dimecres, 27 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Good Boys" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7343762/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La incursió a la seu de la fraternitat. El Jacob Tremblay, interpretant el Max, demanant si pot fer un petó a la noia abans de fer-ho.
Pitjor: Els xiscles del Keith L. Williams fent de Lucas.
Curiositat: Recaptació de 110 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 20. El productor, en Seth Rogen, va haver de disculpar-se perquè es van filtrar unes fotografies del rodatge que mostraven un doble del Keith L. Williams portant maquillatge negre per tapar la seva pell, més clara que la de l'actor titular.

Comentari:
Hi ha massa elements ridículs, suposadament infantils, però que, en realitat, són penosos i idiotes. El contrast de mostrar nens fent coses d'adults no acaba de funcionar, sobretot, perquè la compensació en ingenuïtat puntual és desequilibrada. Li sobren minuts. Incòmoda.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 25 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Passing Parade" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7285748/
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La naturalitat de la protagonista; excepte quan, tot aixecant-se del sofà, rellisca i cau (dubto si accidentalment).
Pitjor: El cant afectat a cappella del final.
Curiositat: Rodada en 16 dies a casa del director i guionista, en John Hindman, i a altres llocs propers de la ciutat de Glendale, al comtat de Los Angeles dels USA. Li va ser atorgat el guardó com a millor pel·lícula al Glendale International Film Festival; on, també, la Tessa Ferrer va rebre el premi com a millor actriu. Disponible a través d'emissió en línia. 

Comentari:
Un plantejament modest, sense complicacions, les vicissituds quotidianes d'una escriptora; però ben executat. Prou concisa i dinàmica per mantenir l'interès de l'espectador. Amb tot plegat, desprèn un aire a Woody Allen, només que sense l'humor. Fresca.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 24 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Batman & Bill" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6067832/
Nota SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).
Revisió: No el tornaré a veure.
Millor: La cara del Marc Tyler Nobleman en veure el nom d'en Bill Finger als crèdits de presentació de la pel·lícula del 2016, "Batman v Superman: Dawn of Justice", dirigida pel Zack Snyder. Els testimonis. L'anècdota del Charles Sinclair sobre l'ordre dels noms dels autors en el guió per als capítols de la sèrie "Batman" de l'abc, "The Clock King's Crazy Crimes" i "The Clock King Gets Crowned".
Pitjor: Les animacions dels dibuixos.
Curiositat: Basat en el llibre del 2012, "Bill the Boy Wonder: The Secret Co-creator of Batman", escrit pel Marc Tyler Nobleman. Distribuït per Hulu.

Comentari:
Des del punt de vista d'algú com jo, que no professa gaire estima pels superherois, el tema de qui va crear què en una de les franquícies del gènere resulta una mica irrellevant. És a dir, la informació que ofereix el documental me la bufa bastant. No obstant això, la història del Bill Finger, pel vessant humà, em sembla força interessant i la presentació, format, etc. de la investigació, adequada. Imagino, però, que gran part del mèrit és del llibre en el que es basa el documental. Amè.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Greasy Strangler" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4381236/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La poca-solta sòrdida.
Pitjor: L'excessiva redundància. La manca de naturalitat. El final confús.
Curiositat: Una primera versió del muntatge durava al voltant de 2 hores i 15 minuts. Per exemple, es va descartar una seqüència en la que els dos protagonistes corrien cap a càmera despullats, agafats de la mà; també es van escurçar altres escenes.

Comentari:
Resulta una incursió en territori de la comèdia negra absurda bastant curiosa. No obstant, li manca una mica d'agilitat, sovint s'encalla amb una reincidència contraproduent; com en la repetició interminable de frases, tipus "Hootie Tootie Disco Cutie!" o "Bullshit artist". En Michael St. Michaels, que fa de Big Ronnie, del que no es pot negar el carisma, no actua de manera gaire versemblant; cosa que, potser, forma part del despropòsit general. Malgrat tot, atrapa. Provocadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 23 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Putney Swope" (1969)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0064855/
Nota SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena dels acudits explicats al Pepi Hermine, que encarna el president dels USA. Alguns dels anuncis, com el de les dones saltant i ensenyant els pits. El final.
Pitjor: La veu doblada pel Robert Downey, Sr. del personatge principal, interpretat per l'Arnold Herbert Johnson.
Curiositat: En el 2016, el film va ser seleccionat per a la seva preservació al United States National Film Registry per la seva significació cultural, històrica i estètica.

