dilluns, 29 de juny de 2020

LLARGMETRATGE: "Watermelon Man" (1970)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0066550/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La diferenciació que fa la dona quan diu que l'home ja l'odiava la gent abans de l'incident mentre que a ella l'estimava tothom.
- Els tocs d'humor, com la cursa contra l'autobús i els intents de blanquejar-se del protagonista.
- El regateig per la venda de la casa.

PITJOR:
- El maquillatge inicial sobre el Godfrey Cambridge, que encarna el Jeff Gerber.
- Els experiments amb canvis de colors i primers plans.
- Cap al final, la caminada a les fosques entre rètols de neó.

NOTES:
1. La premissa de la pel·lícula s'inspira en la novel·la del 1915, "Die Verwandlung", d'en Franz Kafka, i el llibre del 1961, "Black Like Me", del periodista John Howard Griffin.
2. El mateix director, en Melvin Van Peebles, va encarregar-se de la banda sonora del film.

COMENTARI: La definiria com una denúncia solvent que regala algun esquetx graciós; els remulls amb llet són hilarants. Això sí, blanc o negre, un carallot és un carallot. M'ha sobtat una mica, bé.

EN UN MOT: Venjativa.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 28 de juny de 2020

LLARGMETRATGE: "The Gentlemen" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8367814/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).

MILLOR:
- La presentació de l'estratègia per cultivar el cànnabis amb la utilització de les finques d'hereus de casalots.

PITJOR:
- La seqüència de la persecució dels galifardeus per recuperar els mòbils després de rescatar la Laura Pressfield del pis de penjats.

NOTES:
1. Recaptà 115 milions de dòlars d'un pressupost de 22 milions.
2. Els títols de treball eren "Toff Guys" i "Bush".
3. Durant els títols de crèdit es mostra el clip musical "Box in the Bush" de The Toddlers.

COMENTARI: El vessant visual és agradable i la trama està ben lligada però sembla tallada a partir d'un patró estàndard, no dóna peu a gaire suspens. A més, el paper del Hugh Grant, que interpreta en Fletcher, fa bastanta ràbia amb les seves gracietes. M'ha entretingut sense emocionar-me en cap sentit.

EN UN MOT: Clixé.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 21 de juny de 2020

LLARGMETRATGE: "Spider-Man: Into the Spider-Verse" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4633694/

DURADA: 117 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- L'animació, l'acció i el bri d'humor dels diàlegs.
- El Peter B. Parker.

PITJOR:
- Els quadres de diàleg afegits.

NOTES:
1. Producte de la franquícia Spider-Man de Marvel Comics.
2. Van participar fins a 140 animadors.
3. Recaptà més de 375 milions de dòlars sobre un pressupost de 90 milions.
4. Li va ser atorgat el guardó al millor film animat en la 91a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS). També, s'imposà en la mateixa categoria de la 76a edició dels Golden Globe Awards.
5. Després de la part animada dels títols de crèdit es mostra la frase "That person who helps others simply because it should or must be done, and because it is the right thing to do, is indeed without a doubt, a real Superhero." de l'Stan Lee. I, a continuació, un rètol que diu "Thank you Stan Lee & Steve Ditko for telling us we aren't the only ones".
6. Al final dels títols de crèdit es veu un clip en el que el personatge salta al 1967 per encarar-se a l'Spider-man d'aleshores.

COMENTARI: El vessant visual és excel·lent, cosa habitual en les darreres produccions de super-herois, però la història del Miles Morales no aporta gaire res d'interessant a algú, com jo, que no sigui un aficionat incondicional de l'emmascarat justicier o del gènere. Que l'oncle, l'Aaron Davis, resulti ser el Prowler em sembla un bunyol. Però, clar, no tinc ni idea de si ja és això en la versió de còmic. En fi, culpa meva per redundar en una veta exhaurida.

EN UN MOT: Empatx.

Perdoneu per la meva ignorància!


dijous, 11 de juny de 2020

LLARGMETRATGE: "Scoob!" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3152592/

DURADA: 94 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La renovació de l'Acròpolis d'Atenes.
- El tast de casa encantada.
- El moment en el que el Dick Dastardly disfressat de patrullera es compara amb el Gérard Depardieu.

PITJOR:
- La participació del Simon Cowell.
- La crisi d'amistat entre l'Scooby-Doo i el Shaggy.
- La porta de tornada des de l'inframón.

NOTES:
1. Producte de la franquícia Scooby-Doo, derivada de la sèrie del 1969 creada pel Joe Ruby i el Ken Spears per a Hanna-Barbera Productions, "Scooby-Doo, Where Are You!".
2. La seva estrena en cinemes va ser cancel·lada a causa de la pandèmia de la COVID-19.
3. Un primer fragment de títols de crèdit està acompanyat per il·lustracions animades de diferents personatges.

COMENTARI: Una història clixé desnaturalitzada que podria encaixar (igual de malament) amb qualsevol colla. Malgrat els intents de gracieta i algunes escenes visualment prou suggeridores no m'ha acabat de fer el pes. Això sí, fa passar l'estona.

EN UN MOT: Popurri.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 7 de juny de 2020

LLARGMETRATGE: "Frozen II" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4520988/

DURADA: 103 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- El missatge d'integritat de les germanes.

PITJOR:
- El resum accelerat que fa l'Olaf de la primera pel·lícula.

NOTES:
1. Inspirada en el conte "Snedronningen" d'en Hans Christian Andersen publicat el 1844.
2. Seqüela del film del 2013 a càrrec dels mateixos directors, el Chris Buck i la Jennifer Lee.
3. Recaptà 1450 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 150 milions.
4. Cap al final dels títols de crèdit surt l'Olaf explicant la història a uns ninots de neu i dient que és viu perquè l'aigua té memòria. 

COMENTARI: El vessant artístic, deliciós, amb passatges realment espectaculars, l'aventura atrapa i les dones enamoren. Però canten massa (no dic que no estiguin bé les cançons; potser, jo tenia massa pressa en avaçar i em feien una mica de nosa). I hi ha alguns detalls de l'argument que no m'acaben de convèncer; per exemple, que la reina de la neu quedi gelada. Evidentment, podem interpretar-ho com cansament extrem o com que es deprimeix en esbrinar que el seu avi era un malparit o que cedeix protagonisme a l'Anna. Una altra cosa rara és la presa com a obsequi. En fi, es tracta bàsicament d'un musical...

EN UN MOT: Candorosa.

Perdoneu per la meva ignorància!


dimecres, 3 de juny de 2020

LLARGMETRATGE: "Inheritance" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7923220/

DURADA: 111 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La cara que fa el Chace Crawford, que encarna el William Monroe, quan escolta el que li pertoca a la seva germana de l'herència.

PITJOR:
- Les celles de la Lily Collins, que interpreta la Lauren Monroe.

NOTES:
1. L'estrena havia de ser al Tribeca Film Festival el 20 d'abril del 2020 però el certamen es va ajornar a causa de la pandèmia del COVID-19.
2. En Simon Pegg va aprimar-se 12kg per fer el paper del Morgan Warner. Durant 6 mesos va seguir una rutina d'exercici.

COMENTARI: El patriarca, l'Archer Monroe, en la pell del Patrick Warburton, hauria de ser conscient de la ineptitud de la seva "filla" i, si era així, no li hauria encomanat una responsabilitat del tipus que es planteja a la pel·lícula. Excepte si el que pretenia era castigar-la de manera maquiavèl·lica enfrontant-la al seu pare biològic, tot i que, aleshores, corregués el risc d'engegar la reputació de la família a la merda. No sembla ben lligada. Res a destacar... i lenta.

