LLARGMETRATGE: "Nobody" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt7888964/

DURADA: 92 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- Com es defensa el Christopher Lloyd, el David Mansell, en l'atac que pateix a la llar d'avis.
- La música que acompanya algunes escenes.

PITJOR:
- La impunitat del Yulian Kuznetsov, encarnat en l'Aleksey Serebryakov, fins i tot, entre els membres de l'Obtshak.
- La resistència infinita del Hutch Mansell, a qui dóna vida el Bob Odenkirk, un paio de 58 anys; diu que va passar 2 anys entrenant-se pel paper.

NOTES:
1. Després d'1 minut de crèdits, surten el Christopher Lloyd i l'RZA, que fan del David i el Harry, respectivament, conduint una camioneta carregada d'armes.
2. Recaptà més de 38 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 16 milions.
3. El gruix del rodatge va durar 34 dies, entre setembre i octubre del 2019, a Los Angeles, EUA, i Winnipeg, Canadà.
4. Basada en un suggeriment del protagonista, en Bob Odenkirk, arran d'una violació de domicili que va patir.

COMENTARI: Per ser un agent (molt) especial, trobo que encaixa massa llenya i, aparentment, queda vulnerable en excès; no devia ser gaire bo en la seva feina d'auditor. La història és bastant clixé però l'acció, l'intercanvi de guitzes i de trets resulten suficient al·licient per mantenir la parròquia entretinguida. És el que és, tampoc cal donar-li més voltes.

EN UN MOT: Geriàtrica.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Maruhon: Uwasa no stripper" (1982)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0190114/

DURADA: 67 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La cançó d'inici, "Manatsu no Dekigoto", interpretada pel grup Miki Himalaya & MODOKEES (originalment, la cantant es deia Yaeko Kojima), composta el 1971 pel Kyohei Tsutsumi amb lletra del Jun Hashimoto.

PITJOR:
- El pudor imposat i la simulació patètica d'escenes sexuals que eliminen qualsevol encís.

NOTES:
1. El títol internacional és "Top Stripper"; també, es coneix com "Zoom Up: Genuine Look at a Stripper" i "Live Act: Top Stripper".
2. Forma part de la sèrie "Zuumuappu (Zoom Up)" de Nikkatsu, iniciada el 1979 per "Zuumuappu boukou genba", dirigida pel Kouyuu Ohara, i la seva seqüela del 1980, "Zuumuin boukou danchi", a càrrec del Naosuke Kurosawa.

COMENTARI: A mi em sembla que el personatge de la Yoshiko Takeiri, encarnada per l'Ayako Ota, és més atractiu que no pas el de la protagonista, la Gloria, a mans de la Kaori Okamoto (també prefereixo físicament la primera actriu a la segona). De fet, la cara de bleda que posa la Gloria durant el seu espectacle d'striptease destrempa bastant. En fi, gustos. Hauria de fer l'esforç de situar-me mentalment a principis dels 80's però no puc imaginar-me sentir cap excitació mirant aquesta pel·lícula. És a dir, el vessant eròtic, un fiasco; al contrari, s'acosta cap a la sordidesa. En canvi, la història del nano obsessionat per la bandarra i l'atmosfera de l'època podrien tenir certa gràcia. Per sort, és curta.

EN UN MOT: Fingida.

Perdoneu per la meva ignorància!

CURTMETRATGE: "If Anything Happens I Love You" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11768948/

DURADA: 13 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment en el que la mare mostra la samarreta de la nena al pare des del llit.

PITJOR:
- El pla de les sirenes de policia en negre.

NOTES:
1. Va rebre la distinció de Best Animated Short Film en la 93a edició dels guardons atorgats per l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
2. Els directors, el Will McCormack i el Michael Govier, van comptar amb la col·laboració de Everytown for Gun Safety, l'ONG que treballa pel control de les armes i la no violència.
3. La animació es va portar a terme des d'abril a desembre del 2019 per 28 animadores.

COMENTARI: No sembla que s'hagin esmerçat gaire, la veritat; obvi, auster, senzill, correcte... Polític? Suposo, però, que la idea era consolar víctimes col·laterals de massacres infantils. De manera que chapeau! Què voleu que us digui? A mi m'ha deixat bastant indiferent.

EN UN MOT: Fàcil.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Higurashi no Naku Koro ni Kai" (Des del 6 de juliol fins el 17 de desembre del 2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1068433/

DURADA: 581 minuts (Crèdits: 86 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).

MILLOR:
- El capítol final de l'episodi "Minagoroshi-hen", titulat "Shuumatsu".

PITJOR:
- Les criaturades; especialment molestes, les del personatge de la Rika Furude, a qui posa veu la Yukari Tamura, i les de la Yui Horie, fent de la Hanyuu.

NOTES:
1. Basada en els capítols de resposta "Minagoroshi-hen" i "Matsuribayashi-hen" de la sèrie d'aventures visuals creada pel cercle doujin 07th Expansion; inclou, també, el capítol "Saikai" i l'episodi original "Yakusamashi-hen", sol·licitat per l'autor de la franquícia, el Ryukishi07.
2. En setembre del 2007, després de fer-se públic l'assassinat d'un policia de Kyotanabe, en la prefectura de Kyoto, a cops de destral infligits per la seva filla de 16 anys, moltes emissores van cancel·lar tant aquesta sèrie com la titulada "School Days", dirigida pel Keitaro Motonaga, per la seva violència.
3. Del capítol 19è al 23è, al final de la seqüència de crèdits, es mostra un avançament del capítol següent presentat per la Rika Furude i la Hanyuu en format menut.
4. Al final del darrer capítol, el 24è, es veu la trobada d'una noia anomenada Frederica Bernkastel amb la Tanashi Miyoko, es a dir, la Miyo Takano de nena, i que anul·la l'accident dels seus pares.

COMENTARI: Bastant plom, tot plegat; voltes i voltes a una situació i uns personatges que cansen, tant en la seva versió malvada com en la virtuosa. Si més no, van resolent-se detalls i sembla que el missatge és de conciliació, positiu. El desenllaç, com la resta, resulta carregós. Segurament, no tinc prou paciència per assaborir el material. Què hi farem? L'he vist perquè em recorda la meva visita a Shirakawago.

EN UN MOT: Pesada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Happy Death Day 2U" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8155288/

DURADA: 100 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- La diligència, el ritme, l'estètica, l'espectacle.
- Els moments mare-filla entre la Missy Yager i la Jessica Rothe.