Comentari:
Es ven com una sàtira contra la corrupció dins les corporacions, la supremacia blanca i la imatge de les races a les pel·lícules de Hollywood. Per això, per l'originalitat de certs passatges i per l'esperit experimental es podria apreciar. Però, és que està mal interpretada i mal muntada. Bones propostes, mal executades. Desagradable.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 20 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Survival Box" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7595276/
Nota SUBJECTIVA: 21 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Els plans de terra devastada.
Pitjor: Els vestits de protecció antiradiació. El ritme.
Curiositat: Al final dels títols de crèdit hi ha la dedicatòria, "This film is dedicated to my parents, Irene and Arthur Scoular, who taught me to never give up."

Comentari:
Tenim un grupet d'adolescents repel·lents de carisma nul atrapats a un búnquer a causa d'una crisi nuclear i cap al·licient tret d'un embaràs. Massa llarga i lenta per les minúcies que explica. Innecessària.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 19 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Solteras" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6736198/
Nota SUBJECTIVA: 41 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La cara de fàstic de l'Ana, interpretada per la Cassandra Ciangherotti, menjant Ankimo; i, en general, les seves ganyotes.
Pitjor: L'escena de la noia que arriba a una casa, es despulla pel passadís i obre la porta del menjador per trobar-se la família sopant.
Curiositat: El títol en anglès és "Ready to Mingle" o "Bachelorettes". Vagament, inspirada en una experiència vital de l'Ileana Rodriguez "Reclu".

Comentari:
L'aspecte més suggeridor, a priori, el curs per aconseguir marit i les ensenyances de l'experta, no es desenvolupa gaire; més aviat, es ventila amb uns quants tòpics. La resta, bastant correcta, però sense riscos ni gaire interès, al capdavall. Lleugera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 18 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Heavy Metal" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0082509/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El capítol titulat "Harry Canyon", inspirat en la sèrie del 1975, "The Long Tomorrow", escrita pel Dan O'Bannon i il·lustrada pel Moebius.
Pitjor: "Soft Landing", l'estúpida seqüència d'obertura.
Curiositat: Inspirada en històries i dibuixos de la revista de còmic homònima. El conte "Neverwhere Land", que hauria connectat el fragment "Captain Sternn" amb el "B-17" va ser descartat per motius de durada. En Chris Achilléos va dissenyar la caràtula del film. Entre d'altres elements, Taarna la Taarakian va ser rotoscopiada utilitzant la Carole Desbiens de model. L'any 2000 va estrenar-se, directament en vídeo, la seqüela, "Heavy Metal 2000", dirigida pel Michael Coldewey i el Michel Lemire.

Comentari:
Diria que és el meu format preferit, el recull de relats. Algun tros animat, però, no sembla fi del tot. Pel que fa als arguments i el fil comú del Loc-Nar, m'esperava, potser, una mica més d'inspiració. Delectable.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 17 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Shéntàn Pú Soonglíng Zhii Lánruò Xiaanzoong" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7587984/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El combat dels miralls. El poble penjant dels vessants dels pics.
Pitjor: L'interminable enfrontament final. Els personatges modelats en 3D.
Curiositat: Internacionalment, anomenada "The Knight of Shadows: Between Yin and Yang". El director, en Yan Jia, signa amb el pseudònim Vash. Al principi dels títols de crèdit es veuen imatges de diferents instants del rodatge.  

