dijous, 31 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Druk" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10288566/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El ball final del Mads Mikkelsen, que fa d'en Martin (i, en general, la seva interpretació).

PITJOR:
- Els missatges sobre fons negre per representar tant les comunicacions de mòbil com la redacció de l'estudi.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomena "Another Round".
2. Al principi dels títols de crèdit, es mostra la dedicatòria "Til Ida" en memòria de la filla del director, en Thomas Vinterberg, la qual va morir en un accident de trànsit mentre es rodava la pel·lícula; l'aula on estudiava i els seus companys de curs apareixen en el film.
3. Inspirada en una obra de teatre escrita pel mateix Thomas Vinterberg durant la seva etapa en el Burgtheater de Viena.
4. En el restaurant els serveixen un cava Juvé & Camps.

COMENTARI: L'enfocament prenent l'estil d'una mena d'experiment per corroborar la teoria del psiquiatre noruec Finn Skårderud sobre una carència del 0,05% d'alcohol en la sang dels humans em sembla interessant. No obstant, que serveixi com a justificació per validar-ne l'abús és poc defensable. M'ha fet patir perquè, suposo, no comparteixo l'afició.

EN UN MOT: Desvergonyida.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimecres, 30 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Retrocausality" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7535666/

DURADA: 74 minuts (Crèdits: 23 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 15 (sobre 100).

MILLOR:
- Plans a contrallum, contra el Sol.
- La veu del narrador.
- L'intent d'animació, malgrat aquesta sigui horrible.

PITJOR:
- No flueix, el guió és deficient i el relat es torna absurd.
- L'elenc tampoc està encertat.

NOTES:
1. El títols de crèdit es repeteixen en diferents idiomes, anglès, francès, castellà, italià... en algun moment, mentre es mostren a l'inrevés imatges del film.
2. El director, el Kristian Denver Diaz, va interpretar el paper protagonista, l'Scott Blue, perquè no van trobar ningú més.

COMENTARI: Del garbuix, es pot extreure la història d'aquest nano que es converteix en jove, la malaltia dramàtica de la mare encarnada en l'Aliser Ramos (potser, l'única que es salva, fregant el pal) i una mena d'esdevenidor condicional relacionat amb una noia, la Max, personatge a càrrec de l'Elisabeth Rioux. Però és que està tot mal presentat; es nota molt que no està prou treballat. En fi, no vull perdre més temps amb aquesta autèntica presa de pèl.

EN UN MOT: Impròpia.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Soul" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2948372/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 90 (sobre 100).

MILLOR:
- La història del peix jove i l'oceà que li explica la Dorothea Williams, encarnada en l'Angela Bassett, al Joe Gardner, a qui posa veu el Jamie Foxx.
- La coreografia del Moonwind, de qui s'ocupa el Graham Norton.
- Els moviments linials dels Jerries.

PITJOR:
- La segona oportunitat per al Joe.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdit es mostra un rètol que diu "Created&Produced at Pixar Animation Studios Emeryville, California ... And in homes at least six feet away from each other throughout the Bay area", en referència a les restriccions socials imposades degut a la pandèmia de la COVID-19.
2. Després de la seqüència final del castell de la Disney i del Flexo de la Pixar, apareix el Terry que, en la veu de la Rachel House, diu "Hey! Movie's over. Go home!".
3. En Pete Docter, el director, va començar a desenvolupar el film el 2016.
4. Els animadors van prendre de model diferents intèrprets, com el compositor Jon Batiste, que aportà algunes peces pel film.

COMENTARI: El modelatge dels escenaris de Nova York és excel·lent, el tren, la barberia, l'aula de l'escola, ca la modista (d'aquí la nota que li poso). Pel que fa a la història, res de nou, un "gaudeix de la vida que ja és prou" normal i corrent; la qual cosa, probablement, en temps de pandèmia és un dels missatges més adequats. Diria, fins i tot, que l'egoisme del Joe em fa certa ràbia i, encara, m'està bé que el personatge no sigui un sant. La música tampoc emociona gaire. En fí, si no fos per l'animació, bastant llufa.

EN UN MOT: Conformista.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Les émotifs anonymes" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1565958/

DURADA: 78 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- La dona amagant-se darrera la figura d'un ermità i la passió per la xocolata.
- L'escena del restaurant "Le Cintra".

PITJOR:
- El primer petó a la mitja hora, massa aviat, sembla que es resol el nus.
- Que soni, al restaurant, "You Are My Destiny", la cançó del 1957 del Paul Anka.

NOTES:
1. El títol internacional és "Romantics Anonymous".
2. Fonamentalment, va rodar-se a París, Roanne i Lió; l'escena del casament, a Le château de Montgeroult, al departament de Val-d'Oise.
3. La protagonista, la Isabelle Carré, que fa el paper de l'Angélique Delange, interpreta "J'ai confiance", l'adaptació al francès feta per l'Henri Lemarchand de la cançó del 1959 "I Have Confidence", composta pel Richard Rodgers.
4. Va fer-se una adaptació a format de musical titulada "Romantics Anonymous" amb música del Michael Kooman, lletres del Christopher Dimond i llibret de l'Emma Rice, que es va estrenar el 2017 al Sam Wanamaker Playhouse de Londres.

COMENTARI: Resulta un tant desconcertadora perquè desprèn un aire a comèdia antiga, clàssica, per la situació, per l'edat dels actors i, fins i tot, per les localitzacions, però està ambientada en una actualitat recent. Malgrat això i a pesar que en un moment determinat l'excusa per continuar sembla bastant absurda, en general, esdevé força simpàtica; passa ràpid.

EN UN MOT: Anacrònica.

Perdoneu per la meva ignorància!



DOCUMENTAL: "The Bee Gees: How Can You Mend a Broken Heart" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9850386/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 94 (sobre 100).

MILLOR:
- Els detalls de creativitat, com la introducció del falset per part del Barry Gibb en la cançó "Nights on Broadway", després del suggeriment de l'Arif Mardin.
- En Barry Gibb dient, "I'd rather have 'em all back here than no hits at all", referint-se als seus germans; de debó?

PITJOR:
- L'aparició de gent que no pinta res en la història, com el Noel Gallagher, el Justin Timberlake o el Nick Jonas.

NOTES:
1. Enmig dels títols de crèdit apareixen imatges del Glastonbury Festival 2017 durant la interpretació de la cançó dels germans Gibb, "Stayin' Alive", del 1977; també es mostra el rètol "This film is dedicated to the memory of Andy Gibb 1958-1988 Maurice Gibb 1949-2003 Robin Gibb 1949-2012".
2. El projecte va sorgir d'una conversa entre el Frank Marshall, el director, i l'Steve Barnett, president de Capitol Music Group, quan aquest darrer va mencionar que acabaven de comprar el catàleg de cançons del grup.

COMENTARI: Més enllà de la banda sonora de la pel·lícula del 1977, "Saturday Night Fever", dirigida pel John Badham, la meva referència eren les cançons d'una casset que devia comprar al carrer Pelai de Barcelona fa 30 anys, entre les quals, "I.O.I.O.", "Holiday" o "Spicks and Specks", totes peces primerenques. De manera que coneixia la varietat musical de la formació al llarg del temps, encara que mai vaig preocupar-me gaire d'ells doncs no eren dels meus preferits. I això ha fet que em trobés amb unes quantes sorpreses al reportatge; per exemple, el seu origen britànic, els feia australians. I la veritat és que m'estimo més un documental d'aquest estil (sent viable com ha estat, donada la quantitat de material audiovisual existent) que una dramatització lliure com s'ha fet recentment amb altres grups o artistes.

EN UN MOT: Suficient.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 28 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Les grandes vacances" (1967)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0060475/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La història darrere del festival de Gretna Green de "matrimonis irregulars".

PITJOR:
- Una mena de dansa ridícula que fan per lligar amb les dues noies els amics del Philippe Bosquier, paper que interpreta el François Leccia, abans de salpar amb l'embarcació.