EN UN MOT: Inversemblant.

Perdoneu per la meva ignorància!


dilluns, 1 de juny de 2020

SÈRIE: "Welt am Draht" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070904/

DURADA: 204 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).

MILLOR:
- L'attrezzo, les vídeo-trucades.
- La bellesa de la Mascha Rabben, que fa de l'Eva Vollmer, i el fàstic que provoca el Kurt Raab encarnant el Mark Holm.
- El pla frontal que mostra una munió de gent perseguint el Fred Stiller, interpretat pel Klaus Löwitsch.

PITJOR:
- L'excés de miralls a tot arreu, per molt que suggereixi una al·legoria respecte el tema de la sèrie.
- La infinitat de despropòsits en escenes i reaccions de personatges.

NOTES:
1. En anglès, "World on a Wire".
2. Originalment, es va presentar en dues parts a la televisió alemanya.
3. Va filmar-se en 16mm en sis setmanes.
4. En el 2012, el director Jay Scheib va adaptar-la a format d'obra teatral.
5. Basada en la novel·la del 1964 "Simulacron-3" del Daniel F. Galouye, la qual també va ser publicada amb el títol "Counterfeit World".

COMENTARI: Amb dues hores menys de metratge, potser, m'hauria convençut. Però, el cas és que l'enfocament adoptat per explicar els fets complica el flux narratiu i acaba per avorrir. Massa palla. Molta culpa pel director, en Rainer Werner Fassbinder, que segurament hauria d'haver treballat una mica més en el guió i, després, en el muntatge. Hi ha moments patètics; sense anar més lluny, el mateix final. Una pèrdua de temps.

EN UN MOT: Encarcarada.

Perdoneu per la meva ignorància!


divendres, 29 de maig de 2020

LLARGMETRATGE: "Luftslottet som sprängdes" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1343097/

DURADA: 147 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La cursa de la policia per arribar a la cafeteria abans que els serbis pelin els periodistes.
- La trobada final entre els germanastres.

PITJOR:
- La impotència de la Secció.
- La manca d'atractiu de la Noomi Rapace fent de la Lisbeth Salander.

NOTES:
1. En anglès, "The Girl Who Kicked the Hornets' Nest".
2. Recaptà més de 43 milions de dòlars, a partir d'un pressupost de 5,3 milions.
3. Basada en la novel·la homònima, la tercera de la sèrie "Millennium", escrita pel Stieg Larsson i publicada pòstumament el 2007.

COMENTARI: Abans de la meitat ja mirava l'hora, se m'ha fet llarga i poc interessant. Tenia curiositat perquè els llibres havien estat cèlebres però m'ha decebut bastant. Potser, contextualitzant-la amb els dos lliuraments anteriors guanya una mica.

EN UN MOT: Fluixa.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 24 de maig de 2020

SÈRIE: "Rikei ga Koi ni Ochita no de Shoumei Shite Mita" (Del 10 de gener al 13 de març del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10635210/episodes?season=1

DURADA: 284 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El plantejament d'analitzar l'amor des d'un punt de vista científic o empíric.

PITJOR:
- L'aparició del paper de l'Arika Yamamoto, la mangaka.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat des del 2016 per l'Alifred Yamamoto i publicat a la plana web de Flex Comix Comic Meteor.
2. El mateix manga s'ha adaptat tant a un dorama de quatre episodis, emès de l'1 al 22 de setembre del 2018, com a una pel·lícula amb actors de car i ossos, estrenada l'1 de febrer del 2019.
3. Composta per 12 capítols.
4. Amazon Video va llançar al Japó la sèrie completa el 10 de gener del 2020 i Crunchyroll va fer-ne simulcast amb subtítols en anglès.
5. En anglès, el títol és "Science Fell in Love, So I Tried to Prove it".

COMENTARI: Si bé és cert que alguna escena m'ha fet somriure, recordo l'Ayame Himuro clavant queixalada al menjar amb el que la Kotonoha Kanade mira de nodrir el Shinya Yukimura, la majoria de situacions comunes relacionades amb l'amor que ens mostra la trama es fan feixugues amb la inclusió del pretès rigor científic i la indecisió dels participants. De igual manera, explicar o mencionar conceptes, teoremes, com el Principi de Bernoulli o la feina en física quàntica del Schrödinger, sembla fora de lloc. T'ha d'interessar això si estàs veient una ximpleria d'anime? Per altra banda, empatia nul·la amb uns personatges repel·lents. Al final, no cal legitimar quelcom que no necessita legitimació. No sé com ho haria fet jo per tornar una premissa mínimament prometedora en un argument interessant però està clar que l'autor aquí no ho ha aconseguit. Per cert, la part artística, vulgar. En resum, ha estat un suplici.

EN UN MOT: Dolorosa.

Perdoneu per la meva ignorància!


dissabte, 23 de maig de 2020

LLARGMETRATGE: "The Wave" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4354756/

DURADA: 90 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació del Justin Long fent d'en Frank.

PITJOR:
- La presentació de la capacitat del protagonista d'arranjar les coses com un salt en la línia temporal en comptes d'un estat de consciència superior.

NOTES:
1. El cas legal que explica la pel·lícula està basat en un de real que va viure el guionista i productor, en Carl W. Lucas, amb un membre de la seva família.

COMENTARI: Per un costat, resulta prou interessant la representació visual dels efectes dels narcòtics, si més no, efectiva. Per l'altre, el desenvolupament de la història amb l'encaix de les diferents peces es fa divertit i atrapa. La llàstima és que potser falta alguna peça que s'omet; la qual cosa afavoreix el ritme però perjudica la comprensió; per exemple, el paper de la noia, o la imatge percebuda d'ella, no queda del tot definit, musa?  

EN UN MOT: Puzle.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 17 de maig de 2020

LLARGMETRATGE: "A Touch of Class" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0070819/

DURADA: 106 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- Les vistes de Londres i Marbella de principis dels 70's.
- El gest de l'americà amb el mosso en la partida de golf.
- El sarcasme del títol.

PITJOR:
- Com es resol que l'esposa no s'incorpori al viatge.
- Les topades físiques i dialèctiques dels amants.
- La plorera quan miren a la tele "Brief Encounter", la pel·lícula del 1945 dirigida pel David Lean.

NOTES:
1. Adaptació de la història d'en Melvin Frank, "She Loves Me, She Told Me So Last Night".
2. Té un argument semblant al film del 1960, "The Facts of Life", dirigit pel mateix Melvin Frank i el Norman Panama.
3. La Glenda Jackson declarà que el director va contactar amb ella després d'aparèixer en un sketch del programa de la BBC "The Morecambe & Wise Show" el 1971.
4. Li va ser atorgat el guardó de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) a la millor actriu a la protagonista en la 46a edició dels premis.

COMENTARI: Quan a la primera escena veus a un paio impertinent i malcarat que tira pel terra un nen i la mare del nano se li insinua ja veus que els dos són imbècils. A partir d'aleshores, res del que els passi m'importarà una merda. I així ha estat, la parella principal d'actors m'ha repel·lit i la història ha deixat d'interessar-me. Per la resta, normaleta.

EN UN MOT: Antipàtica.

Perdoneu per la meva ignorància!


dissabte, 16 de maig de 2020

LLARGMETRATGE: "The Wrong Missy" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9619798/

DURADA: 90 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- L'esbojarrament de la Lauren Lapkus.