Comentari:
Amb l'edat que té, 65 anys, tampoc esperava un Jackie Chan gaire dinàmic. En aquest aspecte, potser per compensar, trobo un excés d'efectes visuals mediocres, tirant a dolents. Pel que fa a l'argument, ordinari dins d'un món de fantasia mística asiàtica. Amb tot, suficient per captar i mantenir l'atenció. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gureitofuru Deddo" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3181588/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El revés que li propina la Nami nena al seu company d'escola. La violació del vell Shiomi, interpretat pel Takashi Sasano.
Pitjor: L'incident del Yoichiro Kawakami, fent del tarat dels coloms, amb l'adolescent que li espanta els ocells.
Curiositat: Internacionalment, anomenada  "Greatful Dead". A partir de la programació d'aquesta pel·lícula al Raindance Film Festival començà la col·laboració entre el director, l'Eiji Uchida, i la productora/distribuïdora Third Window Films.  La banda sonora inclou el "Cant dels ocells".

Comentari:
Comença de manera prometedora però, a mida que es va concretant la trama, va perdent gràcia. Malgrat el gir darrer, que explica algunes coses, el personatge de la Kumi Takiuchi, que encarna la Nami, decep pel seu desequilibri patent, potser, una mica exagerat i radicalitzat sobtadament. Si estigués basat en un llibre, m'agradaria més el text, segur; no ho està (que jo sàpiga). Curiosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 16 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dora and the Lost City of Gold" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7547410/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El fragment animat durant l'al·lucinació a l'estil del personatge dibuixat original.
Pitjor: Les cançonetes i la imitació de música dance del pare de la Dora.
Curiositat: Basada en la sèrie animada estrenada el 2000 de Nickelodeon, "Dora the Explorer", creada pel Chris Gifford, la Valerie Walsh Valdes i l'Eric Weiner. Més de 115 milions de dòlars de recaptació, sobre un pressupost de 49 milions. Al final dels títols de crèdit apareix una animació del Trio Fiesta.

Comentari:
Originalitat, zero. Però, entenc que l'adaptació és correcta. Tampoc esperava gaire més d'un títol com aquest. M'ha entretingut prou. Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kagerou-za" (1981)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0082596/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que la Shinako, interpretada per la Michiyo Okusu, es renta els cabells a un santuari. També, els plans dins les banyeres de fusta. L'enderrocament del teatre.
Pitjor: El Katsuo Nakamura, fent del senyor Tamawaki, vestit de geisha. L'estridència de l'obra noh dels nens.
Curiositat: Coneguda amb el títol internacional, "Heat Shimmer Theater" o "Heat-Haze Theatre". Basada en una novel·la d'en Kyouka Izumi. Precedida per "Zigeunerweisen", del 1980, i seguida per "Yumeji", del 1991, constitueix la trilogia del director sobre el període Taishou.

Comentari:
Alguns plans interessants, però sense massa coherència estètica; i, en ocasions, visualment matussera. Llarga, feixuga, molt avorrida. Moments innecessaris de surrealisme; per exemple, el Yoshio Harada, encarnant el Wada, fent caure un carter d'esquena o pixant-se sobre el captaire. Soporífera.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 15 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Aurora" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8553606/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència de la sauna.
Pitjor: No explica, o no queda clar, la raó per la que el noi mereix tant l'asil.
Curiositat: Primer llargmetratge de la Miia Tervo. Filmat a Rovaniemi. Inspirada llunyanament en fets reals a partir d'una anècdota d'un familiar de la directora. La casa de la protagonista a la pel·lícula és ubicada a Muurola, el poble on la directora va créixer.

