diumenge, 29 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Eloïse" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1221188/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la piscina que, a més, diuen les actrius, la Diana Gómez i l'Ariadna Cabrol, que va ser la més difícil pel fred que van passar.
- La fotografia de l'autobús a trenc d'alba.

PITJOR:
- La interpretació encarcarada de moltes escenes i els diàlegs.
- La discusió entre l'Eloïse i la mare de l'Àsia, aquesta encarnada en la Laura Conejero.

NOTES:
1. Segons diu als títols de crèdit, fou rodada a Barcelona, Badalona, Tiana, Terrassa i Sant Cugat del Vallès.
2. La pel·lícula es va vendre a 23 països; el títol nord-americà és "Eloïse's Lover", la traducció del rus, "Diari d'una lesbiana", al japonès, "Pell suau".
3. La guionista, la Cristina Moncunill, també interpreta la seva cançó "Curiosity".

COMENTARI: Quedar encisat per les adolescents i els seus jocs lèsbics ha estat molt fàcil, sobretot, perquè ambdues són precioses. Em pregunto si hauria estat el mateix amb noies sense atractiu (i m'ensumo que no). De manera que la història no importava gaire; de fet, em sembla més aviat fluixota (em grinyola bastant el paper de la mare). Sí que és cert que el factor d'iniciació, d'incertesa, de descoberta de l'Àsia afegeix un al·licient potent. Però el mèrit està en l'expressió dels cossos femenins. Ho sé, sóc un vell verd.

EN UN MOT: Física.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "And Now for Something Completely Different" (1971)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0066765/

DURADA: 88 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- Les animacions peculiars del Terry Gilliam.
- Alguns dels gags, el del "Nudge Nudge", el del "Camp Square-Bashing", el de l'"Upper Class Twit of the Year".

PITJOR:
- El riure forçat dels actors, com en l'escena "The Funniest Joke in the World".

NOTES:
1. Basada en esquetxos de les dues primeres temporades de la sèrie televisiva, "Monty Python's Flying Circus", creada el 1969 pel Graham Chapman, en John Cleese, l'Eric Idle, en Terry Jones, el Michael Palin i el Terry Gilliam.
2. La idea va proposar-la el Victor Lownes, cap de Playboy UK, el qual va aportar un 40% de les 80 mil lliures de pressupost de la pel·lícula, per donar a conèixer el grup còmic al públic nord-americà.
3. El títol és una frase manllevada que utilitzava per separar blocs el Christopher Trace en un programa de televisió per xicalla anomenat "Blue Peter".

COMENTARI: D'acord que es tracta de material reciclat (de fet, recreat amb menys mitjans que en l'original) però és que aquests paios són un referent incombustible en l'humor. I, malgrat no totes les peces resulten efectives de cara a la riallada, l'enginy en totes elles és indiscutible; des del detall més subtil, com la rèplica del Graham Chapman al comentari de la Carol Cleveland en "The Dirty Fork" al·ludint a la possibilitat d'haver-la deixat embarassada, a la poca-solta hilarant de les dones barallant-se en el fang de "The Battle of Pearl Harbor". Benvinguts sempre!

EN UN MOT: Refregida.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 28 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Upgrade" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6499752/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació d'un futur proper.
- L'acció, el sang i fetge i la coreografia de les lluites.

PITJOR:
- El tema del hacker no m'encaixa; primer, perquè tal vulnerabilitat no resulta versemblant i, segon, perquè l'STEM se suposa que és qui orquestra tota l'operació.
- Els implants d'armes de foc als braços sembla qualsevol cosa menys funcional, un pegot.

NOTES:
1. Originalment, s'anomenava "STEM".
2. Rodada al llarg de 30 dies a Craigeburn i Melbourne, a l'estat de Victoria d'Austràlia.
3. S'està considerant desenvolupar una sèrie a partir de l'escenari que proposa la pel·lícula.
4. A partir d'un pressupost d'uns 3 milions de dòlars va recaptar gairebé 17 milions.

