat pel Thomas Middleditch
Curiositat: En els títols de crèdit del darrer lliurament de la tongada s'honora la memòria de l'actor Christopher Evan Welch, que donava vida al bilionari Peter Gregory en la sèrie i que morí de càncer de pulmó. L'índex de compressió al que es fa referència, el Coeficient Weissman, fou creat pel professor de la universitat d'Stanford Tsachy Weissman i l'estudiant Vinith Misra a petició expressa dels productors. S'ha emès una seqüela i, en breu, se n'emetrà una altra.

Comentari:
Enganyat per l'etiqueta de "comèdia" que l'acompanya, doncs les situacions ridícules que retrata a mi no m'han fet gaire gràcia, si l'hagués de descriure amb una frase aquesta seria, "crònica d'una colla de repel·lents tecnològics en el seu camí cap a la fortuna i el reconeixement". En el cas que allò que mostra sigui mínimament fidel a la realitat que parodia, se li pot concedir el valor del testimoniatge i això la fa interessant. No obstant, no crec que vegi les parts posteriors.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 5 de març de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hotel Transylvania 2" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2510894/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La part tècnica i artística. El personatge de la Winnie, al que li dóna veu la Sadie Sandler. El camp Winnepacaca com a paròdia de la tendència moderna al control, desnaturalització i innocuïtat. La confusió de l'àvia Linda, la Megan Mullally, amb el seu veí Paul, pensant-se que és home-llop per les seves grenyes. 
Pitjor: El transtorn (estúpid) de parla del Dennis, a qui posa veu l'Asher Blinkoff, quan diu "perquè" (en anglès, kibause en lloc de Because).
Curiositat: Seqüela de la pel·lícula del 2012 "Hotel Transylvania"; dirigida pel mateix director, en Genndy Tartakovsky. En el vídeo viral "Koo Koo" es mostren en Gene Wilder i el Cesar Romero tal com apareixien a "Young Frankenstein" del 1974 i "Batman" del 1966.

Comentari:
Proposta ensopida i carrinclona que no fa justícia a una animació magnífica. Gairebé superat el conflicte convivència/mestissatge/diversitat, aborda l'amenaça que representa el progrés i l'evolució de la societat davant l'anhel de perdurabilitat. Potser, per aquells que es trobin en situacions familiars semblants, metafòricament parlant, resultarà interessant. A mi m'ha costat una mica. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Anacleto: Agente secreto" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3510480/
Nota SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La veu en off del moment en el que l'Adolfo, interpretat pel Quim Gutiérrez, llegeix l'anècdota del ninot de neu del seu diari infantil.
Pitjor: Les escenes domèstiques de parella. El punt de sadisme innecessari. El tiroteig al garatge.
Curiositat: Inspirada en la sèrie de còmic titulada "Anacleto, agente secreto" creada pel ninotaire Manuel Vázquez Gallego el 1964 per a Editorial Bruguera.

Comentari:
Passa com a homenatge al personatge i s'aprecia la bona voluntat en les caracteritzacions i l'ambientació; no obstant, l'argument no està a l'alçada. Tret d'alguna rèplica enginyosa o detall divertit la pel·lícula m'ha deixat bastant indiferent.  

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 20 de febrer de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mon Oncle" (1958)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0050706/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El malentès de les petjades blanques a l'entrevista laboral. El tricicle tallagespa. El joc d'ombres a les finestres esfèriques de la casa en la podada nocturna. La mànega en forma de salsitxa. El tema d'en Frank Barcellini i l'Alain Romans.
Pitjor: L'estúpid joc/entremaliadura dels nens de xiular per despistar la gent.
Curiositat: Va filmar-se paral·lelament una versió en anglès, escurçada en 9 minuts respecte la francesa. Va ser guardonada l'any 1958 com a millor pel·lícula de llengua estrangera per l'acadèmia nordamericana (AMPAS).

Comentari:
Es tracta d'un clàssic imprescindible. I és realment un treball notable, bonic, plàstic, divertit. No obstant, tot i aquesta estètica peculiar, l'efectivitat del relat, el grapat d'escenes còmiques i, fins i tot, la dimensió de sàtira/denúncia/documental que ofereix, em resisteixo a elevar-lo a l'excel·lència a compte d'una certa divagació de la qual peca que, malgrat enriqueix el retrat circumstancial, afebleix el conjunt. O, potser, és mancança meva per no entendre segons quins gags, com el de la forma de 4 de les tiges. Nogensmenys, ha estat ben grat.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 13 de febrer de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ex Machina" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0470752/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El plantejament de l'experiment, allunyant-se de les lleis d'Asimov. Algunes expressions subtils de l'Ava, interpretada per l'Alicia Vikander. Els escenaris naturals.
Pitjor: La poca talla del personatge del Caleb, encarnat pel Domhnall Gleeson.
Curiositat: En un diàleg es menciona Star Trek, potser en referència al capítol "Requiem for Methuselah", en el que un robot enreda un humà.

Comentari:
Sobretot al llarg de la primera meitat de la història, un nombre d'aspectes, com ara la quotidianitat de l'excèntric Nathan, en mans de l'Oscar Isaac, o les diverses dissertacions acadèmiques que exposen els actors, han fet que m'avorreixi en diferents instants. Aquí, trobo a faltar un pèl més d'èmfasi en una vessant estratègica de l'intercanvi entre les tres potències intel·lectuals dels protagonistes. No obstant això, l'obra em sembla consistent en la seva presentació, i l'androide, captivadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 12 de febrer de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Chicks Dig Gay Guys" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1886680/
Nota SUBJECTIVA: 17 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: El moment d'honestedat del Taylor M. Graham quan li diu a la seva xicota en la ficció, la Maitland McConnell, "No crec que el teu art i manualitats et duguin enlloc".
Pitjor: Clixés portats al ridícul, sense matisos ni humor.
Curiositat: Inspirada en vivències personals d'en Nathan Anderson.

Comentari:
Malgrat tècnicament passa desapercebuda, la qual cosa resulta positiva, i la interpretació dels actors no penalitza gaire la narració, la manca d'originalitat, de carisma dels personatges i l'absència de valor còmic, romàntic o de qualsevol altre tipus la converteixen en una pèrdua de temps.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 1 de gener de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Silkwood" (1983)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0086312/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'angoixa que provoquen els instants en els que fa saltar les alarmes per radiació i els posteriors rentats corporals. L'escena en la que en Drew li diu a la Karen, que resta asseguda mentre el noi li fa petons, que no pot separar-se d'ella. 
Pitjor: El moment en el que la Meryl Streep li canta una mena de cançó de bressol a la Cher al porxo de casa seva. La cançó a cappella que acompanya les imatges del final.
Curiositat: S'inspira en els fets que van envoltar la mort en un accident de cotxe sospitós de la Karen Silkwood, una sindicalista polèmica, mentre investigava les suposades negligències encobertes a la planta de plutoni Kerr-McGee on treballava.

Comentari:
Colpidora tant pel que mostra com pel que insinua. I un plaer mirar-se la feina de la Meryl Streep.

Perdoneu per la meva ignorància!