diumenge, 29 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Eloïse" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1221188/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena de la piscina que, a més, diuen les actrius, la Diana Gómez i l'Ariadna Cabrol, que va ser la més difícil pel fred que van passar.
- La fotografia de l'autobús a trenc d'alba.

PITJOR:
- La interpretació encarcarada de moltes escenes i els diàlegs.
- La discusió entre l'Eloïse i la mare de l'Àsia, aquesta encarnada en la Laura Conejero.

NOTES:
1. Segons diu als títols de crèdit, fou rodada a Barcelona, Badalona, Tiana, Terrassa i Sant Cugat del Vallès.
2. La pel·lícula es va vendre a 23 països; el títol nord-americà és "Eloïse's Lover", la traducció del rus, "Diari d'una lesbiana", al japonès, "Pell suau".
3. La guionista, la Cristina Moncunill, també interpreta la seva cançó "Curiosity".

COMENTARI: Quedar encisat per les adolescents i els seus jocs lèsbics ha estat molt fàcil, sobretot, perquè ambdues són precioses. Em pregunto si hauria estat el mateix amb noies sense atractiu (i m'ensumo que no). De manera que la història no importava gaire; de fet, em sembla més aviat fluixota (em grinyola bastant el paper de la mare). Sí que és cert que el factor d'iniciació, d'incertesa, de descoberta de l'Àsia afegeix un al·licient potent. Però el mèrit està en l'expressió dels cossos femenins. Ho sé, sóc un vell verd.

EN UN MOT: Física.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "And Now for Something Completely Different" (1971)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0066765/

DURADA: 88 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- Les animacions peculiars del Terry Gilliam.
- Alguns dels gags, el del "Nudge Nudge", el del "Camp Square-Bashing", el de l'"Upper Class Twit of the Year".

PITJOR:
- El riure forçat dels actors, com en l'escena "The Funniest Joke in the World".

NOTES:
1. Basada en esquetxos de les dues primeres temporades de la sèrie televisiva, "Monty Python's Flying Circus", creada el 1969 pel Graham Chapman, en John Cleese, l'Eric Idle, en Terry Jones, el Michael Palin i el Terry Gilliam.
2. La idea va proposar-la el Victor Lownes, cap de Playboy UK, el qual va aportar un 40% de les 80 mil lliures de pressupost de la pel·lícula, per donar a conèixer el grup còmic al públic nord-americà.
3. El títol és una frase manllevada que utilitzava per separar blocs el Christopher Trace en un programa de televisió per xicalla anomenat "Blue Peter".

COMENTARI: D'acord que es tracta de material reciclat (de fet, recreat amb menys mitjans que en l'original) però és que aquests paios són un referent incombustible en l'humor. I, malgrat no totes les peces resulten efectives de cara a la riallada, l'enginy en totes elles és indiscutible; des del detall més subtil, com la rèplica del Graham Chapman al comentari de la Carol Cleveland en "The Dirty Fork" al·ludint a la possibilitat d'haver-la deixat embarassada, a la poca-solta hilarant de les dones barallant-se en el fang de "The Battle of Pearl Harbor". Benvinguts sempre!

EN UN MOT: Refregida.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 28 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Upgrade" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6499752/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).

MILLOR:
- L'ambientació d'un futur proper.
- L'acció, el sang i fetge i la coreografia de les lluites.

PITJOR:
- El tema del hacker no m'encaixa; primer, perquè tal vulnerabilitat no resulta versemblant i, segon, perquè l'STEM se suposa que és qui orquestra tota l'operació.
- Els implants d'armes de foc als braços sembla qualsevol cosa menys funcional, un pegot.

NOTES:
1. Originalment, s'anomenava "STEM".
2. Rodada al llarg de 30 dies a Craigeburn i Melbourne, a l'estat de Victoria d'Austràlia.
3. S'està considerant desenvolupar una sèrie a partir de l'escenari que proposa la pel·lícula.
4. A partir d'un pressupost d'uns 3 milions de dòlars va recaptar gairebé 17 milions.

COMENTARI: Està bé que s'en riguin de l'Elon Reeve Musk a través del personatge de l'Eron Keen, interpretat pel Harrison Gilbertson, però l'argument trontolla. Hi ha molta gent discapacitada amb la que experimentar tecnologia reparadora al món, per què cal destrossar expressament la vida del Grey Trace, encarnat en el Logan Marshall-Green? No m'ha quedat clar. La producció, no obstant, fa força patxoca i el desenvolupament és bastant àgil. La cirereta, el tetraplègic repartint llenya. He xalat.

EN UN MOT: Forçada.

Perdoneu per la meva ignorància!



SÈRIE: "Kakushigoto" (Des del 2 d'abril fins al 18 de juny del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11299538/

DURADA: 284 minuts (Crèdits: 40 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- El dia a dia a l'estudi de manga G-PRO i el fet que els noms en japonès dels personatges fan referència a alguna característica dels mateixos; per exemple, el del protagonista, Kakushi Gotou, que suggereix "secret" i "feina de dibuixant", o el de l'assistent en cap, en Aogu Shiji, que al·ludeix a la seva tasca de suport.

PITJOR:
- Un argument mal girbat.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Kouji Kumeta des de desembre del 2015 fins el juliol del 2020.
2. El títol internacional és "Kakushigoto: My Dad's Secret Ambition".
3. Està composta per 12 episodis.

COMENTARI: Ni emociona, ni diverteix, ni fa gràcia, ni engresca, ni el dibuix és remarcable; no funciona, excepte per algun detall relacionat amb la indústria manga que podria arribar a considerar-se interessant. En realitat, no sé què m'esperava; bé, sí, confiava en la premissa, hom que hagi d'amagar la seva professió "indecent" als seus éssers estimats per vergonya. Però, després, m'he trobat amb quelcom no gaire cohesionat, una història entre l'estupidesa, amb detalls com que l'autor s'hagi de canviar de roba a la botiga d'una drag-queen, i la quotidianitat d'una relació pare-filla vulgar. A més, manquen fonaments, sembla un producte improvisat, no entenc per què l'avi és dolent i trobo a faltar una mínima referència a la mare en forma de flashback més enllà del parell de quadres. En fi, ho diu, fins i tot, la nena quan es mira les obres del seu pare, que avorreixen; tal qual. Si més no, m'ha fet pensar en una cançó de Gary Lewis & the Playboys titulada "Everybody Loves a Clown", de l'àlbum homònim del 1965; me l'ha recordat la sintonia del final, "Kimi wa Tennen Shoku", un dels temes del treball de l'Eiichi Ohtaki del 1981, "A Long Vacation". D'acord, no tinc ni puta idea de música.

EN UN MOT: Absurda.

Perdoneu per la meva ignorància!



dijous, 26 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Trick" (1999)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0162710/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- A l'apartament, amb la Lorri Bagley, que fa el paper de la Judy, fent de consellera topless.

PITJOR:
- Els preliminars patètics entre el Gabriel, a càrrec del Christian Campbell, i el Mark, encarnat en el John Paul Pitoc; aquest darrer mirant de trobar la postura per fer-li una fel·lació sota el piano al primer.

NOTES:
1. Originalment, es titulava "Gay Boy".
2. Va rodar-se en menys de 3 setmanes l'agost del 1998 i entre les localitzacions s'identifiquen, per exemple, la sortida del metro de la 7th Avenue i Christopher Street o el telèfon públic de la 7th Avenue South i la West 4th Street, les dues al barri de Manhattan de Nova York, als EUA.
3. A partir d'un pressupost de 450 mil dòlars va recaptar uns 2 milions.
4. El director, en Jim Fall, i el guionista, el Jason Schafer, ja treballaven en una seqüela en el 2012 i, recentment, es considera engegar una campanya de finançament col·lectiu per produir-la.