NOTES:
1. Només començar, es mostra la dedicatòria "Ce film est dédié a la mémoire de Jean Falloux", pel pilot que va morir mentre es rodava el film.
2. Els títols de crèdit apareixen sobre les imatges de la gent fent rotllana.
3. Internacionalment, es coneix com "The Exchange Student".
4. Va rodar-se entre maig i setembre del 1967.

COMENTARI: Entre crits constants, anades i vingudes poca-soltes, trompades a tort i a dret, baralles absurdes i fressa sense solta ni volta, malaguanyat guió. He tingut la sensació que les poques situacions còmiques passen desapercebudes pel soroll, per la velocitat, pels adolescents repel·lents i per l'antipatia que acaba provocant el Louis de Funès fent el personatge del Charles Bosquier. I la veritat és que hi ha moments prou interessants però se m'ha fet eterna. Poca gràcia.

EN UN MOT: Histèrica.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "The Croods: A New Age" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2850386/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 90 (sobre 100).

MILLOR:
- El llenguatge Punch-Monkey.
- L'entrada de les Thunder Sisters al cau dels micos.
- L'expressió dels ninots.

PITJOR:
- Els peresosos.

NOTES:
1. És la seqüela de "The Croods", del 2013, escrita i dirigida pel Kirk DeMicco i el Chris Sanders.
2. Va ser anunciada en 2013 i va estar desenvolupant-se fins a finals del 2016, quan va cancel·lar-se; un any més tard va reprendre's el projecte i, degut a la pandèmia de la COVID-19, la fase final de l'animació va portar-se a terme en remot.
3. A partir d'un pressupost de 65 milions de dòlars, porta recaptats més de 98 milions.
4. Els primers 2 minuts i mig de títols de crèdit van acompanyats d'imatges dels personatges.

COMENTARI: Aventura, acció, comèdia, sàtira, denúncia, romanticisme carrincló... però és que ni tant sols durant els moments d'aquest darrer es pot evitar esbossar un somriure. Tot encaixa, una animació deliciosa, el doblatge, els fragments musicals, la poca-solta. Minut 5è, "I Think I Love You", la cançó del 1970 d'en Tony Romeo, m'ha desmuntat; a partir d'aleshores, ja m'ha semblat tot bé. I, amb una mirada més profunda, tenim la ració de reivindicació femenina, el conflicte de classes lligat amb el problema de l'acollida, un cas d'espoli. En fi, força complerta.

EN UN MOT: Feliç.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 27 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Yoidore Tenshi" (1948)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0040979/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- La rèplica del doctor quan li diu al yakuza que ha mort més gent que ell.
- El darrer pla del film, en el que el metge i la noia, encarnada en la Yoshiko Kuga, s'allunyen pel carreró ple de gent.

PITJOR:
- El duel final a navalla entre el Matsunaga i l'Okada, interpretats pel Toshiro Mifune i el Reisaburo Yamamoto, respectivament.
- Els esclatons i les embroncades tant del Matsunaga com del doctor Sanada, encarnat en el Takashi Shimura.

NOTES:
1. Marcà l'inici d'una col·laboració en 16 pel·lícules entre el director, l'Akira Kurosawa, i l'actor Toshiro Mifune.
2. Com es va produir durant l'ocupació nord-americana del Japó, va haver de sotmetre's a censura del govern ianqui.
3. La lletra de la cançó "Jungle Boogie" cantada per la Shizuko Kasagi fou composta pel mateix Akira Kurosawa i és una sàtira de la música jazz americana.
4. Està disponible en l'adreça https://archive.org/details/DrunkenAngel de forma gratuïta.
5. El títol internacional és "Drunken Angel".

COMENTARI: Cap el començament, en veure un pla del metge intentant repetidament mantenir una porta oberta he pensat "Ai, que patirem!" I és que, a més, els rampells del doctor, per exemple, quan tira pel cap allò que arreplega a qui té davant, semblen d'un altre gènere. Al final, però, malgrat l'estira-i-arronsa entre els dos protagonistes, no ha estat tant dur com m'imaginava. S'entén que el facultatiu necessiti l'alcohol per enfrontar-se al seu dia a dia. Per cert, diu que el personatge està inspirat en una persona que el director coneixia, encara que aquell exercia sense títol.

EN UN MOT: Ressaca.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Les distàncies" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6256452/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El perfil dels personatges i el retrat de la situació.

PITJOR:
- No és agradable de veure (... ni de reviure).

NOTES:
1. Segons explica la directora, l'Elena Trapé, el tema de la pel·lícula és la decepció i va començar a escriure el guió quan tenia 35 anys, l'edat dels personatges; després, va rebre una beca per desenvolupar el projecte a Berlín, on es va rodar.
2. Li va ser atorgat el guardó a la millor pel·lícula en l'11a edició dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català.

COMENTARI: Malauradament, no sóc aliè (de fet, més aviat reincident: Manchester, Luxemburg, Tòquio...) al tipus d'escenari que ens mostra el film i, per això, penso que estan força ben captats l'atmosfera i el desencís d'un fiasco social com aquest. Pel que fa al relat, hauria agraït una mica de context en forma de flashback si, tal com ens explica la directora en entrevistes, comptaven amb fulls i fulls plens de descripcions de cadascun dels individus. No obstant, els actors estan prou precisos i encertats com per a que no es trobi a faltar res. Una altra cosa que, òptimament, podria haver afegit l'Elena, si la seva relació amb la ciutat és especial, com ella comenta, i la localització allà era tant idònia, és algun detall de Berlín. En fi, és el que hi ha.

EN UN MOT: Tensa.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 26 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "The Planters" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5659996/

DURADA: 78 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La fotografia del desert.
- Les cançons del Phil Danyew en les al·lucinacions.
- L'Emma, una de les personalitats que interpreta l'Hannah Leder, fent que els ninos follin.

PITJOR:
- La cara de pal de la Martha Plant, el paper del que s'encarrega l'Alexandra Kotcheff.
- El ritme apagat.
- La veueta de la Sadie, una altra de les personalitats que interpreta l'Hannah Leder.

NOTES:
1. Al final dels títols de crèdits, es veu una presa falsa de les noies amb la bicicleta i el remolc.
2. El rodatge havia de durar 6 setmanes; va començar l'11 de maig del 2016 i van trigar 127 dies en enllestir-lo.
3. Les autores, l'Alexandra Kotcheff i l'Hannah Leder, són amigues des dels 8 anys.
4. Inicialment, el film havia de servir com a prova de concepte per un proper projecte, "Peachville".

COMENTARI: M'agradaria poder ser indulgent amb la feinada de les noies, doncs s'ho van manegar tot entre elles dues, però és que ha estat una mica soporífera. És a dir, veig un parell de bones idees, l'alliberament dels malalts mentals per fallida del manicomi i el sistema d'intercanviar objectes per diners amb les llaunes enterrades, només que el farciment és ensopit, sense grapa. Jo què sé! Ha guanyat uns quants premis...

EN UN MOT: Parsimoniosa.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Monsieur Lazhar" (2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2011971/

DURADA: 94 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena que s'inicia parlant de la defenestració i deriva en l'explosió de l'Émilien Néron, que fa del Simon.
- El moment de ball solitari del Bashir Lazhar.

PITJOR:
- Se'm fa difícil de creure una situació en la que manquen professors de substitució.
- L'escola recorre a un impostor, així de fàcil?

NOTES:
1. Basada en l'obra de teatre "Bashir Lazhar", de l'Évelyne de la Chenelière.
2. Li van ser atorgats 6 guardons en la 32a edició dels Genie Awards, entre els quals, a la millor pel·lícula i millor direcció.
3. L'Évelyne de la Chenelière va suggerir el Mohamed Saïd Fellag per al paper protagonista; aleshores, el director i guionista, en Philippe Falardeau, va contactar amb l'humorista a través de Youtube.
4. El rodatge es va portar a terme a Le Plateau-Mont-Royal de Montreal, al Quebec, al llarg de 24 dies d'estiu i 4 d'hivern.