PITJOR:
- Les representacions corporatives.
- Els cops que rep la Sarah Chalke en l'intent de trio.

NOTES:
1. La Lauren Lapkus, que encarna la Missy, va interessar-se en aquest paper perquè volia treballar amb el David Spade, que dóna vida al Tim Morris.
2. Al principi dels títols de crèdit es veu una barca amb el Rob Schneider, que fa de Komante, i el John Farley, que interpreta el Calvin Senior, remant cap a Porland

COMENTARI: M'he rigut bastant gràcies a la vis còmica de la protagonista però, més enllà del mèrit personal d'aquesta mossa, el film no aporta res de res, fora d'acudits sexuals grollers, marca de la casa (Happy Madison Productions). I, de fet, l'embranzida només dura tres quarts d'hora, després tot plegat fa baixada cap a una resolució absolutament previsible i decebedora. És com una fotocòpia barroera.

EN UN MOT: Imitació.

Perdoneu per la meva ignorància!


dimecres, 13 de maig de 2020

LLARGMETRATGE: "The Willoughbys" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5206260/

DURADA: 92 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- La repugnància del matrimoni.

PITJOR:
- El soroll que fa amb la gola el pare, a càrrec del Martin Short.
- El doblatge dels bessons Barnaby amb la veu del Seán Cullen.
- La neu.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima de la Lois Lowry publicada el 2008.
2. Al final dels títols de crèdit surt el gat llepant-se els pebrots d'esquena i diu, "no és fastigós, així és com em rento tot".
3. Els productors van contactar amb l'Alessia Cara per fer la veu de la Jane després de veure la cantant declarar al programa d'en Jimmy Fallon que el seu somni era participar en un film d'animació.

COMENTARI: Fa la impressió de garbuix capriciós d'idees manllevades d'un grapat de contes clàssics (o pel·lícules) però que no transmet cap emoció, ni per argument ni per personatges ni pel vessant tècnic o artístic. Alguna seqüència es podria salvar, com la de la descoberta de la Ruth; també, algun gag, el del cotxe que fa sonar el clàxon a la sortida de l'aparcament del Department of Orphan Services amb tot de vehicles amuntegats a la porta. No obstant, globalment, l'oblidaré fàcil... Ja l'he oblidada. Veus?

EN UN MOT: Artificial.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 10 de maig de 2020

LLARGMETRATGE: "Coupe de Ville" (1990)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0099310/

DURADA: 99 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- En la seqüència de reparació del cotxe, la disculpa del Bobby al Marvin Libner, interpretats pel Patrick Dempsey i el Daniel Stern, respectivament.
- La frase que diu quan acomiada els germans el James Gammon, fent del Doctor Sturgeon, respecte a la feina feta sobre el vehicle, "el que sento hauria de ser pagament suficient però no ho és".

PITJOR:
- L'escena del canvi de seients amb el cotxe en marxa.
- El conat de revenja del Rick, encarnat en el Ray Lykins.

NOTES:
1. El cotxe que s'utilitza en la pel·lícula és un Cadillac Series 62 Convertible en lloc del Coupe DeVille del títol.
2. Es considerà un fracàs de taquilla arribant amb prou feines a 715 mil dòlars de recaptació.

COMENTARI: A part de la banda sonora, per cert, composta per magnífics clàssics però que cansen, i l'esforç de situar l'acció 27 anys en el passat respecte el moment de la filmació, que tampoc gaire, el film no ofereix gran cosa. De fet, passada la primera mitja hora jo ja havia perdut tot l'interès. M'he avorrit bastant.

EN UN MOT: Insípida.

Perdoneu per la meva ignorància!


SÈRIE: "Shigatsu wa Kimi no Uso" (Des del 9 d'octubre del 2014 al 19 de març del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3895150/episodes?season=1

DURADA: 504 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 90 (sobre 100).

MILLOR:
- El complot, la mentida.
- En l'escena al terrat de l'escola del capítol 3r, el moment en el que la Kaori Miyazono, implorant al Kousei Arima, diu, "estic tant a prop de perdre l'esma".

PITJOR:
- Això de cometre doble suïcidi, del final del 16è capítol.
- La deriva dels darrers episodis.

NOTES:
1. Al Japó, també es fa servir la forma abreviada del títol "Kimiuso".
2. En anglès, "Your Lie in April".
3. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Naoshi Arakawa des de l'abril del 2011 fins el maig del 2015.
4. Composta per 22 episodis.
5. El 15 de maig del 2015 va aparèixer l'OVA (o OAD, Original Animation for DVD) titulat "Moments" acompanyant l'edició limitada del volum 11è del manga.
6. El 10 de setembre del 2016 va estrenar-se una adaptació amb actors de carn i ossos en format llargmetratge.
7. També, adaptada en una obra de teatre, representada l'estiu del 2017 a Tòquio i Osaka.

COMENTARI: Em va sorprendre a mi mateix la rapidesa amb la que l'energia del personatge de la Kaori va esborrar, ja des de l'inici, pràcticament, totes les meves reticències sobre la sèrie. I és que desconfiava, sobretot, per la premissa tràgica i per tractar-se d'una història de nens d'institut. En primer lloc, sempre he tingut la sensació que hi ha molta mort prematura en les històries japoneses; imagino que és un fenomen cultural o perquè el volum de la població fa que es donin més casos dramàtics o, simplement, perquè és la via d'atrapar l'audiència. En aquest cas, tot i que en algun moment la reiteració l'he trobada un pèl forçada, al final, m'ha acabat semblant justificada per accentuar aquesta desesperació i urgència que ens agafa als humans en rumiar sobre la transcendència de la nostra vida (especialment, a aquells vulgars com jo). Pel que fa als adolescents, esdevenen certament entranyables en la seva descoberta de l'amor i en l'afrontament del fracàs. Dos punts potents a favor, indiscutibles, el vessant artístic, preciós, i la música. Gràcies a aquest anime he conegut la bonica peça del Fritz Kreisler, "Liebesleid".

EN UN MOT: Emotiva.

Perdoneu per la meva ignorància!


divendres, 1 de maig de 2020

SÈRIE: "Toriaaji Ikusu" (Des del 8 d'abril al 10 de juny i el 2 de novembre del 2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6410184/

DURADA: 260 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns dissenys. L'expeditesa.

PITJOR:
- L'excés de volum.

NOTES:
1. En anglès s'anomena "Triage X".
2. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Shouji Satou des del 2009.
3. És composta per 10 episodis més 1 OVA titulat "Recollection XOXO".


COMENTARI: Simplificant, podríem qualificar-la de pit i cuixa amb una mica de sang i fetge. Però, sobretot, mamelles; i això m'agrada. No obstant, l'argument és molt poc original i la sèrie en si mostra una història incomplerta amb uns quants fragments irrellevants, cosa que no s'explica gaire. Si més no, es veu fàcil.

EN UN MOT: Sincera.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 26 d’abril de 2020

LLARGMETRATGE: "Barcelona" (1994)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0109219/

DURADA: 101 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de les formigues vermelles esclafades per la pedra.
- Alguns detalls de contrast cultural, com això de "estadouni-dense" o que el personatge digui que les dones espanyoles són molt promíscues.

PITJOR:
- L'encarcarament general dels diàlegs i del flux cinematogràfic.

