diumenge, 11 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "La vie d'Adèle" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2278871/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La interpretació de la Léa Seydoux fent de l'Emma, una lesbiana amb posat masculinitzat. La contenció de l'Emma en el comiat de l'Adèle, encarnada en l'Adèle Exarchopoulos, després que la primera fes un esbós de retrat de la segona al banc del costat del riu.
Pitjor: La llargada. L'abús del primer pla.
Curiositat: Li va ser atorgada la Palme d'Or al festival de Cannes en la seva edició del 2013. El film és una adaptació de la novel·la gràfica "Le bleu est une couleur chaude", desenvolupada per la Julie Maroh. El nom del personatge principal en el còmic és Clémentine.

Comentari:
M'ha semblat un plom de pel·lícula, plena de redundància i he acabat fastiguejat de tanta llàgrima, moc i bava. Les escenes de sexe em sobren; a més, no em semblen especialment suggerents. Per altra banda, l'expressió de badoca de la protagonista mantigunda al llarg del metratge no ajuda a mostrar-la simpàtica. I, malgrat tot, el caràcter biogràfic de la proposta sosté raonablement l'interès fins al final. M'ensumo que resulta molt més plaent la versió en dibuix que aquesta.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 6 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mike and Dave Need Wedding Dates" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2823054/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El contrast de les imatges de celebracions familiars mostrades en els crèdits d'inici amb les que presenten els pares dels protagonistes per recolzar el seu ultimàtum. El torrent de poca-soltades d'algunes escenes, com la del balneari, la sauna i el massatge. L'Alice Wetterlund, interpretant la cosina bisexual Terry.
Pitjor: Els darrers vint minuts fan baixada, tant que es fan avorrits.
Curiositat: Inspirada en la història real dels germans Stangle que l'octubre del 2013 van plantar un anunci a Craigslist a la recerca de consorts per assistir a les noces de la seva cosina. L'origen de la pel·lícula és el llibre titulat "Mike and Dave Need Wedding Dates: And a Thousand Cocktails" de'n Mike Stangle i el Dave Stangle, publicat el 2015.

Comentari:
Una comèdia estúpida... que m'ha fet riure. Si més no, la premissa s'inspira en fets reals, cosa que la fa, en certa manera, interessant. La resta no resulta especialment enginyosa però, gràcies a la feina dels actors i, probablement, unes situacions ben lligades, les batzegades d'humor s'encaixen bastant bé. Divertida.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 5 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Avril et le monde truqué" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3422078/
Nota SUBJECTIVA: 86 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: Els dissenys, tant d'escenaris com d'andròmines, i tot els detalls dels dibuixos. En l'apagada un dels científics es queixa que no tenia el fitxer desat.
Pitjor: Per dir alguna cosa, la facilitat amb la que succeeix l'apagada, que deixa el complex inoperant.
Curiositat: Li va ser atorgat el Cristal al Festival international du film d'animation d'Annecy en la seva edició del 2015. L'estil visual es basa en la feina del dibuixant francès, Jacques Tardi. El títol en anglès és "April and the Extraordinary World", o bé, "April and the Twisted World".

Comentari:
S'agraeix l'esforç de recrear una realitat històrica alternativa, sorprenent. Alhora, un argument convincent amanit amb bona dosi d'acció converteixen l'aventura en una proposta sòlida i, el que resulta més important, entretinguda. Potser, l'estructura no és gaire original. Endemés, en ocasions, desprèn una flaire forta d'Studio Ghibli, en les estructures i ginys mecànics; també de "Lupin Tercer"? Però, en definitiva, no deixa de ser una diversió magnífica per a tots els públics.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 4 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Koko Flanel" (1990)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que en Placide Smellekens, interpretat per l'Urbanus, es renta dins d'una banyera mentre esbandeix els plats al costat d'una vaca. Tot seguit, la seva caravana es veu volant pels aires per encastar-se a un arbre. L'escena del gimnàs en la que es posa a fer exercicis rítmics amb una cinta i un hula hoop.
Pitjor: Algunes reaccions forçades, com els riures i bromes dels personatges principals a un restaurant elegant, encara que el fet que l'home finalitzi la comanda d'un plat sofisticat demanant una croqueta d'afegitó m'ha fet somriure. El gag de la bala que rebota.
Curiositat: Era la pel·lícula flamenca amb més espectadors als cinemes belgues fins el 18 de febrer del 2009, que va ser sobrepassada per "Loft", dirigida per l'Erik Van Looy. Al final dels títols de crèdit apareix una fotografia amb els protagonistes envoltats de nens.

