dimecres, 8 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "CBGB" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1786751/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La música. L'estètica de còmic i l'atmosfera underground.
Pitjor: L'entrevista al Lou Reed.
Curiositat: Inspirada en l'antiga sala de concerts de Nova York establerta el 1973 i gestionada pel Hilly Kristal. El tendal del local lluïa les sigles "CBGB / OMFUG", és a dir, "Country, BlueGrass, Blues and Other Music For Uplifting Gormandizers". A l'inici dels títols de crèdit, es veu en vídeo en un requadre el discurs d'acceptació dels Talking Heads en la cerimònia d'incorporació al Rock and Roll Hall of Fame del 18 de març del 2002, en el que agraeixen al Hilly Kristal, present a l'escenari, el seu suport.

Comentari:
Si bé és veritat que en algun moment sembla que s'encalla, i vist des de la distància, doncs, ni és la meva ciutat ni la meva època ni el meu estil preferit d'expressió, la presentació en el seu tot es fa força amena. En aquest cas, tampoc m'importa massa la veracitat o la precisió dels fets i les situacions que ens ensenya (en tot cas, ja em miraré el documental "Burning Down the House: The Story of CBGB", del 2009, si en tinc ganes). De fet, al final dels crèdits es pot llegir la disculpa "And we know Iggy Pop never performed at CBGB... Just deal with it". Així que em quedo satisfet amb el tastet. Caricatura.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Way Back" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8544498/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El procés de buidar la nevera de cerveses mentre prepara la resposta al capellà. El canvi d'estratègia in extremis de l'entrenador per provocar que en Brandon Wilson, que fa d'el Brandon Durrett, se la jugui en la darrera possessió contra els Memorial. L'acomiadament del Jack Cunningham, interpretat pel Ben Affleck.
Pitjor: L'excusa que explica el protagonista relacionada amb el seu pare per justificar que s'allunyés del bàsquet.
Curiositat: En alguns mercats s'anomena "Finding the Way Back"; s'havia anunciat que es titularia "The Has-Been". El gruix del rodatge va tenir lloc als voltants del veïnat de San Pedro, a Los Angeles. Després del tancament dels cinemes arreu del món per causa de la pandèmia del COVID-19, es va posar a disposició a les plataformes digitals només 1 setmana després de la seva estrena. L'Affleck mencionà que la pel·lícula li va servir de teràpia davant les seves pròpies etapes d'alcoholisme i rehabilitació.

Comentari:
Destaca el contrast entre l'actitud del personatge principal en l'àmbit emocional i l'esportiu. En el primer, es un derrotat que s'aixopluga en l'alcohol; en el segon, un lluitador amb un talent innat que, evidentment, conserva malgrat la tragèdia personal. No em puc fer gaire el càrrec perquè ni tinc fills ni talent atlètic ni m'agrada l'alcohol. No obstant, la barreja entre èpica i drama queda ben quallada i, a més, sembla, els esdeveniments porten cap al que s'albira com el camí de la recuperació de l'individu, encara que el paio sigui un autèntic carallot. Agredolça.

Perdoneu per la meva ignorància!


dimarts, 7 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Daawinzu Geemu" (Del 3 de gener al 20 de març del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt11405390/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure; potser, una segona temporada.
Millor: El duel de la Liu Xuelan contra el clan dels Sansettoreebenzu.
Pitjor: El repte engrescador era sortir-se'n sense pelar ningú i no ho aconsegueixen. 
Curiositat: En anglès, "Darwin's Game". Basada en el manga homònim publicat des del 2012 del duo FLIPFLOPs, compost pel Shuu Miyama i la Yuki Takahata. Al final del darrer capítol, després dels crèdits, es veu com el Kaname Sudou rep la convocatòria per a un altre esdeveniment del joc. Dels onze episodis que la integren, el primer és doble.

Comentari:
Els personatges trontollen perquè el seu potencial no s'acaba de justificar quan fan front als desafiaments. En algun moment, sembla que el punt fort del grup serà l'enginy, però aquesta possibilitat es dilueix aviat. No obstant això, el format, per altra banda, gens original (tampoc, al 2012, quan s'inicià la sèrie en paper), és entretingut. Addictiva.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 5 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Portrait de la jeune fille en feu" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8613070/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La reacció de la Noémie Merlant, fent de la Marianne, quan l'altra li critica el primer retrat. L'escena al llit de les dues noies quan es confessen coses i s'expliquen el que recordaran dels dies que han passat juntes. L'orgasme de l'Héloïse, interpretada per l'Adèle Haenel, escoltant el "Presto" de "L'estate" de "Le quattro stagioni" de l'Antonio Lucio Vivaldi.
Pitjor: L'intercanvi d'enumeracions dels gestos de cadascuna de les mosses.
Curiositat: El gruix del rodatge es va portar a terme en 38 dies a Saint-Pierre-Quiberon i La Chapelle-Gauthier, dels departaments francesos de Morbihan i Seine-et-Marne, respectivament. L'Hélène Delmaire fou l'artista que proporcionà els esbossos i les pintures que es mostren; aquestes van ser exposades a la Galerie Joseph de París del 20 al 22 de setembre del 2019. La directora, la Céline Sciamma, i l'Adèle Haenel eren amants abans de rodar el film.

