Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ansatsu Kyoushitsu" (Del 9 de gener al 19 de juny del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3837246/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El capítol 13è, titulat "Sainou no Jikan", i la resolució de la tensió generada pel personatge Akira Takaoka, en el darrer episodi anomenat "Nagisa no Jikan".
Pitjor: La part de safareig del 8è episodi, "Shuugakuryokou no Jikan: Ni-Jikan-me". El capítol 12è, dedicat al beisbol, "Kyuugi Taikai no Jikan".
Curiositat: En anglès, s'anomena "Assassination Classroom". La componen 22 episodis. Basada en la sèrie manga homònima creada pel Yuusei Matsui el 2012. El programa televisiu "Sakiyomi Jan Bang!", durant el 2013, va presentar un VOMIC (còmic parlat) del manga. El mateix any 2013 va estrenar-se un OVA. Una segona temporada d'anime de 25 capítols va emetre's el 2016. A finals d'aquell any, va arribar el llargmetratge titulat "Ansatsu Kyoushitsu: 365-Nichi no Jikan". Un manga derivat titulat "Koro Sensei Quest" fou desenvolupat des del 2015 al 2019 pel Kizuku Watanabe i el Jou Aoto. El 2015, va adaptar-se a una pel·lícula amb actors reals de la que va resultar-ne la seqüela, "Ansatsu Kyoushitsu: Sotsugyou-hen", l'any següent. El 2015, també, va aparèixer el videojoc "Ansatsu Kyoushitsu: Koro-sensei Dai Houimou".

Comentari:
Quan em van explicar que la història anava d'una classe d'institut de fracassats amb la missió oficial encoberta d'assassinar en el termini màxim d'un any el seu professor, el qual, a més, els havia d'ensenyar a fer-ho, reconec que vaig pensar, "quin gran cagarro!"; sobretot, tenint en compte que el mestre es mostrava com una criatura totpoderosa amb la forma d'un pop. No obstant, després de veure uns quants minuts del xou, i deixant una mica de banda la naturalesa excepcional d'aquest mestre grotesc i, en general, de la premissa absurda, he entès que tot plegat va d'educar i de motivar adolescents (així o aixà), de madurar, d'integrar-se, d'esforçar-se, de millorar, de comprendre... i d'assolir. Diria que té un punt de demagògia però es tractava de fer un espectacle, més o menys, amable i entretingut, cosa que s'aconsegueix, i el missatge a favor d'establir models de conducta positius per inspirar la gent el comparteixo. Bondadosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "One-Punch Man" (del 4 d'octubre al 20 de desembre del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4508902/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure; i no em sap cap greu ignorar la segona temporada o la resta de material de la franquícia.
Millor: De seguida, sense preàmbuls, el Saitama s'infiltra en la nau dels lladres de la matèria negra. 
Pitjor: La mesquinesa barroera dels herois de rang alt.
Curiositat: Basada en el còmic en línia homònim creat per l'ONE i publicat a nitosha.net a principis del 2009; del qual va fer-se una adaptació en manga digital, iniciada el 2012, il·lustrada pel Yusuke Murata. Consta de dotze capítols. Se n'ha fet una segona temporada del mateix nombre d'episodis, emesa del 9 d'abril al 2 de juliol del 2019. També, s'han desenvolupat cinc especials per aquest segon lliurament. A part, sis OVA's, el darrer, titulat "Fukanoo-sugiru Satsujin Jiken", emès el 31 de maig del 2016. Per altra banda, compta amb joc de consola i de telèfon.

Comentari:
He de confessar que el gènere dels super-herois no m'apassiona. Aleshores, per què he vist la sèrie? Me la van recomanar. Dit això, reconec que tècnicament i artísticament és bastant correcta. En altra època de la meva vida, potser, m'hi podria haver aficionat, per vici. No obstant, el toc suposadament humorístic a mi, ara, no em fa gràcia. I l'argument, almenys, en aquesta primera tongada resulta més aviat discret i previsible. Sobrevalorada.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "In the Shadow of the Moon" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8110640/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'accident de la camioneta on viatgen el Rudi Dharmalingam, que fa d'en Naveen Rao, i el Boyd Holbrook, que interpreta el Thomas Lockhart.
Pitjor: La persecució de la grua al ciclomotor, malgrat sigui una de les seqüències de les que quedà més satisfet el director, el Jim Mickle.
Curiositat: El gruix de la producció va realitzar-se en vuit setmanes a l'estiu del 2018. Distribuïda per Netflix.

