Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Boy Friend" (1971)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0066858/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: Potser, torno a veure algun tros.
Millor: La peça "It's Never Too Late to Fall in Love", que fan el Max Adrian, com a Lord Hubert Brockhurst, i la Caryl Little, en el paper de la Dulcie.
Pitjor: La cara de bleda de la Twiggy, que interpreta la Polly Browne.
Curiositat: Adaptació del musical homònim del 1953 compost pel Sandy Wilson. La MGM comprà els drets l'any 1957.

Comentari:
Els números fan el pes encaixant en el context d'una representació humil i sacrificada, encara que prou digna. Algun fragment, com el de la bacanal/festa romana, se m'ha fet força pesat. Però la majoria resulten bastant entretinguts, amb més o menys vistositat. La conclusió em sobra. Passatemps.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tout en haut du monde" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2262345/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: Els despreniments de gel i el naufragi del Norge, amb el rescat del capità Lund. Quan el menjar cau a la neu de la baralla entre el Katch i un dels mariners i els altres s'aboquen a menjar-lo.
Pitjor: La cançó "Hi Life" del grup francès Syd Matters sonant quan la Sasha fuig de casa.
Curiositat: El títol en anglès és "Long Way North". Amb els títols de crèdit es veuen unes instantànies on es presenta l'arribada del DAVAÏ a Sankt-Peterburg on els pares de la Sasha la reben amb emoció; i al final, un clip breu mostra com la petita bandera que l'Oloukine planta al Pol Nord vola amb una ràfega de vent. 

Comentari:
Alguns anacronismes, com la menció de la penicil·lina, l'homenatge a l'explorador irlandès de l'Antàrtida, Sir Ernest Henry Shackleton, anomenant el gos Shackle, o l'aplicació del massatge CPR i el boca a boca (encara que executat de manera incorrecta). I, potser, el ca, una mica massa valent en mig de la tempesta de neu. Però, és una aventura de passió i perseverança amb personatges entranyables, com la bondadosa Olga, que atrapa i emociona. El final feliç, miraculós, diria, també ajuda. Inspiradora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kuso" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6131712/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El tractament que rep el Manuel, interpretat pel Zack Fox, de part de Mr. Quiggle, un cuc que viu a l'anus del doctor Clinton, encarnat en el George Clinton.
Pitjor: La participació del Regan Farquhar, també conegut com Busdriver, a l'inici i, sobretot, amb el monòleg de després dels títols de crèdit.
Curiositat: Disponible a Shudder. Kuso és el mot utilitzat a l'est d'Àsia per anomenar cultura d'internet grotesca, ridícula, de paròdia o de factura pobra; en japonès, significa "merda". Es composa de quatre històries i cadascuna compta amb un tema diferent en els títols de crèdit: per "Royal" es mostren les lletres formades amb semen, per "Mr. Quiggle" els noms surten a un rotlle de paper higiènic, per "Smear" els escrits surten dins d'un plat soper brut, i per "Sock" es veu una mena de cova o conducte.

Comentari:
Es tracta d'una pel·lícula de gènere, concretament d'horror biològic; de manera que no és per a tots els públics. Compta amb algunes pinzellades d'humor però, bàsicament, es recolza en l'escatologia, l'obscenitat i la repugnància, a base d'ensenyar fluids corporals, insectes i altres subjectes d'abominació. Clar que això és molt subjectiu. Si més no, resulta interessant. Morbosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La Science des rêves" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0354899/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les seqüències d'animació stop-motion. La ciutat de cartró.
Pitjor: La indefinició del final.
Curiositat: El títol en anglès és "The Science of Sleep"; en italià, "L'arte del sogno"; i, en castellà, "La ciencia del sueño". Li va ser atorgat el Gran premi del públic a la millor pel·lícula en la 39a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, al 2006. Als títols de crèdit, s'agraeix la creació del títol al Rhys Ifans, que havia de protagonitzar el film i havia fet algunes sessions de treball amb el director.

