dissabte, 15 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Say My Name" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7250378/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment a l'orgue de l'església de "The House of the Rising Sun".
Pitjor: Tal com el personatge de la Mary Page, encarnat en la Lisa Brenner, engalipa el Theo i en Victor, interpretats pel Dafydd Llyr-Thomas i l'Aled Pugh, respectivament, per deixar-la lliure.
Curiositat: Li va ser atorgat el guardó de millor pel·lícula gal·lesa en el Cardiff International Film Festival.

Comentari:
Una proposta amb flaire d'obra de teatre, perquè es passen el primer terç del metratge dins d'una habitació d'hotel. Malauradament, el que veiem i escoltem en aquest escenari tancat no és especialment brillant, més aviat, penós. Suposadament, és una comèdia però no m'ha fet gràcia, malgrat els intents de gag escampats pels diàlegs. Potser, el problema és l'empenta de la protagonista; bé, tenia 44 anys, aleshores... Si més no, acaba de manera positiva. Un pèl feble.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Plus One" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7645122/
Nota SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'encaix de la Maya Erskine en el paper de l'Alice; la mossa no és atractiva, cosa que dota de credibilitat la història. L'escena del "Straight people, overthinking it!" entre els protagonistes i la parella homosexual.
Pitjor: Massa previsible; segueix, al peu de la lletra, l'esquema estàndard de les comèdies romàntiques d'aquest estil.
Curiositat: Li va ser atorgat el Narrative Audience Award al Tribeca Film Festival.

Comentari:
Li manca el carisma d'uns rols principals una mica més potents. No obstant, flueix de manera prou versemblant alhora que ens estalvia les habituals escenes ridícules d'aquest tipus de proposta. L'Ed Begley Jr., que fa bé de'n Chuck, comença a tenir una edat... Austera però passable en el seu gènere.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 8 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Brad's Status" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5884230/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La darrera conversa entre pare i fill sobre l'èxit i el fracàs. El fill diu que només li hauria d'importar el que pensin al respecte els éssers estimats. I, quan el pare li pregunta què li sembla, el fill evita classificar-lo de fracassat responent que l'estima. 
Pitjor: Les sortides de to del Brad Sloan, interpretat pel Ben Stiller; encara que siguin part del paper.
Curiositat: El personatge de'n Brad Sloan que fa el Ben Stiller diu que té quaranta-set anys, mentre que l'actor en tenia cinquata-u. El director i guionista, el Mike White, fa d'en Nick Pascale en la pel·lícula, també, director.

Comentari:
Decebut perquè pensava que seria una comèdia i m'he trobat amb una palla mental d'un perdedor que no duu enlloc; i sé del què parlo. Si més no, el retrat està prou ben esbossat, les enveges, les inseguretats, la insatisfacció; però és que les figures planyívoles i rondinaires em fan molta mandra si no van acompanyades per una mica d'humor. Em grinyola una mica el tema de l'ONG. Insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 1 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bohemian Rhapsody" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1727824/
Nota SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La recreació del clip del senzill "I Want To Break Free".
Pitjor: L'escena d'encendre i apagar els llums mentre es miren a través de la finestra de les seves respectives cases entre el Freddie Mercury, fet pel Rami Malek, i la Mary Austin, encarnada per la Lucy Boynton.
Curiositat: L'acadèmia americana va atorgar-li a en Rami Malek el guardó com a millor intèrpret en un paper protagonista per la seva participació en aquesta pel·lícula. En l'àlbum de la banda sonora s'inclouen 11 pistes inèdites en format sonor del grup Queen.