NOTES:
1. El segon capítol de la sèrie considerada pel Whit Stillman dels "Doomed-Bourgeois-in-Love"; els altres dos són "Metropolitan", del 1990, i "The Last Days of Disco", del 1998.
2. Recaptà uns 7,2 milions de dòlars, sobre un pressupost de 3,2 milions.
3. Tant el director, en Whit Stillman, com el protagonista, el Taylor Nichols, es van casar amb dones de Barcelona, la Irene Pérez-Porro i la Margarita de Eguilior, respectivament.

COMENTARI: He de reconèixer que mai vaig creure que un nord-americà es veiés afectat pel que ningú de Barcelona (o de qualsevol altra part del món) pogués pensar dels ianquis, clar que en la pel·lícula són residents a la ciutat comtal i ho pateixen. Per això trobo interessant l'actitud dels dos personatges que interpreten el Taylor Nichols, el Ted Boynton, i el Chris Eigeman, el Fred Boynton, davant els retrets de la gent. Em costa admetre, no obstant, que el clima anti-americà fos generalitzat en la societat barcelonina d'aleshores, principis dels 90's. Sí, al meu entorn, per consciència política; però no a altres. Imagino que per això el guió necessita l'atemptat, per legitimar el sentiment d'ofensa o per dotar d'emoció un argument que és un plom. No sé ben bé què esperava, la veritat; segurament, si es titulés València no l'hauria vista.

EN UN MOT: Incòmoda.

Perdoneu per la meva ignorància!


dissabte, 25 d’abril de 2020

LLARGMETRATGE: "Geukan Jigeop" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9541602/

DURADA: 111 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'humor de pocatraces.
- El gir argumental de convertir-se en franquícia.
- La presentació dels policies maldestres com a lluitadors letals.

PITJOR:
- La plorera del capità abraçat a la seva dona.
- Que els traficants, amb el so de sirenes de policia, en comptes de fugir es posin a barallar-se.
- La lluita final a la barca entre el capità Go, interpretat pel Ryu Seung-ryong, i el Shin Ha-kyun, en el paper del Lee Moo-bae.

NOTES:
1. Recaptà 91.500 milions de wons sud-coreans en només 15 dies, d'un pressupost de 6.500 milions.
2. En anglès és "Extreme Job".
3. La pel·lícula xinesa del 2018, "Long xia jing cha", en anglès, "Lobster Cop", dirigida pel Xinyun Li, comparteix una trama similar doncs ambdues es van desenvolupar a través del Korea-China Story Joint Development Project.

COMENTARI: L'escena inicial del ràpel i la persecució següent amb la seva culminació graciosa és una magnífica targeta de presentació del to humorístic del film. Tot i que es tracta d'un humor ximple resulta efectiu i simpàtic. Només ens queda el dubte de si podrà mantenir el pols fins al final. I, cap a la meitat, sembla que no, que el film ha perdut la inèrcia. Aleshores, no obstant, s'albira, d'alguna manera, el camí a la resolució; la qual cosa ajuda a aguantar fins al desenllaç feliç i fàcil.

EN UN MOT: Divertida.

Perdoneu per la meva ignorància!


LLARGMETRATGE: "What Happened to Monday" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1536537/

DURADA: 123 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El tall del dit de la Monday després que la Thursday arriba sense falange, encarnades ambdues en la Clara Read; i el record quan és dona, en la pell de la Noomi Rapace, d'aquell dia.
- Les localitzacions i la simulació de tecnologia (excepte pels vehicles).

PITJOR:
- Alguns punts de la trama grinyolen, com que li calgui cap ostatge a la Nicolette Cayman, interpretada per la Glenn Close, o que sigui necessari treure-li un ull a la Tuesday

NOTES:
1. En alguns països es coneix amb el títol de "Seven Sisters".
2. Originalment, estava escrit que fossin set germans.
3. Filmada a Romania en 94 dies.

COMENTARI: Semblava interessant veure com es construïa un personatge públic a partir de set persones. Però poca cosa hi ha del tema; de fet, crec que era la part més difícil de defensar. En lloc d'això tenim un espectacle bàsicament d'acció prou ben muntat, és a dir, amb els recursos adequats, però molt poc original. I resulta una mica depriment que em conformi amb el retrat del 2073 que el film ens proposa, però sí, em sembla convincent. Malgrat l'argument, assoleix l'objectiu de fer passar l'estona d'una manera entretinguda.

EN UN MOT: Ranca.

Perdoneu per la meva ignorància!


divendres, 24 d’abril de 2020

SÈRIE: "Black Lagoon" (2006/2010/2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0962826/

DURADA: 730 minuts.

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 33 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns fragments de la història dels yakuza de la segona temporada.
- Alguns escenaris exòtics.

PITJOR:
- La immortalitat d'alguns personatges i, sobretot, la de la Rosarita Cisneros, àlies, Roberta.
- La xerrameca.

NOTES:
1. Basada en el manga, "Burakku Raguun", creat pel Rei Hiroe i publicat des del 2002.
2. La sèrie està composta per dues temporades de 12 capítols cadascuna, més un seguit de 5 OVA's.
3. La primera temporada va emetre's des del 9 d'abril al 25 de juny del 2006.
4. La segona temporada, amb el subtítol "The Second Barrage", va emetre's des del 2 d'octubre al 18 de desembre del 2006.
5. Els OVA's, agrupats amb el nom de "Black Lagoon: Roberta's Blood Trail", van sortir al mercat en successives dates començant pel 17 de juliol del 2010 i finalitzant el 22 de juny del 2011.
6. El 18 de juliol del 2008, Gagaga Bunko va publicar una adaptació del mateix manga en format de novel·la lleugera, escrita pel Gen Urobuchi i il·lustrada pel Rei Hiroe.

COMENTARI: Si cap mèrit té és que fa tots els persontges antipàtics; uns quants, fins i tot, insuportables. La qual cosa sumaria si l'argument tinguès capacitat d'interessar mínimament, però és que no. Vas veient merda i més merda i, al final, te n'adones que és que no hi ha res més. Resulta tot un cúmul de vulgaritat, artilleria selectivament innòcua, moralitat de pa sucat amb oli, fatxenderia pueril, escàndol gratuït, rampells. Molesta per la manca de sofisticació. La tensió emprenya no perquè sigui mentalment desafiant, que estaria bé; sinó perquè és ridícula, d'idiotes. A més, el protagonista és un gra a l'anus; jo que pensava que donaria joc. Em sap greu haver perdut el temps.

EN UN MOT: Estúpida.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 12 d’abril de 2020

Res enyor, no enyoro res!

El 28 de setembre del 2014 vaig començar a redactar unes ressenyes que vaig batejar, "Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual". En principi, havien de tocar qualsevol article cultural o d'oci; però, a la pràctica, fonamentalment, han acabat estant de pel·lícules i sèries. Aquell dia vaig veure un film japonès del 1994 dirigit pel Gakuryuu Ishii titulat "Angel Dust" i la meva humil puntuació subjectiva va ser de 60 sobre 100 (a l'IMDB li donen un 67). Avui, 12 d'abril del 2020, més o menys, dos mil dies després, he arribat a les 500 revisions amb la crítica de l'obra del 2015 dirigida pel Bi Gan anomenada "Kaili Blues"; li he posat un 57 (a l'IMDB li donen un 73). Hi ha qui diu que sóc un troll; potser, tenen raó.

Té cap utilitat enregistrar-les? Probablement, per ningú. A més, he de confessar que escriure els comentaris del que em vaig empassant és una autèntica murga. Moltes vegades, sovint, he perdut més estona decidint què explicar sobre un llargmetratge o serial que el temps que m'ha calgut per visionar-lo. No obstant, ja que conservo les avaluacions que he anat confeccionant al llarg d'aquests 2023 dies, em puc regalar a mi mateix un parell de fets estadístics (totalment inútils). Al cap i a la fi, estem en l'era del BIG DATA on la informació és poder.