COMENTARI: Reconec que els elements de la història que m'han atret una mica són vulgars; per un costat, la gelosia de la Katherine, a qui dóna vida la Tori Spelling, i, per l'altre, la música, malgrat hagi hagut d'escoltar una peça terrible com "¿Cómo Te Gusta Mi Pinga?", que interpreta l'Steve Hayes. Però, m'ha fet il·lusió recordar "Dream Weaver" del Gary Wright a partir d'una versió que m'ha semblat que sonava de fons. Una altra cosa que m'ha fet gràcia és veure les torres bessones erectes; confesso que abans del 2001 no sabia ni que existien. En canvi, la trobada i la relació entre els nois m'ha deixat bastant indiferent. Per cert, comenta el guionista que el tipus de problemes domèstics per accedir a un llit que mostra el film els havia patit personalment en l'apartament que compartia.

EN UN MOT: Asèptica.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Indie Guys" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5460418/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 34 (sobre 100).

MILLOR:
- Les coreografies de lluita.

PITJOR:
- L'escena del client al restaurant Oinkers que fa rots i riu de manera sibilant.

NOTES:
1. Rodada a Madison, Wausau i Portage, a l'estat de Wisconsin, i a St. Paul, a l'estat de Minnesota, dels EUA.
2. El programa en el que entrevisten als protagonistes, "Director's Cut", s'emet en realitat en el Public Broadcasting Service (PBS) de Wisconsin.
3. Aproximadament, el pressupost fou de 5 mil dòlars.
4. Durant els títols de crèdit es mostra el clip musical de la cançó "Smiles and Sunshine", interpretada per l'Anna Freeman i la Moe Pull, finançat, com es diu en una intervenció posterior dels personatges principals, en Gordon Edwards i l'Ian Allen, encarnats en el Gregory Kuper i el Jarrod Crooks, respectivament, amb 10 mil dòlars de la venda dels llums.
5. Al final de tot, un dels amics del director tomba l'Ian Allen d'un cop de puny.

COMENTARI: El fet que pretenguin fer-ho patètic expressament resulta molt més insofrible. Ja de per si, la perspectiva d'empassar-me amateurs sense talent intentant fer cinema no m'atreia gaire però, a sobre, si el vehicle (simulat o no) per explicar la història és quelcom indecent, aleshores, ja podem plegar. Especialment, m'han molestat els moviments de zoom com per donar a entendre ajustaments d'emissió en directe. L'estil és el que els va funcionar al Ricky Gervais i a l'Stephen Merchant en el seu mockumentary del 2001 "The Office", que després va tenir versió americana. No obstant, deixant a banda la artificialitat dels actors, en aquest cas, no està justificat l'estil de testimoni filmat. Això només es pot consumir per amistat, pena i/o caritat.

EN UN MOT: Impresentable.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 24 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Contratiempo" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4857264/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 73 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escenificació de les diferents versions dels fets.
- La proposta de crim de sala tancada.

PITJOR:
- El poder ilimitat del pelacanyes de l'Adrián Doria, encarnat en el Mario Casas, no és versemblant ni el del seu advocat, interpretat pel Francesc Orella Pinell, el Félix Leiva.

NOTES:
1. Segons diu als títols de crèdit, rodada a Bizkaia, Barcelona i Girona.
2. L'Stefano Mordini va dirigir una revisió italiana titulada "Il testimone invisibile", el 2018; en Sujoy Ghosh, la hindú "Badla", el 2019; i el Venkat Ramji, una adaptació en telugu anomenada "Evaru", el mateix 2019.
3. El títol internacional és "The Invisible Guest".
4. Els referents pel director, l'Oriol Paulo, van ser "Muerte de un ciclista", del Juan Antonio Bardem, i "Laura", de l'Otto Preminger.
5. Va esdevenir un èxit comercial recaptant més de 6 vegades el seu pressupost, que fou d'uns 4 milions d'euros.

COMENTARI: M'agrada més el com que el què. És a dir, la premissa, l'atmosfera, l'estructura, el ritme, la intriga, la falsedat, tot això està força bé. Però les coartades i el muntatge per incriminar la víctima grinyolen bastant, i són aspectes importants. Després, que el Tomás Garrido, el paper a càrrec del José Coronado, estigui observant a l'altra banda del carrer i l'advocada l'assenyali obertament o que la dona li demani al paio insistentment el lloc on va enfonsar el cotxe em sembla un pegot; a partir d'aleshores s'intueix el gir final. Malgrat aquests detalls, he de reconèixer que m'ha atrapat des de bon començament i m'han pagut prou els plans de la ciutat de Barcelona i de la Vall de Núria. Per cert, no entenc el perquè de barregar Biarche amb Núria.

EN UN MOT: Agosarada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 23 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Earthquake Bird" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8178486/

DURADA: 106 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment del primer interrogatori quan li pregunten si sap parlar japonès a la detinguda.
- Els vessants de la Louisa Fly, el cuirassat davant el món, l'amistós amb la senyora Kato que fa l'Akiko Iwase, i el vulnerable amb el Teiji Matsuda, encarnat en el Naoki Kobayashi.
- La seqüència del sender al Fujimi no michi, amb la vista del Fuji-san i l'onsen mixt.

PITJOR:
- L'escena en la que les noies discuteixen a la porta de l'apartament de la Lucy.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima escrita per la Susanna Jones publicada el 2001.
2. La pel·lícula que tradueix la protagonista quan la ve a recollir la policia és "Black Rain", dirigida pel Sir Ridley Scott i estrenada l'any en el que està ambientada l'acció, 1989; el mateix fa de productor executiu d'aquest film.
3. La nacionalitat de les dues protagonistes, la Lucy Fly i la Lily Bridges, en el llibre és anglesa; en comptes de sueca i nord-americana com la de les actrius que les interpreten en la pantalla, l'Alicia Amanda Vikander i la Danielle Riley Keough.
4. Els diàlegs en japonès eren revisats després que l'actriu els assagés en anglès per tal d'adaptar el sentit de les frases amb la interpretació.
5. El director, en Wash Westmoreland, va viure al Japó a finals dels 80's.

COMENTARI: Les persones amb magnetisme a les que no els cal fer res considerat ni extraordinari per guanyar-se altra gent i van a la seva fan molta ràbia; i em refereixo al paio fotògraf. Bé, suposo que, en aquest cas, la planta fa molt. En fi, segurament, l'enderroc de la fortalesa que sembla la Lucy sigui una de les gràcies de la història. El que m'ha atrapat a mi, no obstant, ha estat certa versemblança que he volgut reconèixer en els tres personatges gaijin (estrangers); no només en el principal, la escrupolosament integrada traductora, sinó, també, en el rebuig perdedor, en Bob, encarnat en el Jack Huston, i, per descomptat, en la reina de la festa, la Lily, meravellada i meravellosa, gairebé, sense pretendre-ho, malgrat qualsevol circumstància adversa. No m'esperava gaudir-la, la veritat.

EN UN MOT: Fascinadora.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 22 de novembre de 2020

ÒPERA: "Otello de Giuseppe Verdi i Arrigo Boito - Herbert Von Karajan - Jon Vickers/Mirella Freni/Peter Glossop" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0249859/

DURADA: 140 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 79 (sobre 100).

MILLOR:
- El primer acte, sobretot, els fragments del "Dio, fulgor della bufera!" i el gloriós "Inaffia l'ugola!".
- En l'acte segon, la melodia del tros "Non ti crucciar!".
- L'humiliació de la Desdemona en el tercer acte, "A terra!".
- La manera còmica com sona la frase "Diceste questa sera le vostre preci?" del quart acte.

PITJOR:
- En alguns moments sembla que els cantants doblen les seves pròpies veus; l'enregistrament sonor es va portar a terme a la Philharmonie Berlin a càrrec de la Berliner Philharmoniker l'abril del 1973.