COMENTARI: La veritat és que plantejar que una professora es suïcida penjant-se del sostre d'una aula on dóna classe a nens de 10 anys, tenint en compte que ni l'escola ni l'entorn ni els alumnes semblen massa conflictius, ho trobo extrem, per molt que una sospita d'assetjament rondi aquesta mestra. M'esperava alguna cosa recargolada darrere de la seva mort, algun gir; no hi ha més que un trastorn psicològic. Després, estic d'acord que l'assumpte de l'asil polític és delicat i em desperta tota la simpatia del món però no acabo de veure l'al·licient de barrejar l'amo d'un restaurant d'Alger amb un centre de primària quan el paio no mostra cap traça especial i, de fet, se li observen mancances. Fa angúnia, pel refugiat i pels nanos que han de patir la seva incompetència. Dit això, reconec que la interpretació és correcta i alguns dels punts que es tracten són prou adients. Si més no, m'ha fet pensar en com d'agraïts hauríem d'estar per la tasca que fan els docents.

EN UN MOT: Espinosa.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "I Propose We Never See Each Other Again After Tonight" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11837558/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- La confrontació de l'Iris DelaCruz amb la seva mare, la Reyna DelaCruz interpretada per la Mithusela Mallari.

PITJOR:
- La intervenció musical del final.
- La connexió tant instantània/directa amb la comunitat filipina de Morden i la localització immediata de la llar del Simon Friesen, encarnat en el Kristian Jordan.

NOTES:
1. Va rodar-se a Winnipeg al llarg de 3 mesos, des del gener fins l'abril, de manera cronològica.
2. El primer contacte del director amb l'Hera Nalam, que fa el paper de l'Iris DelaCruz, fou a través del Facebook; després del càsting, quan li va ser ofert el rol protagonista, ella el va refusar per incompatibilitats amb compromisos dramatúrgics previs; finalment, va acceptar-lo quan el rodatge es va acomodar a la seva disponibilitat, durant els caps de setmana.
3. Els diàlegs de les escenes familiars amb actors filipins, en els que el director demanava expressament incloure tagàlog, van ser improvisats.
4. Tot l'elenc eren residents de Winnipeg, a la província de Manitoba del Canadà, on va néixer el director i guionista, el Sean Garrity.

COMENTARI: Trobem diferents elements que la fan interessant. En primer lloc, una premissa en la que els personatges principals es confessen secrets de forma indiscriminada, tot i que les confidències que es diuen resulten bastant insípides. En segon, el contrast entre el lligam familiar d'ambdós membres de la parella, un per omissió i l'altra per submissió. I, finalment, per l'originalitat, segons explica el responsable del film, de visibilitzar una ètnia que correspon al 10% de la població de l'indret. A part, la història flueix, els participants són convincents i està ben feta.

EN UN MOT: Natural.

Perdoneu per la meva ignorància!



dijous, 24 de desembre de 2020

DOCUMENTAL: "The Pickup Game" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10229598/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 4 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 82 (sobre 100).

MILLOR:
- El resultat del cas del Jonas Dick, l'Alexander Smith i el Jason Berlin.

PITJOR:
- Algunes de les imatges són força incòmodes de veure.
- Es centra en el vessant de l'assetjament i el negoci.

NOTES:
1. Durant els primers 2 minuts dels títols de crèdit surt el Paul Jeffrey Ross, altrament conegut com Ross Jeffrey, en la segona entrevista que se li feia, parlant de les seves gates, la qual cosa va ser una petició expressa del personatge.
2. La idea de treballar l'assumpte de la indústria de la seducció va sorgir de la conversa d'un dels directors, el Matthew O'Connor, amb una noia amb la que col·laborava en un vídeo musical que estava produint, la qual participava com assistent de conversa per a un dels seminaris de la matèria.
3. La primera entrevista amb el Ross Jeffrey va ser el 2014 quan aquest visitava Londres per fer la seva darrera xerrada i va ser allò el que va donar embranzida al projecte.
4. Una de les empreses de formació en seducció mencionades va intentar impedir la projecció del documental en un festival però no s'en va sortir.

COMENTARI: Em causen molta repulsió tots aquests bandarres que s'anomenen "Pick-up Artists" i els trossos de vídeo en els que apareixen fent de fatxendes m'han indignat. No obstant, entenc perfectament la necessitat de la que s'aprofiten; el sexe és tirà, companys! Jo mateix he llegit/escoltat llibres de tècniques de seducció; ara, el que recordo és aquell titulat "The Layguide: The Rules of the Game", escrit per un tal Tony Clink. La qüestió és que, com diu la Minnie Lane en el reportatge, les maniobres funcionen (per cert, a mi no, a un amic) perquè hi ha molts consells en aquesta literatura d'auto-ajuda que són de sentit comú (higiene personal, etc.) i no denigren ningú. En fi, perfecte el colofó del vell gigoló, "Caveat emptor".

EN UN MOT: Desagradable.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Wonder Woman" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0451279/

DURADA: 141 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El desembarcament a les platges de Themyscira.
- L'emprenyada de la Diana en la reunió de la plana major britànica.

PITJOR:
- El flirteig al vaixell, de nit, amb la menció dels tractats ficticis sobre plaer carnal de Clio.
- L'expressió global de la Gal Gadot i l'accent forani.

NOTES:
1. Basada en el personatge de DC Comics creat pel William Moulton Marston i el Harry G. Peter.
2. El rodatge va tenir lloc, principalment, a Anglaterra, França i Itàlia entre el 21 de novembre del 2015 i el 6 de maig del 2016; la ciutat italiana de Matera representa la llar de les amazones, Themyscira, la Costiera Cilentana, al sud de Salerno, les seves platges, i el Castídde d'u Monte, d'Andria, figura el lloc on conserven l'espasa divina.
3. A partir d'un pressupost d'uns 120 milions de dòlars va recaptar més de 820 milions.
4. En els títols de crèdit, es llegeix el rètol "In memory of Captain William T. Jenkins".
5. En desembre del 2020, s'ha estrenat la seqüela, "Wonder Woman 1984", dirigida per la mateixa directora, la Patty Jenkins, i interpretada pels mateixos protagonistes, la Gal Gadot i el Chris Pine.
6. El títol de treball era "Nightingale".
7. Alguns països, com el Líban, Tunísia, Jordània o Qatar, van prohibir la pel·lícula per l'origen i passat de la protagonista.

COMENTARI: Flaqueja en la missió i en l'enfrontament final entre la filla de Zeus i l'Ares, massa ordinaris. Per altra banda, l'ambientació en el context bèl·lic del 1918, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, m'ha sobtat. De fet, es suposa (jo no m'he llegit la història) que en l'obra original, el còmic, la superheroïna col·labora amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial. Però, clar, el paral·lelisme o un escenari equivalent que se m'acut, evitar el bombardeig d'Hiroshima del 6 d'agost del 1945, deixaria en el costat dels posseïts els nord-americans. Sigui com sigui, té èpica, espectacle, un bri d'humor, sobretot, a càrrec de la Lucy Clare Davis en el paper de l'Etta Candy, i, malgrat les dues hores llargues de matraca, passa força bé.

EN UN MOT: Tèbia.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimecres, 23 de desembre de 2020

MIGMETRATGE: "Ce magnifique gâteau!" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7925798/

DURADA: 44 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- La història del pigmeu cendrer.
- L'episodi del portador perdut.

PITJOR:
- Les seqüències del Van Molle dins la cova amb el cargol.

NOTES:
1. El títol internacional és "This Magnificent Cake!".
2. Li va ser atorgat el Prix André-Martin pour un court métrage français en l'edició del 2018 del Festival international du film d'animation d'Annecy.
3. Els directors, el Marc James Roels i l'Emma de Swaef, van trigar 6 anys en enllestir la peça i mai van tenir un guió sinó moltes versions i storyboards diferents.
4. Va rodar-se en quatre escenaris i una marioneta de cada personatge.