PITJOR:
- La seqüència de suïcidis innecessaris; en especial, el del llançament des de l'avió en biquini.
- L'escena de l'atac kamikaze a la central elèctrica per provocar una apagada i evitar el funcionament de l'andròmina, el Sisyphus.

NOTES:
1. Després de 2 minuts de crèdits al ritme de la versió de la Lizzo de la cançó del 1977 dels Bee Gees, "Stayin' Alive", es mostra un epíleg de 2 minuts més en el que els protagonistes són escortats per uns agents a un laboratori de DARPA on es troben l'aparell causant de les anomalies temporals i decideixen que experimentaran amb la Danielle Bouseman, el paper que interpreta la Rachel Matthews.
2. És la seqüela del film del 2017, "Happy Death Day", dirigida, també, pel Christopher Landon; el tercer lliurament, anomenat "Happy Death Day To Us", s'està desenvolupant.
3. Va recaptar més de 64 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 9 milions.
4. El 26 de febrer del 2019, Blumhouse Books va publicar una novel·lització de la història, escrita per l'Aaron Hartzler, titulada "Happy Death Day & Happy Death Day 2U".

COMENTARI: O com mutilar el duet de les flors de "Lakmé", l'òpera de Léo Delibes, sense gaires miraments. Al cap i a la fi, té un component de carnisseria. O sigui que ja lliga. La tònica general de la pel·lícula és barrejar això i allò per servir un discurs amb una coherència particular, no sempre satisfactòria. Però, la veritat és que, com la majoria d'arguments que impliquen manipulacions de la línia temporal, m'ha atrapat. Passa fàcil; ara, la tercera no sé si voldré veure-la.

EN UN MOT: Artificiosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

MIGMETRATGE: "Kokarasu" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6451666/

DURADA: 46 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- La sortida a l'exterior de l'Aki, el paper de la Yuuki Takada, amb el Fuyu a collibè.

PITJOR:
- Els rampells del Shuu, a qui posa veu el Mutsuki Iwanaka.

NOTES:
1. El títol internacional és "Cocolors", la unió entre la paraula japonesa per cor/emoció, kokoro, i l'anglesa colors.
2. S'engloba en el Gasoline Mask Project, en el que participen, a més del director d'aquesta peça, en Toshihisa Yokoshima, el Junpei Mizusaki i en Naoki Yoshibe.
3. Va caldre 1 any de pre-producció i 1 de producció per enllestir l'obra.
4. Durant el primer minut dels títols de crèdit, es mostra el dibuix que pinta el Fuyu, el personatge a càrrec de la Sawako Hata.

COMENTARI: Si bé els dissenys, els fons i l'animació, en general, resulten força suggeridors i plaents a la vista, l'argument no aporta res que no s'hagi retratat ja cinquanta mil vegades abans. He de reconèixer, però, que l'assumpte de l'escafandre sembla bastant pertinent en els temps de COVID-19 que vivim ara mateix. Qui sap si mai haurem d'arribar a l'extrem que ens planteja aquest relat? És una mica lent, gairebé m'adormo; no obstant, mirar-me'l ha estat un goig.

EN UN MOT: Desesperat.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Banking on Bitcoin" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5033790/

DURADA: 84 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).

MILLOR:
- Els apunts sobre els cypherpunks i sobre la xarxa TOR, The Onion Router.

PITJOR:
- Els minuts de palla inútil, com el tros dels nens de la classe de la Nancy Cannucciari (serà família del director, en Christopher Cannucciari?) o les escenes amb els jubilats, en Michael i la Margaret Fitzgerald.

NOTES:
1. Els títols de treball foren "The Battle for Bitcoin" i "The Bitcoin Takeover".
2. La llavor de l'interès del director per l'assumpte del diner digital es remunta a un viatge a Kenya en el 2008 on va viure com la gent utilitzava el crèdit dels seus telèfons per fer transaccions de tot tipus, atès que els bancs no operaven.
3. Enregistrat a Skeaneatles, Nova York, San Francisco i Los Angeles, amb un 90% de la filmació realitzada pel director en solitari.
4. El mateix director treballa en un nou documental anomenat "The Search for Satoshi" en el que intenta esbrinar la identitat del nom associat a la creació del bitcoin.

COMENTARI: El meu coneixement del tema és més aviat minso i creia que el treball hauria quedat una mica obsolet doncs, per a qualsevol qüestió relacionada amb la tecnologia, 5 anys compten com una eternitat. Però tracta aspectes que ajuden a fer-se una idea del fenomen i dels moviments que l'han condicionat. La filosofia i la ciència darrere del bitcoin em sedueixen, amb això ja em tenia captivat. A més, m'he assabentat d'històries d'iniciatives empresarials com la de la plataforma de comerç Silk Road, fundada pel Ross William Ulbricht el 2011, o de la murrieria pocavergonya del Benjamin Lawsky després de publicar la BitLicense per al New York State Department of Financial Services (NYSDFS). Ara, 1 bitcoin equival a 50 mil dòlars. Compro?

EN UN MOT: Fascinador.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Original Gangster" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9824114/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).

MILLOR:
- La banda sonora clàssica.
- El moment en el que la Maria, interpretada per la Isabele De Rosa (o Isabele Hernandez, tal com surt als títols de crèdit), li clava un tret al cap al seu marit.

PITJOR:
- Els rampells de l'Ian Reddington, que fa d'en Milo Novak.
- Les pallassades de l'Steve Guttenberg.

NOTES:
1. El títol de treball era "Big City Dreams".
2. L'Steve Guttenberg diu que va inspirar-se en el Gary Oldman per fer el seu paper de Jean-Baptiste Philippe.

COMENTARI: La premissa del marrec criat al carrer que es fa a si mateix perd tot interès quan el pinten babau perdut. A més, la idolatria d'aquest nen per l'home que el deixa orfe és una poca-soltada que frega la presa de pèl. Res d'original; barata, ximple, frívola i sense gràcia. Decepció majúscula.

EN UN MOT: Estúpida.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Hotshot" (1986)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0091219/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- He de dir... la presència del Pelé encara que la seva interpretació sigui dolenta.

PITJOR:
- Les imatges de futbol.

NOTES:
1. El títol de treball fou "Hang Tough".
2. El Rick King era el tercer director que els productors contractaven; inicialment, comptaven amb ell només per polir el guió.
3. Segons el director, la Penelope Ann Miller, que fa de la Mary, i el Jim Youngs, que s'encarrega del paper del Jimmy Kristidis, no s'avenien gaire.
4. L'equip de ficció es diu New York Rockers; en Pelé va jugar 64 partits en els New York Cosmos, entre el 1975 i el 1977.