NOTES:
1. És una representació de l'òpera composta pel Giuseppe Verdi sobre un libretto de l'Arrigo Boito, que està basada en la tragèdia d'en William Shakespeare titulada "The Tragedy of Othello, the Moor of Venice" del 1603, alhora, inspirada en la història del Cinthio, "Un Capitano Moro"; la qual va debutar al Teatro alla Scala de Milà el 5 de febrer del 1887.
2. El film immortalitza la producció d'aquesta obra dirigida pel Herbert Von Karajan a principis dels 70's per al Salzburger Festspiele.
3. Forma part del domini públic i es pot descarregar des de la plana https://archive.org/details/verdiotl de forma gratuïta.
4. El director apareix en un pla a la cantina mentre es canta "Beva con me!".

COMENTARI: He de reconèixer que la meva concentració plena amb Otello dura 20 minuts; desprès, m'he d'arrossegar una mica d'una escena a l'altra. Sí, l'havia escoltat moltes vegades abans, però mai havia entès ben bé l'argument per culpa de l'idioma. És a dir, aquest ha estat el primer cop en veure-la i amb subtítols. I la veritat és que m'ha sobtat com de carallot pinten el persontage protagonista, a més de malalt indigne d'un càrrec de comandament; i submisa, la Desdemona. Una altre circumstància que he trobat un pèl desconcertadora és que hi ha ocasions en les que, amb el flux de la tonada, no queden clares les rèpliques. Això, potser, és culpa del muntatge. En general, no obstant, he fruït bastant del clàssic. Ho tornaré a fer, per descomptat.

EN UN MOT: Regal.

Perdoneu per la meva ignorància!



SÈRIE: "The Boys - Season 2" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1190634/episodes?season=2

DURADA: 494 minuts (Crèdits: 16 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'indici que el Ryan, que interpreta el Cameron Crovetti, pot humanitzar el Homelander, encarnat en l'Antony Starr.
- El Dan Darin-Zanco fent del Doppelganger que es converteix en la Madelyn Stillwell pel Homelander.

PITJOR:
- Els temes personals, com l'aparició dels pares del William "Billy" Butcher, el paper a càrrec del Karl Urban.
- L'autoparòdia ridícula.

NOTES:
1. Basada en la sèrie de còmic homònima desenvolupada entre l'octubre del 2006 i el novembre del 2012 pel Garth Ennis i el Darick Robertson.
2. El gruix del rodatge va portar-se a terme entre el 17 de juny i el 13 de novembre del 2019 a Toronto.
3. La temporada està composta per 8 capítols, que es van estrenar entre el 4 de setembre i el 9 d'octubre del 2020.
4. En el còmic, el personatge Stormfront és masculí.
5. L'escena de cap al final del Homelander cascant-se-la a dalt d'un edifici va ser rebutjada en la 1a temporada pels directius d'Amazon.
6. La 1a temporada va estrenar-se el 26 de juliol del 2019; el rodatge de la 3a està programat que tingui lloc entre l'1 de febrer i el 12 d'agost del 2021.

COMENTARI: Ha estat com veure l'enxaneta dels castellers pujar per una torre que trontolla cada cop més, la cosa avança però hi ha massa peces que no s'aguanten. La principal, el tema del nazisme de la Klara Risinger, altrament, l'Stormfront, a qui dóna vida l'Aya Rachel Cash. Què és això, un còmic dels 50's? Vés, home! Ah... De sobte, la superpoderosa és vulnerable als ganivents a l'ull. I els paios entrant i sortint de complexes fortificats com si res. Ha arribat al punt de saturació d'estupidesa. D'acord, és el gènere, que no em fa el pes. En fi, no puc puntuar-la pitjor perquè la producció és remarcable. El que no faré és perdre el temps amb la tercera temporada.

EN UN MOT: Grinyolant.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 21 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Behave Yourself!" (1951)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0043327/

DURADA: 79 minuts (Crèdits: 2 minuts, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El Bill caient per les escales per culpa de l'Archie.
- L'avarícia de la dona i la sogra amb el diner fals.

PITJOR:
- L'última escena en la que el William Calhoun Denny, interpretat pel Farley Granger, mossega el gos Archie, es carrega a l'espatlla la Shelley Winters, en el paper de la Kate, i se l'enduu al dormitori; amb el ridícul comentari de la sogra, a càrrec de la Margalo Gillmore.

NOTES:
1. El guió va escriure's en 4 dies i l'havia de protagonitzar el Cary Grant.
2. En els títols de crèdit, els noms de l'elenc es mostren sobre imatges dels mateixos i, al final, el rètol diu "Cast, in the order of their disappearance".
3. Pertany al domini públic i es pot descarregar des de https://archive.org/ de forma gratuïta.
4. Rodada entre el 19 de març i el 28 d'abril del 1951 a Los Angeles, Califòrnia; la llar de la parella és a Park La Brea Apartments, Miracle Mile, per exemple.
5. El cartell original del film el va pintar l'artista de pin-ups, Alberto Vargas.

COMENTARI: Imagino que el títol es refereix al gos; però és que la idea de fer un intercanvi mitjançant un ca resulta molt estúpida i el rotllo del matrimoni, la brega amb la vella i tot plegat, tediós. No m'ha acabat d'atrapar ni la història ni els actors ni l'animal, encara que reconec que el recurs dels anuncis classificats tenia el seu què. Massa crits, m'ha costat.

EN UN MOT: Estrident.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 20 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Estiu 1993" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5897636/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).

MILLOR:
- La seqüència de la fugida de nit, començant amb l'Anna, interpretada per la Paula Robles, dient que ella sí s'estima la seva germana, i acabant amb la Frida, encarnada en la Laia Artigas, dient que millor marxa de matí perquè a la nit és massa fosc.
- La por de la mare de la nena que juga amb la Frida quan aquesta cau i es fa una ferida.

PITJOR:
- Un excés de primers plans de la Frida.

NOTES:
1. Inspirada en les vivències de la directora, la Carla Simón i Pipó.
2. Es llegeix la dedicatòria "A la meva mama Neus".
3. Rodada en sis setmanes l'estiu del 2016 a les Preses, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Girona.
4. Tot i que als títols de crèdit diu "Cap animal va ser ferit ni danyat durant el rodatge d'aquesta pel·lícula", hi ha una escena en la que es veu un xai dessagnant-se.
5. Li va ser atorgat el premi a la Millor pel·lícula en llengua catalana en la 10a edició dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català.

COMENTARI: No les tenia totes de si podria aguantar les rebequeries d'una nena durant un estiu sencer; el principi m'ha costat una miqueta. Però tant les dues germanes/cosines com la mare/tieta, la Bruna Cusí que fa de la Marga, estan tremendes en els seus papers. Entranyable, un pèl nostàlgica (veiem una samarreta amb el gos Cobi, la mascota olímpica, per exemple), natural, propera. M'ha emocionat.

EN UN MOT: Colpidora.

Perdoneu per la meva ignorància!



dijous, 19 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "SuperLópez" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4110388/

DURADA: 107 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- El diàleg entre el Juan López i la Luisa Lanas robot, en boca del Jaime González Lidenbrock, interpretats pel Dani Rovira, l'Alexandra Jiménez i el Julián López, respectivament.
- El moment en el que la Maribel Verdú, que fa el paper de l'Ágata Müller, desendolla el tub d'aire a l'almirall Skorba, a càrrec del Ferrán Rañé, i li llegeix el pensament per descobrir l'orgull de pare pel que li ha fet.

PITJOR:
- L'escena del metro.
- Els efectes de caigudes i cops.