COMENTARI: Està bé que s'en riguin de l'Elon Reeve Musk a través del personatge de l'Eron Keen, interpretat pel Harrison Gilbertson, però l'argument trontolla. Hi ha molta gent discapacitada amb la que experimentar tecnologia reparadora al món, per què cal destrossar expressament la vida del Grey Trace, encarnat en el Logan Marshall-Green? No m'ha quedat clar. La producció, no obstant, fa força patxoca i el desenvolupament és bastant àgil. La cirereta, el tetraplègic repartint llenya. He xalat.

EN UN MOT: Forçada.

Perdoneu per la meva ignorància!



SÈRIE: "Kakushigoto" (Des del 2 d'abril fins al 18 de juny del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11299538/

DURADA: 284 minuts (Crèdits: 40 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- El dia a dia a l'estudi de manga G-PRO i el fet que els noms en japonès dels personatges fan referència a alguna característica dels mateixos; per exemple, el del protagonista, Kakushi Gotou, que suggereix "secret" i "feina de dibuixant", o el de l'assistent en cap, en Aogu Shiji, que al·ludeix a la seva tasca de suport.

PITJOR:
- Un argument mal girbat.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Kouji Kumeta des de desembre del 2015 fins el juliol del 2020.
2. El títol internacional és "Kakushigoto: My Dad's Secret Ambition".
3. Està composta per 12 episodis.

COMENTARI: Ni emociona, ni diverteix, ni fa gràcia, ni engresca, ni el dibuix és remarcable; no funciona, excepte per algun detall relacionat amb la indústria manga que podria arribar a considerar-se interessant. En realitat, no sé què m'esperava; bé, sí, confiava en la premissa, hom que hagi d'amagar la seva professió "indecent" als seus éssers estimats per vergonya. Però, després, m'he trobat amb quelcom no gaire cohesionat, una història entre l'estupidesa, amb detalls com que l'autor s'hagi de canviar de roba a la botiga d'una drag-queen, i la quotidianitat d'una relació pare-filla vulgar. A més, manquen fonaments, sembla un producte improvisat, no entenc per què l'avi és dolent i trobo a faltar una mínima referència a la mare en forma de flashback més enllà del parell de quadres. En fi, ho diu, fins i tot, la nena quan es mira les obres del seu pare, que avorreixen; tal qual. Si més no, m'ha fet pensar en una cançó de Gary Lewis & the Playboys titulada "Everybody Loves a Clown", de l'àlbum homònim del 1965; me l'ha recordat la sintonia del final, "Kimi wa Tennen Shoku", un dels temes del treball de l'Eiichi Ohtaki del 1981, "A Long Vacation". D'acord, no tinc ni puta idea de música.

EN UN MOT: Absurda.

Perdoneu per la meva ignorància!



dijous, 26 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Trick" (1999)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0162710/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- A l'apartament, amb la Lorri Bagley, que fa el paper de la Judy, fent de consellera topless.

PITJOR:
- Els preliminars patètics entre el Gabriel, a càrrec del Christian Campbell, i el Mark, encarnat en el John Paul Pitoc; aquest darrer mirant de trobar la postura per fer-li una fel·lació sota el piano al primer.

NOTES:
1. Originalment, es titulava "Gay Boy".
2. Va rodar-se en menys de 3 setmanes l'agost del 1998 i entre les localitzacions s'identifiquen, per exemple, la sortida del metro de la 7th Avenue i Christopher Street o el telèfon públic de la 7th Avenue South i la West 4th Street, les dues al barri de Manhattan de Nova York, als EUA.
3. A partir d'un pressupost de 450 mil dòlars va recaptar uns 2 milions.
4. El director, en Jim Fall, i el guionista, el Jason Schafer, ja treballaven en una seqüela en el 2012 i, recentment, es considera engegar una campanya de finançament col·lectiu per produir-la.

COMENTARI: Reconec que els elements de la història que m'han atret una mica són vulgars; per un costat, la gelosia de la Katherine, a qui dóna vida la Tori Spelling, i, per l'altre, la música, malgrat hagi hagut d'escoltar una peça terrible com "¿Cómo Te Gusta Mi Pinga?", que interpreta l'Steve Hayes. Però, m'ha fet il·lusió recordar "Dream Weaver" del Gary Wright a partir d'una versió que m'ha semblat que sonava de fons. Una altra cosa que m'ha fet gràcia és veure les torres bessones erectes; confesso que abans del 2001 no sabia ni que existien. En canvi, la trobada i la relació entre els nois m'ha deixat bastant indiferent. Per cert, comenta el guionista que el tipus de problemes domèstics per accedir a un llit que mostra el film els havia patit personalment en l'apartament que compartia.