COMENTARI: No crec que pugui deixar content ningú, ni tant sols (o, especialment) a aquells als que els agradi l'esport en el que es recolza la història; per altra banda, molt típica. De fet, la North American Soccer League (NASL) feia un parell d'anys que s'havia dissolt mentre que la Major League Soccer (MLS) encara trigaria uns quants en fundar-se. De manera que, segurament, l'interès pel futbol als EUA estava sota mínims en l'any de l'estrena, el 1987; no ho sé. Podria salvar les imatges del Brasil i l'atmosfera dels 80's per la música ridícula. Però la resta és molt trista. Si més no, m'ha fet recordar el gol de xilena del Rivaldo en el darrer minut del partit del 17 de juny del 2001 contra el València Club de Futbol en el Camp Nou.

EN UN MOT: Descafeïnat.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Promising Young Woman" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9620292/

DURADA: 113 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- Alguns instants musicals, com el de les notes de les cordes de "Toxic", la cançó popularitzada per la Britney Spears.
- La simpatia del pare de la protagonista, l'Stanley Thomas, interpretat pel Clancy Brown.

PITJOR:
- El patetisme del Chris Lowell, que encarna l'Alexander Monroe, l'endemà de l'assassinat.
- Una estratègia venjativa tant pobra.

NOTES:
1. La directora i guionista, l'Emerald Fennell, fa una aparició en un clip explicant com pintar-se els llavis per fer fel·lacions.
2. El gruix del rodatge va portar-se a terme en 23 dies, des del 26 de març del 2019, a Los Angeles, Califòrnia, EUA.
3. El títol és una referència al malnom del Brock Turner, un estudiant de l'Stanford University que fou condemnat per agressió sexual en 2016.

COMENTARI: El que fa la Cassie, el personatge que encarna la Carey Mulligan, no sembla que tingui ni solta ni volta en cap moment; ni les escapades nocturnes per alliçonar mascles en zel, ni la revenja tova que executa sobre l'amiga, la rectora, l'advocat. A més, la missió final amb l'estratègia kamikaze, els missatgets pòstums i la resta del desenllaç és un nyap. Diu que el Bo Burnham, que s'encarrega del Ryan Cooper, realment va menjar-se l'escopinada de la Carey Mulligan; això està bé. En acabat, no crec que sigui la millor manera de denunciar res.

EN UN MOT: Absurda.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Freaky" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10919380/

DURADA: 102 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- La interpretació del Vince Vaughn fent del Blissfield Butcher; l'escena del cotxe amb l'Uriah Shelton, que encarna el Booker Strode.
- Els tocs de comèdia.

PITJOR:
- La xerradeta de la Coral Kessler, de qui s'encarrega la Katie Finneran, a l'emprovador, amb la seva filla en el cos de l'assassí.
- Un epíleg tant pobre.

NOTES:
1. El logo d'Universal del principi surt de color vermell mentre que els 2 primers minuts dels títols de crèdit mostren una mena de collage d'imatges sinistres i quotidianes barrejades amb les de l'elenc.
2. Inspirada en la novel·la del 1972, "Freaky Friday", escrita per la Mary Rodgers.
3. El gruix del rodatge es va portar a terme en 35 dies, aleshores amb el títol de treball de "Freaky Friday the 13th", des del 21 d'octubre fins el 12 de desembre del 2019, a l'estat de Georgia dels EUA.
4. Recaptà gairebé 16 milions de dòlars a partir d'un pressupost de 6 milions.

COMENTARI: Per un costat, tenim el típic argument de carnisseria adolescent que podríem assimilar a milers de títols; òbviament, "Friday the 13th", del 1980, dirigida pel Sean S. Cunningham, o "Halloween", del 1978, dirigit pel mestre John Carpenter. Per l'altre, ofereix el component paranormal d'una maledicció que intercanvia ànimes de dos cossos, com en l'adaptació del 1976 de la mateixa novel·la de la Mary Rodgers, "Freaky Friday: The Movie", dirigida pel Gary Nelson, o la proposta més recent del 2002, "The Hot Chick", a càrrec del Tom Brady. És a dir, l'originalitat és minsa sinó nul·la. Tampoc destacaria pels detalls; per exemple, la daga asteca, més que en castellà, hauria d'estar gravada en nàhuatl. En fi, malgrat tot, he de reconèixer que m'ha divertit. Què més puc demanar, doncs?

EN UN MOT: Matisada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Mon Inconnue" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8265928/

DURADA: 118 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- El Sena glaçat en un París del futur.
- El resum inicial de 20 minuts de la història d'amor adolescent entre el Raphaël Ramisse i l'Olivia Marigny, els papers del François Civil i la Joséphine Japy, respectivament.

PITJOR:
- El torneig de ping-pong, l'assumpte de la biografia de la pianista, l'actitud del Raphaël.
- El patetisme de l'amor del Félix per la Morgane, interpretats pel Benjamin Lavernhe i la Juliette Dol, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Love at Second Sight".
2. El cognom del protagonista Raphaël Ramisse és un homenatge al director Harold Ramis.
3. Del pressupost de 7 milions d'euros, només va recuperar una mica més de la meitat.
4. Rodada en 9 setmanes, l'hivern del 2018 a llocs de París, com el Théâtre de l'Odéon, el Lycée Jacques Decour o la Place Saint-Sulpice, a la regió de la Camarga i a la ciutat de Praga.
5. El director i co-guionista, l'Hugo Gélin, va interrompre el desenvolupament d'aquest projecte per fer les seves dues pel·lícules anteriors, "Comme des frères", del 2012, i "Demain tout commence", del 2016.

COMENTARI: Comença força àgil i la relació de la parella es presenta versemblant. Llavors, es planteja la situació fantàstica i promet. Però, després d'una hora irregular d'història poca-solta (pretesa comèdia), he perdut l'interès per argument, pels actors, per inèrcia, per avorriment. Al final, se m'ha fet llargíssima; no ha estat gaire plaent.

EN UN MOT: Ranquejant.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Master of None - Temporada 2a" (12 de maig del 2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4635276/episodes?season=2

DURADA: 319 minuts (Crèdits: 22 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- La progressió de l'episodi vuitè, "Thanksgiving".
- El pla de la conversa en el carrer nevat de Nova York.