COMENTARI: Els ninots no són gaire sofisticats cosa que, al principi, provoca una mica de mandra. Però, de seguida, les subtileses, com la representació de l'aigua feta amb fils, il·luminen l'escena i el goig visual s'imposa. Una altra cosa que m'agrada especialment és el format d'antologia de capítols i, més, quan existeix un lligam lleuger entre ells. He de confessar, no obstant, que el primer cop que l'he volgut visionar m'he adormit. He hagut de passar-la un segon cop; ha valgut la pena.

EN UN MOT: Exquisida.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 22 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Bando" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8850222/

DURADA: 116 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La devastació de la ciutat.

PITJOR:
- La durada del desenllaç penós; estava clar que la mare, la Min-jung interpretada per la Lee Jung-hyun, havia de salvar-se, ho fan arrossegat i patètic.

NOTES:
1. També, coneguda com "Train to Busan Presents: Peninsula".
2. És una seqüela del film del 2016, "Busanhaeng", dirigit pel mateix director, en Yeon Sang-ho.
3. A partir d'un pressupost d'uns 16 milions de dòlars, va recaptar al voltant de 39 milions.
4. Havia estat seleccionada per projectar-se en la 73a edició del Festival de Cannes, la celebració de la qual va suspendre's a causa de la pandèmia de la COVID-19.

COMENTARI: La infecció es presenta continguda a Corea del Sud de manera que seria tant fàcil com exterminar uns 50 milions de zombies; mort el gos, morta la ràbia, fora problema. Però, bé, l'argument és el que és; em sembla un plantejament legítim (oblidem-nos de la originalitat). I la veritat és que, excepte per la tifa de final, l'escabetxada m'ha entretingut prou. He de dir que les corredisses motoritzades m'han recordat a aquelles seqüències de la franquícia creada pel George Miller i el Byron Kennedy el 1979, "Mad Max", en dolent. El relat, inferior al del primer lliurament del 2016.

EN UN MOT: Espatllada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 21 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "The Night Before" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0095730/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El relat en flashbacks.
- L'excusa del terra de l'hotel fràgil en el rescat del Winston a la Tara.
- La Lori Loughlin en roba interior.

PITJOR:
- La ximpleria del regateig.
- El gag del paio voltant pel veïnat amb el cotxe que li roba al nano.
- El duel a trenc d'alba.

NOTES:
1. Va rodar-se a Los Angeles, Califòrnia, EUA, al final del 1986.
2. El grup de música que toca al local Rat's Nest és el P-Funk All-Stars.
3. El Keanu Reeves i la Lori Loughlin, que fan del Winston Connelly i la Tara Mitchell, són del 1964 i tenien 24 anys quan es va estrenar la pel·lícula.

COMENTARI: Al capdavall, no deixa de ser una comèdia d'adolescents repel·lents estúpida, una aventura de "risc simpàtic", la qual cosa vol dir que frega el ridícul i la poca-solta sovint. Potser, calia que la trama estigués una mica més treballada, no sé. Això sí, resulta bastant curiós veure el Keanu de passerell.

EN UN MOT: Cretina.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 20 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Brain Damage" (1988)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0094793/

DURADA: 86 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la sala de concerts "HELL" en la que sona la cançó "Corruption" interpretada pels The Swimming Pool Q's.
- El moment de prestidigitació en el que li surten coses de l'orella al Rick Hearst, en el paper del Brian.
- El Joe Gonzales a la dutxa amb el Brian acollonit.

PITJOR:
- Tot plegat és bastant barroer, el moviment del cuc, la interpretació dels actors, els efectes visuals... un nyap.

NOTES:
1. L'equip de filmació va refusar participar en l'escena de la fel·lació.
2. Al metro, el protagonista coincideix amb el Duane Bradley, un personatge de "Basket Case", un títol del 1982 del mateix director, en Frank Henenlotter.
3. El guió original es titulava "Elmer The Parasite".
4. En Frank Henenlotter va escriure el guió com a metàfora de l'addició a les drogues després de desenganxar-se de la cocaïna.
5. Al final, s'escolta la frase "We'll do it again" seguida d'uns riures.

COMENTARI: En un moment determinat, pot resultar interessant veure el rètol "No Se Apoye Contra La Puerta" en la porta del metro de Nova York d'aquella època però no se m'acut res més que justifiqui perdre el temps amb quelcom tant vulgar i amb tant poc recorregut. De fet, s'explica que després de l'edició la pel·lícula només durava 66 minuts i el director va haver de recuperar escenes descartades per allargar-la. No sé quines són; sobren, segur. En resum, un bunyol que no val la pena.

EN UN MOT: Bàsica.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Ellie & Abbie (& Ellie's Dead Aunt)" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10353866/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La discusió entre la mare i la filla, interpretades per la Marta Dusseldorp i la Sophie Hawkshaw, respectivament, sobre l'assassinat de la Tara.

PITJOR:
- El de la nena, sembla un conflicte trivial, inexistent.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit es mostra el rètol "dedicated to my 'Guncles' Alan & Garry", juntament amb una foto de la parella; i, al principi dels mateixos, es veu metratge subministrat pel Mark Adamson que s'identifica com la "Cleansing march of witness for Jesus" del 2 d'octubre del 1989 a l'Oxford Street de Sydney.
2. El film és l'adaptació cinematogràfica de l'obra de teatre en la que la pròpia directora, la Monica Zanetti, feia el personatge de la tieta.
3. Una campanya de finançament col·lectiu va aportar 50 mil dòlars australians pel rodatge, el qual va durar 10 dies.

COMENTARI: Enganya, d'entrada, perquè amb l'empenta de la Julia Billington, que encarna la Tara, i ocurrències poca-soltes seves en el diàleg, com anomenar una tieta lesbiana "lasanya", de combinar "lez" i "aunt" (i afegir "gna"), semblava que el to hagués de ser més aviat festiu i còmic. No obstant, quan l'Ellie es manifesta com una adolescent bleda i contrariada, l'assumpte deixa de tenir gràcia. També m'ha passat que, des del punt de vista d'home heterosexual, no he sentit cap atracció per les noies (en altres paraules, són desairoses i l'horrible uniforme de l'institut no els fa cap favor). L'autora, la Monica Zanetti, declarava en una entrevista que havia volgut reconèixer el camí recorregut per generacions d'homosexuals prèvies, com la del seu oncle, i comparar la situació d'aquelles amb la de l'actualitat. I penso que ho assoleix.

EN UN MOT: Normalitzadora.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 19 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Jing gu jyun ga" (1991)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0103328/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- Les bromes, l'absurd, les pallassades, el duel de professionals sabotejadors.

PITJOR:
- El gag sobre el pànic a la SIDA de la Banana Fung, interpretada per la Chingmy Yau Suk-Ching.

NOTES:
1. El títol internacional és "Tricky Brains" o "The Ultimate Trickster".
2. Va projectar-se als cinemes des del 2 de febrer fins al 7 de març del 1991 recaptant més de 31 milions de dòlars de Hong Kong.
3. Pertany al gènere de comèdia absurda, en xinès, "Mo Lai Tau".
4. Els títols de crèdit es mostren sobre una imatge congelada.

COMENTARI: No considero que sigui especialment enginyosa ni original, de fet, està plena de clixés i trucs clàssics. Però les bestieses de la parella protagonista, l'Stephen Chow i l'Andy Lau en els seus papers del Jing Koo i el Che Man-kit, respectivament, m'han guanyat. Penso que es podria haver aplicat qualsevol registre a la història d'aquesta pubilla infiltrada entre la plebs i el complot de l'home rebutjat per recuperar la seva posició. El de l'humor poca-solta ha funcionat amb mi.