NOTES:
1. Basada en el personatge del ninotaire conegut amb el pseudònim de JAN, el Juan López Fernández.
2. Li va ser atorgat el guardó als millors efectes especials en la 33a edició dels Premios Goya.
3. Fou rodada a Barcelona, l'Ametlla del Vallès, Terrassa, Sabadell, l'Ametlla de Mar, Esponellà, Castellcir, Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat.
4. Al final dels títols de crèdit, es veu el Jefferson Noruega, encarnat en el Jason Tigreros, ficant-se dins un coet per fugir de Chitón.
5. L'última escena de la pel·lícula és una referència al malvat de la historieta "El señor de los chupetes", serialitzada entre 1980 i 1981 en els números 96è fins al 103è de la revista "Mortadelo Especial" de l'editorial Bruguera.

COMENTARI: Vaig consumir algunes de les històries del JAN, de petit, i les recordo amb goig no només pels arguments, que eren força divertits, sinó per l'estil dels dibuixos i de l'humor casolà poca-solta (com allò tant ximple de canviar-li el nom a les coses, C.F. Parchelona, en lloc de F.C. Barcelona, per exemple). Recordo, fins i tot, que m'agradava la Luisa, malgrat ser un dibuix de ficció; no sé per què però m'atreia la seva mala llet i imaginava una dona dolça i tendra darrere aquella façana rondinaire. En aquest aspecte, l'Alexandra Jiménez no m'ha decebut gens ni mica. En fi, deixant de banda l'estima que li professo a l'heroi, la pel·lícula aporta ben poc; a hores d'ara, hi ha productes que han explotat la paròdia del gènere i l'espectacle visual dels supercretins molt millor. Almenys, va funcionar en els cinemes; va tenir una recaptació de més de 12 milions d'euros sobre un pressupost d'aproximadament 7 milions. Eh, que consti que m'ho he passat bé veient-la.

EN UN MOT: Innecessària.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimecres, 18 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Nosotros, los Nobles" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2222394/

DURADA: 108 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- La remodelació de la casa vella.
- La història del "burro" de la Bárbara Noble, encarnada en la Karla Souza.
- La versió de "Blame it on the Boogie", interpretada pel Jaír Alcalá, "Será que no me Amas".

PITJOR:
- La farsa no sembla que tingui gaire fonament.

NOTES:
1. Inspirada en el melodrama "El Gran Calavera" escrit per l'Alfonso Torrado Estrada.
2. En els títols de crèdit veiem el rètol "Esta Película Existe Gracias a Sergio Chedraui Eguia Coproductor (1976-2012) Un hombre que en tan poco tiempo, nos cambió la vida a tantos..."; i, més tard, "In Memoriam Octavio Castro (1977-2012)".
3. Els títols de crèdit s'interrompen per mostrar el Peter (o Pedro Pintado) entre reixes, assetjat per dos presos. L'actor que interpretava el personatge, el Carlos Gascón, va declarar-se transgènere i, ara, es fa dir Karla Sofía Gascón.
4. En Guido Chiesa va dirigir-ne una revisió l'any 2015 titulada "Belli di papà" i, l'any següent, el Felipe Martínez Amador, una altra anomenada "Malcriado$".  
5. A partir d'un pressupost de 25 milions de pesos va recaptar gairebé 330 milions.
6. El gat va ser un requeriment de Whiskas a canvi del seu finançament.

COMENTARI: La idea de lliçó vital forçada està molt bé i això que diu el Gonzalo Vega, en el paper del pare, que és el torn dels fills mantenir-lo després que s'hagin estat aprofitant d'ell tota la vida. Però no m'acaba de convèncer ni l'estupidesa dels fills ni la ximpleria dels enganys. Tampoc em satisfà especialment veure els rics rebaixats. En fi, malgrat tot, m'ha entretingut.

EN UN MOT: Simplificada.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 17 de novembre de 2020

SÈRIE: "Eizouken ni wa Te o Dasu na!" (Des del 5 de gener fins el 22 de març del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10320398/

DURADA: 300 minuts (Crèdits: 36 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- El disseny de la ciutat i les rodalies on viuen les noies.
- L'esperit emprenedor.

PITJOR:
- El parlar monòton del personatge de la Sayaka Kanamori, a qui posa veu la Mutsumi Tamura.

NOTES:
1. El títol internacional és "Keep Your Hands Off Eizouken!".
2. Adaptació del manga homònim desenvolupat pel Sumito Ouwara des del juliol del 2016.
3. El Tsutomu Hanabusa va dirigir dues adaptacions més de l'obra original en imatge real; una sèrie de 6 capítols emesa entre el 5 d'abril i el 10 de maig del 2020 i una pel·lícula que es va estrenar el 25 de setembre del mateix any.
4. Està composta per 12 episodis.

COMENTARI: Em sap greu però el procés creatiu o, més aviat, el procés d'aprenentatge d'unes adolescents aspirants a animadores no em desperta gaire interès per se; sobretot, si el que produeixen no surt del clixé pur. Ara em ve a la memòria la història del curtmetratge d'anime "Daicon IV Twilight", realitzat de forma amateur pels que més tard fundarien l'estudi Gainax... Sigui com sigui, la deriva fantasiosa i la xerrameca m'ha carregat bastant. Així que només he trobat cert goig en les aventures més mundanes de les nenes, l'exploració de la ciutat o l'excursió al generador abandonat. Tampoc m'ha emocionat gens el conflicte postís amb l'escola i l'actitud del consell d'estudiants. De més a menys.

EN UN MOT: Meta-anime.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 16 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Spellbound" (1945)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0038109/

DURADA: 111 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- La visita a casa del doctor Alexander Brulov, interpretat pel Michael Chekhov; "les dones són les millors psicoanalistes fins que s'enamoren; aleshores, són les millors pacients".
- L'accident infantil del protagonista amb el seu germà.

PITJOR:
- El descens esquiant de la parella.
- La mà de fusta empunyant el revòlver.

NOTES:
1. És una adaptació de la novel·la titulada "The House of Dr. Edwardes" escrita pel John Palmer i el Hilary Aidan Saint George Saunders sota el pseudònim de Francis Beeding, publicada el 1927.
2. L'aparició de l'Alfred Hitchcock succeeix en el Empire State Hotel; sortint de l'ascensor, porta una funda de violí i fuma una cigarreta.
3. El director i en Salvador Dalí van treballar plegats durant més d'un mes en l'escena del somni, per a la que el pintor surrealista va produir més d'un centenar d'esbossos i cinc olis; l'artista fotogràfic Rex Wimpy, aleshores, la compongué donant com a resultat una seqüència d'uns 20 minuts. A petició del productor, en David O. Selznick, el fragment va ser substituït per un tros de 2 minuts rodat pel William Cameron Menzies.
4. El film és en blanc i negre excepte per un fotograma de color vermell en el tret a càmera del final.
5. L'Ingrid Bergman i el Gregory Peck, que estaven casats amb el Petter Aron Lindström i la Greta Kukkonen, respectivament, van tenir un afer durant el rodatge.
6. Li va ser atorgat l'Academy Award for Best Original Score en la 18a edició dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) al Miklós Rózsa per la banda sonora.

COMENTARI: No m'entra, això de l'amnèsia i les crisis del John Ballantyne. Que depengui tot de flaixos de memòria i de la interpretació d'un somni em sembla pobre, poc sòlid. Després, ens mostren uns efectes visuals bastant tristos, barroers, tifa. En fi, que albirava potencial però ha quedat en un mig nyap. Tot i això, i aquí està la grandesa, he quedat encisat pel carisma dels actors i l'aura del director. El meu goig ha estat més per veneració que per qualitat.

