dissabte, 29 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Venom" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1270797/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'enfrontament final entre els dos paràsits. La seqüència dels crèdits on apareix en Woody Harrelson fent de Cletus Kasady. La cançó dels crèdits "Venom", interpretada per l'Eminem, escrita pel mateix Marshall Bruce Mathers III, el Luis Edgardo Resto i en Mario Resto.
Pitjor: El cameo ridícul de l'Stan Lee.
Curiositat: El personatge Venom es presentà en els números 299 i 300 de "The Amazing Spider-Man", on ja s'establiren les seves debilitats, el foc i les ones sòniques. Al còmic, el simbiont Venom s'adhereix, originalment, a Spider-Man, durant l'episodi de les "Secret Wars" del 1984. Només quan l'aràcnid es desfà de l'organisme, entra en contacte amb l'altre hoste, l'Eddie Brock. En els títols de crèdit apareix un clip del film del mateix any, "Spider-Man: Into the Spider-Verse".

Comentari:
Una altra adaptació de còmic amb el plantejament i ingredients habituals d'aquest tipus de producte. No esperava ni més ni menys, és el que tenen les factories... o les xurreries. Almenys, té algun pla espectacular; el salt de la moto en la persecució, per exemple. Per passar l'estona, prou decent. Previsible.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 24 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kakegurui" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7131720/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els diferents jocs als que s'aposta.
Pitjor: El personatge repel·lent i innecessari de la Runa Yomozuki, amb veu de la Mayu Udono. La veu de vella del personatge de la Kirari Momobami, oferta per la Miyuki Sawashiro (32 anys en el moment de la producció).
Curiositat: Consta de 12 episodis. Basada en la sèrie manga homònima, escrita pel Homura Kawamoto i il·lustrada pel Touru Naomura, iniciada el març del 2014. S'ha emès una adaptació en drama televisiu de dues temporades i estrenat un llargmetratge interpretat per actors el 2019. També s'ha emès al 2019 una segona temporada de l'anime titulada "Kakegurui ××".

Comentari:
No és la primera de les històries sobre juguesques extremes que veig; probablement, la més fluixa. Aquesta té la gràcia de que la protagonista és una noia voluptuosa que pateix orgasmes quan el risc és màxim, cosa més o menys còmica. El problema és que comença suggerint una progressió però no evoluciona. De fet, un dels duels que havien de ser més crítics, el de la ruleta russa (episodis 6 i 7), acaba decebent per la manca d'acció. La premissa és bastant estúpida però entreté. Passatemps.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 23 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Chernobyl" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7366338/
Nota SUBJECTIVA: 89 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La reconstrucció dels fets en la declaració al judici de'n Valery Legasov, interpretat pel Jared Harris. La darrera conversa entre aquest i el Stellan Skarsgård, fent de'n Boris Shcherbina.
Pitjor: La recreació en els caçadors de gossos. 
Curiositat: Es basa en gran part en la recol·lecció de testimonis locals de l'Svetlana Alexievich en el seu llibre "Voices from Chernobyl". Filmada a Vilnius, Kaunas i Ignalina, de Lithuania; i, Chernobyl i Kyiv, d'Ucraina. El partit comunista de Rússia anuncià que denunciaria per difamació el guionista, el director i els productors de la sèrie. La Lyudmila Ignatenko fou subjecte d'un documental suec del 2001 dirigit pel Gunnar Bergdahl titulat "Ljudmilas röst". Consta de cinc capítols.

Comentari:
No sé fins a quin punt el relat és verídic o fictici però aconsegueix esborronar i provocar una immensa tristesa a compte de les terribles conseqüències que la catàstrofe va tenir sobre la gent i el territori. Dit això, he de dir que comença intensa, captivadora, però perd força un cop la situació a la central nuclear sembla sota control. Per això, penso, li sobren dos capítols; segurament, el tercer i el quart. Quina por... Corprenedora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "What Men Want" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7634968/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les pallassades de la protagonista, la Taraji P. Henson, fent de l'Ali Davis.
Pitjor: El nen, l'Auston Jon Moore, que fa de'n Ben.
Curiositat: Basada en la pel·lícula del 2000, "What Women Want", dirigida per la Nancy Meyers.