EN UN MOT: Asèptica.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Indie Guys" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5460418/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).

MILLOR:
- Les coreografies de lluita.

PITJOR:
- L'escena del client al restaurant Oinkers que fa rots i riu de manera sibilant.

NOTES:
1. Rodada a Madison, Wausau i Portage, a l'estat de Wisconsin, i a St. Paul, a l'estat de Minnesota, dels EUA.
2. El programa en el que entrevisten als protagonistes, "Director's Cut", s'emet en realitat en el Public Broadcasting Service (PBS) de Wisconsin.
3. Aproximadament, el pressupost fou de 5 mil dòlars.
4. Durant els títols de crèdit es mostra el clip musical de la cançó "Smiles and Sunshine", interpretada per l'Anna Freeman i la Moe Pull, finançat, com es diu en una intervenció posterior dels personatges principals, en Gordon Edwards i l'Ian Allen, encarnats en el Gregory Kuper i el Jarrod Crooks, respectivament, amb 10 mil dòlars de la venda dels llums.
5. Al final de tot, un dels amics del director tomba l'Ian Allen d'un cop de puny.

COMENTARI: El fet que pretenguin fer-ho patètic expressament resulta molt més insofrible. Ja de per si, la perspectiva d'empassar-me amateurs sense talent intentant fer cinema no m'atreia gaire però, a sobre, si el vehicle (simulat o no) per explicar la història és quelcom indecent, aleshores, ja podem plegar. Especialment, m'han molestat els moviments de zoom com per donar a entendre ajustaments d'emissió en directe. L'estil és el que els va funcionar al Ricky Gervais i a l'Stephen Merchant en el seu mockumentary del 2001 "The Office", que després va tenir versió americana. No obstant, deixant a banda la artificialitat dels actors, en aquest cas, no està justificat l'estil de testimoni filmat. Això només es pot consumir per amistat, pena i/o caritat.

EN UN MOT: Impresentable.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 24 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Contratiempo" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4857264/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escenificació de les diferents versions dels fets.
- La proposta de crim de sala tancada.

PITJOR:
- El poder ilimitat del pelacanyes de l'Adrián Doria, encarnat en el Mario Casas, no és versemblant ni el del seu advocat, interpretat pel Francesc Orella Pinell, el Félix Leiva.

NOTES:
1. Segons diu als títols de crèdit, rodada a Bizkaia, Barcelona i Girona.
2. L'Stefano Mordini va dirigir una revisió italiana titulada "Il testimone invisibile", el 2018; en Sujoy Ghosh, la hindú "Badla", el 2019; i el Venkat Ramji, una adaptació en telugu anomenada "Evaru", el mateix 2019.
3. El títol internacional és "The Invisible Guest".
4. Els referents pel director, l'Oriol Paulo, van ser "Muerte de un ciclista", del Juan Antonio Bardem, i "Laura", de l'Otto Preminger.
5. Va esdevenir un èxit comercial recaptant més de 6 vegades el seu pressupost, que fou d'uns 4 milions d'euros.

COMENTARI: M'agrada més el com que el què. És a dir, la premissa, l'atmosfera, l'estructura, el ritme, la intriga, la falsedat, tot això està força bé. Però les coartades i el muntatge per incriminar la víctima grinyolen bastant, i són aspectes importants. Després, que el Tomás Garrido, el paper a càrrec del José Coronado, estigui observant a l'altra banda del carrer i l'advocada l'assenyali obertament o que la dona li demani al paio insistentment el lloc on va enfonsar el cotxe em sembla un pegot; a partir d'aleshores s'intueix el gir final. Malgrat aquests detalls, he de reconèixer que m'ha atrapat des de bon començament i m'han pagut prou els plans de la ciutat de Barcelona i de la Vall de Núria. Per cert, no entenc el perquè de barregar Biarche amb Núria.

EN UN MOT: Agosarada.

Perdoneu per la meva ignorància!