PITJOR:
- La interpretació dels pares de l'Aziz Ansari.
- Els tres minuts de la seqüència final del cinquè capítol, "The Dinner Party", mentre sona la cançó del 1982, "Say Hello, Wave Goodbye", del duo Soft Cell.
- La manca de so en el tros de la sorda del capítol sisè, "New York, I Love You".
- L'estupidesa del petó a través del vidre.

NOTES:
1. La integren 10 episodis.
2. Al principi del 2020, va començar la producció de la tercera temporada a Londres, però es va veure interrompuda per la pandèmia de la COVID-19; es va reprendre en gener del 2021.
3. Entre d'altres homenatges i referències, trobem el del primer episodi al film del 1948, "Ladri di biciclette", dirigit pel Vittorio De Sica, i la del segon a la pel·lícula del 1961, "La notte", dirigida pel Michelangelo Antonioni.
4. L'escena en el segon capítol, "Le Nozze", del cotxe encallat al carreró es basa en una circumstància real que els va succeir als mateixos actors mentre voltaven per Sicília.
5. Li va ser atorgat el guardó de Best Male Performance in a Television Series (Musical or Comedy) a l'Aziz Ansari, en la 75a edició dels Golden Globe Awards.

COMENTARI: Si ja la primera temporada no em va entusiasmar gaire, no sé per què he perdut el temps amb la segona. Bé, sí que ho sé; tothom em deia que la segona era millor, més poètica. Un rave! Que encara que rodis en blanc i negre o que t'allunyis de l'argument principal per fer un exercici de "creativitat narrativa" lligant històries, en el sisè, l'espectacle segueix sent feixuc, ordinari, incòmode, avorrit. Això sí, l'Alessandra Mastronardi, que encarna la Francesca, està tremenda. Heus aquí la raó per la que em resulta tant molest veure-la emparellada amb el Dev Shah, un borinot impertinent sense cap gràcia. N'he tingut prou, no em miraré la tercera.

EN UN MOT: Repel·lent.

Perdoneu per la meva ignorància!

CURTMETRATGE: "Alirón" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8194212/

DURADA: 6 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- El dilema "Es que Messi es Dios".

PITJOR:
- El "Cant del Barça" desafinat dels títols de crèdit.

NOTES:
1. L'audio de la retransmissió que s'escolta mentre els personatges comenten un suposat fora de joc correspon a la revisió del gol fantasma que va marcar el Lionel Messi en el minut 29 del partit de la jornada 13a de LaLiga Santander 2017/2018 disputat contra el València Club de Futbol a l'estadi de Mestalla el dia 26 de novembre del 2017; el FC Barcelona guanyà el seu 25è títol de lliga aquella temporada.

COMENTARI: Tant l'Adrián Expósito com l'Eudald Font, que fan del Fran i del Marc, respectivament, estan encertats a l'hora de transmetre la tensió i, fins i tot, el punt de comicitat de la situació. Segons el director i guonista, l'Adrià Llauró Martínez, la idea era normalitzar l'exploració sexual sense tabús ni prejudicis, cosa que em sembla molt bé. Com més opcions, més llibertat... O no? Com deia Plató, ningú no és lliure si esdevé esclau de les seves passions.

EN UN MOT: Liberal.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Grounds" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3110892/

DURADA: 78 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El suport moral del Mark, interpretat pel Darin Heames, l'encarregat de manteniment de l'institut.

PITJOR:
- El diàleg galdós de l'Allison Paige, que fa el paper de la Connie, dient frases com "You're a really good person, Calvin", quan fa hores que el coneix.

NOTES:
1. Cap el final dels títols de crèdit surt el rètol "In loving memory of Russell J. Osterman Kim Koski Dan Velez".
2. Rodada a Pasadena, Califòrnia, EUA.

COMENTARI: L'Ashley Hinshaw, que encarna la Julie, és força bufona però ja està; ni el plantejament és nou, ni els diàlegs són enginyosos, ni els personatges, carismàtics, ni res. El nivell el marcaria, per exemple, la perla que deixa anar el Calvin, encarnat en el Trevor Morgan, "women only care about the dinero. That's Spanish for money. Or dinner". No sembla que ni aquest borratxo ni l'altre idiota, el Jack, de qui s'encarrega el Michael Welch, puguin suscitar cap mena d'interès o d'empatia. Per sort només he perdut 1 hora i 1 quart.

EN UN MOT: Pueril.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Happy Death Day" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5308322/

DURADA: 96 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El misteri d'esbrinar el propi assassí a través de la prova i l'error; encara que hauria estat tant fàcil com treure-li la màscara una vegada.
- Les iteracions limitades per l'afebliment del cos de la noia.

PITJOR:
- El mòbil trivial i el recurs del verí; tot i que reconec que m'ha agradat força el gir final de la mort durant el son.  
- La seqüència de la Tree Gelbman essent esplèndida.

NOTES:
1. Durant el primer minut i mig de títols de crèdit, es mostren uns quants noms en el que semblen targetes de felicitació mentre sona la cançó del 2017 del grup Sir Sly, "High".
2. Originalment, va ser anunciada en 2007 amb el nom de "Half to Death".
3. Va recaptar més de 125 milions de dòlars, partint d'un pressupost de gairebé 5 milions.
4. En 2019, va estrenar-se'n la seqüela, "Happy Death Day 2U", dirigida pel mateix Christopher Landon, que va comptar, novament, amb la Jessica Rothe i l'Israel Broussard de protagonistes.
5. El rodatge va tenir lloc durant 5 setmanes cap el final del 2016 a les rodalies de la Loyola University de New Orleans, a Louisiana, i a Los Angeles, Califòrnia.
6. Blumhouse Books va publicar una novel·lització de les dues parts titulada "Happy Death Day & Happy Death Day 2U" escrita per l'Aaron Hartzler.

COMENTARI: Si ens posem primmirats, trobarem un munt de detalls que grinyolen una mica. Però, en conjunt, encaixa prou per passar una bona estona, tenint en compte el context i la barreja de suspens, sang i fetge, universitàries ximpletes i fantasia temporal. He de confessar que m'ha sorprès, bàsicament, perquè m'esperava molt poquet.

EN UN MOT: Fausta.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "A Morte e a Morte de Quincas Berro D'Água" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1068962/

DURADA: 101 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- El comiat festiu al bordell de la Manuela, la Marieta Severo, al ritme de "Papai Nicolau/Tá tonto, por que bebeu?", composta per la Dalva Damiana de Freitas i el Gerônimo Santana Duarte.

PITJOR:
- Els pets de la Tia Marisa, de qui s'encarrega la Walderez de Barros.