EN UN MOT: Sapastre.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Ashens and the Polybius Heist" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9170580/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El sentit de l'humor, els gags, la comèdia poca-solta.
- La seqüència de presentació del Dave Brain.

PITJOR:
- La idoneïtat de la banda sonora.
- L'argument.

NOTES:
1. Es tracta de la seqüela del film del 2013 dirigit pel mateix director, en Riyad Barmania, "Ashens and the Quest for the GameChild".
2. Fou finançada a través d'una campanya d'Indiegogo que va assolir uns 195 mil dòlars, aportats per més de 4 mil participants.
3. Durant els títols de crèdit es veuen un parell d'escenes enquadrades en petit i, a mode d'epíleg, apareixen la Joanna O'Connor, en el seu paper de la Christine Ashen, i el Jarred Christmas en una conversa frívola; la qual cosa queda anunciada amb el rètol "Keep watching! We have another scene coming up! Yes, yes, we know three is a bit self-indulgent but we think it's worth it".
4. Al final de tot, sona el soroll que presenta els vídeos de Youtube del protagonista, l'Stuart Ashen, substituint el "Hello!" pel "Goodbye!".

COMENTARI: Entre que la història és molt fluixa i que l'estètica és plana, tot plegat sembla bastant travat; l'elenc tampoc ajuda gaire. Per altra banda, la majoria dels esquetxs són prou divertits; segurament, no per trencar-se a riallades però sí per esbossar uns quants somriures. De manera que per matar una estona beneita pot servir.

EN UN MOT: Amateur.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "La Môme" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0450188/

DURADA: 141 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- Algunes de les cançons: "Milord", del 1959, composta per la Marguerite Monnot i el Georges Moustaki, "L'Accordéoniste" del Michel Emer, del 1940, "Hymne à l'amour", de la mateixa Édith Piaf i la Marguerite Monnot, enregistrada el 1950 o "Non, je ne regrette rien", del Charles Dumont i el Michel Vaucaire, composta el 1956.

PITJOR:
- L'excés de salts endavant i endarrere en la línia temporal.

NOTES:
1. Internacionalment, s'anomenà "La Vie en Rose".
2. Li va ser atorgat, entre molts d'altres, l'Academy Award for Best Actress a la Marion Cotillard, que fa el paper de l'Édith Piaf en el film, en la 80a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
3. A partir d'un pressupost de 25 milions de dòlars, va recuperar més de 86 milions.
4. Rodada entre el gener i el maig del 2006 a Praga, a la República Txeca, París, a França, i a Los Angeles, als EUA.
5. Altres pel·lícules que retraten la vida de l'artista són: "Piaf: The Early Years", del 1974, amb el Guy Casaril al capdavant, "Edith and Marcel", del 1983, dirigida pel Claude Lelouch, i "Édith Piaf: Une brève rencontre", del 1993, a càrrec del Michel Wyn.

COMENTARI: M'han emocionat, sobretot, els moments musicals i l'escenificació de la misèria en la infantesa de la diva. En canvi, els trossos de desfasament, com l'anècdota del cotxe a Califòrnia l'agost del 1955, m'han semblat enutjosos i, alguns, innecessaris. No sé fins a quin punt són fidels a la realitat les ganyotes grotesques del personatge i aquesta imatge de disminució intel·lectual que sembla plantejar; m'incomoden. En fi, m'he hagut de llegir la Wiki https://ca.wikipedia.org/wiki/Édith_Piaf per posar ordre al relat... i no he trigat 2 hores llargues. Ah... He de mencionar que la lletra d'"If You Love Me (Really Love Me)", adaptada pel Geoffrey Parsons a partir de l'"Hymne à l'amour" i que jo havia escoltat només en la veu de la Brenda Lee, sempre m'ha semblat una merda; desconeixia que era això, una adaptació. Vés per on!

EN UN MOT: Garbuix.

Perdoneu per la meva ignorància!



dijous, 17 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Kol" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10530176/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització extraordinària de la Jeon Jong-seo, que fa de l'Oh Young-sook.

PITJOR:
- L'eqíleg mal explicat.

NOTES:
1. És una revisió del film del 2011 "The Caller", dirigit pel Matthew Parkhill.
2. El rodatge principal va portar-se a terme entre el 3 de gener i el 2 d'abril del 2019.
3. La protagonista, la Park Shin-hye, va refusar el paper de Kim Seo-yeon quan li van proposar perquè es sentia massa cansada després de rodar "Alhambeura gungjeonui chueok", traduït, "Memòries de l'Alhambra", una sèrie del 2018 de 16 episodis dirigida per l'Ahn Gil-ho.
4. Un cop començats els títols de crèdit, es mostra una mena d'epíleg durant aproximadament 1 minut; llavors, s'intercalen imatges en vermell de la pel·lícula amb més noms al llarg d'1 minut i mig més; en acabat, segueixen la resta de crèdits.

COMENTARI: He estat a punt de catalogar-la com "espatllada" pel que em sembla una incoherència de la premissa. El lligam rígid a través d'una línia telefònica entre dues realitats temporals que avancen alhora per dues persones sembla trencar-se quan les darreres imatges suggereixen que la psicòpata en el 1999 rep una trucada abans de la baralla amb la mare, encarnada per la Kim Sung-ryung, l'Eun-ae. Perquè entenc que la trucada hauria de ser, en tot cas, després. Aleshores, accepto que l'assassina no mori, es carregui la mare al dia següent o quan li plagui i, en conseqüència, la senyora desaparegui en el 2020. Sigui com sigui, crec que queda com una falta petita. M'atrau que la Kim Seo-yeon resulti ser una mentidera, que el canvi inicial d'esdeveniments que sembla bondadós es reveli fatídic o l'ardit que intenta la noia per carregar-se la boja. Millor del que m'esperava.

EN UN MOT: Suggeridora.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimecres, 16 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "A Sunburnt Christmas" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13409094/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 1 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- La Lena Nankivell, que fa de la Daisy Raley, disparant l'escopeta i caient de cul pel retrocés.
- El paisatge diferent del Nadal australià.
- El detall del moodjar boorn o, en anglès, West Australian Christmas Tree.

PITJOR:
- El dolent, el Dingo, paper del que s'encarrega el Sullivan Stapleton, és poc expeditiu.

NOTES:
1. El director, en Christiaan Van Vuuren, apareix interpretant un dels tres funcionaris que pretenen instal·lar uns senyals a la carretera.
2. El rodatge es va portar a terme a Adelaide i Callington, al sud d'Austràlia, i va donar feina a un equip de 104 treballadors, 15 actors locals i 31 extres injectant uns 2 milions de dòlars en l'economia dels indrets.
3. El protagonista, el Daniel Henshall, que fa del Daryl Dunn, va arribar al rodatge des del confinament pel COVID-19 de Melbourne i va haver de romandre dues setmanes en quarantena.  
4. En els títols de crèdit apareixen els rètols "This production was supported by Screen Australia through the COVID-19 Budget Support Fund Program" i "This production was supported by the Australian Government through the COVID-19 Temporary Interruption Fund".

COMENTARI: L'argument està ben lligat i cau simpàtica ràpidament per l'actuació dels nens i pels elements còmics, com el tatuatge dels noms ratllats al braç del malfactor o el doble sentit d'algunes intervencions, per exemple. A mi no m'incomoda però cal remarcar que la família es queda amb diner robat i no fa cap gest per salvar el seu atacant. És a dir que el nadal, blanc, blanc, no acaba sent-ho.

EN UN MOT: Il·lícita.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 15 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Fever Pitch" (1997)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0119114/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La primera visita a Highbury.
- L'èpica del gol en el darrer minut del descompte de l'últim partit del campionat.

PITJOR:
- El personatge principal és repel·lent.