Comentari:
Un plantejament bastant clàssic, d'argument pla, amb abundància de gags i petites gràcies que, majorment, fan pena o deixen indiferent, però que, accidentalment, poden arrencar un lleu riure, segons la traça de l'actor. Un pèl ingènua encara que, en certa manera, interessant pel context temporal.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 3 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Glass Bottom Boat" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0060463/
Nota SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Alguns gags de la seqüència de l'Edgar Hill, interpretat per l'Eric Fleming, empaitant la Jennifer Nelson, encarnada per la Doris Day. Les pallassades del personatge Julius Pritter, a qui dona vida en Dom DeLuise. El moment de flirteig en el que arrangen el vis-a-vis nocturn a la cambra vermella la Jennifer Nelson i el Zack Molloy, en la pell de'n Dick Martin.
Pitjor: Per dir alguna cosa, en la persecució final de l'espia a la protagonista, l'instant en el que ella es defensa amb la mànega de l'aigüera i el dolent queda neutralitzat uns moments per l'efecte del líquid.
Curiositat: També es coneix amb el títol, "The Spy in Lace Panties".

Comentari:
Se m'ha fet una mica llarga i alguns dels esquetxos, a aquestes alçades, semblen bastant caducats; com els del robot de neteja anomenat "The Bug" i la resta d'estris de la cuina domòtica. No obstant, potser pel bagatge com a animador del director, en Frank Tashlin, alguns dels plans tenen aquella grapa o el punt d'absurditat divertida que els fa interessants. Fins i tot m'ha fet riure. Diria, paròdia correcta.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 2 de juny de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gantz: O" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt5923962/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La recreació del pont mític de Dotombori a Osaka. L'arma piconadora. El monstre convertint-se en gegant fet de dones despullades. Els raigs oculars del mostre final.
Pitjor: Els pits de les noies boten massa.
Curiositat: Basada en el manga "Gantz" desenvolupat pel Hiroya Oku.

Comentari:
L'univers Gantz el coneixia de la sèrie d'anime del 2004 dirigida per l'Ichiro Itano. I, més enllà de la premissa, no en recordava gaire llevat que, aleshores, no em va emocionar en especial. Amb aquesta revisió del plantejament destacaria, doncs, si de cas, l'animació 3DCG o, potser, el detall que es desvela al final sobre el protagonista. Però, al capdavall, he de reconèixer que he gaudit del sang i fetge sense reflexió, potser perquè no n'esperava res de bo.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 28 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ethel & Ernest" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1725969/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La banda sonora. El pla en el que es desploma una façana de totxos durant un raid aeri. El moment en el que l'Ernest Briggs, a qui posa veu el Jim Broadbent, i que celebrava cantant el dia de la victòria, canvia de registre sobtadament per consolar el seu veí que ha perdut llur fill en la guerra. El grapat de fotografies dels protagonistes que apareixen en els títols de crèdit del final.
Pitjor: El personatge de l'Ethel Briggs, doblat per la Brenda Blethyn, fa el mateix to de vella al llarg de tota la pel·lícula, fins i tot, de jove.
Curiositat: Basada en la novel·la gràfica del mateix títol de l'il·lustrador Raymond Briggs publicada el 1998.