Comentari:
Tal com declarava el guionista, l'Anthony McCarten, es tractava de fer un film, no un documental. I, precisament, per això, perquè l'obra no és del tot fidel als esdeveniments reals, perd gran part de la gràcia. Més, tenint en compte que sobre el grup britànic del que parla la producció hi ha prou informació disponible. Crec que no encaixa ni el títol. En salvo, evidentment, les cançons i les caracteritzacions dels personatges i de l'estadi de Wembley, replicat segons l'aspecte que tenia en el concert del 13 de juliol del 1985, Live Aid. S'ha de reconèixer, també, l'esforç de l'actor principal en retratar el carismàtic vocalista. Innecessària.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Coco" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2380307/
Nota SUBJECTIVA: 82 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La reanimació de la Mamà Coco en escoltar la cançó "¡Recuérdame!".
Pitjor: Que la presó sigui un forat al terra, sense vigilància.
Curiositat: L'aspecte del Món dels Morts s'inspira en la ciutat mexicana de Guanajuato. Li van ser atorgats els Òscars a la millor cançó original per "¡Recuérdame!" i al millor film animat; entre d'altres guardons d'altres festivals. Al 2013, Disney sol·licità registrar la frase "Día de los Muertos", que havia de ser el títol de la pel·lícula. Davant la controvèrsia generada entre la comunitat hispana va decidir canviar el títol.

Comentari:
Bon argument reforçat per una bonica banda sonora i uns escenaris espectaculars. Se'm fa molt difícil trobar-li cap pega. Emotiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 20 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 8a" (des del 14 d'abril al 19 de maig del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=8
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure i espero que no hi hagi més temporades.
Millor: Del capítol segon, l'escena de desflorament de la Maisie Williams, fent de l'Arya Stark. Del tercer, la Melisandre, interpretada per la Carice van Houten, calant foc a les trinxeres in extremis. I el plor de la Daenerys Targaryen, encarnada per l'Emilia Clarke, davant la mort del seu protector, l'Iain Glen, en el paper d'en Jorah Mormont. Del cinquè, el quadre de l'Arya Stark i el cavall blanc enmig de la desolació. Del sisè, la imatge de la Daenerys quan, per darrere, el drac desplega les ales.
Pitjor: De l'episodi primer, el vol a llom dels dracs d'en John i la Daenerys. Del segon, el tedi de l'espera. Del tercer, la foscor de tota la batalla i l'aparició del no res de l'Arya Stark per executar el Rei de la Nit. Del cinquè, la destrucció poc realista d'alguns edificis, que semblen maquetes. I del sisè, la quantitat de plans superflus.
Curiositat: Consta de sis episodis. Inclou material original respecte els llibres de la saga "A Song of Ice and Fire", a més d'apunts sobre desenvolupaments futurs de la mateixa (encara per publicar, les novel·les "The Winds of Winter" i "A Dream of Spring"), oferts pel George R. R. Martin als guionistes de la sèrie. El rodatge es portà a terme, principalment, a Irlanda del Nord i Croàcia. Un dels errors més comentats de la temporada és l'aparició d'un got d'una franquícia de cafè durant l'escena de la celebració de l'episodi quart, titulat "The Last of the Starks".

Comentari:
Un desenllaç decebedor, maldestre. Clar que, potser, les expectatives eren massa elevades. Manca cohesió entre els capítols de la tongada i la força d'algunes escenes, sobretot la batalla dels morts i la matança de King's Landing, contrasta amb l'impassibilitat d'algunes altres on succeeixen coses que no interessen gaire a ningú. Amb una mica de pedanteria, es podria assenyalar que els guionistes fan un al·legat de la República. O, qui sap, que el poder incendiari dels dracs és una metàfora de les capacitats nuclears de certs exercits. Al final, la sensació de "ja no saben com acabar". Escassa, insuficient, barroera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jeszcze dzień życia" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2967856/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: L'atac al cotxe on viatja el protagonista cap al sud, cap a Pereira d'Eça (Ondjiva), quan apareix la Carlota per primer cop. Les seqüències oníriques.
Pitjor: Les imatges reals de festa i balls al musseque de Luanda.
Curiositat: En castellà, s'anomena "Un día más con vida"; en anglès, "Another day of life". Es basa en la novel·la homònima d'en Ryszard Kapuściński, publicada el 1976. Li va ser atorgat el premi al millor film animat europeu en la 31a edició dels guardons. Es van trigar 10 anys en completar-la.

Comentari:
Compta amb la força dels fets reals excepcionals que relata i aconsegueix reproduir una atmosfera prou interessant per atrapar l'espectador amb el fragment d'història que explica. D'agrair, el dibuix nítid i el dinamisme visual. Precisa.

Perdoneu per la meva ignorància!