NOTES:
1. Abans dels títols de crèdit apareix el rètol "Dedicado a Zélia Gattai" i, durant el primer minut dels mateixos, es mostra una animació que figura el difunt al fons del mar.
2. Internacionalment, s'anomena "The Two Deaths of Quincas Wateryell".
3. Basada en la novel·la homònima del 1959 escrita pel Jorge Amado, que ja va adaptar-se a la televisió, en 1978, pel Walter Avancini i al cinema, en 1999, per l'Osama Fawzy amb el títol "Gannat al shayateen".

COMENTARI: Carregar el cadàver del Quincas, interpretat pel Paulo José, amunt i avall de la manera que ho fan els seus amics, d'entrada, ho consideraria bastant irrespectuós. Però sembla que a l'esperit de l'home, que fa de narrador, ja li està genuïnament bé. Així que endavant amb la festa! Jo espero i desitjo que després de la mort no hi hagi res, només buit. Per mi, com si llencen el cos meu a l'abocador. I, si queda algú a qui l'incumbeixi, ja s'ho farà... En fi, pel que fa a la pel·lícula, camaraderia xarona i recorregut conseqüent. L'escena de la gallina m'ha fet desconnectar i he badat una estona.

EN UN MOT: Bandarra.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Tokyo!" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0976060/

DURADA: 112 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).

MILLOR:
- Els carrers deserts de la ciutat en el relat del hikikomori enamorat, "Shaking Tokyo", i els botons tatuats de la (robot?) Yuu Aoi.

PITJOR:
- Les converses en l'idioma inventat de "Merde" entre el Denis Lavant i en Jean-François Balmer, que fan els papers del boig i el seu advocat, respectivament.

NOTES:
1. Antologia composta pels episodis "Interior Design", "Merde" i "Shaking Tokyo", dirigits pel Michel Gondry, en Leos Carax i el Bong Joon-ho, respectivament.
2. La primera història està basada en el còmic anomenat "Cecil and Jordan in New York", de la Gabrielle Bell, ex-companya del director.
3. Durant el rodatge de "Merde" pels carrers de la capital japonesa, la gent avisava constantment la policia.

COMENTARI: Les peces se m'han fet una mica llargues, més de mitja hora cadascuna. No obstant, les tres propostes tenen el seu què; l'autoestima de la primera, la provocació de la segona (la que menys m'ha agradat), la pertinència de la tercera (coincident amb el confinament mundial actual per la COVID-19). Tampoc és que m'hagi emocionat gaire amb el conjunt, però les col·leccions de contes són el meu format preferit.

EN UN MOT: Tolerable.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Love, Guaranteed" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11100856/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- Els perfils i els malnoms de les cites amb qui es troba el Nick Evans, interpretat pel Damon Wayans Jr.

PITJOR:
- El moment en el que la Rachael Leigh Cook, que fa de la Susan Whitaker, es posa a plorar en engegar el seu vehicle i que comenci a sonar la versió del 1987 de Tiffany de la cançó de Tommy James and the Shondells anomenada "I Think We're Alone Now".

NOTES:
1. La idea deriva del litigi real contra la Molson Coors Beverage Company, que anunciava que la seva cervesa s'elaborava utilitzant aigua pura de les Rocky Mountains.
2. Encara que figura Seattle, dels EUA, el rodatge va portar-se a terme en 22 dies a Vancouver, al Canadà, cap el final del 2019.
3. Incorporar la Heather Graham per a que s'encarregués del paper de la Tamara Taylor va ser una idea del director, en Mark Steven Johnson, doncs sabia que l'actriu era al mateix Vancouver filmant per a la sèrie desenvolupada pel Josh Boone i el Benjamin Cavell, "The Stand", durant les dates del rodatge.
4. El cotxe de l'advocada és un Volkswagen Karmann Ghia del 1972.
5. En la seqüència dels títols de crèdit, es mostren instantànies d'alguns personatges.

COMENTARI: Ara em ve a la memòria quan em van suspendre el compte d'eHarmony perquè vaig utilitzar la paraula "dosi" en el meu perfil. Entenc el control però s'ha de ser molt cretí per confondre "dosi de simpatia i bon humor" amb cap oferta relacionada amb drogues. A mi no m'han funcionat mai ni Match, ni Tinder, ni Plenty of Fish, ni OKCupid, ni històries per l'estil. Potser, per això he trobat suggeridor l'argument. El final ingènuament feliç no me l'empasso i, de fet, l'actitud del paio em sembla força enutjosa. Malgrat tot, correcte; no m'esperava res millor.

EN UN MOT: Càndida.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Boku no Kanojo wa Saibougu" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0929860/

DURADA: 121 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).

MILLOR:
- El retorn a la vila de la infantesa.
- Els efectes del terratrèmol.

PITJOR:
- L'histrionisme del Naoto Takenaka, que fa de professor d'universitat.

NOTES:
1. L'Akihiro Nakamura va fer-ne una adaptació a manga que va publicar-se el 17 d'octubre del 2008.
2. El títol internacional és "Cyborg She" o "Cyborg Girl".
3. Només va recaptar 840 milions de iens a partir d'un pressupost de mil milions.

COMENTARI: Imagino que passa com una mena d'homenatge a "The Terminator", el film del 1984 dirigit pel James Cameron. Diria, fins i tot, que s'acosta bastant a la història de "Doraemon", el manga creat el 1973 pel duo Fujiko F. Fujio. De manera que l'originalitat és nul·la. No obstant, m'ha convençut. No per l'assumpte de la disponibilitat dels viatges temporals per a un particular, el Jiro Kitamura, interpretat pel Keisuke Koide, ni per la capacitat d'aquest individu de construir un androide (en 2070, segurament, tindrem els mitjans però no la llibertat); sinó per la gràcia de la Haruka Ayase. Així de simple. I que està prou ben feta.

EN UN MOT: Onanista.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Palm Springs" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt9484998/

DURADA: 90 minuts (Crèdits: 6 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- La participació múltiple en el bucle dels tres personatges (o més; no queda clar).
- L'advertència sobre el dolor i l'UCI.
- La intriga de l'embolic de la Sarah Wilder amb l'Abe, el paper del Tyler Hoechlin.

