dijous, 28 de desembre de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Suicide Squad" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1386697/
Nota SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La màscara del llangardaix, Waylon Jones àlies Killer Croc, interpretat pel Adewale Akinnuoye-Agbaje.
Pitjor: L'escena de germanor entre els delinqüents al bar. 
Curiositat: La pel·lícula es va filmar a Toronto, Ontario, sota el nom clau "Bravo 14". El nom del personatge "Harley Quinn" deriva del mot anglès "Harlequin". Li va ser atorgat l'Oscar al millor maquillatge i perruqueria.

Comentari:
M'agrada l'estètica de còmic però no soporto ni les actituds fatxendes dels personatges ni, sobretot, aquesta idea de convertir criminals repulsius amb un carisma dubtós en herois protagonistes, menció especial per la bandarra de les cues. El fil argumental és feble perquè els àmbits dels brètols i el de la fetillera no acaben d'encaixar. Segurament, hauria de reconèixer la feinada artística d'efectes visuals, però és que m'ha avorrit bastant.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sharknado 2: The Second One" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Nota SUBJECTIVA: 25 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les intervencions dels presentadors de televisió són convincents. L'acció de pa sucat amb oli, presa com a broma.
Pitjor: L'exageració poca-solta unida a uns efectes visuals grollers. La sobreactuació de l'elenc, fregant l'estupidesa. 
Curiositat: Seqüela de "Sharknado" del 2013, dirigida pel mateix director, l'Anthony C. Ferrante. En l'escena a l'avió d'abans dels crèdits inicials, el pilot és interpretat pel Robert Hays, qui donà vida al personatge Ted Striker en la paròdia de catàstrofes aèries dirigida pel Jim Abrahams, en David Zucker i el Jerry Zucker, "Airplane!", del 1980.

Comentari:
Vist el primer lliurament de la saga, aquest no et pot agafar desprevingut. Tal com diuen els anglosaxons, "Fool me once, shame on you; fool me twice, shame on me", que vol dir que si insisteixo en empassar-me quelcom que m'ha decebut és culpa meva. Dolenta, ridícula.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 9 de desembre de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lik Wong" (1991)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0102293/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'originalitat descarada d'alguns detalls, malgrat freguin la poca-soltada (per exemple, que en un combat un dels lluitadors es tregui els budells per mirar d'escanyar el seu oponent amb ells). La gàbia de vares d'acer en la que retenen en Riki-Oh Saiga, interpretat pel Siu-Wong Fan.
Pitjor: Algunes explosions finals sense sentit, com la de'n Cyclops Dan, encarnat pel Mei Sheng Fan.
Curiositat: Basada en el manga creat pel Masahiko Takajo i en Tetsuya Saruwatari, també adaptat a l'animació. Titulada en anglès com, "Riki-Oh: The Story of Ricky".

Comentari:
Sang i fetge sense complexes per afeccionats al gènere poc exigents. La seva factura resulta bastant barroera, sobretot, gràcies a uns efectes especials matussers; circumstància, potser, pretesa per dotar el film d'un component grotesc de diversió. És prou dolenta però té la seva gràcia des del punt de vista nostàlgic.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 11 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La vie d'Adèle" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2278871/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La interpretació de la Léa Seydoux fent de l'Emma, una lesbiana amb posat masculinitzat. La contenció de l'Emma en el comiat de l'Adèle, encarnada en l'Adèle Exarchopoulos, després que la primera fes un esbós de retrat de la segona al banc del costat del riu.
Pitjor: La llargada. L'abús del primer pla.
Curiositat: Li va ser atorgada la Palme d'Or al festival de Cannes en la seva edició del 2013. El film és una adaptació de la novel·la gràfica "Le bleu est une couleur chaude", desenvolupada per la Julie Maroh. El nom del personatge principal en el còmic és Clémentine.