Comentari:
La representació onírica i, de fet, la confusió entre els estats de consciència està molt bé. A més, els companys de feina són divertits, sobretot, l'Alain Chabat, que fa d'en Guy. Però, la deriva del personatge em desmotiva i em desespera. La part artística, no obstant, correcta. Dispersa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kakekomi Onna to Kakedashi Otoko" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3989744/
Nota SUBJECTIVA: 86 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: Les cares que fa el Sanpachi, encarnat en el Jun Hashimoto, quan els de la banda Omiya d'Asakusa discuteixen amb el Shinjiro. La secció de les pilotes del Tetsunaga Matsuoka, que fa del Kansuke Tanonaka, quan aquest envaeix el temple.
Pitjor: La confusió del kakekomi de la Jogo i l'Ogin, empaitades pel Shinjiro Nakamura, interpretats per l'Erika Toda, la Hikari Mitsushima i el Yô Ôizumi, respectivament.
Curiositat: Pertany al gènere jidaigeki, que significa, literalment, "drama d'època". Basada en la novel·la titulada "Tokeiji Hanadayori" de l'Hisashi Inoue. Rodada al temple d'Engyō-ji de Himeji. El mot kakekomi, en japonès, significa, tambè, esprint o estampida.

Comentari:
S'ajunta una mica tot: els escenaris, la caracterització, l'humor, l'argument, els personatges virtuosos, la missió de justícia i, sobretot... les actrius precioses. Serà que tinc un fetitxe amb les dones japoneses? Exquisida.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Thin Man" (1934)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0025878/
Nota SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els tocs còmics, des del gag del mot "sexagenari" al policia vestit de cambrer obligant a prendre un còctel els convidats.
Pitjor: La tendència alcohòlica del Nick. L'escena en la que fa punteria amb l'escopeta de joguina.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima i del mateix any escrita pel Dashiell Hammett, la qual apareix en els títols de presentació en edició impresa. Aquest llargmetratge es considera anterior a l'aplicació estricta del Hays Code, la guia de censura de la indústria, vigent des de mitjans del 1934 fins al 1968. El gos que fa d'Asta era un Fox Terrier anomenat Skippy que va aparèixer a més d'una vintena de pel·lícules. S'en van fer cinc seqüeles, "After the Thin Man", del 1936, "Another Thin Man", del 1939, "Shadow of the Thin Man", del 1941, "The Thin Man Goes Home", del 1945, i "Song of the Thin Man", del 1947. Els personatges del Nick i la Nora Charles, interpretats pel William Powell i la Myrna Loy en aquest film, van aparèixer, també, en programes de ràdio, sèries de televisió, musicals i obres de teatre. 

Comentari:
L'actitud despreocupada i lúdica de la parella protagonista marca el to de la història, de manera que, fins i tot, el cop de puny del marit a la muller per protegir-la d'un hipotètic tret fa riure. Diria que el misteri importa poc, cal acceptar el joc. Senzillament, es divertit veure com es mouen els uns i els altres cap aquí i cap allà. Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jiānghú érnǚ" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7298400/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La jugada de la Qiao, interpretada per la Zhao Tao, de denunciar el motorista de violació per obligar la policia a contactar amb el seu xicot, el Guo Bin, encarnat en el Liao Fan, perquè la reculli de la comissaria. 
Pitjor: La trobada amb la dona de negre i com de fàcil es dispersen els que l'empaiten. Tot i que m'agrada prou la cançó interpretada per la Sally Yeh, "Drunk for Life", de la Susan Tang i el Lowell Lo, penso que no encaixa aquí; es va composar específicament per la pel·lícula del John Woo, "The Killer", del 1989, i no té res a veure.
Curiositat: La traducció literal del títol és "Fills i filles de Jianghu". En anglès, s'anomena "Ash Is Purest White". Superficialment, es basa en el cap d'una banda que el director, en Jia Zhangke, admirava de petit.

Comentari:
Malgrat la seva sobrietat (no veiem intercanvis de trets, ni persecucions, ni explosions, ni luxe, ni glamur), té la força d'una història biogràfica crua de supervivència; crua en el sentit de l'absència de floritures. Són d'agrair els escenaris al natural; si més no, ho semblen. El que no m'agrada és el final indefinit. Discreta.

Perdoneu per la meva ignorància!