PITJOR:
- La reticència del Nyles al pla de la Sarah Wilder, encarnada en la Cristin Milioti.
- L'intent de raonament científic.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme en 21 dies des d'abril del 2019, fonamentalment, a Palmdale i Santa Clarita, a l'estat de Califòrnia dels EUA.
2. Els títols de crèdit s'aturen durant uns segons per mostrar una trobada entre el Roy Schlieffen i el Nyles, interpretats pel J. K. Simmons i l'Andy Samberg, respectivament.
3. El director, en Max Barbakow, i el guionista, l'Andy Siara, van tenir la idea per a la pel·lícula mentre estudiaven a l'American Film Institute.

COMENTARI: Les històries d'alteracions temporals m'agraden i, si ofereixen tocs de comèdia, més. Però, aquesta no m'ha fet gaire gràcia en cap dels fronts, ni l'humorístic ni el fantàstic ni el romàntic. El plantejament és allò de sempre i el desenllaç, bastant matusser. Tot sense estalviar-nos discursets i xerrameca barata. D'acord, es tractava de passar l'estona; també, m'ho podria haver imaginat.

EN UN MOT: Reiterativa.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Dorohedoro" (Des del 12 de gener fins el 29 de març del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11147852/

DURADA: 287 minuts (Crèdits: 36 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 87 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estil underground i els escenaris.
- El to funest de la sintonia inicial, "Welcome to~u konton", de l'Ayaka Tachibana i el Makoto Miyazaki.

PITJOR:
- Les resurreccions.
- Els elements pretesament còmics, com el personatge de l'Ebisu, a qui posa veu la Miyu Tomita, o l'amanerat, en Chouta, de qui s'encarrega l'Anri Katsu, per exemple.

NOTES:
1. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Hayashida Kyuu entre el 2000 i el 2018.
2. S'ha produït, també, una sèrie de 6 OVA's titulats "Kamen Kakusa", "Tenpo For You", "Shitappa Seishun Graffiti", "Anata no Shiranai Gyoza no Kai", "Odoru Ma no Utage" i "Yokaze ni Fukarete Ooba Kinenbi".
3. La productora, la Kabushiki-gaisha Mappa, va haver d'emetre un comunicat de disculpa i de corregir uns plans del capítol 9è en els que apareixia un rètol amb contingut no apropiat.
4. En les seqüències de crèdits del final dels capítols 5è, 6è i 10è es recrea la visió en primera persona del joc del 1993, "Doom", creat pel John Carmack, el John Romero, l'Adrian Carmack, en Kevin Cloud i el Tom Hall, mentre sonen "D.D.D.D." i "SECONDs FLY" del col·lectiu (K)NoW_NAME.

COMENTARI: No sé ben bé com definir aquesta aberració barroca; grotesca, per descomptat, sanguinària, perversa, sàdica. Però la combinació de misteri, fantasia, acció i la quantitat de detalls estrambòtics que ofereix m'ha atrapat fàcilment. La llàstima és que els 12 capítols que la componen resulten insuficients per donar-li entitat; és a dir, la sensació és de producte inacabat (tot i que sempre queda el recurs de recórrer a la font original per resoldre dubtes, clar). Ha estat força grat tornar a ensopegar amb quelcom motivador.

EN UN MOT: Pertorbadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Caccia alla volpe" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0060200/

DURADA: 103 minuts (Crèdits: 2 minuts, al principi; 1 minut, al final).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).

MILLOR:
- L'auto-paròdia que es fa el Victor Mature encarnant el Tony Powell.
- L'escena de ventrilòquia de l'Akim Tamiroff amb la Maria Grazia Buccella, que fan de l'Okra i la seva germana, respectivament.

PITJOR:
- Les friccions inicials del fugitiu amb la mare, interpretada per la Lydia Brazzi, i la germana, la Britt Ekland.
- La trivialitat en el robatori de l'or i en la fugida de la camioneta, al final.

NOTES:
1. Es coneix, també, com "After the Fox"; en el guió, escrit en anglès, van col·laborar el Neil Simon i el Cesare Zavattini, que van necessitar intèrprets per entendre's.
2. Va rodar-se cap a la meitat del 1965 als Cinecittà Studios, a Spoleto, de la regió d'Úmbria, província de Perusa, i en el poble de Sant'Angelo de l'illa d'Ischia de la Badia de Nàpols.
3. La versió italiana de la pel·lícula compta amb la música composta pel Piero Piccioni mentre que l'americana inclou la del Burt Bacharach.
4. En 2010, va estrenar-se una revisió en hindi titulada "Tees Maar Khan", dirigida pel Farah Khan.
5. La Britt Ekland i el Peter Sellers, que fan de la Gina Vanucci i l'Aldo Vanucci, respectivament, eren matrimoni en el moment del rodatge.

COMENTARI: En alguns moments, massa aturada i, certament, bastant lleugera en el plantejament. Però, reconec que sento certa debilitat per la comicitat del protagonista, en Peter Sellers. Ni de bon tros, ens trobem amb l'obra més brillant de l'actor britànic pel que fa a rèpliques o actuació. No obstant això, les petites dosis d'enginy i el to general arrauxat la converteixen en un passatemps més que correcte.

EN UN MOT: Distreta.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Tangle" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt5080046/

DURADA: 99 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).

MILLOR:
- El desenllaç, la revelació de l'assassinat.

PITJOR:
- La xerrameca excessiva, la poesia.
- L'entrada de la Francesca, de qui s'encarrega la Nicole da Silva, amb l'aturada per fer-se un cafè, inclosa, el moment "Vim & Vigor", la cançó de la Carsie Blanton, i la fatxenderia, en general.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme al llarg d'un parell d'anys en uns 30 dies en total.
2. En Christopher Soren Kelly, que fa el paper de l'Edward, a més de dirigir i haver escrit el guió, i la Jessica Graham, que interpreta la Laurel, són parella en la realitat.
3. El Joshua Bitton, que encarna el Carter, és instructor d'interpretació tant del Christopher Soren Kelly com de la Jessica Graham.
4. En una campanya de micromecenatge a través de la plataforma indiegogo en la que volien assolir 25 mil dòlars, van arribar a recaptar gairebé 33 mil.

COMENTARI: Comença amb una matraca bastant insuportable, un interrogatori absurd i violent sense solta ni volta, continua amb una aparició estel·lar de la goril·la cretina que tampoc aporta res en positiu i es resol deixant al descobert un argument bastant dubtós. La manera d'identificar-se, també, "lucky lotto 7-14-21-28-35-42-49", Déu n'hi do! L'ambientació pot ser més o menys adequada però el material i els recursos no ho acaben de ser. Sóc benèvol perquè m'agrada el gènere; la intenció és el que compta...

EN UN MOT: Dura.

Perdoneu per la meva ignorància!