Així, per exemple, puc saber que, durant aquest període de temps, de mitjana, cada 4 dies he consumit alguna cosa. Aquí, nogensmenys, he d'aclarir que la unitat que he considerat sempre ha estat el títol. La qual cosa és un problema perquè no representa el mateix esforç cruspir-se una producció de 90/120 minuts (la durada de la majoria) que la temporada senzera d'una sèrie que pot tenir uns quants capítols.

No sé perquè ara em ve al cap, per exemple, "Kiseijuu: Sei no Kakuritsu", en anglès, "Parasyte -the maxim-", un sèrie anime de 24 episodis de 23 minuts cadascun del 2014 produïda per Madhouse. Era l'adaptació d'un manga del Hitoshi Iwaaki. Vaig avaluar-la el 18 d'agost del 2018 i li vaig posar un 57 (a l'IMDB li donen un 84).

Umm... no la recordava tant fluixa. Tenint en compte la distribució de títols en termes absoluts, 52 (10.4%) el 2014, 115 (23%) l'any següent, 59 (11.8%) el 2016, 41 (8.2%) el 2017, 27 (5.4%) el 2018, 139 (27.8%) l'any passat i 67 (13.4%) enguany, veig que aquell 2018 va ser el menys prolífic. Suposo que l'estiu no m'estava provant gaire i l'ànim era baix. En fi...

Una altra cosa que es desprèn de les xifres, si més no, curiosa és que el gaudiment mitjà de les meves experiències audiovisuals ha estat de 58.73 (sobre 100). Concretament, la pel·lícula que més m'ha agradat (entre aquestes 500) ha estat "Kubo and the Two Strings", del 2016, dirigida pel Travis Knight. La vaig veure el 19 de març del 2017 i la vaig puntuar amb un 96 (a l'IMDB li donen un 78). En l'altre extrem, està una cosa al càrrec del Tommy Wiseau del 2003 anomenada "The Room". El 25 de maig del 2017 vaig atorgar-li un 3 sobre 100 (la nota de l'IMDB és de 37).

Són 17 les pel·lícules que he valorat amb una nota de 58, si fa no fa, la meva mitjana. Una d'elles és "Star Wars: Episode II - Attack of the Clones", el film del 2002 dirigit pel mestre George Lucas, que vaig jutjar el 25 de maig del 2016. Una altra, de mostra, la del director Jan Svankmajer del 1996, "Spiklenci slasti", vista el 15 de febrer del 2015.

Amb tot, em pregunto si arribaré a escriure 500 ressenyes més o ho deixaré estar abans... Perquè, gaudir de l'audiovisual, pel·lis, sèries, audio-llibres, documentals... ho continuaré fent. Segur.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Lu Bian Ye Can" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4613272/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els llocs.
Pitjor: La interpretació de la cançó "Xiao mòlì (Little Jasmine)", d'en Qiu Chen, per part del Chen Yongzhong, que fa de Chen Sheng; també s'escolta una versió decent cantada per l'artista original, la Bao Meisheng.
Curiositat: En anglès, "Kaili Blues". El títol original en xinès havia de ser la traducció de "Livro do Desassossego", manllevat de l'obra d'en Fernando Pessoa; finalment, va canviar-se a "Lu Bian Ye Can (Roadside Picnic)", que era el que el director, en Bi Gan, tenia pensat per al seu film posterior. Pel fragment de 40 minuts ininterromputs, van caldre 3 preses i 15 dies d'assajos. Li va ser atorgat el guardó com a millor nou director en la 52a edició dels Golden Horse Awards de Taipei, a Taiwan. També, li va ser atorgat el Golden Montgolfiere del Festival des 3 Continents de Nantes, a França, en la seva 37a edició. I en la 68a edició del Festival del film Locarno li va ser atorgat el guardó Premio per il miglior regista emergente al Bi Gan.

Comentari:
Podria haver resultat interessant escurçant el metratge (oficialment, 113 minuts); la qual cosa, a més, hauria facilitat la comprensió de la història, segurament. Té fragments bonics, com quan la noia travessa el riu amb la barca, trossos curiosos, com el descens enmig de la boira per la carretera o el pla entre els carrils de la via sota el tren, però m'hauria estimat més veure un documental si el que hagués pretès era conèixer aquella zona de la província xinesa de Guizhou. Confusa.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Shazam!" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0448115/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les ocurrències del Jack Dylan Grazer, que fa d'en Frederick "Freddy" Freeman. Quan el Shazam, interpretat pel Zachary Levi, comparteix el poder amb els germans.  L'heroi és maldestre i fa molta destrossa.
Pitjor: No sembla que actuï la inèrcia en objectes que no són fantàstics. L'abandó fàcil del petit Billy Batson.
Curiositat: Basada en el personatge Captain Marvel creat el 1939 pel Charles Clarence Beck i el William Lee Parker; originalment, publicat per Fawcett Comics i, en l'actualitat, propietat de DC Comics. El nom actual i crit de lluita de l'heroi és la combinació de les inicials de Salomó (per la saviesa), Hèrcules (per la força), Atles (per la resistència), Zeus (pel poder), Aquil·les (pel coratge) i Mercuri (per la velocitat). New Line Cinema va anunciar una seqüela per l'1 d'abril del 2022. Recaptà uns 366 milions de dòlars sobre un pressupost aproximat de 100 milions. El principi dels títols de crèdit va acompanyat per animacions simples; en acabat, es veu el Mark Strong, encarnant el doctor Thaddeus Sivana, a la presó, rebent consell del cuc màgic, Mister Mind. Al final de totes les lletres, apareixen el Zachary Levi i el Jack Dylan Grazer en els seus papers fent una prova de telepatia amb animals.

Comentari:
El director, en David F. Sandberg, ja declarava en juny del 2018 que desitjava que aquesta fos una pel·lícula clàssica de superherois; aconseguit, tenim els elements i l'estructura d'una història típica d'aquest gènere. L'espectacle visual intens es pressuposa, doncs. L'encert, a més de la contemporanització del context amb detalls com el tema dels vídeos de Youtube o la utilització omnipresent dels mòbils, rau en el to de paròdia que adopta gràcies al vessant infantil dels personatges i el bri de calidesa que aporta la casa d'acollida i els pares adoptius. Per un instant, he cregut que veia un remake de "Big", la comèdia del 1988 dirigida per la Penny Marshall; la qual és citada com una de les influències pel desenvolupament d'aquest film. He passat l'estona distret. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!


dissabte, 11 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Joshuu Sasori - Dai 41 Zakkyobou" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0226874/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: S'ha de veure un altre cop, mínim!
Millor: La plasticitat de molts dels plans en composicions que evoquen vinyetes de manga.
Pitjor: El flux de l'acció, les pauses i l'exageració dels actors. La seqüència de l'execució de l'inspector Goda, interpretat pel Fumio Watanabe.
Curiositat: En anglès, entre d'altres variacions, "Female Convict Scorpion: Jailhouse 41". És el segon lliurament de la sèrie inspirada en el manga titulat "Sasori" iniciat el 1970 pel Touru Shinohara. Fou precedida el mateix any per "Joshuu Nana-maru-ichi Gou / Sasori" i continuada per "Joshuu Sasori - Kemono Beya", l'any següent; totes tres van ser dirigides per en Shunya Itou i protagonitzades per la Meiko Kaji.