Comentari:
Reconstrueix un esquema conegut amb unes quantes adaptacions, com el gènere del rol principal, la raça o l'àmbit de l'empresa per a la què treballa, amb un caràcter còmic més marcat i una pinzellada de reivindicació. Realment, trionfa un parell de cops en l'objectiu de provocar el riure (gràcies a l'actriu al capdavant de l'elenc). Que ja és molt. Però no ofereix valor afegit. Senzillament, fa el fet.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Die Tür" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1223934/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els moments de retrobament tant del pare com de la mare amb la seva filla. L'explicació de l'àngel custodi que fa el Mads Mikkelsen, fent de David Andernach, a la seva filla en la ficció, la Leoni, interpretada per la Valeria Eisenbart. El pacte entre pare i filla d'abandonar les classes de flauta a canvi d'una abraçada.
Pitjor: La barroeria a l'hora d'amagar el cadàver inicial.
Curiositat: Els diàlegs de'n Mads Mikkelsen van ser doblats a l'alemany per l'Ingo Hülsmann. Els exteriors es van rodar majoritàriament a Potsdam, Alemanya. Basada en la novel·la del 2001 titulada "Die Damalstür", escrita per l'Akif Pirinçci.

Comentari:
Es tracta d'una història intencionadament modesta d'expiació i redempció, amb aquest petit toc de fantasia del túnel temporal, que entra fàcil; bàsicament, perquè parteix d'una premissa senzilla prou potent i flueix gràcies a la part emocional fins a un desenllaç, potser, previsible però concloent i satisfactori. Alhora, serveix per exposar un dilema binari, el d'un enfrontament entre "ells" contra "nosaltres", segurament, massa primari i limitat. Correcta.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 22 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dark" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5753856/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La caracterització dels personatges i l'escenificació.
Pitjor: La dispersió, certa deriva. La intervenció a la ràdio de la Katharina Nielsen, interpretada per la Jördis Triebel.
Curiositat: Va filmar-se en Univisium 2.00:1 amb una resolució Ultra HD. És la primera sèrie original en alemany de Netflix. La majoria de les escenes de bosc es van enregistrar a la Fahrtechnikakademie Kallinchen, a prop de Berlin. Consta de 10 episodis.

Comentari:
El plantejament no és gaire original; però l'ambientació dels diferents estrats temporals i l'atmosfera global de la sèrie, juntament amb un elenc molt escaient, fan de l'obra una peça interessant. Feixuga pel ritme de la narrativa o, potser, per la progressió lenta del fil principal, si és que n'hi ha cap. Em deixa frustració. Decebedora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 15 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Say My Name" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7250378/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment a l'orgue de l'església de "The House of the Rising Sun".
Pitjor: Tal com el personatge de la Mary Page, encarnat en la Lisa Brenner, engalipa el Theo i en Victor, interpretats pel Dafydd Llyr-Thomas i l'Aled Pugh, respectivament, per deixar-la lliure.
Curiositat: Li va ser atorgat el guardó de millor pel·lícula gal·lesa en el Cardiff International Film Festival.

Comentari:
Una proposta amb flaire d'obra de teatre, perquè es passen el primer terç del metratge dins d'una habitació d'hotel. Malauradament, el que veiem i escoltem en aquest escenari tancat no és especialment brillant, més aviat, penós. Suposadament, és una comèdia però no m'ha fet gràcia, malgrat els intents de gag escampats pels diàlegs. Potser, el problema és l'empenta de la protagonista; bé, tenia 44 anys, aleshores... Si més no, acaba de manera positiva. Un pèl feble.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Plus One" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7645122/
Nota SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'encaix de la Maya Erskine en el paper de l'Alice; la mossa no és atractiva, cosa que dota de credibilitat la història. L'escena del "Straight people, overthinking it!" entre els protagonistes i la parella homosexual.
Pitjor: Massa previsible; segueix, al peu de la lletra, l'esquema estàndard de les comèdies romàntiques d'aquest estil.
Curiositat: Li va ser atorgat el Narrative Audience Award al Tribeca Film Festival.

