LLARGMETRATGE: "Josep" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10534996/

DURADA: 74 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- La fidelitat de l'estètica al dibuix de traç.

PITJOR:
- Les visions de la Frida Kahlo semblen un pèl forçades.

NOTES:
1. Li va ser atorgat l'European Film Award for Best Animated Film en la 33a edició dels European Film Awards.
2. La inspiració va aparèixer-li al director, l'Aurelien Froment, a partir del llibre del 2009 del Georges Bartolí, "La retirada ; exode et exil des républicains d'Espagne".
3. Per les escenes del film amb menys animació, el director va dibuixar personalment 800 plans per tal de no pedre l'expressivitat de les imatges.

COMENTARI: Interessant pel relat d'aquesta part fosca de l'acolliment dels refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola per part de França; hem de creure que verídic, d'acord al testimoni gràfic del Josep Bartolí i Guiu. La veritat, no obstant, és que l'animació m'ha resultat bastant decebedora. És a dir, de seguida, t'hi acostumes; però, d'inici, tira enrere. Malgrat això, la història atrapa i emociona.

EN UN MOT: Denunciant.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Poultrygeist: Night of the Chicken Dead" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0462485/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La xerinola i l'humor, en general.

PITJOR:
- La xerrameca del protagonista, l'Arbie, encarnat en el Jason Yachanin.

NOTES:
1. Al llarg dels primers dos minuts dels títols de crèdit es mostren pollastres zombie ballant la coreografia del videoclip de "Thriller", la cançó de l'àlbum homònim del Michael Jackson publicat el 1982; al final, surt el rètol "Lovingly Dedicated To: R.L. 'Moo' Kaufman 1922-2004. You Were a Mother of an Independent!".
2. Rodada durant l'estiu del 2005 a les ciutats de Buffalo i Clarence, a l'estat de Nova York dels EUA.
3. Se li atribueix una recaptació d'uns 20 mil dòlars, sobre un pressupost de mig milio (part del qual, d'estalvis per a la jubilació del matrimoni Kaufman).
4. El director, en Lloyd Kaufman, interpreta el paper del vell/madur Arbie.
5. La gestació va durar 6 anys i va iniciar-se al voltant de 2002 a partir d'un guió especulatiu enviat a Troma Entertainment pel Daniel Bova.
6. El compositor de la banda sonora, en Duggie Banas, va involucrar-se en la producció a través d'un anunci en el que es demanava algú que treballés de franc en la pel·lícula; així mateix, molts dels accessoris i de les màscares utilitzats van ser proporcionats per estudis d'efectes especials d'arreu del món de manera gratuïta.

COMENTARI: Encara que els gags i els efectes són molt previsibles, es tracta d'una paròdia prou entretinguda que fa riure per la mateixa poca-solta irreverent de les situacions, l'entusiasme de l'elenc i els números musicals humorístics. En algun moment fa una miqueta de fàstic però res que qualsevol espectador bregat en el gènere no pugui suportar. Més o menys, allò que m'esperava, bé.

EN UN MOT: Bandarra.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "La Última Fase" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6360398/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 25 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns efectes visuals i de llum.
- El filtre de veu metal·lica dels posseïts.

PITJOR:
- Els plans curts.
- El guió i els diàlegs.

NOTES:
1. Rodada a San Clemente del Tuyú, Argentina, al llarg de 20 dies del 2017.
2. El títol en els crèdits finals és "La última fase parte 1".
3. Al principi apareix un rètol que diu "Basada en investigaciones reales".
4. La productora, la Lorena D'Agata, va iniciar una campanya de finançament col·lectiu a Indiegogo amb un objectiu flexible de 40 mil euros però només van acostar-se als dos-cents de recaptació.

COMENTARI: Es nota molt la manca de mitjans, de creativitat, de talent, de trempera, de traça, de tot. A més, els actors estan apagats, l'argument és confús alhora que vulgar, la música, pobra, l'aspecte, amateur. En resum, fa una mica de pena tot plegat. És una pèrdua de temps.

EN UN MOT: Limitada.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Crock of Gold: A Few Rounds with Shane MacGowan" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11778272/

DURADA: 130 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- Els clips d'entrevistes antigues i fragments de film pretèrit, com els dels operaris grimpant pels gratacels de Nova York.   
- L'anècdota del cementiri maori a Nova Zelanda i el viatge d'speed.

PITJOR:
- Les animacions.
- La fragilitat dels entrevistadors/interlocutors davant del personatge, tothom va amb peus de plom.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit apareixen els rètols "Unconditional apology I was speaking from the heart when I spewed this stuff I was a stranger in my own soul", "To those who can accept it particurlarly the pogues family including Frank I offer unconditional love -L-💓-V!" i "To those who can't I'll see you at the gates of hell Shane MacGowan"; aleshores, es mostra una foto amb la dedicatòria "To Vic, my girl with green eyes"; més tard, "In memory of David Lally".
2. Li va ser atorgat l'Epaimahaiaren Sari Berezia en l'edició 68a del Donostia Zinemaldia; en la cerimònia de lliurament del qual el director, gairebé, pateix un accident en caure-li un ferro a prop a causa del fort vent que bufava.
3. El director, en Julien Temple, només va acceptar l'encàrrec quan el Johnny Depp va involucrar-se en el projecte.

