diumenge, 10 d’octubre de 2010

Què serà, serà?

En un capítol emès (per primer cop) l'any 1992 de la sèrie d'animació nord-americana "The Simpsons" apareix una referència fugissera a quelcom anomenat "Soylent Verd", imagino, com a homenatge o fent una aclucada d'ull a la pel·lícula "Soylent Green" (1973) de'n Richard Fleischer. Sincerament, si mai l'havia vist, el fragment, la menció em va passar totalment desapercebuda. Punt per als guionistes de "The Simpsons"!
L'obra del Fleischer (batejada en castellà com "Hasta Que El Destino Nos Alcance") està protagonitzada, entre d'altres, per un cinquantí Charlton Heston; una bonica, granadeta, Leigh Taylor-Young, a tocar de la trentena; i el romanès, figura mítica de l'escena, Edward G. Robinson, que morí aquell mateix any, als setanta-nou. I adapta a la gran pantalla una novel·la de ciència-ficció titulada "Make Room! Make Room!" (1966) on l'escriptor ianqui Harry Harrison palesa la preocupació de la societat d'aquell temps respecte l'evolució demogràfica de la humanitat i la manca de recursos que aquesta podia ocasionar a llarg termini. Entre nosaltres, quina mandra!, no me l'he llegit.
Si mireu el tràiler de la cinta notareu que fa èmfasi en allò que li dóna nom plantejant repetidament "What is the secret of Soylent Green?", és a dir, "Quin és el secret del Soylent verd?". El secret és, potser, el ganxo de la història i no el revelaré, clar. No obstant, sota una perspectiva descreguda i resignada de segle XXI, no té prou pes per provocar gaire agitació, si més no, en la meva persona. Malgrat això, n'he gaudit de la pel·lícula pels petits detalls curiosos. Per exemple, l'argument ens situa en una ciutat de Nova York l'any 2022 que compta amb 40 milions d'habitants i aire desolat. Aquells qui tenen sostre sota el que dormir, han de pedalar per recarregar generadors i així obtenir electricitat. Els antiavalots fan servir camions amb pales excavadores durant els aldarulls per dispersar la gentada. Existeix una cerimònia de suïcidi/eutanàsia "a la carte". Les prostitutes de luxe les anomenen "Mobiliari". Ah! I una cosa que em sembla molt còmica és l'aparició d'una màquina de videojoc marcada com a "Computer Space". Si a mi em sembla ridícula enguany, 2010, espereu a veure què els sembla als nens de l'any 2022. Amb tot, el regust que deixa el film és el del vell missatge que ens repeteixen alguns i ignorem tots de "Què us creieu que això és Xauxa? Els recursos s'estan exhaurint! Quin món deixarem als nostres fills?". Ara que, a mi tant m'és, no en tinc cap, de fill.
Vés per on que aquesta temàtica m'evoca l'assignatura d'"Ètica i Religió" dels meus anys d'estudiant i, particularment, a lectures com el "Mecanoscrit Del Segon Origen" (1974) de Manuel de Pedrolo, prolífic escriptor català i home de país. Tot i que, per ser franc, dubto de si el que recordo és el llibre en paper i tinta o l'adaptació televisiva que emeté l'autonòmica catalana TV3 l'any 1984, primera sèrie de producció pròpia. Apunts interessants sobre aquesta els trobareu en el blog ricardreguant.blogspot.com, del seu realitzador, Ricard Reguant.
Perdoneu per la meva ignorància!
Salut!