Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lantana" (2001)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0259393/
Nota SUBJECTIVA: 35 (sobre 100).
Revisió: No sé per què l'he vista.
Millor: La sessió en la que la Kerry Armstrong, fent de Sonja, li diu a la Valerie, la seva psiquiatre, encarnada en la Barbara Hershey, que li agrada l'edat que té i les ulleres que fa. El coit interromput per pena que pateixen la Valerie i el seu marit, en Geoffrey Rush en el paper del John. 
Pitjor: L'inversemblant esclat de plor del policia Leon, interpretat per l'Anthony LaPaglia. L'etern tancament amb la cançó "Te busco", cantada per la Celia Cruz. 
Curiositat: Va obtenir els guardons de millor pel·lícula, millor director, millor actriu, millor actor, millor actriu de suport, millor actor de suport i millor guió adaptat de l'Australian Film Institute. Basada en l'obra de teatre escrita per l'Andrew Bovell titulada "Speaking in tongues" (gir que, en català, significa glossolàlia).

Comentari:
De cop i volta m'he trobat mirant una història que no m'interessava en absolut, ni pels personatges, ni pels actors, ni per la fotografia, ni per l'argument... Només en el moment de treure l'entrellat de la mort sembla que s'enlaira una mica. Senzillament, no m'ha atrapat. Sobrera.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kiseki" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1650453/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: El avis que ajuden els nens a Kumamoto.
Pitjor: La maduresa dels infants en algunes rèpliques impròpies. El Ryunosuke no acaba de sonar natural, de vegades.
Curiositat: En Ohshiro Maeda, fent de Ryunosuke, i el Koki Maeda, encarnant el Koichi, que interpreten dos germans en la ficció, ho són en realitat. Li va ser lliurat el premi del jurat al millor guió en el Donostia Zinemaldia en l'edició del 2011.

Comentari:
A partir d'una premissa senzilla el director construeix un relat emocionant i convincent que es contagia del candor dels protagonistes menuts i irradia benestar. Sorpresa agradable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hostel: Part II" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0498353/
Nota SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La subhasta en línia per les noies.
Pitjor: L'escena en la que la Bijou Phillips, que fa de Whitney, ha de ser maquillada per una vella i mira d'escapar. L'estúpid partit de futbol del nens del xiclet amb el cap de l'Axelle, encarnada per la Vera Jordanova.
Curiositat: Aquest és el segon títol de la trilogia "Hostel"; l'anterior és del 2005 i, el posterior, del 2011. El personatge de la Senyora Bathory, interpretada per la Monika Malácová, que es banya en sang d'una verge, s'inspira en l'aristòcrata hongaresa Erzsébet Báthory.

Comentari:
Per començar, decepció, en veure que el director liquida el final pendent de la pel·lícula anterior per la via ràpida, de fet, sense respectar-lo. D'altra banda, en l'exercici d'escalar o de modernitzar el muntatge perd allò que feia mitjanament interessant el plantejament, la proximitat. El resultat és que no perdré el temps mirant el tercer lliurament. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hostel" (2005)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0450278/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El paper de les noies, la Jana Kaderabkova, fent d'Svetlana, i, sobretot, na Barbara Nedeljakova, en el paper de la Natalya.
Pitjor: L'aparició de darrer moment del client americà encarnat pel Rick Hoffman i la manca de discreció de l'escorxador (on es poden creuar clients). La col·laboració fàcil dels nens dels xiclets en la persecució final.
Curiositat: Els interiors de l'escorxador es van enregistrar en una àrea tancada d'un hospital mental de Praga construït el 1910. La intenció inicial del director, l'Eli Roth, era fer un documental sobre el "turisme homicida". És el primer lliurament de la trilogia que completen els estrenats els anys 2007 i 2011.

Comentari:
El plantejament resulta prou convincent, fins al punt que el responsable del film declarava que s'inspirava en fets reals. Potser, malgrat el pit i cuixa, la primera meitat de la pel·lícula es fa una mica pesada. Però quan s'albira l'alternativa apareix cert al·licient.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Holy Motors" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2076220/
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La dança de la sessió de captura de moviment "mocap". L'interior dels magatzems La Samaritaine de París.
Pitjor: L'escena del captaire. La poca-solta general.
Curiositat: Entre altres guardons d'altres festivals, li van ser lliurats el de millor pel·lícula fantàstica a competició, millor direcció i el Premi José Luis Guarner en l'edició del 2012 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. 

Comentari:
Ha aconseguit adormir-me malgrat els tocs grollers i la sang. Una excusa insuficientment clara serveix per mostrar situacions inconnexes que, no negaré, poden ser més o menys cinematogràfiques o interessants. Però, a la llarga, tot plegat acaba per desmotivar. Una palla escènica.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Selena" (1997)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0120094/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que la Constance Marie, fent de Marcela Quintanilla, ensenya la Selena nena, interpretada per la Rebecca Lee Meza, cóm es balla la cúmbia; encara que la situació en si fos una llicència poètica.
Pitjor: El tractament de l'assassinat de la cantant.
Curiositat: Inspirada en la vida de la Selena Quintanilla-Perez. Com diuen els títols de crèdit, filmada íntegrament en el gran estat de Texas. La Jennifer Lopez, que interpreta la protagonista, fa playback.

Comentari:
Encuriosit, sobretot, pel tràgic final de l'artista però, d'entrada, repel·lit per l'aura de l'actriu protagonista he de reconèixer que m'he enfrontat a la pel·lícula amb mandra considerable. Hi ha aspectes que m'han semblat interessants, com la reivindicació d'acceptació que fa el pare, i d'altres que m'han avorrit bastant, com ara la història d'amor prohibit entre la Selena i en Chris. Al final, des de la no devoció, suposo que representa un homenatge acceptable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Aoi Bungaku Series" (de l'11 d'octubre al 27 de desembre del 2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1805647/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'adaptació de l'obra "Kokoro: Sensei no Isho" de'n Natsume Souseki, sobretot pel disseny del personatge del monjo.
Pitjor: La càrrega de l'adaptació de "Ningen Shikkaku" de l'Osamu Dazai en la llargada de la sèrie.
Curiositat: Els primers quatre episodis adapten "Ningen Shikkaku" de l'Osamu Dazai, publicada el 1948; el cinquè i sisè, "Sakura no Mori no Mankai no Shita" de l'Ango Sakaguchi, publicada el 1947; els capítols setè i vuitè, "Kokoro: Sensei no Isho" de'n Natsume Souseki, publicada el 1914; el novè i desè, "Hashire Merosu" de l'Osamu Dazai, publicada el 1940; l'onzè s'ocupa de "Kumo no Ito", del 1918, escrita pel Ryuunosuke Akutagawa; i, finalment, del mateix autor i any, el lliurament dotzè desenvolupa "Jigokuhen", una revisió de "Uji Shuui Monogatari".

Comentari:
En general, la sèrie se m'ha fet un pèl feixuga, no m'ha atrapat, i la sensació, en investigar una mica sobre el material en què es basa, veritables pesos pesants de la literatura japonesa, és que no acaba d'estar a l'alçada ni artísticament ni a l'hora de transmetre els missatges. De fet, semblen més interessants les sinopsis de cada història que el propi metratge. Tot i així, potser, val la pena encara que sigui només per descobrir els treballs originals. Millorable.

Perdoneu per la meva ignorància!