diumenge, 11 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La vie d'Adèle" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2278871/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La interpretació de la Léa Seydoux fent de l'Emma, una lesbiana amb posat masculinitzat. La contenció de l'Emma en el comiat de l'Adèle, encarnada en l'Adèle Exarchopoulos, després que la primera fes un esbós de retrat de la segona al banc del costat del riu.
Pitjor: La llargada. L'abús del primer pla.
Curiositat: Li va ser atorgada la Palme d'Or al festival de Cannes en la seva edició del 2013. El film és una adaptació de la novel·la gràfica "Le bleu est une couleur chaude", desenvolupada per la Julie Maroh. El nom del personatge principal en el còmic és Clémentine.

Comentari:
M'ha semblat un plom de pel·lícula, plena de redundància i he acabat fastiguejat de tanta llàgrima, moc i bava. Les escenes de sexe em sobren; a més, no em semblen especialment suggerents. Per altra banda, l'expressió de badoca de la protagonista mantigunda al llarg del metratge no ajuda a mostrar-la simpàtica. I, malgrat tot, el caràcter biogràfic de la proposta sosté raonablement l'interès fins al final. M'ensumo que resulta molt més plaent la versió en dibuix que aquesta.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 6 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mike and Dave Need Wedding Dates" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2823054/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El contrast de les imatges de celebracions familiars mostrades en els crèdits d'inici amb les que presenten els pares dels protagonistes per recolzar el seu ultimàtum. El torrent de poca-soltades d'algunes escenes, com la del balneari, la sauna i el massatge. L'Alice Wetterlund, interpretant la cosina bisexual Terry.
Pitjor: Els darrers vint minuts fan baixada, tant que es fan avorrits.
Curiositat: Inspirada en la història real dels germans Stangle que l'octubre del 2013 van plantar un anunci a Craigslist a la recerca de consorts per assistir a les noces de la seva cosina. L'origen de la pel·lícula és el llibre titulat "Mike and Dave Need Wedding Dates: And a Thousand Cocktails" de'n Mike Stangle i el Dave Stangle, publicat el 2015.

Comentari:
Una comèdia estúpida... que m'ha fet riure. Si més no, la premissa s'inspira en fets reals, cosa que la fa, en certa manera, interessant. La resta no resulta especialment enginyosa però, gràcies a la feina dels actors i, probablement, unes situacions ben lligades, les batzegades d'humor s'encaixen bastant bé. Divertida.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 5 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Avril et le monde truqué" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3422078/
Nota SUBJECTIVA: 86 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: Els dissenys, tant d'escenaris com d'andròmines, i tot els detalls dels dibuixos. En l'apagada un dels científics es queixa que no tenia el fitxer desat.
Pitjor: Per dir alguna cosa, la facilitat amb la que succeeix l'apagada, que deixa el complex inoperant.
Curiositat: Li va ser atorgat el Cristal al Festival international du film d'animation d'Annecy en la seva edició del 2015. L'estil visual es basa en la feina del dibuixant francès, Jacques Tardi. El títol en anglès és "April and the Extraordinary World", o bé, "April and the Twisted World".

Comentari:
S'agraeix l'esforç de recrear una realitat històrica alternativa, sorprenent. Alhora, un argument convincent amanit amb bona dosi d'acció converteixen l'aventura en una proposta sòlida i, el que resulta més important, entretinguda. Potser, l'estructura no és gaire original. Endemés, en ocasions, desprèn una flaire forta d'Studio Ghibli, en les estructures i ginys mecànics; també de "Lupin Tercer"? Però, en definitiva, no deixa de ser una diversió magnífica per a tots els públics.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 4 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Koko Flanel" (1990)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que en Placide Smellekens, interpretat per l'Urbanus, es renta dins d'una banyera mentre esbandeix els plats al costat d'una vaca. Tot seguit, la seva caravana es veu volant pels aires per encastar-se a un arbre. L'escena del gimnàs en la que es posa a fer exercicis rítmics amb una cinta i un hula hoop.
Pitjor: Algunes reaccions forçades, com els riures i bromes dels personatges principals a un restaurant elegant, encara que el fet que l'home finalitzi la comanda d'un plat sofisticat demanant una croqueta d'afegitó m'ha fet somriure. El gag de la bala que rebota.
Curiositat: Era la pel·lícula flamenca amb més espectadors als cinemes belgues fins el 18 de febrer del 2009, que va ser sobrepassada per "Loft", dirigida per l'Erik Van Looy. Al final dels títols de crèdit apareix una fotografia amb els protagonistes envoltats de nens.

