dilluns, 16 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Withnail & I" (1987)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  
 
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0094336/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El moment del bou en zel. La pesca amb l'escopeta. L'escena de nit en la que el Monty assetja en Marwood, personificats pel Richard Griffiths i el Paul McGann, respectivament. El crit que profereix el policia, interpretat per l'Anthony Wise, manant en Richard E. Grant, fent de Withnail, que es fiqui a la furgoneta per portar-lo pres.
Pitjor: La resolució del gag al pub, quan els protagonistes planegen visitar l'oncle del Withnail i l'abusananos insulta el Marwood
Curiositat: El film és una adaptació d'una novel·la autobiogràfica no publicada escrita el 1969 pel director, en Bruce Robinson, amb els personatges principals basant-se en el Vivian MacKerrell i ell mateix. En el final de la novel·la el Withnail comet suïcidi.

Comentari:
Em sembla atractiva per l'atmosfera anglesa tan marcada que emana. Agradable de veure, no gaire divertida però sí interessant. 

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bottle Rocket" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  
 
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0115734/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: En l'escena en la que els tres amics planegen l'atracament a la llibreria, quan el Dignan, interpretat per l'Owen Wilson, s'enrabia amb els altres i els expulsa del cop dient "Ell, fora; tu, fora, també; i tampoc crec que jo estigui dins", mentre el personatge del Robert Musgrave, el Bob Mapplethorpe, segueix jugant amb la pistola.
Pitjor: Tota la part relacionada amb la Inez, personificada per la Lumi Cavazos.
Curiositat: Inspirada en el curtmetratge "Bottle Rocket" dirigit pel Wes Anderson el 1992 protagonitzat pels mateixos protagonistes de la pel·lícula. Aquest, significà el llargmetratge de debut tant pel director com pels germans Wilson.

Comentari:
Feixuga i, encara que desprèn de tant en tant flaixos d'humor, queda lluny de la diversió. Més que un passatemps, una pèrdua de temps.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dirty Girl" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  
 
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1107319/
Nota SUBJECTIVA: 52 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Quan el dependent de l'estació de servei detecta que la targeta de crèdit que volen fer servir els nanos està denunciada i demana el seu pare ancià que els empaiti mentre ell truca la policia. 
Pitjor: Al final, la interpretació per al concurs de talent de la Danielle i el Clarke, la Juno Temple i en Jeremy Dozier, de la peça del 1976 "Don't Cry Out Loud", escrita pel Peter Allen i la Carole Bayer Sager.
Curiositat: La Melissa Manchester, qui fou la cantant que popularitzà la cançó "Don't Cry Out Loud" als Estats Units d'Amèrica, apareix tocant el piano.

Comentari:
Una fórmula coneguda de rebel·lia i rehabilitació per xoc amb un petit toc reivindicatiu en qüestions d'orientació sexual. Com a comèdia és fluixa però no m'ha costat aguantar-la.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 15 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ookami Kodomo no Ame to Yuki" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  
 
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2140203/
Nota SUBJECTIVA: 85 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'animació realista i la història.
Pitjor: Els estels del firmament movent-se.
Curiositat: Per concebre el film, en Mamoru Hosoda, director i co-guionista, va inspirar-se en el comentari d'algú a qui va preguntar sobre la criança dels fills que la va descriure com "tenir un monstre o un animal salvatge a casa". Entre els nombrosos guardons que acumula, el de millor animació a l'edició del 2012 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Comentari:
Una peça emotiva presentada de forma exquisida i amable. Uns personatges plens de bondat, que es fan estimar ja de bon començament, escenifiquen una faula al·legòrica ben dristreta.  

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Spiklenci Slasti" (1996)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  
 
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0117715/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les expressions facials dels actors i el moviment dels titelles.
Pitjor: Els efectes sonors. L'excés de plans descriptius superflus.
Curiositat: En els títols de crèdit cita com assessors experts a en Leopold von Sacher-Masoch, el Donatien Alphonse François de Sade, el Sigmund Freud, en Luis Buñuel Portolés, el Max Ernst i el Bohuslav Brouk.