Comentari:
Dibuixos exquisits, detalls deliciosos, i una història amb personatges entranyables condicionats pels esdeveniments prou coneguts dels que són coetanis. Si més no, un film bonic.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 27 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Tanin no kao" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0061065/
Nota SUBJECTIVA: 57 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència inicial de les pròtesis al dipòsit d'un líquid transparent i l'examen radiològic del cap del protagonista mentre parla. L'assaig de seducció entre els Okuyama, interpretats pel Tatsuya Nakadai i la Machiko Kyo, quan el marit duu la màscara i mira de posar a prova la fidelitat de la seva dona.
Pitjor: La intercalació de la història dels germans de Nagasaki. L'espai de treball del doctor Hira, encarnat en el Mikijiro Hira, dissenyat per l'arquitecte Arata Isozaki.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima de'n Kobo Abe

Comentari:
No se m'ha arribat a fer feixuga ni avorrida però tampoc m'ha suggerit gaire res; no m'ha divertit. Així com el procés d'elaboració de la cara artificial m'ha mantingut a l'aguait, a l'expectativa, la trama de llogar els apartaments per explotar l'anonimat que proporciona un aspecte canviant queda bastant feble. Si el que es pretenia era plantejar una reflexió sobre la identitat i les relacions entre persones depenent de l'aparença, l'experiment no em convenç, em deixa indiferent.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 26 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Koto no ha no niwa" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2591814/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El detall de l'animació. L'escena en la que en Takao Akizuki pren mida al peu de la Yukari Yukino per dissenyar-li una sabata.
Pitjor: L'escena de l'esbatussada entre el Takao Akizuki i el ganàpia de l'escola.
Curiositat: Els tanka que es mencionen pertanyen al llibre 11è de'n Manyoushuu, versos 2513è i 2514è. Fou adaptada en format manga i novel·litzada. El parc en el que es troben sovint els personatges principals és el Shinjuku Gyoen del districte de Shinjuku i Shibuya a Tòquio. En paraules del director, en Makoto Shinkai, la durada és tant curta, quaranta-sis minuts, perquè concebia l'obra per ser vista informalment en tauletes, ordinadors o a casa i no en cinemes.

Comentari:
No es pot negar que el realisme dels escenaris i dels omnipresents efectes de la pluja esquitxant arreu captiven fàcilment l'atenció des de bon començament. Alhora, la reflexió que suggereix el film en relació al creixement emocional dels personatges pot resultar, certament, prou interessant. No obstant, la sensació que em deixa no és gaire intensa. Potser, manca una mica de passió a la història, no sé. Amb tot, està bé, és agradable.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 25 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Room" (2003)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0368226/
Nota SUBJECTIVA: 03 (sobre 100).
Revisió: No l'havia d'haver vist.
Millor: Malgrat tot, la Juliette Danielle aconsegueix fer de la Lisa un personatge odiós.
Pitjor: El guió, la interpretació, el so, l'intent matusser de croma en les escenes del terrat...
Curiositat: Li fou atorgat el premi de l'audiència en el New York International Independent Film & Video Festival en la seva edició del 2004. La història es va escriure primer com a obra de teatre i després com a novel·la. Tingué un pressupost de sis milions de dòlars.

Comentari:
És senzillament indigna. Ja parteix d'un argument vulgar poc beneficiat per diàlegs no gaire ocurrents ni encertats. Continua perjudicada per una execució dels actors desafortunada, de vegades, immersos en escenes sense solta ni volta. I conclou de manera insulsa i maldrestra. Una autèntica pèrdua de temps. Ridícula.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 21 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Split" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4972582/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La interpretació de'n James McAvoy quan vol fer creure la doctora Karen Fletcher, interpretada per la Betty Buckley, que és en Barry.
Pitjor: L'antítot de dir el nom Kevin Wendell Crumb i com l'escriu la psiquiatra com a recurs final penós. El focus que rep l'Anya Taylor-Joy, fent el paper de la Casey Cooke, que no respon a les expectatives, si més no, en aquest lliurament.
Curiositat: En la versió de Blu-ray es mostra un final alternatiu. El director, en Manoj "M. Night" Shyamalan, apareix en la pel·lícula com a Jai, el guarda de seguretat de l'edifici de la metgessa. Aquest seria el segon film d'una trilogia començada per "Unbreakable", dirigida pel mateix director i estrenada el 2000. La inspiració pel paper protagonista prové d'un violador diagnosticat amb desordre de personalitat múltiple anomenat Billy Milligan.