EN UN MOT: Inconsistent.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 15 de novembre de 2020

MUSICAL: "Hamilton: An American Musical" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8503618/

DURADA: 152 minuts (Crèdits: No).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 87 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de rebobinar del número "Satisfied" cantat per la Renée Elise Goldsberry en el paper de l'Angelica Schuyler; encara que la situació no sigui fidel a la realitat històrica.

PITJOR:
- Les pallassades del Jonathan Groff interpretant el rei George William Frederick i els capellans que va escopint mentre canta, sobretot en "You'll Be Back" (tot i que la cançó és genial).

NOTES:
1. L'estrena de l'obra fou el 20 de gener del 2015 a The Public Theater, de Nova York, EUA.
2. L'autor, el Lin-Manuel Miranda, inicià el projecte amb el nom "The Hamilton Mixtape" després de llegir la biografia de l'Alexander Hamilton escrita pel Ron Chernow, publicada en 2004.
3. Li van ser atorgats 11 guardons en la 70a edició dels Annual Tony Awards; entre els quals, el de millor musical.
4. També, li va ser atorgat el Pulitzer Prize for Drama.
5. Una versió "en desenvolupament" va ser representada en juliol del 2013 al Hallie Flanagan Davis Powerhouse Theater del Vassar College de Poughkeepsie.
6. A part d'haver-se muntat a Chicago i a Los Angeles i de girar pels EUA, la producció també ha estat en marxa al Victoria Palace Theatre de Londres des de desembre del 2017.
7. Entre d'altres materials associats a l'espectacle, el 12 d'abril del 2016, va publicar-se el llibre "Hamilton: The Revolution", del mateix autor del musical i el Jeremy McCarter, que explica el camí recorregut cap a l'èxit.

COMENTARI: He de reconèixer que ha estat bastant difícil de seguir tant pel desconeixement que tinc de la història nord-americana i els seus presidents com pel ritme de les lletres; és a dir, la meva oïda calamitosa no donava l'abast. No obstant això, l'espectacle m'ha atrapat des de bon començament, potser, pel concepte de lluita per la independència, convertint l'escepticisme inicial (pel rap) en oberta admiració. Un munt de tonades enganxifoses, destacaria "My Shot" i "The Room Where It Happens", i moments gloriosos com la "Cabinet Battle #1". He quedat impressionat.

EN UN MOT: Vibrant.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "The Brood" (1979)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0078908/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 1 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- La teràpia psicoplàsmica.
- L'atac a la professora de la llar d'infants, la Ruth Mayer, encarnada en la Susan Hogan.

PITJOR:
- Es noten els 10 anys de diferència d'edat entre l'Art Hindle, que fa d'en Frank Carveth, i la Samantha Eggar, que interpreta la seva dona en la ficció, la Nola Carveth.
- L'estat de la Nola en el retrobament final amb el Frank Carveth no lliga amb les aparicions anteriors.

NOTES:
1. L'escriptura del guió va estar influenciada pel divorci del propi director i guionista, en David Cronenberg.
2. Va rodar-se a finals del 1978 a Toronto i Mississauga, a la província d'Ontario, Canadà, amb un pressupost d'1 milió i mig de dòlars canadencs, recaptant uns 5 milions de dòlars.
3. La "cria" estava integrada per un grup de gimnastes infantils de Toronto.
4. Coincidint amb l'estrena de la pel·lícula, va publicar-se'n una novel·lització a càrrec del Richard Starks.

COMENTARI: M'encisa el caire experimental i de risc de la tècnica de pseudo-hipnosi que aplica el doctor Hal Raglan, el personatge que dóna vida l'Oliver Reed. Però, realment, l'argument és molt senzill i les bestioles no fan por (de fet, fan una mica de gràcia). A més, el pla final que suggereix que la Candice, en la pell de la Cindy Hinds, serà com la seva mare em sembla un nyap (significa que els monstres no tenen a veure amb el tractament del doctor). Tot i això, probablement per nostàlgia, m'ho he passat molt bé veient-la.

EN UN MOT: Àgil.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "Borat Subsequent Moviefilm: Delivery of Prodigious Bribe to American Regime for Make Benefit Once Glorious Nation of Kazakhstan" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt13143964/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fragments de "Melania", la paròdia de princesa Disney.
- La candor de la mainadera professional, la Jeanise Jones.
- El suggeriment d'haver esdevingut el pacient zero de la COVID-19.

PITJOR:
- Els esquetxos que impliquen molestar deliberadament o rebentar actes, com la reunió del Hillsborough Republican Women's Club o la 2020 Conservative Political Action Conference.

NOTES:
1. Abans de començar els títols de crèdit, es veu el missatge "Now vote or you will be execute".
2. Al final dels títols de crèdit, apareix la dedicatòria, "In dedication to Judith Dim Evans 1932-2020 -I feel obligated to be a good person and to bring good to the world. We owe the dead.-"
3. En el film es parla l'anglès, l'hebreu, el búlgar, el romanès, i els rètols són escrits en rus.
4. Es mostren diferents títols, "Borat Gift of Sexy Monkey to Vice Premier Mikhael Pence for Make Benefit Recently Diminished Nation of Kazakhstan", "Borat Gift of Daughter to Mikhael Pence for Make Benefit Diminished Nation of Kazakhstan" i, finalment, "Borat Delivery of Sexy Gift to Rudy Giuliani in Last-Ditch Attempt to Save Borat from Execution and Make Benefit Diminished Nation of Kazakhstan".
5. Representa la seqüela de la pel·lícula del 2006 dirigida pel Larry Charles, "Borat: Cultural Learnings of America for Make Benefit Glorious Nation of Kazakhstan".
6. La Maria Bakalova, que fa de la Tutar Sagdiyev, s'identificava com Irina Nowak, inicialment, i va ser triada entre 600 aspirants al paper.
7. Les escenes que figuren Kazakhstan van ser filmades a Romania.

COMENTARI: Hi ha elements que em semblen força divertits, com el llibre sobre la vagina caníbal, per poca-solta i inofensiu, o, fins i tot, la proposta de reduir el preu d'una mamoplàstia permetent públic pervertit en l'operació. D'altres, en canvi, com la visita a la sinagoga per provocar amb comentaris antisemites les feligreses, crec que són mesquins. És allò dels límits de l'humor; penso que es poden fer acudits de qualsevol cosa, només que hi ha certs temes que a mi no em fan gràcia (enhorabona per a qui li facin). El personatge, no es pot negar, és una obra d'art. En conjunt, però, he de dir que m'ha passat bé i he rigut bastant.

EN UN MOT: Berganta.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 14 de novembre de 2020

SÈRIE: "La casa de papel - T1-P1" (Des del 2 de maig fins el 27 de juny del 2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6468322/episodes?season=1

DURADA: 600 minuts (Crèdits: 20 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 55 (sobre 100).

MILLOR:
- La producció.
- La confusió de noms entre el de la seva dona i la seva amant en l'escena en la que estan intervenint l'espatlla de l'Enrique Arce, que fa de l'Arturo Román.
- La imitació que fa en Jaime Lorente encarnant el Daniel Ramos "Denver" del John Travolta.

PITJOR:
- Les casualitats massa convenients.
- La relació entre el professor i la negociadora de nom Raquel Murillo Fuentes, de qui es fa càrrec l'Itziar Ituño.
- El patetisme de l'Ángel Rubio, encarnat en el Fernando Soto.