Comentari:
Subtil, plena de detalls, correcte en l'aspecte narratiu però impotent a l'hora d'excitar. Tot i així, encara que no m'ha emocionat, tampoc m'ha deixat indiferent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 14 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Big Hero 6" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  
 
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2245084/
Nota SUBJECTIVA: 80 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que el Baymax, amb la veu de l'Scott Adsit, apaivaga l'ira del Hiro, personificat per en Ryan Potter, mostrant-li els clips de vídeo del seu germà.
Pitjor: Tota la seqüència en la que el Baymax es queda sense bateria i actua com si estigués ebri. 
Curiositat: Al final dels títols de crèdit, apareix el personatge que representa el pare d'en Fred amb l'aparença i la veu de l'Stan Lee.

Comentari:
El resultat de combinar Disney, Pixar i Marvel és aquesta barreja excel·lent d'emoció sensible, bellesa visual extraodinàriament modelada i acció trepidant, basada en patrons clàssics, espectacular, però que perd grapa a mida que la vessant de superherois pren protagonisme. Divertida.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 13 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "West and Soda" (1965)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  
 
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0144681/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Cal tornar-la a veure.
Millor: El duel final i els tocs d'humor al llarg de tota la pel·lícula, començant pels mateixos títols de presentació. L'estil visual.
Pitjor: L'enfrontament entre el Johnny i Il Cattivissimo, doblats per en Nando Gazzolo i el Carlo Romano, respectivament, en el que per molts trets que es disparen sembla que no hagi de morir ningú.
Curiositat: La pel·lícula fou suggerida per l'Attilio Giovannini, un amic d'en Bruno Bozzetto, el director. El dissenyador de decorats, el Giovanni Mulazzani, fou recomanat per l'hostalera d'allà on residia quan el director s'interessà per un candidat que havia abandonat aquella fonda.

Comentari:
Malgrat ser plena de petits detalls exquisits, a més d'un munt de gags, i tractar-se d'un film pràcticament pioner en l'animació italiana, l'interès suscitat ha estat intermitent, potser per culpa de la simplicitat de l'argument i de l'animació. Tot i així, imprescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 10 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rounders" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  
 
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0128442/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Quan, tot i acomiadant-se, la Gretchen Mol fent de Jo diu al personatge interpretat pel Matt Damon, el Mike McDermott, "Et desitjaria bona sort, però sé que el teu joc no depèn de la sort". Els moments d'en Martin Landau fent d'Abe Petrovsky. L'escena en la que el Joey Knish, la figura paternal personificada en el John Turturro, es nega a deixar-li els calers que necessita el protagonista. 
Pitjor: L'accent exagerat que li atribueix el John Malkovich al seu paper, el Teddy KGB.
Curiositat: En Matt Damon i l'Edward Norton van participar en el campionat de Texas Hold 'Em a les sèries mundials de pòquer l'any de l'estrena de la pel·lícula celebrades a Las Vegas.

Comentari:
M'ha semblat un film rodó, com una fitxa. Res de l'altre món, només entretingut, amable. No entenc un borrall de cartes però he passat una bona estona.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 9 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Heartbreak Kid" (1972)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no. 
 
Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0068687/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No l'hauria d'haver vist.
Millor: Quan el Lenny Cantrow, en Charles Grodin, es fa passar per agent de l'oficina de narcòtics del Departament de Justícia.
Pitjor: La irascibilitat, la veu, la cara de la figura principal de la història.
Curiositat: Inspirada en un relat escrit pel Bruce Jay Friedman titulat "A Change of Plan". La número norantaunena en la llista de les cent pel·lícules més divertides de l'American Film Institute.