NOTES:
1. Basada lleugerament en les memòries del Nicholas Peter John Hornby, el guionista, recollides en el llibre del 1992 titulat "Fever Pitch: A Fan's Life".
2. Rodada a Londres i a Maidenhead; les escenes dels aficionats dempeus a la graderia que figura de l'Arsenal Stadium de Highbury es van filmar a l'estadi Craven Cottage de Fulham.
3. El 2005, els germans Peter i Bobby Farrelly van dirigir una revisió amb el mateix títol en la que es substituïa l'Arsenal pels Red Sox de Boston; fora dels EUA i el Canadà s'anomenà "The Perfect Catch".
4. En els títols de crèdit apareix el rètol "This film is dedicated to the memory of Henrietta Evans 1920-1995".

COMENTARI: És ben bé que els protagonistes i els seus estúpids drames de parella em fan molta nosa; tant el Paul Ashworth, encarnat en el Colin Firth, com la Sarah Hughes, interpretada per la Ruth Gemmell, em semblen molt imbècils. Per altra banda, puc entendre la passió per uns colors, culer com sóc, i les emocions de la victòria i de la derrota des de la grada. De manera que com testimoni d'un moment de joia col·lectiva intensa, correcta (sempre que ignorem la ximpleria histèrica del paio); l'afer sentimental entre els professors, una tabarra.

EN UN MOT: Personal.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 14 de desembre de 2020

CURTMETRATGE: "A Charlie Brown Christmas" (1965)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0059026/

DURADA: 25 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esbroncada de l'Snoopy al Charlie Brown.
- El tema, el veritable sentit del Nadal, la depressió, el consumisme de la festivitat.
- El doblatge a càrrec de nens.

PITJOR:
- La simplicitat de la cinematografia.

NOTES:
1. És el primer especial de televisió basat en la tira còmica "Peanuts" del Charles M. Schulz, iniciada el 2 d'octubre del 1950.
2. Fou encarregat i patrocinat per The Coca-Cola Company.
3. El pressupost que va atorgar la Columbia Broadcasting System, la cadena on va emetre's inicialment, va ser de 76 mil dòlars; tot i que van haver d'aportar 20 mil dòlars més.
4. Està compost per 13 mil dibuixos a 12 quadres per segon.
5. Previ a aquesta obra, en 1963, els mateixos actors van treballar en un documental sobre el Charles M. Schulz i la seva tira que mai es va emetre titulat "A Boy Named Charlie Brown", produït pel Lee Mendelson, amb animació del Bill Melendez i música d'en Vince Guaraldi.
6. Li va ser atorgat el Primetime Emmy Award for Outstanding Children's Program en la 18a edició del guardó.

COMENTARI: La narració està bé, els acudits, el sarcasme, l'esperit del material original, tot bastant correcte. Només em grinyola el resultat visual que, a més de lluir barroer (la Frieda calba m'ha traumatitzat), resulta massa pla, com si fos una transcripció directa del full a la pantalla. No el recuperaré, no.

EN UN MOT: Matusser.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 13 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "So I Married an Axe Murderer" (1993)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0108174/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns dels gags.
- La banda sonora, encara que "There She Goes" dels The La's es fa una mica pesada.

PITJOR:
- El poema del Mike Myers, "This Poem Sucks".

NOTES:
1. El Mike Myers interpreta tant el Charlie MacKenzie com el pare d'aquest, l'Stuart MacKenzie; cosa que li costava 3 hores i mitja de maquillatge i pròtesi.
2. En Robbie Fox va escriure un primer guió el 1987 que el Mike Myers, juntament amb el seu amic britànic Neil Mullarkey, va adaptar per acomodar-lo al seu gust.
3. En la filmació de l'escena a la carnisseria, la Nancy Ann Travis va distreure's i va tallar-se la punta del dit mitger de la seva mà esquerra.
4. L'escena de la visita a Alcatraz es va rodar en el bloc "A", una àrea que es conserva com en 1912 i no està oberta al públic.
5. L'Alamo Square i el Golden Gate Bridge són altres localitzacions de San Francisco, a Califòrnia, que apareixen en el film; així com The Dunsmuir-Hellman Historic Estate d'Oakland, que s'utilitzà per representar l'hotel de la lluna de mel.
6. Comptava amb un pressupost d'uns 20 milions de dòlars però només va recaptar al voltant d'11 milions i mig.

COMENTARI: Bastant condicionada per les pallassades del protagonista, algunes de les quals no acaben de funcionar-li del tot, però amb el suport d'una angelical Nancy Travis que és capaç d'arrossegar babaus bavosos com jo amb un somriure o un gest amable i el marc incomparable d'una ciutat pintoresca. En fi, passa bé, entreté, en algun moment, fa riure i inclou un petit gir pel desenllaç. L'he gaudit força.

EN UN MOT: Acceptable.

Perdoneu per la meva ignorància!



DOCUMENTAL: "Magic Medicine" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8661404/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- En John explicant als seus fills l'experiència de prendre l'al·lucinogen.
- El record del Mark dels metges aconsellant-li anar a Amsterdam quan tenia 14 anys.
- El tros en el que el Mark troba un bolet màgic a la pastura i explica que l'experiment no va funcionar en ell.

PITJOR:
- La mostra de pacients als que es fa el seguiment és massa petita, 3 de 20.

NOTES:
1. La idea de fer el documental sorgí quan la productora executiva, la Lizzie Gillett, va llegir la notícia en el periòdic gratuït The Evening Standard de l'inici de l'assaig que el Robin Carhart-Harris dirigia.
2. L'equip no va tenir el vistiplau dels investigadors fins que només quedaven 5 subjectes sense haver iniciat el procés; d'aquells, 3 van acceptar ser filmats i el seguiment va finalitzar després de 2 anys de concloure l'assaig.
3. En els crèdits es pot llegir el rètol "Appreciation and admiration: John and Maggie Andy and Yvonne Mark".

COMENTARI: És un tema molt interessant i s'agraeixen els testimonis en primera persona però la sensació que queda al final és de fiasco, de no res. És a dir, he vist xerrades TEDx sobre drogues al·lucinògenes d'un quart d'hora molt més àgils i vehements. Entrevistes al Youtube, per exemple, a l'expert Hamilton Morris sembla que tinguin més substància. No m'ha acabat de fer el pes.

EN UN MOT: Limitat.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Féi lóngguò jiaang" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7335600/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 4 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'acció, les caigudes, les destrosses.
- La transformació en home gras del protagonista, el Fallon Zhu, encarnat pel Donnie Yen.
- L'escena de la signatura de l'oyabun del clan Higazhino, que encarna el Tetsu Watanabe, obligat pel Shimakura, en la pell del Joey Tee.

PITJOR:
- Les discussions de parella, sobretot, la del mercat de peix de Tsukiji.
- L'atac del gos de peluix.
- L'helicòpter sobrevolant la Tokyo Tower en el final.

NOTES:
1. El títol internacional és "Enter the Fat Dragon".
2. Està inspirada en la pel·lícula homònima del 1978 dirigida i interpretada pel Sammo Hung que, alhora, parodiava el film del 1972 del Bruce Lee, "Meng lóngguò jiaang", conegut arreu com "The Way of the Dragon", i el títol "Enter the Dragon", de la producció del 1973 dirigida pel Robert Clouse.
3. Enmig dels títols de crèdit es veu un minut i mig d'imatges del rodatge.

COMENTARI: He començat il·lusionat i he acabat demanant l'hora, avorrit de xerrameca i merder sense solta ni volta. No sé, potser, m'he anat cansant de la repetició dels enfrontaments, de l'enrenou constant, ràpid, ràpid, de la manca absoluta d'originalitat. En fi, no puc dir que hagi estat una sorpresa, ja pensava que em trobaria, més o menys, això. Segurament, no he tingut el dia.

EN UN MOT: Baladrera.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 12 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Lost at Christmas" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9144004/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 3 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).

MILLOR:
- La ingenuïtat del nen interpretat pel Noah McKechnie.
- El robatori del Marcos GT.

PITJOR:
- L'efecte visual del fulard volant.
- El moment "How dare you?" de la Clare Grogan fent d'Anna.