CURTMETRATGE: "Nekogoroshi-hen" (2007)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1124093/

DURADA: 23 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- La cançó de presentació, "Higurashi no Naku Koro Ni", interpretada per l'Eiko Shimamiya.

PITJOR:
- Les ximpleries inicials mentre la tropa juga a cartes, malgrat que l'assumpte del mimi souji (l'escurament d'orelles) resulti força interessant.

NOTES:
1. Forma part de la franquícia "Higurashi no Naku Koro ni" derivada dels jocs d'aventura gràfica creats pel Ryukishi07, del doujin 07th Expansion; fa de pont entre la primera i la segona temporada d'anime.
2. Després dels títols de crèdit, surt un clip de 15 segons amb la xicalla caminant per un camí, envoltats de gats que miolen.
3. En anglès, es coneix com "Cat Killing Chapter".
4. El material va publicar-se, inicialment, com una novel·la lleugera anomenada "Higurashi no Naku Koro ni Gaiden: Nekogoroshi-hen".

COMENTARI: Reconeixo que les excursions a indrets abandonats són tota una injecció d'adrenalina; més si, a sobre, els llocs en qüestió s'associen a esdeveniments sinistres. És a dir, el plantejament prometia. Però és que aquí tant sols ens expliquen una història en veu dels personatges, no passa res. Quina llufa! En fi, crec que només pot plaure a incondicionals de la sèrie.

EN UN MOT: Palla.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Twentieth Century" (1934)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0025919/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: 1 minut, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- La fixació del Mathew J. Clark, interpretat per l'Etienne Girardot, escampant els adhesius.
- Els plans del tren des de l'exterior.

PITJOR:
- La teatralitat exagerada constant.
- Els xiscles de la Carole Lombard fent de la Lily Garland.

NOTES:
1. Adaptada de l'obra de teatre homònima del 1932 escrita pel Ben Hecht i el Charles MacArthur, alhora, basada en la peça que no va arribar a produir-se, "Napoleon of Broadway", del Charles Bruce Millholland, sobre les experiències de treballar amb l'excèntric productor de Broadway, en David Belasco.
2. Va incloure's en el National Film Registry de la Library of Congress de l'United States Congress en 2011.
3. En 1978, la mateixa història va ser transformada en un musical titulat "On the Twentieth Century" pel Cy Coleman, la Betty Comden i l'Adolph Green.
4. El títol es refereix al tren anomenat 20th Century Limited operat per la New York Central Railroad que va cobrir el recorregut entre la Grand Central Terminal de Nova York i la LaSalle Street Station de Chicago des del 1902 fins el 1967.

COMENTARI: Per començar, el personatge del John Barrymore, l'Oscar Jaffe, se m'ha fet bastant inaguantable; a sobre, al final, es surt amb la seva. I, després, enrenou, crits, rampells i fressa sense cap gràcia. Ho sento, massa intens, m'ha atabalat. Fora!

EN UN MOT: Embafadora.

Perdoneu per la meva ignorància!

MIGMETRATGE: "Umibe no etoranze" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11193002/

DURADA: 59 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- L'estètica, els dibuixos i l'animació.
- El tema final, "Zokkon", interpretat pel grup Mono no Aware.

PITJOR:
- Les rebequeries i els estirabots del Mio Chibana, a qui posa veu el Yoshitsugu Matsuoka.

NOTES:
1. Es coneix, també, com "The Stranger by the Beach" i "L'étranger de la Plage".
2. Basat en el manga homònim desenvolupat per la Kanna Kii entre el 2013 i el 2014; la mateixa autora treballa en la seqüela "Harukaze no Etranger", igualment referida com "L'étranger du Zéphyr", des d'aleshores.
3. El material en el que es basa fou adaptat a un drama CD que va posar-se a la venda el 26 d'agost del 2016.
4. Forma part del shounen-ai, altrament, anomenat Boys' Love, que aborda relacions entre dos individus de sexe masculí.

COMENTARI: El vessant artístic plau força a la vista però la història és avorrida; he de reconèixer que m'ha fet perdre la paciència. I els personatges m'han resultat fastigosets, no perquè siguin homosexuals sinó per la seva actitud vacil·lant. Resumint, culpa meva, el gènere no m'agrada.

EN UN MOT: Buit.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Balada triste de trompeta" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt1572491/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment de l'execució de dos presos; l'un crida "¡Viva la república!" i rep un tret al cap, l'altre diu "¡Viva el circo!" i s'endú una bala al pit.
- La transformació del Carlos Areces de Javier Granados a pallasso sinistre.

PITJOR:
- La interpretació del Santiago Segura.
- Els efectes visuals de la darrera intervenció del motorista fantasma, l'Alejandro Tejería.

NOTES:
1. El títol s'inspira en la cançó del 1961, "Ballata della Tromba", composta pel Franco Pisano i interpretada en castellà pel Raphael, mentre que la llavor del film és la visió que tenia l'Álex de la Iglesia d'un pallasso armat amb metralladores.
2. Al llarg de la primera part dels títols de crèdit, es mostren pantalles de televisió amb imatges de diferents espectacles infantils dels 70's.
3. Rodada entre el 18 de gener i el 24 de març del 2010 a Madrid, Alacant, València i Bocairent.
4. El títol internacional és "The Last Circus".

COMENTARI: El director, com és habitual en ell, demostra la seva habilitat per compondre plans potents i estampes suggeridores. Aquí, potser, diria que es repeteix col·locant el clímax de l'acció en un lloc elevat, la creu cristiana del Valle de los Caídos, per altra banda, muntant un espectacle bastant absurd i poca-solta. Sembla que, en ocasions, l'agosarament de ficar-se en situacions o temes que clarament el superen li juga una mala passada. Trobo bé que vulgui homenatjar "Los santos inocentes", la pel·lícula del 1984 dirigida pel Mario Camus, o que ens recreï l'atemptat del 20 de desembre de 1973 contra l'almirall Luis Carrero Blanco. Per descomptat, els pits de la Carolina Bang, que fa de la Natalia, resulten aclaparadors. No obstant això, cap a la meitat m'ha deixat d'interessar.

EN UN MOT: Perduda.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Kanojo, Okarishimasu" (Des de l'11 de juliol fins el 26 de setembre del 2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11448214/episodes?season=1

DURADA: 293 minuts (Crèdits: 31 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).

MILLOR:
- En el 9è lliurament, "Uso to Kanojo", la trobada entre la Ruka Sarashina i l'àvia, quan la noia se'n adona que la vella està enamorada de la Chizuru Mizuhara, de qui s'encarrega la Sora Amamiya.