Comentari:
Interessant i entretinguda, malgrat faci tota la flaire de capítol perquè no resol la història. De moment, bé, correcta; no obstant, caldrà esperar l'anunciada tercera part de la saga, titulada provisionalment "Glass", de la que s'espera l'estrena el gener del 2019, per formular el veredicte definitiu.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 19 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "An" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4298958/
Nota SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'alegria de la vella Tokue, interpretada per la Keiko Uchida, en ser acceptada a la feina. La seqüència de l'elaboració de l'anko. El moment en el que la Tokue explica la seva arribada al sanatori, de jove.
Pitjor: El volum de clients inicial no sembla que justifiqui la necessitat d'ajuda a la parada de dolços, com es dóna a entendre.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima de'n Durian Sukegawa. En anglès, es coneix com "Sweet Bean".

Comentari:
Entranyable, el personatge de l'anciana; més alguns enquadraments bonics, especialment, amb el floriment dels cirerers a les rodalies de la botiga. La sensació, potser, és la de pel·lícula dilatada. No obstant això, agradable, sempre que siguis una mica japanòfil. Fins i tot, emotiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

dijous, 18 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Un homme à la hauteur" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4699388/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'efecte visual que mostra el protagonista, l'Alexandre, interpretat pel Jean Dujardin, com a nan. La resposta del fill, en Benji, encarnat en el César Domboy, quan el seu pare li pregunta com el veu. El trajecte en contra-direcció amb la Manoëlle Gaillard, en el paper de la Nicole, mare de la protagonista, al volant d'un cotxe.
Pitjor: La conclusió amb l'escena del paracaigudes.
Curiositat: Es tracta d'un remake de la pel·lícula "Corazón de león" del 2013 dirigida pel Marcos Carnevale, de la que també va fer-se una altra versió amb el mateix títol l'any 2015 dirigida per l'Emiliano Caballero.

Comentari:
El començament suggereix una comèdia que al llarg del film no es prodiga, si és que apareix gaire més. Mirant el tràiler de l'original m'ensumo que aquesta versió és una reedició asèptica, que no aporta res de nou, més que l'accent francès. Correcta pels pèls.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimarts, 16 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Pee-wee's Big Adventure" (1985)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0089791/
Nota SUBJECTIVA: 15 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La carota de la Large Marge. La bufonada transvestida a l'estil de l'Olívia Oli de Popeye que fa el Paul Reubens, en el paper del Pee-wee Herman, per saltar-se el control policial de l'autopista com a copilot de'n Judd Omen, que encarna el fugitiu, en Mickey.
Pitjor: El personatge protagonista, especialment, els sorollets que emet i els gestos que fa.
Curiositat: La botiga que va armar les deu ó dotze bicicletes adaptades que s'utilitzen a la pel·lícula, Pedal Pusher Bike Shop, a Newport Beach, CA, va haver d'escollir entre cobrar deu mil dòlars i no ser reconeguda als títols de crèdit o una menció als títols de crèdit sense cap compensació econòmica. La botiga va escollir els diners.