Comentari:
La veritat és que les peripècies d'una pocavergonya, eixelebrada, alcohòlica d'estrat humil com l'Aurora, interpretada per la Mimosa Willamo, no em desperten cap interès ni, el personatge, gaire simpatia. Però, aspectes com la bondat amb el refugiat de la doctora Tiina, encarnada en la Ria Kataja, o el punt divertit de la Miitta Sorvali, en el paper de la Liisa, i, sobretot, el càsting d'aspirants a cònjuge, fan l'obra atractiva. Consistent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 12 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Toy Story 4" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1979376/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'altruisme del Woody en cedir la seva capsa de veu a la Gabby Gabby. El fet que la creació de la nena Bonnie prengui l'estatus de joguina. El ninot Duke Caboom.
Pitjor: Les pinzellades de dramatisme infantil.
Curiositat: Recaptació de mil milions de dòlars sobre un pressupost de dos-cents. Al final dels títols de crèdit, en l'animació del logo de PIXAR ANIMATION STUDIOS, el Duke Caboom substitueix el llum flexo i apareix el nino Combat Carl d'uniforme blanc per xocar-li la mà.

Comentari:
Tècnicament, deliciosa. També conté alguns gags divertits i personatges simpàtics. Però, calia? Si tenim en compte que ha estat el lliurament més profitós de la franquícia, òbviament, la resposta és afirmativa per als productors. El modelatge em resulta fascinador; l'argument, pff... passable. Afegitó.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 11 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Hyakuen no Koi" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4080598/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'instant del debut d'un amateur al límit de l'edat permesa. La decepció reflexada als rostres dels coneguts de la protagonista.
Pitjor: A la sortida del pavelló, després de la lluita, el moment de ploricó final.
Curiositat: El rodatge va durar dues setmanes. L'estratègia de l'actriu, la Sakura Andou, per interpretar l'Ichiko Saito d'abans i de després d'estar en forma va ser, primer, guanyar múscul, aleshores, posar-hi greix a sobre i, finalment, durant els darrers 10 dies, eliminar el greix i quedar-se amb el múscul per afrontar l'escena del combat final.

Comentari:
S'agraeix l'esforç interpretatiu, doncs, en gran part del film, la sensació que els personatges són disminuïts mentals és absoluta. No obstant, no passa de ser una altra història sobre el poder rehabilitador-cohesionador de l'esport i, més concretament, de la boxa, gràcies al factor de la motivació d'assolir objectius a curt i llarg termini. Suficient.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 10 de novembre de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Yesterday" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8079248/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La competició de compondre cançons contra l'Ed Sheeran. El John Lennon vell.
Pitjor: La trama sentimental.
Curiositat: El rol de l'Ed Sheeran s'havia escrit, originalment, pensant en el Chris Martin, líder dels Coldplay. El Robert Carlyle fa d'en John Lennon al film. Pressupost, 26; recaptació, 150 milions de dòlars.

Comentari:
Certament, m'esperava ben poc; i, tot i així, m'ha decebut. Trobo a faltar una mica més d'especulació sobre la realitat paral·lela i, potser, experimentar modernitzant les versions de les cançons, per exemple. El que està clar és que la història amorosa entre la parella protagonista no funciona. Per altra banda, em sembla perfecte la solució altruista final. Oblidable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "LOVE DEATH + ROBOTS" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt9561862/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: Potser, torno a veure algun capítol.
Millor: "The witness", "Beyond the Aquila Rift", "Lucky 13", animació i història. "Good Hunting", animació.
Pitjor: "Fish Night", "Ice Age", història.
Curiositat: Consta de 18 curtmetratges. La sèrie és l'evolució d'un projecte que els productors David Fincher i Tim Miller tenien per fer una revisió del film dirigit pel Gerald Potterton del 1981, "Heavy Metal". Els episodis eren mostrats amb ordre diferent segons l'usuari connectat a la plataforma d'emissió Netflix, aleatòriament, segons quatre patrons. S'espera una segona temporada per al 2020. L'origen dels capítols "Beyond the Aquila Rift" i "Zima Blue" és un llibre del 2006 titulat "Zima Blue and Other Stories" d'en Alasdair Reynolds.

Comentari:
En la majoria dels casos la part artística és magnífica; només per això ja paga la pena. Pel que fa als arguments, cap d'extraordinari; fins i tot, algun sembla massa simple, de farciment. Malgrat això, la varietat ajuda i la col·lecció em sembla molt digna. M'ho he passat molt bé. Encisadora.

Perdoneu per la meva ignorància!