PITJOR:
- La baralla del 4t capítol, titulat "Tomodachi to Kanojo", entre el Kazuya Kinoshita i el Kibe Yoshiaki, a qui posen veu en Shun Horie i el Masayuki Akasaka, respectivament.

NOTES:
1. El títol internacional és "Rent-a-Girlfriend".
2. Basada en el manga homònim desenvolupat pel Reiji Miyajima des de juliol del 2017; en juny del 2020, va iniciar-se el manga derivat titulat "Kanojo, Hitomishirimasu".
3. Està composta per 12 episodis; i s'ha anunciat una segona temporada per al 2022.
4. En el final del capítol 7è, titulat "Kari Kano to Kanojo", es mostren els antecedents de la Ruka Sarashina, de qui s'encarrega la Nao Touyama, mentre sona la cançó "First Drop", interpretada per l'Halca.

COMENTARI: Diria que l'ingredient que fa que funcioni o, si més no, que es pugui tolerar, aquest drama post-adolescent poca-solta és el personatge de la Chizuru Mizuhara. Segurament, perquè reconec en ella el tipus de dona extraordinària que t'atrapa amb el seu carisma sense remissió. Jo també he sentit més d'un cop allò de "només podria estar amb una mossa com aquesta pagant... i ni tant sols així". En realitat, m'ha costat una mica empassar-me-la; la complicació postissa, les casualitats forçades i la tenacitat de xitxarel·los com el protagonista m'han tocat la pera. Tot i això, el dibuix és agradable i desperta certa nostàlgia de joventut. Està bé que el paio es casqui palles de tant en tant pensant en les noies.

EN UN MOT: Enrevessada.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Ten Little Indians" (1965)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0061075/

DURADA: 91 minuts (Crèdits: < 1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).

MILLOR:
- La rèplica de Herr Grohmann, interpretat pel Mario Adorf, preguntant al William Blore, encarnat en l'Stanley Holloway, quans seran a taula per sopar.
- El minut de "Whodunit Break".

PITJOR:
- La reacció desmanyotada dels homes al xiscle de la Shirley Eaton, que fa de l'Ann Clyde, quan va a recollir abric de la seva habitació, ensopegant i amb les armadures caient per les escales.
- Un desenllaç massa feble.

NOTES:
1. Representa la segona adaptació cinematogràfica de la novel·la escrita per l'Agatha Christie, "Ten Little Niggers", publicada el 1939; als EUA, va titular-se "And Then There Were None", el 1940, o "Ten Little Indians", el 1964.
2. La mansió on va rodar-se és la Kenure House de Rush, a Irlanda, i la majoria dels exteriors van prendre's a la vall de Zillertal del Tirol, a Àustria.
3. La veu enregistrada en cinta del senyor U. N. Owen és la de l'actor Christopher Lee.

COMENTARI: Dec haver vist la mateixa història mil vegades, amb diferents personatges o indrets, però encara em diverteix aquest tipus de proposta. De fet, llegint sobre aquest film, he après que l'escriptora de la novel·la en la que es basa la pel·lícula va inspirar-se en una obra de teatre del 1930 titulada "The Ninth Guest", escrita per un tal Owen Davis. El problema, potser, amb aquesta versió és que la trama no sembla gaire robusta. Com vell verd que sóc agraeixo les vistes de la Shirley Eaton en llenceria. No obstant, en general, l'espectacle flaqueja.

EN UN MOT: Forçada.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "The El Duce Tapes" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt6182720/

DURADA: 104 minuts (Crèdits: 4 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).

MILLOR:
- El clip de les vistes del senat sobre "Porn Rock" del 19 de setembre del 1985.
- L'estètica visual de vídeo dels 90's i algunes imatges de concerts, com les del de The Palace, a Hollywood, amb el públic escopint els intèrprets.

PITJOR:
- Suggerir qualsevol semblança del personatge amb en Vincent van Gogh.
- L'escena denigrant del paio totalment absent, gat perdut, arrossegat pel terra en pilotes per uns individus que s'en mofen.

NOTES:
1. Van caldre dos anys i mig per enllestir l'edició.
2. El projecte es gestà entre el 2016 i el 2017 quan el Tim Kirk, un col·laborador del Ryan Sexton (qui va enregistrar els vídeos), mencionà l'existència del material al Rodney Ascher, un dels directors.
3. Al final dels títols de crèdit, apareix l'Eldon Wayne Hoke, El Duce, dient "See you in hell! No, better yet, I'm in heaven. Bleurgh! Fooled ya!".

COMENTARI: Docu-porqueria apte, només, per a gent morbosa, tafanera o nostàlgica. Dubto que ni la música de The Mentors ni el mateix Eldon Wayne Hoke es mereixin aquesta atenció, tenint en compte que, pel que he escoltat i vist, semblen uns pelacanyes qualssevol. Se m'ha fet llarg, tediós i no m'ha aportat res. No entenc com algú es pot passar dos anys removent tal merda.

EN UN MOT: Dilatat.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Dark Web: Cicada 3301" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8110246/

DURADA: 105 minuts (Crèdits: 9 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).

MILLOR:
- El conflicte amb el client que només deixa 50 centaus, quan sembla que el Connor té facilitat per calcular mentalment.

PITJOR:
- La fatxenderia del Jack Kesy fent de Connor, a l'estil simi.

NOTES:
1. Passat 1 minut des del començament dels títols de crèdit, s'interrompen per mostrar una baralla patètica entre el guarda de seguretat del museu, en Zane O'Connor, i l'agent Carver, interpretat pel mateix director del film, l'Alan Ritchson.
2. Inspirada en els misteriosos jeroglífics de Cicada 3301 apareguts a Internet al llarg de diferents anys des del 4 de gener del 2012.
3. Rodada a Toronto, Canadà, l'estiu del 2018.

COMENTARI: No sé com dir que és una puta merda de manera mínimament assertiva. Em sembla que no s'aguanta per enlloc; ni la intel·ligència del paio és versemblant, ni el company pallasso bisexual, l'Avi, encarnat en el Ron Funches, fa cap gràcia, ni la noia, la Gwen, a càrrec de la Conor Leslie, resulta gaire atractiva, ni l'argument és enginyós, ni la gimcana té cap lògica (amb ximpleries presumptuoses com el codi morse), ni el judici patètic, ni el duel final entre la parella... Pèrdua de temps.

EN UN MOT: Fantotxada.

Perdoneu per la meva ignorància!