Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Solteras" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6736198/
Nota SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La cara de fàstic de l'Ana, interpretada per la Cassandra Ciangherotti, menjant Ankimo; i, en general, les seves ganyotes.
Pitjor: L'escena de la noia que arriba a una casa, es despulla pel passadís i obre la porta del menjador per trobar-se la família sopant.
Curiositat: El títol en anglès és "Ready to Mingle" o "Bachelorettes". Vagament, inspirada en una experiència vital de l'Ileana Rodriguez "Reclu".

Comentari:
L'aspecte més suggeridor, a priori, el curs per aconseguir marit i les ensenyances de l'experta, no es desenvolupa gaire; més aviat, es ventila amb uns quants tòpics. La resta, bastant correcta, però sense riscos ni gaire interès, al capdavall. Lleugera.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Heavy Metal" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0082509/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El capítol titulat "Harry Canyon", inspirat en la sèrie del 1975, "The Long Tomorrow", escrita pel Dan O'Bannon i il·lustrada pel Moebius.
Pitjor: "Soft Landing", l'estúpida seqüència d'obertura.
Curiositat: Inspirada en històries i dibuixos de la revista de còmic homònima. El conte "Neverwhere Land", que hauria connectat el fragment "Captain Sternn" amb el "B-17" va ser descartat per motius de durada. En Chris Achilléos va dissenyar la caràtula del film. Entre d'altres elements, Taarna la Taarakian va ser rotoscopiada utilitzant la Carole Desbiens de model. L'any 2000 va estrenar-se, directament en vídeo, la seqüela, "Heavy Metal 2000", dirigida pel Michael Coldewey i el Michel Lemire.

Comentari:
Diria que és el meu format preferit, el recull de relats. Algun tros animat, però, no sembla fi del tot. Pel que fa als arguments i el fil comú del Loc-Nar, m'esperava, potser, una mica més d'inspiració. Delectable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Shéntàn Pú Soonglíng Zhii Lánruò Xiaanzoong" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7587984/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El combat dels miralls. El poble penjant dels vessants dels pics.
Pitjor: L'interminable enfrontament final. Els personatges modelats en 3D.
Curiositat: Internacionalment, anomenada "The Knight of Shadows: Between Yin and Yang". El director, en Yan Jia, signa amb el pseudònim Vash. Al principi dels títols de crèdit es veuen imatges de diferents instants del rodatge.  

Comentari:
Amb l'edat que té, 65 anys, tampoc esperava un Jackie Chan gaire dinàmic. En aquest aspecte, potser per compensar, trobo un excés d'efectes visuals mediocres, tirant a dolents. Pel que fa a l'argument, ordinari dins d'un món de fantasia mística asiàtica. Amb tot, suficient per captar i mantenir l'atenció. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gureitofuru Deddo" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3181588/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El revés que li propina la Nami nena al seu company d'escola. La violació del vell Shiomi, interpretat pel Takashi Sasano.
Pitjor: L'incident del Yoichiro Kawakami, fent del tarat dels coloms, amb l'adolescent que li espanta els ocells.
Curiositat: Internacionalment, anomenada  "Greatful Dead". A partir de la programació d'aquesta pel·lícula al Raindance Film Festival començà la col·laboració entre el director, l'Eiji Uchida, i la productora/distribuïdora Third Window Films.  La banda sonora inclou el "Cant dels ocells".

Comentari:
Comença de manera prometedora però, a mida que es va concretant la trama, va perdent gràcia. Malgrat el gir darrer, que explica algunes coses, el personatge de la Kumi Takiuchi, que encarna la Nami, decep pel seu desequilibri patent, potser, una mica exagerat i radicalitzat sobtadament. Si estigués basat en un llibre, m'agradaria més el text, segur; no ho està (que jo sàpiga). Curiosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dora and the Lost City of Gold" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7547410/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment animat durant l'al·lucinació a l'estil del personatge dibuixat original.
Pitjor: Les cançonetes i la imitació de música dance del pare de la Dora.
Curiositat: Basada en la sèrie animada estrenada el 2000 de Nickelodeon, "Dora the Explorer", creada pel Chris Gifford, la Valerie Walsh Valdes i l'Eric Weiner. Més de 115 milions de dòlars de recaptació, sobre un pressupost de 49 milions. Al final dels títols de crèdit apareix una animació del Trio Fiesta.

Comentari:
Originalitat, zero. Però, entenc que l'adaptació és correcta. Tampoc esperava gaire més d'un títol com aquest. M'ha entretingut prou. Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kagerou-za" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0082596/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que la Shinako, interpretada per la Michiyo Okusu, es renta els cabells a un santuari. També, els plans dins les banyeres de fusta. L'enderrocament del teatre.
Pitjor: El Katsuo Nakamura, fent del senyor Tamawaki, vestit de geisha. L'estridència de l'obra noh dels nens.
Curiositat: Coneguda amb el títol internacional, "Heat Shimmer Theater" o "Heat-Haze Theatre". Basada en una novel·la d'en Kyouka Izumi. Precedida per "Zigeunerweisen", del 1980, i seguida per "Yumeji", del 1991, constitueix la trilogia del director sobre el període Taishou.

Comentari:
Alguns plans interessants, però sense massa coherència estètica; i, en ocasions, visualment matussera. Llarga, feixuga, molt avorrida. Moments innecessaris de surrealisme; per exemple, el Yoshio Harada, encarnant el Wada, fent caure un carter d'esquena o pixant-se sobre el captaire. Soporífera.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Aurora" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8553606/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència de la sauna.
Pitjor: No explica, o no queda clar, la raó per la que el noi mereix tant l'asil.
Curiositat: Primer llargmetratge de la Miia Tervo. Filmat a Rovaniemi. Inspirada llunyanament en fets reals a partir d'una anècdota d'un familiar de la directora. La casa de la protagonista a la pel·lícula és ubicada a Muurola, el poble on la directora va créixer.

Comentari:
La veritat és que les peripècies d'una pocavergonya, eixelebrada, alcohòlica d'estrat humil com l'Aurora, interpretada per la Mimosa Willamo, no em desperten cap interès ni, el personatge, gaire simpatia. Però, aspectes com la bondat amb el refugiat de la doctora Tiina, encarnada en la Ria Kataja, o el punt divertit de la Miitta Sorvali, en el paper de la Liisa, i, sobretot, el càsting d'aspirants a cònjuge, fan l'obra atractiva. Consistent.

Perdoneu per la meva ignorància!