NOTES:
1. Pren inspiració del modus operandi d'en William Francis Sutton Jr., un atracador nord-americà conegut simplement com Willie Sutton o amb els malnoms de "Willy the Actor" o "Slick Willie", que perpetrà més de 100 atracaments sense mai disparar cap bala.  
2. Originalment, emesa per la cadena de televisió Antena 3 en 9 episodis i, posteriorment, per la plataforma Netflix, en 13 lliuraments.
3. En total, la història consta de 31 capítols repartits en 2 temporades i 4 parts; la darrera, de moment, estrenada el 3 d'abril del 2020.
4. Internacionalment, es coneix amb el títol de "Money Heist".
5. Arran de l'èxit de la sèrie, la versió interpretada per l'Álvaro Morte i el Pedro Alonso, en els seus papers del Sergio Marquina i l'Andrés de Fonollosa, de la cançó popular italiana adoptada com himne antifeixista, "Bella ciao", va entrar en les llistes del Syndicat National de l'Édition Phonographique en maig del 2018.
6. El rodatge que figura a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre de España es va portar a terme a la seu central del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

COMENTARI: Li he donat una oportunitat a la primera part per l'anomenada i els premis (sobretot, l'International Emmy Award del 2018) però no seguiré veient més parts perquè em sembla una estafa estúpida. És a dir, el plantejament, el cop a la fàbrica de moneda, em suggeria un desenvolupament intel·ligent que m'engrescava força. El que m'he trobat, no obstant, és una colla de personatges odiosos (això sí que ho fan bé) dirigits per un pseudo-intel·lectual idiota i un seguit de circumstàncies bastant qüestionables; per exemple, un hipotètic túnel de sortida excavat amb anterioritat. A més, qualsevol guió que fa dir a algú "Què et penses que som a una pel·lícula del Tarantino?" i representa l'encanonament a tres o més bandes no es mereix cap respecte. Tècnicament, molt digna; el relat no me l'empasso. Resumint, m'ha fet perdre el temps i la paciència.

EN UN MOT: Presumptuosa.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 13 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Over the Moon" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7488208/

DURADA: 95 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 83 (sobre 100).

MILLOR:
- La Fei Fei, a qui dóna veu la Cathy Ang, construint el coet i sortint-se'n amb la rampa magnètica.

PITJOR:
- La gran recerca del "regal" no té gaire sentit, si el duia la nena al seu vehicle.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, veiem la dedicatòria "In Loving Memory of Audrey Wells", la guionista a qui el Pearl Studio va contractar a finals de setembre del 2017 per escriure una peça inspirada en el mite xinès de la deessa Chang'e i que morí el 4 d'octubre del 2018.
2. El director, en Glen Keane, trobà inspiració per representar Lunaria en la coberta de l'àlbum del 1973 de Pink Floyd, "The Dark Side of the Moon", i en la fantasia infantil dels quadres del Joan Miró.
3. El 22 d'octubre del 2020, un dia abans de l'estrena de la pel·lícula en la plataforma Netflix, va publicar-se el llibre escrit pel Leonard Maltin sobre l'elaboració del film titulat "Over the Moon: Illuminating the Journey".

COMENTARI: Deliciosa barreja, de realitat i llegenda, de comèdia i drama, de ciència i fantasia. Diria que la bondat i la simpatia dels personatges apuntalen una història no gaire treballada plena de qüestions un tant gratuïtes, com el fet que la nena s'erigeixi de salvadora sense pretendre-ho (amb quelcom que no sabia que tenia). El món selènic, a més, no llueix especialment i dóna lloc a situacions esperpèntiques, com el concert a l'estil k-pop de la Chang'e o la partida de ping-pong (i... aigua a la LLuna! Bé, d'acord; és un conte). Alguns dels dissenys, però, són espectaculars; sobretot, la figura divina resulta captivadora. Al final, la sensació ha estat de joia que és el que compta.

EN UN MOT: Entranyable.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimecres, 11 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Koko-di koko-da" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9355200/

DURADA: 89 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- Les dues experiències oníriques diferenciades del pare i de la mare, el Leif Edlund, interpretant el Tobias, i l'Ylva Gallon, que fa de l'Elin.
- L'amarament del cotxe al bassal del costat de la carretera després d'atropellar el gos.

PITJOR:
- La repetició i les transicions es fan molt pesades.
- El teatre d'ombres matusser com a recurs.

NOTES:
1. Durant el primer minut dels títols de crèdit, alhora que surten noms, es veu el dibuix de la capsa de música passant en horitzontal.
2. El film va evolucionar a partir d'un nucli argumental al llarg del rodatge, segons reconeix el director i guionista, en Johannes Nyholm.
3. El títol surt de la tornada de la cançó infantil, originalment, francesa, "Le coq est mort", la tonada de la qual es va repetint durant la pel·lícula.

COMENTARI: L'amenaça que representen els personatges encarnats pel Peter Belli, el Morad Baloo Khatchadorian i la Brandy Litmanen no és gaire versemblant, s'acosta a patètica. Diria més, l'actitud sòrdida del vell no lliga gaire amb l'escenari, una mena de malson provocat pel dol; resulta de mal gust, fins i tot. Així, en l'aspecte agressiu, d'enfrontament expeditiu entre caçadors i preses, no hi ha diversió ni espectacle com en films de terror convencionals; excepte per una escomesa molt graciosa que fa l'home forçut al Tobias. En canvi, extraure'ls de l'experiència traumàtica de la mort de la filla té el seu què. El que m'empipa és que tot plegat no porta enlloc. El ca acostant-se corrent sí que m'ha acollonit; tot un clàssic.

EN UN MOT: Emprenyadora.

Perdoneu per la meva ignorància!



dimarts, 10 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Mulan" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4566758/

DURADA: 115 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- En la lluita, hi ha morts.
- Alguns escenaris, com les muntanyes, la ciutat imperial, tant l'àrea construïda com la que es veu en construcció, o els interiors del palau.

PITJOR:
- Una allau tant poc convincent.
- El fènix, que és una autèntica porqueria.
- El sacrifici poca-solta de la traïdora Xianniang, encarnada en la Gong Li.
- El duel de pa sucat amb oli contra el Böri Khan, interpretat pel Jason Scott Lee.
- La xerrameca del final.

NOTES:
1. És una revisió de la pel·lícula homònima del 1998 dirigida pel Tony Bancroft i el Barry Cook, que alhora s'inspirava en el personatge llegendari que es presenta en la cançó tradicional "Mùlán cí" composta entre el 386 i el 535.
2. El rodatge es va portar a terme entre l'agost i el novembre del 2018 a Nova Zelanda i la Xina.
3. Condicionada per la pandèmia del COVID-19, s'estima una recaptació internacional d'uns 70 milions de dòlars, davant un pressupost de 200 milions; a part de l'estrena directa en plataformes de vídeo-per-petició com Disney+.
4. La producció es va veure esquitxada per múltiples polèmiques, com les provocades pel suport de la protagonista, la Yifei Liu, a la brutalitat de la policia de Hong Kong, l'eliminació del capità Li Shang de la història en resposta al moviment "Me too" o els agraïments que es donen en els títols de crèdit a entitats governamentals de la província de Xinjiang responsables de camps d'internament i d'adoctrinament.
5. Els primers 3 minuts dels títols de crèdit van acompanyats d'imatges en fons vermell que acaben amb el rostre del personatge principal mig tapat per una espasa.

COMENTARI: Algunes seqüències es salven per plasticitat i espectacularitat però, al final, la sensació global és de despropòsit; per detalls de la història i per nyaps com l'escena de la gallina del principi. És a dir, he vist pel·lícules de gènere amb piruetes molt millor executades i plans més originals. En realitat, la culpa és meva per donar-li una oportunitat. Ja no vaig voler saber res, en el seu moment, de "Mulan II", la seqüela del 2004 dirigida pel Darrell Rooney i la Lynne Southerland. I, certament, hauria d'haver ignorat aquesta també per no tacar el record de l'original.

EN UN MOT: Bunyol.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 9 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Kahlschlag" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6682828/

DURADA: 98 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).

MILLOR:
- La conversa telefònica fingida amb els peus a la banyera.
- La pensada de l'Eric de pescar el Martin, interpretats pel Bernhard Conrad i el Florian Bartholomäi, respectivament.