Comentari:
Veient en la primera escena (potser, la segona) que tothom es quedava aturat, fent d'estàtua, al llarg de cinc, sis, set segons, com simulant una imatge congelada, l'única cosa que se m'ha acudit ha estat que era davant d'un autèntic castanyot i que em costaria força empassar-me'l. Doncs, m'he equivocat. A part d'aquest petit despropòsit i d'altres, que hi ha uns quants, mirades sostingudes sense raó i similars, i una mancança evident de mitjans, la veritat és que el film m'ha regalat un munt de perles. Em refereixo tant a enquadraments originals com a escenaris curiosos/inquietants, i em ve al cap un descens de les fugitives pel vessant d'una muntanya a càmera lenta espectacular. També, de tant en tant, ens sorprèn amb quelcom grotesc, com el turista vell de l'autocar que es vanta d'haver violat una xinesa durant la guerra, o amb quelcom corprenedor, com l'escena en la que un policia engrapa un nen petit visiblement aterrit i el llança contra la seva mare agenollada, o fins i tot, quelcom humorístic, com l'evadida que mentre pixa al riu saluda un noiets amb les calces a la mà. Pel que fa a la Meiko Kaji, que ens rep cantant "Urami Bushi" i afilant pacientment una cullera per fer-la servir d'arma, poques línies pronuncia però la seva sola presència omple la pantalla. M'ho he passat molt bé. Enginyosa.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Blinded by the Light" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8266310/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència del títol. El suport del Senyor Evans, encarnat en el David Hayman.
Pitjor: Fa sentir vergonya aliena uns quants cops; per exemple, en l'escena al mercat en la que sona "Thunder Road" o en la que els amics punxen a la megafonia de l'institut "Born to Run" i es posen a córrer fins que arriben a la mesquita.
Curiositat: Basada en l'obra autobiogràfica del periodista Sarfraz Manzoor publicada el 2007, "Greetings from Bury Park: Race, Religion and Rock N' Roll". Abans dels títols de crèdit es veuen fotografies del Javed i el Roops "reals", dels pares i la directora, la Gurinder Chadha, amb el mateix Bruce Springsteen.

Comentari:
Interessant pel relat del conflicte racial, els apunts de thatcherisme, no sé si gaire acurats, el testimoni sofert de la família paquistaní a l'Anglaterra de finals dels 80, el contrast cultural, el missatge bonic que la música uneix. Però, en general, resulta bastant patètic qualsevol que es posi a recitar lletres de cançons, encara que siguin del Bruce Springsteen. També és veritat que el "Boss" mai ha estat un dels meus preferits. En moments puntuals, el toc emocional és precís, arriba; fins i tot, s'atreveixen amb algun gag, com la caricatura dels pares de l'Eliza, el personatge que fa la Nell Williams, o el diàleg amb l'agent d'immigració dels EUA. No obstant, el resultat de tot plegat és una carrinclonada. Personal.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Spectacular Now" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1714206/
Nota SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena sexual del Sutter Keely i l'Aimee Finecky, interpretats pel Miles Teller i la Shailene Woodley, respectivament.
Pitjor: El to estúpid de la redacció que escriu el protagonista, sobretot, al final.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima escrita pel Tim Tharp i publicada el 2008; en el text, però, quan el protagonista deixa marxar sola la noia, anuncia que no tornarà a veure-la mai més. El gruix del rodatge es va portar a terme en 25 dies. Recaptà uns 7 milions de dòlars sobre un pressupost aproximat de 2 milions y mig. El guió d'aquest film va aparèixer en The Black List, una llista de produccions desitjades no realitzades construïda a base d'una enquesta anual, en 2009.

Comentari:
El concepte en si és tot un clàssic, la mandra o, vés a saber si, la incapacitat d'un individu a l'hora d'encarar un canvi vital ineludible; amb excuses o no, desídia, autodestrucció, rebel·lia. Qui més qui menys, imagino, té un referent propi en aquest aspecte. Tant ell com elles, força bé. No obstant això, he de reconèixer que qui m'ha mantingut davant la pantalla ha estat l'angelical Shailene Woodley. I quin ensurt, l'atropellament! Trista.

Perdoneu per la meva ignorància!


divendres, 10 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Schneider vs. Bax" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3430416/
Nota SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'apunyalament del Henri Garcin, que fa del Gerard, un assetjador. Els passejos pels aiguamolls.
Pitjor: El desaprofitament de la confrontació final entre el Tom Dewispelaere i la Maria Kraakman, encarnant l'Schneider i la Francisca, respectivament.
Curiositat: La producció va rebre 650 mil euros de Nederlands Filmfonds, 200 mil de Vlaams Audiovisueel Fonds i 470 mil d'Eurimages, sobre un pressupost total aproximat de 3 milions d'euros. El rodatge es va portar a terme a Biddinghuizen, Tetjehorn i Lauwersoog, als Països Baixos, en dos mesos. A França va titular-se "La peau de Bax".

Comentari:
Amb anades i vingudes de personatges que només fan nosa provoca que l'enfrontament entre dos assassins a sou, un duel que prometia emoció, a priori, esdevingui feixuc. No hi ha grans estratègies, ni diàlegs enginyosos, ni panoràmiques espectaculars de western, ni humor. Només un paio que es disfressa i un altre que es droga i rep visites. Avorrida.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La Gomera" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7921248/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les classes de Silbo.
Pitjor: La seqüència del Gardens by the Bay a Singapur.
Curiositat: En anglès, "The Whistlers". El director, en Corneliu Porumboiu, va conèixer El Silbo a través d'un documental que va veure mentre feia vacances a França. Els actors van passar un any practicant dues vegades a la setmana El Silbo per Skype. En aquest títol, es reprèn el personatge del Cristi de la pel·lícula del 2009, "Politist, adjectiv", del mateix director. 

Comentari:
La Catrinel Marlon, que fa de la Gilda, està absolutament sensacional; com ella mateixa deia a Cannes, la seva cara i el seu cos van ajudar-la en això. I el llenguatge dels xiulets canari és molt interessant. Tot i que, més que per amagar informació, crec, s'utilitza (o utilitzava) per anunciar públicament; és a dir, res a veure amb el xifrat de missatges o els codis secrets. Després, la trama policial em sembla prou acceptable. Però, és que se'm fa difícil connectar lògicament unes coses amb les altres. Forçada.

Perdoneu per la meva ignorància!


dijous, 9 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Wackness" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1082886/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment de pànic del Luke Shapiro, interpretat pel Josh Peck, en veure que el doctor Jeffrey Squires, encarnat pel Ben Kingsley, s'endinsa al mar per suïcidar-se.  L'acudit: "Why Mozart could not find his teacher? Because he was Haydn".
Pitjor: No es consuma el suïcidi i queda un final dolç.
Curiositat: El director i guionista, en Jonathan Levine, declarà que la història té detalls autobiogràfics. El guió d'aquesta pel·lícula es va incloure en The Black List, una llista de produccions desitjades no realitzades construïda a base d'una enquesta anual, en 2007. L'Olivia Jo Thirlby, que fa de l'Stephanie, confessà que va haver de treballar en el seu físic per les escenes de platja i biquini.