NOTES:
1. Basada en el curtmetratge del mateix director, "Perfect Strangers", del 2015.
2. La majoria del rodatge es va portar a terme en 12 dies entre desembre del 2019 i gener del 2020 a les rodalies de Fort William i Glencoe.
3. El director, en Ryan Gerard Hendrick, va engegar el projecte després d'assistir al The HollyShorts Film Festival de Hollywood amb la seva peça "Sundown" i veure el gran vetall de possibilitats disponibles.
4. En els títols de crèdit es llegeix el rètol "The filmmakers would like to acknowledge the support and cooperation of the owners and staff of The Clachaig Inn without whom this film would not have been possible".

COMENTARI: Melodramàtica, amb un recorregut obvi (clau inclòs) que acaba semblant forçat i uns personatges avorrits o esquerps. La veritat és que no calia escollir el Nadal per emfatitzar la tristesa dels individus, qualsevol altre dia hauria servit; per exemple, Sant Andreu (diada d'Escòcia). La situació ja és prou depriment, si a sobre no li fiques una mica de teca, doncs... En fi, no esdevindrà un clàssic, segur.

EN UN MOT: Incòmoda.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Black Christmas" (1974)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0071222/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'entorn universitari.
- El sistema rudimentari de tenir punxat el telèfon de la casa Pi Kappa Sigma, ΠΚΣ.
- L'engany, la distracció que col·loca el Peter, en la pell del Keir Dullea, com a sospitós, amb l'assumpte de l'avortament i el seu mal geni.

PITJOR:
- El paper galdós de la Margot Kidder encarnant la Barb.
- La riallada postissa del detectiu que interpreta el John Rutter fotent-se'n del sergent Nash, a qui dóna vida en Douglas "Doug" McGrath.

NOTES:
1. Inicialment, va comercialitzar-se com "Silent Night, Evil Night" als EUA.
2. Està inspirada en la llegenda urbana de "La cangur i l'home de les golfes" i en una sèrie d'assassinats que van tenir lloc al veïnat de Westmount de Montreal, al Quebec, l'any 1943.
3. El guió original s'anomenava "Stop Me".
4. Es va rodar a Toronto amb un pressupost estimat de 600 mil dòlars i va recaptar més de 4 milions.
5. S'en va publicar una novel·lització escrita pel Lee Hays el 1976, el 2006 va estrenar-se una revisió dirigida pel Glen Morgan titulada "Black X-Mas" i la Sophia Takal va dirigir la que va sortir amb el mateix títol que l'original el 2019.

COMENTARI: Ja sé que s'ha convertit en una obra de culte i es considera capdavantera en el gènere de la massacre però és que m'ha semblat massa lenta i una mica coixa des del moment que la policia no fa una recerca complerta de la casa d'una desapareguda. Bé, pot passar, les forces de l'ordre poden ser incompetents. Qui sóc jo per qüestionar-ho? Al cap i a la fi, l'espectacle rau en l'assassí en sèrie, suposo, no en cap trama enginyosa. No obstant, i malgrat m'hagi agradat veure-la, ha estat un goig la regressió al passat, la trobo tova. Bon suspens i, sobretot, bon tram de desenllaç.

EN UN MOT: Precursora?

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 11 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "The Night Before" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3530002/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La cara d'elf feliç del Joseph Gordon-Levitt, que interpreta el personatge de l'Ethan Miller.
- El viatge de l'Isaac Greenberg, encarnat en el Seth Rogen.

PITJOR:
- L'escena dels dos borratxos vestits de Santa, interpretats pel Jason Mantzoukas i el Jason Jones.
- Els tres amics cantant-li al nadó en l'escena del final.
- L'al·lucinació que converteix la Betsy Greenberg, paper a càrrec de la Jillian Bell, en un drac.

NOTES:
1. El director, en Jonathan Levine, declarà en una entrevista a Collider que la majoria de la comèdia fou improvisada.
2. Malgrat l'acció està ambientada al desembre, el rodatge principal va començar l'agost del 2014.
3. A partir d'un pressupost d'uns 25 milions de dòlars, va recaptar més de 50 milions.
4. El primer minut i mig de crèdits és mostrat en una simulació de teixit de llana amb dibuixos i sanefes.

COMENTARI: És una d'aquelles merdes poca-soltes no gaire originals que si t'agafen de bones són divertides i fan gràcia però si t'enganxen travessat són pitjors que una coça als collons. I vés per on que avui jo estava il·luminat, m'han semblat tolerables les ximpleries irreverents del Seth Rogen, el James Franco i la resta de la troupe. Hi ha algun aspecte del guió que grinyola bastant, com el fet que el Mr. Green, el paper d'en Michael Shannon, sigui un àngel i el fill del Santa; fins i tot, diria que resulta estúpid, innecessari. No obstant, he de reconèixer que m'han fet riure els tocs homosexuals del Rogen i en Franco, l'escena de la missa del gall o, fin i tot, el paperot ridícul de la Miley Cyrus. Per cert, la "gran" festa m'ha decebut molt.

EN UN MOT: Irregular.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "A Christmas Story" (1983)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0085334/

DURADA: 93 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- Rentar-li la boca al nano amb el sabó Lifebuoy.
- El descodificador del programa de ràdio de la Little Orphan Annie.

PITJOR:
- L'atac del Ralphie Parker, encarnat en el Peter Billingsley, a l'assetjador, l'Scut Farkus, interpretat pel Zack Ward.
- La cantada de nadales al restaurant xinès.

NOTES:
1. Basada en anècdotes del Jean Parker Shepherd Jr., que fa de narrador en la pel·ícula, explicades en el seu llibre "In God We Trust: All Others Pay Cash", del 1966, incloent altre material i del seu títol "Wanda Hickey's Night of Golden Memories and Other Disasters", del 1971.
2. Des del 1997, o bé la Turner Network Television o bé la Turner Broadcasting System o bé la Turner Classic Movies emeten una marató anomenada "24 Hours of A Christmas Story" que consisteix en passar aquest film 12 cops consecutius entre la vigília i Nadal.
3. En 2012, fou seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry per la Library of Congress dels EUA.
4. Va ser rodada a Cleveland, la casa familiar és al barri de Tremont, i a St. Catharines i Toronto, a la província d'Ontario del Canadà.
5. El mateix Bob Clark va dirigir una seqüela titulada "It Runs in the Family" que va estrenar-se el 1994 i que pren el nom de "My Summer Story" en format vídeo i a la televisió.
6. En novembre del 2012, va estrenar-se a Broadway "A Christmas Story: The Musical", escrita i composta pel Benj Pasek i el Justin Paul, amb llibret del Joseph Robinette.

COMENTARI: Perfecta pel dinar de nadal; per no fer-li cap cas, vull dir. Em sap greu però no li veig res d'extraordinari perquè hagi assolit l'estatus de clàssic; es tracta del relat d'un nadal convencional d'una família corrent, ambientada en els anys 40 ó 50 del segle 20 encara que tampoc resulta especialment rellevant en l'escenificació. No la voldria tornar a veure, la veritat.

EN UN MOT: Testimonial.

Perdoneu per la meva ignorància!



dijous, 10 de desembre de 2020

DOCUMENTAL: "It's a Hard Truth Ain't It" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7897122/

DURADA: 73 minuts (Crèdits: 5 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- El fet que el Dennis no concebi que pugui haver gent que no conegui ningú de la infància que hagi estat assassí o assassinat.

PITJOR:
- El desenllaç amb les animacions dels crims barrejades.

NOTES:
1. Després que comencin els títols de crèdit, encara es veuen algunes imatges dels presos en diferents situacions, llegint una carta, recitant rap...
2. Surten els rètols "The United States has less than 5% of the world's population, but nearly 25% of the world's incarcerated population.", "2.2 milion people are in prison today. 95% of them will be released, but two-thirds of them will be re-incarcerated." i "And yet, innovative alternatives to prison now exist. By providing healing for all, we can begin to build true justice systems, rather than penal ones.".
3. El metratge fou enregistrat a la Pendleton Correctional Facility de l'estat d'Indiana dels EUA.
4. És el resultat del taller de cinema que la directora, la Madeleine Sackler, va engegar mentre produïa al centre penitenciari el seu film de ficció "O.G." que veuria la llum el mateix any i en el qual alguns dels participants del documental també hi prenen part.