PITJOR:
- No s'explica com se'n surt l'Eric de l'assassinat del seu bessó, en Basti.

NOTES:
1. Va beneficiar-se del Kulturellen Filmförderung Mecklenburg-Vorpommern; a més d'aportacions econòmiques d'empreses regionals i de finançament col·lectiu, que va cobrir gairebé un quart del pressupost.
2. És el film de debut del director, el Max Gleschinski.
3. El títol internacional és "A Clear Felling".
4. Va rodar-se en el transcurs de 5 setmanes.

COMENTARI: No acabo d'entendre la rancúnia folla de l'Eric cap al seu antic amic, tenint en compte el llaç emocional obvi existent entre els dos (que desemboca, fins i tot, en un petó a mig enfrontament); perquè l'enveja i el retret semblen desproporcionats. No obstant això, la situació entre els germans i la Frenni, encarnada en la Maike Johanna Reuter, i el trauma que provoca la violació en la noia fonamenten suficientment una història, per altra banda, bastant simple i plana. Un del mèrits de la pel·lícula, diria, és el grapat de flashbacks, de vegades, intercalats graciosament amb el present, que vesteixen el relat a la perfecció. L'altre, potser, fer versemblant la relació dels enamorats i el drama posterior.

EN UN MOT: Passional.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 8 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "This World Won't Break" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9590954/

DURADA: 149 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 43 (sobre 100).

MILLOR:
- L'escena en la que la Roxanna Redfoot balla amb el hula hoop al ritme de la cançó "You're Gonna Miss Me", que interpreta el Greg Schroeder, en el paper del Wes Milligan.

PITJOR:
- La visita al conseller escolar.
- El cop d'ampolla al cap d'un paio al bar.
- El títol és un tros d'una frase, "This world won't break your heart no more".

NOTES:
1. Enregistrada a Dallas i a Italy, de Texas, als EUA, entre el setembre del 2017 i el juliol del 2018.
2. En els títols de crèdit llegim "Earnestine & Ben: Thank you for letting a boy always dream and create puppet shows in the back seat. Jess, Julian & Sonny: Thank you for living with Dr. Jekyll and Mr. Hyde for the past few years. In loving memory of Evan Hisey. And this is what I say."
3. La tomba del Blind Lemon Jefferson la va trobar per casualitat el director, en Josh David Jordan, després d'escriure l'escena.

COMENTARI: Senzillament, es fa eterna, avorrida, feixuga. És a dir, mostra alguna estampa interessant, com la de les cases monolítiques, i explica alguna curiositat aprofitable, com el sentit de la dita "don't take any wooden nickels", no obstant, el metratge és excessiu per escenificar el patetisme d'aquest individu, un fracassat sense carisma ni gaire talent com tants a tot arreu; com jo mateix. Pel que fa a la música, ho sento, m'ha embafat. No la recomano.

EN UN MOT: Basta.

Perdoneu per la meva ignorància!



dissabte, 7 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "O Apóstolo" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1331294/

DURADA: 85 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La caracterització del poble i les rodalies.

PITJOR:
- El somni del Ramón en la muntanya de monedes.

NOTES:
1. Al principi, es mostra la dedicatòria "En memoria de Paul Naschy".
2. Fou un fracàs comercial amb una recaptació que no arribà a 100 mil euros davant un pressupost de més de 5 milions d'euros.
3. El títol internacional és "The Apostle".
4. Va recórrer al finançament col·lectiu amb la participació de 560 productors.
5. El projecte va iniciar-se el 2008.
6. Iniciats els títols de crèdit, s'interrompen uns quants cops per veure unes seqüències del Ramón, a qui posa veu el Carlos Blanco, tornant a la presó.

COMENTARI: Roman la sensació que és un pèl irregular doncs, així com hi ha trossos exquisidament animats amb tot luxe de detalls en les maquetes, els casalots de l'aldea, els interiors, la biblioteca del frare, i en l'expressió dels titelles, hi ha d'altres, com la seqüència de la Pesta Negra, que resulten un tant galdosos. La part que m'ha fet més gràcia ha estat l'ambientació en el Camiño de Santiago i el vessant sinistre que conserven els llogarets recòndits. Ha estat una sorpresa agradable però es queda una mica... a mig camí. He, he...

EN UN MOT: Descuidada.

Perdoneu per la meva ignorància!



LLARGMETRATGE: "On the Rocks" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9606374/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 7 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- El Bill Murray en el paper del Felix Keane.
- La llàgrima de la Laura Keane, interpretada per la Rashida Jones, que cau al got de vermut.

PITJOR:
- El Marlon Wayans, encarnant el Dean, sembla una mica fora de context.

NOTES:
1. Inspirada en l'experiència d'una amiga de la directora i guionista, la Sofia Carmina Coppola.
2. En l'escena nocturna de l'Alfa Romeo, la policia els va fer plegar pel soroll del cotxe fora d'hores.
3. Les bessones Reimer, l'Alexandra Mary i l'Anna Chanel, fan de la filla petita, la Theo.
4. Rodada a Manhattan, Nova York, EUA, i a Puerto Vallarta, Jalisco, Mèxic.

COMENTARI: De factura polida i amb una parella protagonista molt consistent però amb una història massa trivial, burgesa i sense grapa que, a sobre, resulta en no res. De fet, tant la Sofia Coppola com la Rashida Jones deuen saber perfectament com és tenir de pare una figura prominent; el Francis Ford Coppola, per un costat, i en Quincy Delight Jones Jr., per l'altre. Per això, imagino, aquest vessant, el d'una relació entre un potentat amb la seva filla, queda tant ben cobert. No obstant, una mica de Nova York i uns quants apunts miscel·lanis que deixa anar el Felix Keane em semblen insuficients per provocar altra reacció que no sigui "Passa bé".

EN UN MOT: Ordinària.

Perdoneu per la meva ignorància!



divendres, 6 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "The Broken Hearts Gallery" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2140571/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).

MILLOR:
- La visita a la mare, encarnada per la Sheila McCarthy, que pateix la malaltia d'Alzheimer, i la menció a la mateixa en el parlament d'inauguració de la galeria.
- La confusió de cotxe quan la noia espera el seu Uber.

PITJOR:
- Les diferents escenes de vergonya aliena que protagonitza la Geraldine Viswanathan interpretant la Lucy Gulliver.

NOTES:
1. Està inspirada en circumstàncies personals de la directora i guionista, la Natalie Krinsky.
2. En els títols de crèdit la directora agraeix a "all the boys who broke my heart and the friends who put me back together. And finally, to Clayton Krueger who put up with me once and for all".
3. Rodada a Toronto, al Canadà, i a Nova York, als EUA.
4. El títol temporal era "The Museum of Broken Relationships".

COMENTARI: Imagino que es tracta d'una elecció premeditada per reivindicar la naturalitat de tot tipus de cossos i tal i qual però, em sap greu, la noia grassa (i lletja) no encaixa en el paper principal d'una comèdia romàntica. No lliga ni amb l'Utkarsh Ambudkar, que encarna el Max Vora, ni amb el Dacre Montgomery, que fa d'en Nick, ni crec que enamori l'espectador corrent; a mi m'ha fet angúnia. A part d'això, el tema de fer un museu físic de records íntims em sembla una ximpleria, encara que tingui certa originalitat. En positiu, destacaria l'amistat de les noies, que resulta prou simpàtica, i algunes de les bromes. No m'ha convençut.

EN UN MOT: Descartable.

Perdoneu per la meva ignorància!



SÈRIE: "Sharp Objects" (Des del 8 de juliol al 26 d'agost del 2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2649356/

DURADA: 427 minuts (Crèdits: 40 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).