Comentari:
L'encarava com un relat de típica relació amorosa (adolescent) d'estiu amb assessor convidat, només que amb la peculiaritat del consum (i distribució) indiscriminat de substàncies. I, més o menys, és el que m'he trobat. Desconec com era l'ambient del Nova York del 1994 (ni me'n recordo del de Barcelona), tampoc he pres mai drogues d'esbarjo. Però, el film sembla honest. I, malgrat que resulta difícil simpatitzar amb cap traficant, la vulnerabilitat emocional del nano desperta certa tendresa. No cal dir que, per edat i filosofia, estic més proper del personatge d'en Ben Kingsley, el doctor Squires. Penso que els actors són un encert, hi ha química (mai millor dit). Convincent.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Lobster" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3464902/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La coça que li fum el David a l'Elizabeth, interpretada per la Laoise Murphy, quan el John, el seu pare adoptiu encarnat en el Ben Whishaw, demana que besi el seu amic. L'escena en la que el David no pot amagar la tristor per la mort del seu germà.
Pitjor: La interpretació intencionadament inexpressiva, al més pur estil DeadPan. La destrossa que fan el Garry Mountaine i l'Olivia Colman de "Something's Gotten Hold of My Heart", del Roger Greenaway i el Roger Cook
Curiositat: El protagonista, el Colin Farrell, va engreixar-se 18 quilos per fer de David. Li va ser atorgat el guardó Prix du Jury en la 68a edició del Festival de Cannes. Sobre un pressupost estimat de 4 milions d'euros, en va recaptar uns 15 milions.

Comentari:
No entenc el perquè de la rigidesa en el ramat de solitaris o la seva condició de preses, víctimes. A part d'això, la denúnica o crítica a la homogeneïtat de la societat i a l'estigmatització de certs col·lectius em sembla enginyosa. Cert que les absurditats sense finalitat còmica em deixen bastant indiferent; exemple d'això és el final, la part més apagada. Però, l'humor poca-solta que destil·la en general compensa amb escreix. Sarcàstica.

Perdoneu per la meva ignorància!


dimecres, 8 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "CBGB" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1786751/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La música. L'estètica de còmic i l'atmosfera underground.
Pitjor: L'entrevista al Lou Reed.
Curiositat: Inspirada en l'antiga sala de concerts de Nova York establerta el 1973 i gestionada pel Hilly Kristal. El tendal del local lluïa les sigles "CBGB / OMFUG", és a dir, "Country, BlueGrass, Blues and Other Music For Uplifting Gormandizers". A l'inici dels títols de crèdit, es veu en vídeo en un requadre el discurs d'acceptació dels Talking Heads en la cerimònia d'incorporació al Rock and Roll Hall of Fame del 18 de març del 2002, en el que agraeixen al Hilly Kristal, present a l'escenari, el seu suport.

Comentari:
Si bé és veritat que en algun moment sembla que s'encalla, i vist des de la distància, doncs, ni és la meva ciutat ni la meva època ni el meu estil preferit d'expressió, la presentació en el seu tot es fa força amena. En aquest cas, tampoc m'importa massa la veracitat o la precisió dels fets i les situacions que ens ensenya (en tot cas, ja em miraré el documental "Burning Down the House: The Story of CBGB", del 2009, si en tinc ganes). De fet, al final dels crèdits es pot llegir la disculpa "And we know Iggy Pop never performed at CBGB... Just deal with it". Així que em quedo satisfet amb el tastet. Caricatura.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Way Back" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8544498/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El procés de buidar la nevera de cerveses mentre prepara la resposta al capellà. El canvi d'estratègia in extremis de l'entrenador per provocar que en Brandon Wilson, que fa d'el Brandon Durrett, se la jugui en la darrera possessió contra els Memorial. L'acomiadament del Jack Cunningham, interpretat pel Ben Affleck.
Pitjor: L'excusa que explica el protagonista relacionada amb el seu pare per justificar que s'allunyés del bàsquet.
Curiositat: En alguns mercats s'anomena "Finding the Way Back"; s'havia anunciat que es titularia "The Has-Been". El gruix del rodatge va tenir lloc als voltants del veïnat de San Pedro, a Los Angeles. Després del tancament dels cinemes arreu del món per causa de la pandèmia del COVID-19, es va posar a disposició a les plataformes digitals només 1 setmana després de la seva estrena. L'Affleck mencionà que la pel·lícula li va servir de teràpia davant les seves pròpies etapes d'alcoholisme i rehabilitació.

Comentari:
Destaca el contrast entre l'actitud del personatge principal en l'àmbit emocional i l'esportiu. En el primer, es un derrotat que s'aixopluga en l'alcohol; en el segon, un lluitador amb un talent innat que, evidentment, conserva malgrat la tragèdia personal. No em puc fer gaire el càrrec perquè ni tinc fills ni talent atlètic ni m'agrada l'alcohol. No obstant, la barreja entre èpica i drama queda ben quallada i, a més, sembla, els esdeveniments porten cap al que s'albira com el camí de la recuperació de l'individu, encara que el paio sigui un autèntic carallot. Agredolça.

Perdoneu per la meva ignorància!


dimarts, 7 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Daawinzu Geemu" (Del 3 de gener al 20 de març del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt11405390/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure; potser, una segona temporada.
Millor: El duel de la Liu Xuelan contra el clan dels Sansettoreebenzu.
Pitjor: El repte engrescador era sortir-se'n sense pelar ningú i no ho aconsegueixen. 
Curiositat: En anglès, "Darwin's Game". Basada en el manga homònim publicat des del 2012 del duo FLIPFLOPs, compost pel Shuu Miyama i la Yuki Takahata. Al final del darrer capítol, després dels crèdits, es veu com el Kaname Sudou rep la convocatòria per a un altre esdeveniment del joc. Dels onze episodis que la integren, el primer és doble.

Comentari:
Els personatges trontollen perquè el seu potencial no s'acaba de justificar quan fan front als desafiaments. En algun moment, sembla que el punt fort del grup serà l'enginy, però aquesta possibilitat es dilueix aviat. No obstant això, el format, per altra banda, gens original (tampoc, al 2012, quan s'inicià la sèrie en paper), és entretingut. Addictiva.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 5 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Portrait de la jeune fille en feu" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8613070/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La reacció de la Noémie Merlant, fent de la Marianne, quan l'altra li critica el primer retrat. L'escena al llit de les dues noies quan es confessen coses i s'expliquen el que recordaran dels dies que han passat juntes. L'orgasme de l'Héloïse, interpretada per l'Adèle Haenel, escoltant el "Presto" de "L'estate" de "Le quattro stagioni" de l'Antonio Lucio Vivaldi.
Pitjor: L'intercanvi d'enumeracions dels gestos de cadascuna de les mosses.
Curiositat: El gruix del rodatge es va portar a terme en 38 dies a Saint-Pierre-Quiberon i La Chapelle-Gauthier, dels departaments francesos de Morbihan i Seine-et-Marne, respectivament. L'Hélène Delmaire fou l'artista que proporcionà els esbossos i les pintures que es mostren; aquestes van ser exposades a la Galerie Joseph de París del 20 al 22 de setembre del 2019. La directora, la Céline Sciamma, i l'Adèle Haenel eren amants abans de rodar el film.