Comentari:
M'ensumava que era un error repescar aquest títol coneixent la versió dirigida pel Bobby i el Peter Farrelly del 2007 protagonitzada pel Ben Stiller, la Malin Akerman i la Michelle Monaghan. Però m'esperava, si més no, una comèdia a l'alçada d'aquella. Enlloc, el que m'he trobat ha estat un parell de protagonistes odiosos, en especial el personatge malparit d'en Lenny, un guió sense gràcia i l'ànsia d'un final amb tragèdia... que no hi és. En resum, una mica de fàstic.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 8 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Spun" (2002)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0283003/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Un muntatge de les imatges àgil, nerviós. Cap al final, amb The Cook, el Mickey Rourke, conduint i en Ross, el Jason Schwartzman, dormint al seient del copilot, que el primer es desfoga explicant l'anècdota de la seva mare sacrificant una ventrada de cadells tot justificant-se-li dient, "Només em desfaig del que no puc cuidar. Tant de bo pogués fer el mateix amb tu!". Tant en els títols de presentació com en els de crèdit, el nom de cada personatge es mostra amb el seu propi estil.   
Pitjor: La inserció d'alguns plans innecessaris com, per exemple, del motor del vehicle.
Curiositat: El projecte va gestar-se com a documental sobre el món de la meta-amfetamina. No obstant, va convertir-se en un guió basat en els tres dies de l'hivern del 1995 en els que el guionista i co-productor, el Will De Los Santos, va passejar-se per Eugene, Oregon, amb un sintetitzador de la droga. 

Comentari:
No ens trobem davant una trama elaborada ni una acció frenètica tant sols de l'opció de contemplar allò que ens ensenya el director. És, precisament, la sordidesa de la proposta la que ha atret la meva atenció. Interessant.
 
Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Infinite Man" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2553424/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que en Dean, interpretat pel Josh McConville, es vol calar foc a si mateix tirant-se per sobre com a combustible vi de gingebre. Quan el Terry, personificat en l'Alex Dimitriades, ataca el seu àlter ego vingut del futur amb la javelina.
Pitjor: Els somiquejos del protagonista; per cert, un personatge bastant irritant. L'escenari pobre i l'absència de detalls o guarniments.
Curiositat: Guanyà el New Flesh Award for Best First Feature a l'edició del 2014 del Festival International de Films Fantasia de Montréal al Québec.
 
Comentari:
Ofereix ben poca cosa més que la paradoxa temporal. No m'ha engrescat gaire; és més, diria que m'ha avorrit.
 
Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Replacements" (2000)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0191397/
Nota SUBJECTIVA: 53 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena del gol de seixanta-cinc iardes que marca el Nigel 'The Leg' Gruff, en Rhys Ifans, per guanyar un dels partits, que hauria significat un rècord de la lliga. 
Pitjor: Les ximpleries de les cheerleaders.
Curiositat: Inspirada en la vaga de 1987 dels jugadors de la NFL i, específicament, en l'equip d'aleshores dels Washington Redskins que van acabar guanyant la Super Bowl XXII. A més, la rivalitat entre els quarterbacks de ficció Falco i Martel s'asembla a l'experimentada en la realitat per en Doug Williams i el Jay Schroeder d'aquell equip.
 
Comentari:
La fanfarronada constant i un humor qüestionable el converteixen en un film barat. Potser la història es mereixia un altre to. Malgrat tot, compta amb certa dosi d'emoció inherent a la competició, encara que aquesta sigui en forma de futbol americà.
 
Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 7 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Sapphires" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1673697/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: Les interpretacions musicals dels clàssics del soul. L'atac per sorpresa enmig d'un dels concerts, durant el qual el Chris O'Dowd, fent de Dave Lovelace, és abatut pel foc creuat.
Pitjor: Les picabaralles entre les noies.
Curiositat: És l'adaptació del musical homònim escrit pel Tony Briggs i dirigit pel Wesley Enoch el 2004, basat en la història verídica de la mare i la tieta d'en Briggs, la Laurel Robinson i la Lois Peeler.
 