Comentari:
M'ha semblat un plom de pel·lícula, plena de redundància i he acabat fastiguejat de tanta llàgrima, moc i bava. Les escenes de sexe em sobren; a més, no em semblen especialment suggerents. Per altra banda, l'expressió de badoca de la protagonista mantigunda al llarg del metratge no ajuda a mostrar-la simpàtica. I, malgrat tot, el caràcter biogràfic de la proposta sosté raonablement l'interès fins al final. M'ensumo que resulta molt més plaent la versió en dibuix que aquesta.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 6 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mike and Dave Need Wedding Dates" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2823054/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El contrast de les imatges de celebracions familiars mostrades en els crèdits d'inici amb les que presenten els pares dels protagonistes per recolzar el seu ultimàtum. El torrent de poca-soltades d'algunes escenes, com la del balneari, la sauna i el massatge. L'Alice Wetterlund, interpretant la cosina bisexual Terry.
Pitjor: Els darrers vint minuts fan baixada, tant que es fan avorrits.
Curiositat: Inspirada en la història real dels germans Stangle que l'octubre del 2013 van plantar un anunci a Craigslist a la recerca de consorts per assistir a les noces de la seva cosina. L'origen de la pel·lícula és el llibre titulat "Mike and Dave Need Wedding Dates: And a Thousand Cocktails" de'n Mike Stangle i el Dave Stangle, publicat el 2015.

Comentari:
Una comèdia estúpida... que m'ha fet riure. Si més no, la premissa s'inspira en fets reals, cosa que la fa, en certa manera, interessant. La resta no resulta especialment enginyosa però, gràcies a la feina dels actors i, probablement, unes situacions ben lligades, les batzegades d'humor s'encaixen bastant bé. Divertida.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 5 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Avril et le monde truqué" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3422078/
Nota SUBJECTIVA: 86 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: Els dissenys, tant d'escenaris com d'andròmines, i tot els detalls dels dibuixos. En l'apagada un dels científics es queixa que no tenia el fitxer desat.
Pitjor: Per dir alguna cosa, la facilitat amb la que succeeix l'apagada, que deixa el complex inoperant.
Curiositat: Li va ser atorgat el Cristal al Festival international du film d'animation d'Annecy en la seva edició del 2015. L'estil visual es basa en la feina del dibuixant francès, Jacques Tardi. El títol en anglès és "April and the Extraordinary World", o bé, "April and the Twisted World".

Comentari:
S'agraeix l'esforç de recrear una realitat històrica alternativa, sorprenent. Alhora, un argument convincent amanit amb bona dosi d'acció converteixen l'aventura en una proposta sòlida i, el que resulta més important, entretinguda. Potser, l'estructura no és gaire original. Endemés, en ocasions, desprèn una flaire forta d'Studio Ghibli, en les estructures i ginys mecànics; també de "Lupin Tercer"? Però, en definitiva, no deixa de ser una diversió magnífica per a tots els públics.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 4 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Koko Flanel" (1990)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que en Placide Smellekens, interpretat per l'Urbanus, es renta dins d'una banyera mentre esbandeix els plats al costat d'una vaca. Tot seguit, la seva caravana es veu volant pels aires per encastar-se a un arbre. L'escena del gimnàs en la que es posa a fer exercicis rítmics amb una cinta i un hula hoop.
Pitjor: Algunes reaccions forçades, com els riures i bromes dels personatges principals a un restaurant elegant, encara que el fet que l'home finalitzi la comanda d'un plat sofisticat demanant una croqueta d'afegitó m'ha fet somriure. El gag de la bala que rebota.
Curiositat: Era la pel·lícula flamenca amb més espectadors als cinemes belgues fins el 18 de febrer del 2009, que va ser sobrepassada per "Loft", dirigida per l'Erik Van Looy. Al final dels títols de crèdit apareix una fotografia amb els protagonistes envoltats de nens.

Comentari:
Un plantejament bastant clàssic, d'argument pla, amb abundància de gags i petites gràcies que, majorment, fan pena o deixen indiferent, però que, accidentalment, poden arrencar un lleu riure, segons la traça de l'actor. Un pèl ingènua encara que, en certa manera, interessant pel context temporal.

Perdoneu per la meva ignorància!