Comentari:
Li manca el carisma d'uns rols principals una mica més potents. No obstant, flueix de manera prou versemblant alhora que ens estalvia les habituals escenes ridícules d'aquest tipus de proposta. L'Ed Begley Jr., que fa bé de'n Chuck, comença a tenir una edat... Austera però passable en el seu gènere.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 8 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Brad's Status" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5884230/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La darrera conversa entre pare i fill sobre l'èxit i el fracàs. El fill diu que només li hauria d'importar el que pensin al respecte els éssers estimats. I, quan el pare li pregunta què li sembla, el fill evita classificar-lo de fracassat responent que l'estima. 
Pitjor: Les sortides de to del Brad Sloan, interpretat pel Ben Stiller; encara que siguin part del paper.
Curiositat: El personatge de'n Brad Sloan que fa el Ben Stiller diu que té quaranta-set anys, mentre que l'actor en tenia cinquata-u. El director i guionista, el Mike White, fa d'en Nick Pascale en la pel·lícula, també, director.

Comentari:
Decebut perquè pensava que seria una comèdia i m'he trobat amb una palla mental d'un perdedor que no duu enlloc; i sé del què parlo. Si més no, el retrat està prou ben esbossat, les enveges, les inseguretats, la insatisfacció; però és que les figures planyívoles i rondinaires em fan molta mandra si no van acompanyades per una mica d'humor. Em grinyola una mica el tema de l'ONG. Insulsa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 1 de juny de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bohemian Rhapsody" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1727824/
Nota SUBJECTIVA: 45 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La recreació del clip del senzill "I Want To Break Free".
Pitjor: L'escena d'encendre i apagar els llums mentre es miren a través de la finestra de les seves respectives cases entre el Freddie Mercury, fet pel Rami Malek, i la Mary Austin, encarnada per la Lucy Boynton.
Curiositat: L'acadèmia americana va atorgar-li a en Rami Malek el guardó com a millor intèrpret en un paper protagonista per la seva participació en aquesta pel·lícula. En l'àlbum de la banda sonora s'inclouen 11 pistes inèdites en format sonor del grup Queen.

Comentari:
Tal com declarava el guionista, l'Anthony McCarten, es tractava de fer un film, no un documental. I, precisament, per això, perquè l'obra no és del tot fidel als esdeveniments reals, perd gran part de la gràcia. Més, tenint en compte que sobre el grup britànic del que parla la producció hi ha prou informació disponible. Crec que no encaixa ni el títol. En salvo, evidentment, les cançons i les caracteritzacions dels personatges i de l'estadi de Wembley, replicat segons l'aspecte que tenia en el concert del 13 de juliol del 1985, Live Aid. S'ha de reconèixer, també, l'esforç de l'actor principal en retratar el carismàtic vocalista. Innecessària.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Coco" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2380307/
Nota SUBJECTIVA: 82 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La reanimació de la Mamà Coco en escoltar la cançó "¡Recuérdame!".
Pitjor: Que la presó sigui un forat al terra, sense vigilància.
Curiositat: L'aspecte del Món dels Morts s'inspira en la ciutat mexicana de Guanajuato. Li van ser atorgats els Òscars a la millor cançó original per "¡Recuérdame!" i al millor film animat; entre d'altres guardons d'altres festivals. Al 2013, Disney sol·licità registrar la frase "Día de los Muertos", que havia de ser el títol de la pel·lícula. Davant la controvèrsia generada entre la comunitat hispana va decidir canviar el títol.

Comentari:
Bon argument reforçat per una bonica banda sonora i uns escenaris espectaculars. Se'm fa molt difícil trobar-li cap pega. Emotiva.

Perdoneu per la meva ignorància!