Comentari:
Un espectacle amè que es recolza en una realitat prou interessant. Agradable, amb el punt just d'emoció i comèdia. 
 
Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "El Espinazo del Diablo" (2001)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0256009/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'explosió del cotxe. L'amagatall dels lingots d'or a la cama ortopèdica de la Carmen, la Marisa Paredes.
Pitjor: El moment de la caiguda de la bomba al pati.
Curiositat: El Guillermo del Toro va escriure la pel·lícula mentre estudiava secundària. La sèrie de còmic del 1976 "Paracuellos" fou font d'inspiració pel film i l'autor, en Carlos Giménez, va treballar en l'storyboard del mateix.
 
Comentari:
No m'acaba de convèncer la barreja de gèneres. De fet, tota la part del fantasma se la podien haver estalviat. Per la resta, correcta.
 
Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Bohachi bushido: Poruno Jidaigeki" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0142773/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La reunió de les noies amb el cap del clan, el Shirobei Daimon, interpretat pel Tatsuo Endô, el dia d'any nou. 
Pitjor: Les marques de bronzejat provocades pels sostenidors a l'esquena de la protagonista, la Yuriko Hishimi; i també als pits d'altres personatges femenins en escenes de nus.  
Curiositat: Basada en la sèrie de manga "Bohachi Bushido" creada pel Kazuo Koike i el Goseki Kojima. Exponent de la categoria de cinema "Pinky Violence", de l'estudi Toei.
 
Comentari:
Un bon tou de pit i cuixa en un títol breu de fàcil consum. M'ha entretingut, sense emoció. 
 
Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 6 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Technotise - Edit i ja" (2009)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1372301/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: L'hauria de tornar a veure per apreciar-la millor, però no ho faré.
Millor: L'art, els dibuixos, el concepte. 
Pitjor: L'animació, en els plans en els que es nota massa la deformació i levitació de les imatges.
Curiositat: Basada en el còmic creat per en Aleksa Gajić, juntament amb el Darko Grkinić, el 1998 com a tesi dels seus estudis a la facultat d'arts aplicades a la universitat de Belgrad. Entre deu i quinze persones van trigar més de cinc anys en enllestir la pel·lícula.
 
Comentari:
Un munt de detalls i dissenys bons perjudicats per una animació d'estalvi, en ocasions, antinatural. Malgrat comptar amb un argument i un plantejament visual interessants, no m'ha captat.  M'ha costat.
 
Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 5 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Hunted" (1995)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0113360/
Nota SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El motiu ocult de revenja d'en Ichirou Takeda, personificat en el Yoshio Harada, per oferir-li protecció al personatge del Christopher Lambert, en Paul Racine.  
Pitjor: Per gratuïta, l'auto-mutilació de la cara de la Junko, interpretada per la Mari Natsuki, en la massacre del shinkansen
Curiositat: La versió de vídeo del 1996 al Regne Unit va ser escurçada en 12 segons per tal de no mostrar els shurikens.
 
Comentari:
Una secta ninja al Japó modern grinyola bastant, potser, fins al punt de desacreditar completament la pel·lícula. Però un cop superat aquest petit escull, es deixa veure. Acceptable.
 
Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Suna no Utsuwa" (1974)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0202604/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els moments d'en Ken Ogata interpretant el Miki Kenichi. Les imatges del Japó dels 70's. 
Pitjor: El final patètic de sentimentalisme forçat. Els subtítols narratius al llarg de la pel·lícula. La caracterització del Hideo Motoura.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima del 1961 escrita pel Seicho Matsumoto.
 
Comentari:
La feina dels actors és bastant qüestionable. Tinc la sensació que el film destrossa una bona història.
 
Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 3 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "This Is Where I Leave You" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1371150/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que en Phillip, l'Adam Driver, li diu a la seva germana Wendy, la Tina Fey, "Em vas criar, ets la veu al meu cap. No ho és la mare ni el pare, ho ets tu!".
Pitjor: L'escena del Temple Sinai of Elmsbrook en la que el Rabbi Charles Grodner, anomenat pels germans Boner i interpretat pel Ben Schwartz, introdueix la pregària.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima del 2009 escrita pel Jonathan Tropper.
 
Comentari:
Moments emocionals dins d'un esquema conegut, més o menys, previsible i rematat amb un petit cop d'efecte coherent amb el to desinhibit del film. És un gènere que no m'interessa però ha passat prou bé.
 
Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 2 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Une Vie de Chat" (2010)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1673702/
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El rescat a les fosques de la Zoé per part del Nico, personificats per la Oriane Zani i el Bruno Salomone.  
Pitjor: La discussió dels gàngsters dins el cotxe arrel de la repartició dels entrepans i el numeret de la quiche a l'estil de Goodfellas
Curiositat: Coneguda també amb els títols "Van de Kat Geen Kwaad", en flamenc, o "A Cat in Paris", en anglès. Guanyà el premi del públic en el Warsaw International Film Festival de l'edició del 2011.
 
Comentari:
Amb detalls còmics i sinistres alhora, desprèn aquella flaire de gènere negre de les peces noir més genuïnes però entendrida per l'estil de l'animació. Un tast de suspens plaent i amable. 
 
Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 1 de febrer del 2015

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Zhong Hua Zhang Fu" (1978)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0080172/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els enfrontaments entre les diferents tècniques i armes, katana contra jian, yari contra qiang, estil del cranc contra estil de la grua, etc. 
Pitjor: L'estupidesa inicial del personatge de la Yumiko "Kung Zi" Kōda, interpretat per la Yuka Mizuno.
Curiositat: El director, en Lau Kar-leung, també conegut com a Liu Chia-liang, emfatitzà el fet que cap de les baralles fos letal. Altres títols amb els que es coneix la pel·lícula són "Heroes of the East", "Shaolin Challenges Ninja" o "Drunk Shaolin Challenges Ninja"
 
Comentari:
Interessant, per una banda, perquè mostra i enfronta tècniques diferents; però, encara que lògic per les circumstàncies, deslegitimada pel biaix en la presentació dels combatents. Diria, fins i tot, irritant.
 
Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ivan Vasilievich menyaet professiyu" (1973)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0070233/
Nota SUBJECTIVA: 50 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La comicitat d'en Yuriy Yakovlev interpretant, sobretot, l'Ivan Vasilyevich Bunsha. Les imatges dels setanta de Moscow i Rostov. Alguns efectes de so, com el cavall cantant la cançó de Marusya o el so de la màquina piconadora a la consulta del dentista.
Pitjor: Sense context la majoria dels gags perden molta força.
Curiositat: Basada en l'obra de teatre "Ivan Vasilievich" escrita pel Mikhail Bulgakov el 1935 i publicada el 1965.
 
Comentari:
Un slapstick no gaire eficaç en moltes escenes, mancat de la mica de grapa que el faria interessant. No m'ha avorrit però tampoc m'ha semblat massa divertit.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Le Roi et l'Oiseau" (1980)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.  

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0079820/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: La ciutat subterrània. El moment, després que els guardes porten al rei dos presoners que resulten ser policies, en el que el monarca vol fer caure el cap de seguretat i va obrint totes les trampes de les rajoles.
Pitjor: La seqüència de les masmorres amb els lleons, el cec i tota la xerrameca de l'ocell. 
Curiositat: Basada en el conte "Hyrdinden og Skorstensfejeren" escrit pel Hans Christian Andersen, publicat el 1845.
 
Comentari:
Els dissenys espectaculars i nombrosos detalls han vençut certa reticència inicial vers una història poc atractiva. Molt agradable de contemplar.
 
Perdoneu per la meva ignorància!