MILLOR:
- Els fantasmes que veu la Camille en forma de flashbacks; menció especial per la Sophia Lillis, que encarna la Camille d'adolescent.
- La figura paternalista del Miguel Sandoval, que fa d'en Frank Curry, l'editor del St. Louis Chronicle.
- La confessió de l'Adora quan li diu a la Camille que mai l'ha estimat.

PITJOR:
- La manera que té la Camille de lliurar-se a l'Adora, suposadament per salvar la seva germanastra Amma, sense cap estratègia premeditada.
- El beure constant de tothom.

NOTES:
1. Basada en la novel·la homònima del 2006 escrita per la Gillian Schieber Flynn.
2. S'inclouen Barnesville, a Georgia, i Los Angeles, Redwood Valley, Santa Clarita, Lake County i Mendocino, a Califòrnia, entre les localitzacions del rodatge; el qual va durar uns 3 mesos, aproximadament.
3. No existeix consens entre els experts de la matèria sobre la Síndrome de Münchhausen per poder o MSbP (de l'anglès, Münchhausen Syndrome by proxy), el trastorn psicològic que pateix l'Adora Crellin, encarnada en la Patricia Clarkson.
4. Els títols dels episodis són paraules que la Camille Preaker, interpretada per l'Amy Adams, té tallades a la seva pell.
5. Està composta per 8 capítols.
6. Durant i al final dels títols de crèdit del darrer capítol es veuen les imatges de les maleses de l'Amma Crellin, a càrrec de l'Eliza Scanlen.

COMENTARI: La sensació amb la primera meitat de la història ha estat de desídia, de plom, de cul-de-sac, de gota a gota (o, millor dit, de glop a glop). Però he de reconèixer que, observant els trastorns i els traumes dels personatges, bastant ben dibuixats, per cert, m'he trobat qüestionant-me la capacitat pròpia d'intervenció davant qualsevol problema psicològic d'altri. Crec que seria incapaç d'oferir recolzament o ajuda (mèdica, en general), la qual cosa resulta força frustrant. La trama, com els conflictes afectius de les dones protagonistes, la culpabilitat, la gelosia, la impotència, lliga fluïdament. No obstant això, la impressió que em queda és que la millor part és als títols de crèdit del darrer capítol.

EN UN MOT: Atmosfèrica.

Perdoneu per la meva ignorància!



dilluns, 2 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Come September" (1961)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0054759/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: No).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'argument, el majordom convertint la finca en un hotel i l'accident de la Margaret Allison, encarnada en la Brenda De Banzie, que provoca la prolongació de l'estada a la casa dels joves.

PITJOR:
- Els protagonistes es fan repel·lents, tant el Rock Hudson com la Gina Lollobrigida, en els papers del Robert L. Talbot i la Lisa Helena Fellini.

NOTES:
1. Els guionistes, l'Stanley Shapiro i en Maurice Richlin, van començar a treballar en el guió a finals del 1959.
2. En Bobby Darin i la Sandra Dee es van conèixer al rodatge i van enamorar-se; es van casar l'1 de desembre del 1960.
3. La producció de "Come September" apareix en el film biogràfic sobre el Bobby Darin del 2004 titulat "Beyond the Sea", dirigit pel Kevin Spacey.
4. Abans de l'estrena, Dell Books va publicar una novel·lització de la pel·lícula encarregada al Marvin H. Albert.
5. "Kashmir Ki Kali", del 1964, dirigida pel Shakti Samanta, i "Mere Sanam", del 1965, dirigida per l'Amar Kumar, són revisions en hindi; "Anbe Vaa", del 1966, dirigida per l'Arcot Chengalvaraya Mudaliyar Thirulokachandar, ho és en tàmil.
6. Les localitzacions inclouen el Grattacielo Pirelli a Milà, Ostia Antica a Roma o el Lago di Albano a Lazio, Itàlia; va caldre gairebé 1 any de rodatge.
7. El Rock Hudson, com el seu personatge al film, va servir a la Marina durant la Segona Guerra Mundial.

COMENTARI: Gairebé, podria dir que el que més m'ha interessat són les imatges de la Itàlia del 60. El punt de l'enfrontament entre els joves i el vell (de fet, el galant només tenia 35 anys contra 24, el cantant) també es salva, juntament amb la transformació del seductor assedegat de sexe que s'ha de convertir en promotor de castedat per responsabilitat. Però, en general, resulta bastant carregosa, per l'anglès macarrònic dels italians, per la barreja de pudor i provocació que grinyola o per la poca simpatia que desperta la caçafortunes, bandarra i barruda. M'ha costat molt empassar-me-la.

EN UN MOT: Carrinclona.

Perdoneu per la meva ignorància!



diumenge, 1 de novembre de 2020

LLARGMETRATGE: "Love and Monsters" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2222042/

DURADA: 109 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La Mav1s, a qui dóna veu la Melanie Zanetti, mostrant la foto de la mare del nano a partir del seu nom i el lloc de residència.
- El mapa amb els comiats dels integrants de la colònia.
- Els ulls humits del Dylan O'Brien, en el paper del Joel Dawson, quan es paralitza de por.
- Els paisatges desolats.

PITJOR:
- El tema d'electrificar el cranc gegant.

NOTES:
1. Originalment, s'anomenava "Monster Problems".
2. Va rodar-se, principalment, a Gold Coast de Queensland, Austràlia, entre març i maig del 2019.
3. El gos titular es diu Hero i el seu doble, Dodge.
4. Per culpa de la pandèmia de la COVID-19, el film va haver d'estrenar-se directament a través del sistema de "Vídeo-a-petició" el 16 d'octubre del 2020.

COMENTARI: Està ben feta pel que fa als efectes i tota la pesca, amb 30 milions de dòlars de pressupost ja pot estar-ho, però la situació, dins de la fantasia plantejada, no sembla gaire coherent ni, de fet, plausible. Potser, el vell Clyde Dutton, encarnat en el Michael Rooker, i la Minnow, la nena setciències interpretada per l'Ariana Greenblatt, haurien estat més interessants de seguir. El que sí trobo força punyent i digne de menció és la circumstància de l'Aimee, el personatge a càrrec de la Jessica Henwick, que es troba al capdavant d'un geriàtric. En fi, la pel·lícula entreté que era el que pretenia.

EN UN MOT: Tova.

Perdoneu per la meva ignorància!



MIGMETRATGE: "Sex Madness" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0147467/

DURADA: 52 minuts (Crèdits: No).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- Resulta divertida la inclinació del metge a acusar d'entrada en Wendel Hope, el marit de la Millicent Hamilton, encarnats pel Mark Daniels i la Vivian McGill, respectivament.

PITJOR:
- La interpretació d'alguns dels actors.

NOTES:
1. També coneguda amb el títol de "Human Wreckage" o "They Must Be Told".
2. Existeixen indicis per pensar que, en realitat, el film és del 1934.
3. Forma part del domini públic per la qual cosa està disponible al https://archive.org.
4. Gràcies a la seva vocació educativa li van estar permesos temes prohibits pel Motion Picture Production Code del 1930, com el lesbianisme o el sexe prematrimonial.

COMENTARI: Me l'he de prendre, obviament, des del seu vessant educatiu i tenint en compte les limitacions de l'època de producció. De fet, il·lustra de manera planera un seguit de conceptes vàlids per afrontar qualsevol assumpte, com la necessitat de gestionar el problema amb responsabilitat, precaució i consciència o la importància de la informació. També, queden clars la transversalitat de la malaltia, tal com s'avança en el pròleg, "Young and old... rich and poor..... They Must Be Told!", i els riscos de la promiscuïtat i les relacions esporàdiques no contrastades. En fi, que si vull informació del tema aniré a la wiki però, com a curiositat, no està malament.

EN UN MOT: Divulgativa.

Perdoneu per la meva ignorància!