COMENTARI: La pertinència de les preguntes en les entrevistes que es fan els propis interns m'ha sorprès; potser, el secret rau en l'edició. Però és que el procés de creació sembla natural, genuí, i les animacions amenitzen el relat de les històries esdevenint un complement perfecte. La veritat és que sembla estrany que tot es desenvolupi com una bassa d'oli, sense cap incident. Nogensmenys, com a testimoni d'una activitat formativa el trobo força interessant.

EN UN MOT: Dòcil.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimecres, 9 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "The Medusa Touch" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0077921/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- Els accidents perfectament fonamentats.
- L'acte passional de la doctora Zonfeld, en la pell de la Lee Remick.

PITJOR:
- Que l'investigador principal, en Brunel que encarna el Lino Ventura, sigui francès; un peatge degut per la co-producció.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima escrita pel Peter Van Greenaway, publicada el 1973.
2. Va rodar-se entre l'abril i el maig del 1977 a Londres i altres localitzacions d'Anglaterra com la Bristol Cathedral (la fictícia Minster Cathedral), Saint Mary's Church Towers, a prop de Reculver, Herne Bay, o Oakley Court, a la parròquia de Bray.
3. El Richard Burton, que fa d'en John Morlar, va cobrar per endavant 500 mil dòlars.

COMENTARI: De fet, l'excusa de la telequinesi m'ha decebut; m'esperava una cosa una mica més elaborada, sobretot, entenent que personatges influents anònims estaven pendents del cas. No obstant això, aprecio l'argumentació i la representació dels sinistres, especialment, l'estavellament de l'avió contra el gratacel i l'enderroc de la catedral, encara que els efectes visuals siguin de pa sucat amb oli. En aquest aspecte, el film ben bé podria haver acabat amb un bolet atòmic o amb la desintegració del cervell del John Morlar. Així, malgrat certa sensació de mancança, l'estona ha estat de bon profit.

EN UN MOT: Intensa.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 8 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Nicky Larson et le Parfum de Cupidon" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8523334/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització de la Kaori Makimura, a càrrec de l'Élodie Fontan.
- Alguns dels gags, com la maniobra de reanimació al cos decapitat.
- La Kaori provant el perfum contra el Ryo.

PITJOR:
- La gala de llenceria a Mònaco.

NOTES:
1. Basada en la sèrie manga desenvolupada pel Tsukasa Houjou des del 1985 fins al 1991 titulada "Shitii Hantaa" la qual va donar peu a una franquícia audiovisual.
2. "Nicky Larson" és el títol a França de l'adaptació animada del 1987 produïda per Kabushiki-gaisha Sanraizu.
3. El director i co-guionista, en Philippe Lacheau, també interpreta el paper del Nicky Larson (correspondència de l'original, Ryo Saeba).
4. L'Élodie Fontan, que fa de la Laura Marconi (la Kaori Makimura, en el manga), és parella del director en la realitat des del 2016.
5. A partir d'un pressupost d'aproximadament 18 milions d'euros, va recaptar 12 milions a França i 145 milions de iens al Japó (on va estrenar-se simultàniament amb una altra adaptació japonesa en format anime titulada "Gekijou-ban Shitii Hantaa: Shinjuku Puraibeeto Aizu").
6. El rodatge es va portar a terme des del maig a l'agost del 2018, durant 14 setmanes, a l'Aéroport Nice Côte d’Azur, Mònaco, París i l'Île-de-France.
7. Al final dels títols de crèdits, es llegeix "À mon parrain...".

COMENTARI: Es tracta d'un producte més per lliurar-se a la nostàlgia que per altra cosa i el millor que puc dir és que alguns detalls que he vist m'han fet recordar aquells personatges entranyables que seguia d'adolescent. Queden tant enrere! S'agraeixen l'esforç en copsar l'essència del manga i les referències diverses, com l'aparició en un pla fugaç del Kame Sennin, el Follet Tortuga de Bola de Drac, però la pel·lícula és més aviat fluixota. Si més no, sembla que el Tsukasa Houjou va donar el vistiplau al guió. En fi, no em sap greu haver-la vista.

EN UN MOT: Homenatge.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Superintelligence" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7178640/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 74 (sobre 100).

MILLOR:
- L'agilitat en els diàlegs, les facècies, les referències televisives i cinematogràfiques.
- El retorn momentani a l'era pre-tecnològica.
- La banda sonora.

PITJOR:
- La premissa de centrar-se en un subjecte per un estudi transcendent.
- La condescendència de l'ens i el discurs final.

NOTES:
1. El director, en Ben Falcone, també encarna el paper de l'agent de la NSA Charles Kuiper.
2. Va filmar-se en un mes i mig a Seattle i Atlanta (al Georgia Institute of Technology), dels EUA, i a Montréal del Québec.
3. Originalment, la veu de l'ens intel·ligent l'havia de prestar la Melissa McCarthy; nogensmenys, quan l'actriu va llegir el guió va voler fer el paper principal.
4. Durant el rodatge, en Ken Griffey Jr. i el Bobby Cannavale van embrancar-se en una discussió sobre beisbol fins al punt que el director va haver de separar-los.

COMENTARI: L'argument és bastant poca-solta i no gaire original. No obstant, la interpretació convincent i el sentit de l'humor dels protagonistes acompanyen l'espectador de somriure en somriure malgrat l'absurditat del plantejament i dels instants de sentimentalisme barat. La història és molt ximple però la comèdia ha estat plenament satisfactòria.

EN UN MOT: Simpàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 7 de desembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Saenai kanojo(hiroin) no sodate-kata Fine(fiine)" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11203468/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fons.

PITJOR:
- El xiuxiueig de la Megumi Katou, interpretada per la Kiyono Yasuno.

NOTES:
1. Representa l'adaptació dels volums vuitè fins al tretzè de la sèrie de novel·les lleugeres coneguda de forma abreujada com "Saekano" escrita pel Maruto Fumiaki i il·lustrada per la Misaki Kurehito, publicada entre juliol del 2012 i octubre del 2017; la qual, a més, ha derivat en manga, dues temporades d'anime i, fins i tot, un joc titulat "Saenai Heroine no Sodatekata: -blessing flowers-".
2. El mateix estudi que desenvolupà l'anime, A-1 Pictures, va encarregar-se d'aquesta pel·lícula després de canviar de nom a CloverWorks.
3. Recaptà més de 700 milions de iens.
4. Després dels títols de crèdit, encara s'allarga l'acció 10 minuts més amb els personatges discutint un nou projecte.
5. Internacionalment, s'anomena "Saekano the Movie: Finale" o "How to Raise a Boring Girlfriend Fine".

COMENTARI: D'entrada, he de reconèixer que m'he equivocat; primer, perquè he volgut mirar-me una peça que cobreix el final d'una història llarga sense revisió prèvia del seu context i, segon, perquè m'ensumo que no formo part del públic objectiu de l'obra, pre-adolescents (ximplets). Mea culpa! Dit això, la primera escena ens presenta un grup d'individus en mode hostil, entre pedants, antipàtics i ridículs, la qual cosa no ajuda gaire a connectar. Després, el motor de l'argument em sembla massa pueril, massa melodramàtic, carrincló, fins a l'extrem de la basca. I, el que és pitjor, el procés creatiu en el que estan immersos els protagonistes esdevé una llosa per la fluïdesa de la narració. Al final, ha resultat ser avorrida, insuportable, llarga, excessiva, banal.

EN UN MOT: Carregosa.

Perdoneu per la meva ignorància!