COMENTARI: Pel que fa, estrictament, al context, algunes anècdotes del grup The Pogues i la música en si, molt bé, normal. Però la impressió d'estar davant d'una calamitat humana a qui, a més, en qualsevol moment li pot agafar un rampell d'hostilitat resulta molt tediós (paperot del Bobby Gillespie, per exemple). L'altra cosa que m'ha complicat una mica és la cronologia; sense gaires dates pel mig ni conèixer la història amb antelació, tot plegat m'ha semblat un pèl confús. La feina està ben feta però ha estat una pèrdua de temps perquè no m'ha aportat res.

EN UN MOT: Tràmit.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Trouble Brewing" (1939)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0032059/

DURADA: 87 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Els tocaments per sota la taula de la festa.
- La situació a la Blue Star Brewery, amb la batalla d'ampolles, les corredisses i la resta.

PITJOR:
- La nit de lluita a la piscina.
- La cançó insulsa, "I Can Tell It By My Horoscope", composta pel Frederick Cliffe Howchin, el George Formby i el Harry Gifford.

NOTES:
1. Inspirada en la novel·la homònima del 1935 escrita pel Robert William Alexander amb el pseudònim Joan Butler.
2. La Googie Withers, que fa de la Mary Brown, explica que el mateix George Formby, que interpreta el George Gullip, se li va disculpar sobre la circumstància que no el deixaven parlar amb ella fora de les línies de diàleg; de fet, alguns contraplans de l'actriu es van filmar sense el protagonista al seu davant.
3. La dona comenta, també, que el líquid que figurava cervesa de les bótes de la destil·leria era un compost extintor anomenat Pyrene.

COMENTARI: La impressió inicial és de carrinclonada elevada al quadrat i al servei del comediant, el George Formby, qui signaria amb els Ealing Studios, la productora, fins a 22 pel·lícules en 7 anys. Déu n'hi do! Admiro l'intèrpret, conec els seus grans èxits musicals, però el personatge estúpid que encarna en aquest film em provoca certa ràbia. Tot i així, algunes de les escenes fan prou gràcia o, si més no, distreuen la vista. En fi, era una fórmula que funcionava en aquella època. Està bé.

EN UN MOT: Poca-solta.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Il bidone" (1955)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0047876/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 2 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esfereïment de la Lorella De Luca, que encarna la Patrizia, quan detenen el seu pare en la ficció, l'Augusto, el personatge a càrrec del Broderick Crawford.
- Les situacions d'incomoditat de la festa de cap d'any.

PITJOR:
- El drama patètic del Picasso.
- La conducció de l'Alberto De Amicis, que fa del Rinaldo, girant el volant d'un costat cap a l'altre sense solta ni volta.

NOTES:
1. En anglès, el títol és "The Swindle".
2. Tant el Broderick Crawford, que fa de l'Augusto, com el Richard Basehart, que interpreta el paper del Picasso, van ser doblats a l'italià.
3. Va rodar-se entre l'abril i el juliol del 1955 en llocs com les barraques de l'Acquedotto dell'Acqua Felice de Roma.

COMENTARI: Les estafes, encara que una mica antiquades, aixequen cert interès de per si, pel component d'enginy. En aquest cas, però, el fet que les víctimes siguin totes miserables converteix els perpetradors en detestables, malgrat circumstàncies familiars qualssevol, i les seves accions, en especialment roïns. El que m'ha decebut una mica ha estat l'execució de l'escena final i del seu epíleg. No obstant, en general, el film resulta bastant recomenable.

EN UN MOT: Instructiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Pont de Varsòvia" (1989)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0098139/

DURADA: 83 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El rampell destructiu al vagó de tren.

PITJOR:
- La discussió a través de les escales de la facultat entre el Francesc Orella i la Carme Elias sobre els calamarsets i les sípies.

NOTES:
1. Retrata la llegenda urbana del "submarinista en el bosc cremat"; falsa, doncs els vehicles que prenen aigua del mar per apagar incendis van equipats amb filtres, per la qual cosa, seria impossible absorbir un cos i/o abocar-lo al foc des de l'aire.
2. El títol apareix als 23 minuts i mig de l'inici.
3. Li va ser atorgat el guardó a la millor actriu a la Carme Elias per la interpretació del seu paper en aquesta pel·lícula en la 9a edició dels Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.

COMENTARI: Com història és una anècdota, a més, amb diàlegs enrevessats, poca-soltes, repel·lents. Evidentment, agraeixo poder veure-li les popes a la protagonista (sobretot) i al grapat de senyores obeses que apareixen en un moment determinat cantant en pilotes. També, m'han agradat alguns plans interessants com els del Palau de la Música Catalana de Barcelona o del Far del Fangar del Delta de l’Ebre, però semblen forçats, sense solta ni volta. Suposo que el director, en Pere Portabella, en dirà experimentar. I em pregunto si la seqüència dels músics tocants als balcons es pot considerar com un acte precursor dels flashmobs. Per cert, la música, una castanya.

EN UN MOT: Pedant.

Perdoneu per la meva ignorància!