Comentari:
Tot i que se m'ha fet una mica llarga (oficialment, 120 minuts) he gaudit tant de moments un pèl pertorbadors, exemple és l'avortament amb el nadó jugant al costat de la dona intervinguda i la posterior immortalització en un quadre; com d'altres més tendres, com quan la Marianne es fa l'autoretrat al llibre per la seva estimada. I, sobretot, l'expressió de la Merlant; m'ha tingut captivat tota l'estona. Emocional.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Middle School: The Worst Years of My Life" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4981636/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: Si la torno a veure la trobaré pitjor.
Millor: El prec de la Georgia Khatchadorian, encarnada en l'Alexa Nisenson, demanant al seu germà que faci bondat. El professor Teller, interpretat per l'Adam Pally.
Pitjor: Les bretolades no són gaire viables. La recreació en el ball sota l'aigua de la Isabela Moner, fent de la Jeanne Galletta.
Curiositat: Basada en la novel·la del mateix títol escrita pel James Patterson i el Chris Tebbetts, il·lustrada per la Laura Park i publicada el 2011. Recaptació de més de 23 milions de dòlars sobre un pressupost de 8 i mig milions. L'autor del llibre en el que es basa la pel·lícula fa un cameo com a mànager del restaurant on la família sopa. Al principi dels títols de crèdit es veuen diferents dibuixos.

Comentari:
La veritat és que el missatge no és gaire adequat: "Rules Aren't For Anyone"; d'aquí, RAFE, el malnom del protagonista, el Rafael Khatchadorian, que interpreta el Griffin Gluck. Però no puc evitar pensar que marcar-se com a objectiu trencar totes les normes de l'escola té un punt d'engrescador. Després, hi ha aspectes que no encaixen, que són inversemblants, absurds o estúpids; per exemple, per què la noia utilitza VHS posant d'excusa la memòria d'enregistrament? Malgrat això, entre les animacions, algunes pallassades dels adults i el toc emocional del germà (no dic que sigui original mes sí, efectiu) he acabat de veure el film satisfet. Sensible.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Fisherman's Friends" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1648186/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: La interpretació de l'himne de la Cornualla, el "The Song of the Western Men", també conegut com "Trelawny", en lloc del "God Save the Queen".
Pitjor: L'actuació al banquet del casament.
Curiositat: Inspirada en la història verídica del grup de cantors de Port Isaac, al nord de la Cornualla d'Anglaterra, anomenat Fisherman's Friends que signà per Universal Records i assolí un èxit entre els 10 més venuts del moment. Tots els membres del grup fan cameos a la pel·lícula. Amb els títols de crèdit es veuen unes quantes instantànies del grup real en el que es basa la pel·lícula. Va anunciar-se una seqüela titulada "Fisherman's Friends 2: Bound For South Australia". El film està dedicat, com ho indica el rètol al principi dels crèdits, al cantant del grup Trevor Grills i al mànager de gira Paul McMullen els quals van morir en un accident mentre es preparava un concert al G Live de Guildford, a Surrey.

Comentari:
És, bastant, un clixé; ja se sap el què passarà encara que no coneguis la història original. Però, els personatges es fan simpàtics (a mi, m'ha encisat la naturalitat de la Tuppence Middleton, que encarna l'Alwyn). I té detalls interessants, com la llista de supersticions marineres que els pescadors improvisen per al Daniel Mays, que fa el paper del Danny. Fer un petó al primer peix que es captura? Això, imagino, deu ser una broma... Gratificant.

Perdoneu per la meva ignorància!


dissabte, 4 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Abstruse" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6271432/
Nota SUBJECTIVA: 20 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: La proposta del Tom Sizemore, que fa d'en Max London, al Kris Reilly, que encarna el Justin Stevens, quan li diu "em pots matar ben a poc a poc, em pots matar de talls amb fulls de paper, si vols".
Pitjor: La interpretació i el guió.
Curiositat: El títol de treball era "Into a Dark Mind". Aparentment, ha estat guardonada en molts festivals, entre els quals, el Barcelona International Film Festival en la seva edició del 2018 per la seva excel·lència en cinematografia.  

Comentari:
El tema que el pare de la cambrera assetjada fos criminal prometia, però no. Té moments dolents i moments indignes, frega la roïndat a cada segon. Mal escrita, mal actuada, mal dirigida, pobre de recursos tant materials com creatius i, a més, llarga (oficialment, 117 minuts). Penosa.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Bet" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7311770/
Nota SUBJECTIVA: 32 (sobre 100).
Revisió: He estat temptat d'abandonar-la a mitges.
Millor: La història del gat anomenat Isabel que explica la Natasha Little, fent el paper de la Isabel.
Pitjor: Les situacions ridícules en les que es veuen involucrats tots plegats i les pallassades del Douglas Hodge, interpretant l'Albert.
Curiositat: S'havia considerat de títol "Aftershocks". Als crèdits, apareix la inscripció "in memory of SEBASTIAN DANICIC".

Comentari:
Pels llocs, les reaccions dels personatges i tal com es desenvolupen els diàlegs sembla massa casolana, limitada. Tret de la juguesca, que tampoc és gaire enginyosa, no ofereix res d'interessant en cap sentit. A sobre, ens castiga amb situacions incòmodes, dolorosament ridícules. No és que els actors ho facin malament en si, és que el guió no dóna per més. Domèstica.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Standing Up, Falling Down" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6173484/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El rebuig que provoca el protagonista. La fermesa del fill del vell, l'Adam, encarnat en el Nate Corddry.
Pitjor: L'escaramussa sexual, encara que interrompuda, amb l'Eloise Mumford, fent de la Becky.
Curiositat: Durant el rodatge, algú va trucar la policia pensant-se que l'escena en la que veiem el cotxe del Marty, interpretat pel Billy Crystal, encastat a la botiga ICE CREAM - SLICES&ICES - PIZZA era un accident de debó. El curt del 2014 "I'm a Mitzvah", dirigit pel Benjamin Berman, va convèncer el Crystal de la idoneïtat del Ben Schwartz per al paper de l'Scott.

Comentari:
Retrata el (o la manca de) carisma innat, l'obstinació malgrat la grisor, una mica, el conformisme d'uns i d'altres, tot amb el pes específic d'un tòtem de l'escena tragicòmica com el Billy Crystal. Aquest dota d'entitat l'obra i il·lumina la pantalla quan apareix; no només en els trossos divertits sinó, també, quan transmet el desencís davant del fracàs emocional. Modesta però agradable de veure. Acurada.

Perdoneu per la meva ignorància!


divendres, 3 d’abril de 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gekijouban Majingaa Zetto / INFINITY" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6470762/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: L'esdevenir dels personatges, deu anys més tard d'on van quedar.
Pitjor: L'encaix de la Lisa com a filla de la parella Koji i Sayaka.
Curiositat: En anglès, "Mazinger Z: Infinity". Representa una seqüela de les sèries d'anime, "Majingaa Zetto" i "Gureeto Majingaa", basades en sengles sèries de manga desenvolupades per en Go Nagai des del 1972. Durant la lluita del robot, es veu un pla amb un grup de gent mirant-se-la a través d'una tauleta, d'empeus davant de la façana del naixement de la Sagrada Família de Barcelona.

Comentari:
Visualment, no plau; potser, perquè sembla heterogènia, amb modelat 3D obvi barrejat amb escenaris més elaborats però ninots barroers. Les lluites són un garbuix. Després, l'argument el trobo forçat, poca-solta, i la resolució poc original, gandula. No me l'empasso. De manera que només queda l'homenatge a uns dibuixos animats associats a la infància idealitzats, certament, doncs, aleshores, ja eren bastant castanyes ben mirat. Malgrat això, he de reconèixer que en veure la piscina obrir-se i les ales acoblar-se a l'esquena de la bèstia mecànica m'he emocionat. En fi, crec que podien haver-se esmerçat una mica més i hauria sortit quelcom més aprofitable. Fallida.

Perdoneu per la meva ignorància!