Comentari:
Tot i que se m'ha fet una mica llarga (oficialment, 120 minuts) he gaudit tant de moments un pèl pertorbadors, exemple és l'avortament amb el nadó jugant al costat de la dona intervinguda i la posterior immortalització en un quadre; com d'altres més tendres, com quan la Marianne es fa l'autoretrat al llibre per la seva estimada. I, sobretot, l'expressió de la Merlant; m'ha tingut captivat tota l'estona. Emocional.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Middle School: The Worst Years of My Life" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4981636/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: Si la torno a veure la trobaré pitjor.
Millor: El prec de la Georgia Khatchadorian, encarnada en l'Alexa Nisenson, demanant al seu germà que faci bondat. El professor Teller, interpretat per l'Adam Pally.
Pitjor: Les bretolades no són gaire viables. La recreació en el ball sota l'aigua de la Isabela Moner, fent de la Jeanne Galletta.
Curiositat: Basada en la novel·la del mateix títol escrita pel James Patterson i el Chris Tebbetts, il·lustrada per la Laura Park i publicada el 2011. Recaptació de més de 23 milions de dòlars sobre un pressupost de 8 i mig milions. L'autor del llibre en el que es basa la pel·lícula fa un cameo com a mànager del restaurant on la família sopa. Al principi dels títols de crèdit es veuen diferents dibuixos.

Comentari:
La veritat és que el missatge no és gaire adequat: "Rules Aren't For Anyone"; d'aquí, RAFE, el malnom del protagonista, el Rafael Khatchadorian, que interpreta el Griffin Gluck. Però no puc evitar pensar que marcar-se com a objectiu trencar totes les normes de l'escola té un punt d'engrescador. Després, hi ha aspectes que no encaixen, que són inversemblants, absurds o estúpids; per exemple, per què la noia utilitza VHS posant d'excusa la memòria d'enregistrament? Malgrat això, entre les animacions, algunes pallassades dels adults i el toc emocional del germà (no dic que sigui original mes sí, efectiu) he acabat de veure el film satisfet. Sensible.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Fisherman's Friends" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1648186/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: La interpretació de l'himne de la Cornualla, el "The Song of the Western Men", també conegut com "Trelawny", en lloc del "God Save the Queen".
Pitjor: L'actuació al banquet del casament.
Curiositat: Inspirada en la història verídica del grup de cantors de Port Isaac, al nord de la Cornualla d'Anglaterra, anomenat Fisherman's Friends que signà per Universal Records i assolí un èxit entre els 10 més venuts del moment. Tots els membres del grup fan cameos a la pel·lícula. Amb els títols de crèdit es veuen unes quantes instantànies del grup real en el que es basa la pel·lícula. Va anunciar-se una seqüela titulada "Fisherman's Friends 2: Bound For South Australia". El film està dedicat, com ho indica el rètol al principi dels crèdits, al cantant del grup Trevor Grills i al mànager de gira Paul McMullen els quals van morir en un accident mentre es preparava un concert al G Live de Guildford, a Surrey.

Comentari:
És, bastant, un clixé; ja se sap el què passarà encara que no coneguis la història original. Però, els personatges es fan simpàtics (a mi, m'ha encisat la naturalitat de la Tuppence Middleton, que encarna l'Alwyn). I té detalls interessants, com la llista de supersticions marineres que els pescadors improvisen per al Daniel Mays, que fa el paper del Danny. Fer un petó al primer peix que es captura? Això, imagino, deu ser una broma... Gratificant.

Perdoneu per la meva ignorància!


dissabte, 4 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Abstruse" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6271432/
Nota SUBJECTIVA: 20 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La proposta del Tom Sizemore, que fa d'en Max London, al Kris Reilly, que encarna el Justin Stevens, quan li diu "em pots matar ben a poc a poc, em pots matar de talls amb fulls de paper, si vols".
Pitjor: La interpretació i el guió.
Curiositat: El títol de treball era "Into a Dark Mind". Aparentment, ha estat guardonada en molts festivals, entre els quals, el Barcelona International Film Festival en la seva edició del 2018 per la seva excel·lència en cinematografia.  

Comentari:
El tema que el pare de la cambrera assetjada fos criminal prometia, però no. Té moments dolents i moments indignes, frega la roïndat a cada segon. Mal escrita, mal actuada, mal dirigida, pobre de recursos tant materials com creatius i, a més, llarga (oficialment, 117 minuts). Penosa.

Perdoneu per la meva ignorància!