Comentari:
Un plantejament bastant clàssic, d'argument pla, amb abundància de gags i petites gràcies que, majorment, fan pena o deixen indiferent, però que, accidentalment, poden arrencar un lleu riure, segons la traça de l'actor. Un pèl ingènua encara que, en certa manera, interessant pel context temporal.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 3 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Glass Bottom Boat" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0060463/
Nota SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Alguns gags de la seqüència de l'Edgar Hill, interpretat per l'Eric Fleming, empaitant la Jennifer Nelson, encarnada per la Doris Day. Les pallassades del personatge Julius Pritter, a qui dona vida en Dom DeLuise. El moment de flirteig en el que arrangen el vis-a-vis nocturn a la cambra vermella la Jennifer Nelson i el Zack Molloy, en la pell de'n Dick Martin.
Pitjor: Per dir alguna cosa, en la persecució final de l'espia a la protagonista, l'instant en el que ella es defensa amb la mànega de l'aigüera i el dolent queda neutralitzat uns moments per l'efecte del líquid.
Curiositat: També es coneix amb el títol, "The Spy in Lace Panties".

Comentari:
Se m'ha fet una mica llarga i alguns dels esquetxos, a aquestes alçades, semblen bastant caducats; com els del robot de neteja anomenat "The Bug" i la resta d'estris de la cuina domòtica. No obstant, potser pel bagatge com a animador del director, en Frank Tashlin, alguns dels plans tenen aquella grapa o el punt d'absurditat divertida que els fa interessants. Fins i tot m'ha fet riure. Diria, paròdia correcta.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 2 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gantz: O" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt5923962/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La recreació del pont mític de Dotombori a Osaka. L'arma piconadora. El monstre convertint-se en gegant fet de dones despullades. Els raigs oculars del mostre final.
Pitjor: Els pits de les noies boten massa.
Curiositat: Basada en el manga "Gantz" desenvolupat pel Hiroya Oku.

Comentari:
L'univers Gantz el coneixia de la sèrie d'anime del 2004 dirigida per l'Ichiro Itano. I, més enllà de la premissa, no en recordava gaire llevat que, aleshores, no em va emocionar en especial. Amb aquesta revisió del plantejament destacaria, doncs, si de cas, l'animació 3DCG o, potser, el detall que es desvela al final sobre el protagonista. Però, al capdavall, he de reconèixer que he gaudit del sang i fetge sense reflexió, potser perquè no n'esperava res de bo.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 28 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ethel & Ernest" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1725969/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La banda sonora. El pla en el que es desploma una façana de totxos durant un raid aeri. El moment en el que l'Ernest Briggs, a qui posa veu el Jim Broadbent, i que celebrava cantant el dia de la victòria, canvia de registre sobtadament per consolar el seu veí que ha perdut llur fill en la guerra. El grapat de fotografies dels protagonistes que apareixen en els títols de crèdit del final.
Pitjor: El personatge de l'Ethel Briggs, doblat per la Brenda Blethyn, fa el mateix to de vella al llarg de tota la pel·lícula, fins i tot, de jove.
Curiositat: Basada en la novel·la gràfica del mateix títol de l'il·lustrador Raymond Briggs publicada el 1998.

Comentari:
Dibuixos exquisits, detalls deliciosos, i una història amb personatges entranyables condicionats pels esdeveniments prou coneguts dels que són coetanis. Si més no, un film bonic.

Perdoneu per la meva ignorància!