Comentari:
Com puc haver expressat en alguna altra ocasió, tinc certa debilitat per les històries que juguen amb la línia temporal; per això, la puntuació una mica inflada. Està bé, l'exercici de retratar quatre dècades, sobretot, les més llunyanes, vuitantes i norantes (més enllà de vehicles o edificis del fons anacrònics). També, més o menys, el drama familiar i la trama de suspens, tot i que no resulten gens originals. No obstant, tant la premissa argumental com l'excusa científica em grinyolen bastant; les expectatives establertes per la presentació no es compleixen, la barreja no acaba de quallar. Carrinclona.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Boy Friend" (1971)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0066858/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: Potser, torno a veure algun tros.
Millor: La peça "It's Never Too Late to Fall in Love", que fan el Max Adrian, com a Lord Hubert Brockhurst, i la Caryl Little, en el paper de la Dulcie.
Pitjor: La cara de bleda de la Twiggy, que interpreta la Polly Browne.
Curiositat: Adaptació del musical homònim del 1953 compost pel Sandy Wilson. La MGM comprà els drets l'any 1957.

Comentari:
Els números fan el pes encaixant en el context d'una representació humil i sacrificada, encara que prou digna. Algun fragment, com el de la bacanal/festa romana, se m'ha fet força pesat. Però la majoria resulten bastant entretinguts, amb més o menys vistositat. La conclusió em sobra. Passatemps.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tout en haut du monde" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2262345/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: Els despreniments de gel i el naufragi del Norge, amb el rescat del capità Lund. Quan el menjar cau a la neu de la baralla entre el Katch i un dels mariners i els altres s'aboquen a menjar-lo.
Pitjor: La cançó "Hi Life" del grup francès Syd Matters sonant quan la Sasha fuig de casa.
Curiositat: El títol en anglès és "Long Way North". Amb els títols de crèdit es veuen unes instantànies on es presenta l'arribada del DAVAÏ a Sankt-Peterburg on els pares de la Sasha la reben amb emoció; i al final, un clip breu mostra com la petita bandera que l'Oloukine planta al Pol Nord vola amb una ràfega de vent. 

Comentari:
Alguns anacronismes, com la menció de la penicil·lina, l'homenatge a l'explorador irlandès de l'Antàrtida, Sir Ernest Henry Shackleton, anomenant el gos Shackle, o l'aplicació del massatge CPR i el boca a boca (encara que executat de manera incorrecta). I, potser, el ca, una mica massa valent en mig de la tempesta de neu. Però, és una aventura de passió i perseverança amb personatges entranyables, com la bondadosa Olga, que atrapa i emociona. El final feliç, miraculós, diria, també ajuda. Inspiradora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kuso" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6131712/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El tractament que rep el Manuel, interpretat pel Zack Fox, de part de Mr. Quiggle, un cuc que viu a l'anus del doctor Clinton, encarnat en el George Clinton.
Pitjor: La participació del Regan Farquhar, també conegut com Busdriver, a l'inici i, sobretot, amb el monòleg de després dels títols de crèdit.
Curiositat: Disponible a Shudder. Kuso és el mot utilitzat a l'est d'Àsia per anomenar cultura d'internet grotesca, ridícula, de paròdia o de factura pobra; en japonès, significa "merda". Es composa de quatre històries i cadascuna compta amb un tema diferent en els títols de crèdit: per "Royal" es mostren les lletres formades amb semen, per "Mr. Quiggle" els noms surten a un rotlle de paper higiènic, per "Smear" els escrits surten dins d'un plat soper brut, i per "Sock" es veu una mena de cova o conducte.

Comentari:
Es tracta d'una pel·lícula de gènere, concretament d'horror biològic; de manera que no és per a tots els públics. Compta amb algunes pinzellades d'humor però, bàsicament, es recolza en l'escatologia, l'obscenitat i la repugnància, a base d'ensenyar fluids corporals, insectes i altres subjectes d'abominació. Clar que això és molt subjectiu. Si més no, resulta interessant. Morbosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La Science des rêves" (2006)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0354899/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les seqüències d'animació stop-motion. La ciutat de cartró.
Pitjor: La indefinició del final.
Curiositat: El títol en anglès és "The Science of Sleep"; en italià, "L'arte del sogno"; i, en castellà, "La ciencia del sueño". Li va ser atorgat el Gran premi del públic a la millor pel·lícula en la 39a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, al 2006. Als títols de crèdit, s'agraeix la creació del títol al Rhys Ifans, que havia de protagonitzar el film i havia fet algunes sessions de treball amb el director.

Comentari:
La representació onírica i, de fet, la confusió entre els estats de consciència està molt bé. A més, els companys de feina són divertits, sobretot, l'Alain Chabat, que fa d'en Guy. Però, la deriva del personatge em desmotiva i em desespera. La part artística, no obstant, correcta. Dispersa.

Perdoneu per la meva ignorància!