Comentari:
Només se m'acut un adjectiu, indigne. He de reconèixer que les meves expectatives eren bastant elevades davant el debut en la direcció de l'aclamat Tim Burton. No obstant això, l'estupidesa de la pel·lícula m'ha superat amb escreix. Vull pensar que el públic a qui va destinada és l'infantil... molt infantil. En fi, una pèrdua de temps.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 14 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Nerdland" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt5574372/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els títols de presentació. El "Vídeo X-V", encara que al final del visionat hi hagi soroll blanc més propi d'una cinta VHS que no pas d'un DVD. L'acrobàcia que fa en Micky "the redhead" Barnes amb l'escuradents per caçar una mosca a comissaria. La cobertura televisiva del moment en el que en John i l'Elliot, doblats pel Paul Rudd i en Patton Oswalt, s'acomiaden de la Sally i la Linda, a qui posen veu la Kate Micucci i la Riki Lindhome, respectivament, abans que la policia se'ls emporti.
Pitjor: No és gaire lògic que els protagonistes rebutgin acollir-se al programa de testimonis protegits i, en canvi, si que vulguin fingir la seva pròpia mort per desaparèixer.
Curiositat: Basada en un concepte del guionista Andrew Kevin Walker que havia considerat convertir, entre d'altres formats, en pel·lícula d'actors reals, en sèrie de televisió o en una col·lecció de curtmetratges animats.

Comentari:
Ves per on que m'ha fet il·lusió mirar-me aquesta història animada amb ferum de norantes que m'ha retornat als meus anys de joventut, per l'estètica i, especialment, per l'aparició d'una mena de vídeo-club; la qual cosa sembla anacrònica tenint en compte el paper que hi juguen les xarxes socials en el film. Potser m'he sentit identificat en la recerca de l'èxit que fan els protagonistes i l'agonia no tant del fracàs com del buit. Ni el dibuix ni l'argument es caracteritzen per la seva brillantor però la proposta m'ha convençut. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Xiao men shen" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4788934/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La presentació del Déu de la Riquesa, en especial, el seu tron. L'envelliment de'n Yu Lei.
Pitjor: El fragment de la festa de disfresses de Halloween.
Curiositat: En anglès s'anomena "Little Door Gods", "Door Guardians" o "The Guardian Brothers". Al final dels títols de crèdit apareixen les fotografies dels nadons nascuts durant la producció.

Comentari:
Visualment, agraïda, tot i que, una mica dispersa, doncs els dos fils d'argument que avancen en el desenvolupament sembla que tinguin poc en comú, més enllà del tema de l'obsolescència. Malgrat això, entretinguda i, en algunes escenes, espectacular. M'ha fet passar una bona estona.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Inner Workings" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt5807512/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: Potser el tornaré a veure.
Millor: El rellotge digital Timeko. La textura de l'aigua de l'onada a la platja. El gag recurrent de la tomba i el frare.
Pitjor: El plantejament no és gaire original.
Curiositat: Presentat juntament amb el llargmetratge "Moana", del 2016, dirigida pel Ron Clements, el Don Hall, en John Musker i el Chris Williams.

Comentari:
Exquisida animació plena de petits detalls. Deliciós.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Fist Fight" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3401882/
Nota SUBJECTIVA: 25 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els cavalls corrent pels passadisos de l'institut.
Pitjor: La intervenció de la filla Ally, encarnada per l'Alexa Nisenson, interpretant la peça "I Don't Fuck with You" del Big Sean al festival de l'escola.
Curiositat: L'escena de la lluita es va filmar en vuit dies. Al final dels crèdits apareix un fragment en el que en Tracy Morgan, que fa d'entrenador Crawford, recita unes línies per seduir la Kym Whitley, que actua d'operadora de la policia a la pel·lícula.

Comentari:
D'acord que es tracta d'una poca-soltada i com a tal s'ha de prendre; fins i tot, podria acceptar que alguns dels acudits o gags tenen cert enginy, si deixem de banda el bon gust, l'oportunitat i la trivialització. No obstant això, he de reconèixer que aquest foment de l'enfrontament, la violència i l'agressió, encara que sigui per fins humorístics i d'entreteniment, m'incomoda. En fi, no m'ha agradat.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 13 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "All Nighter" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4662420/
Nota SUBJECTIVA: 37 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'amiga borratxa Megan, interpretada per la Xosha Roquemore.
Pitjor: El gag de la discussió a crits en el local musical de la Shannon Woodward, en el paper de la Lois.
Curiositat: Alternativament s'anomena "The Runaround".

Comentari:
La premissa semblava prometedora; però la cosa es queda en això, en una promesa, una anècdota sense gaire gràcia. Fluixa, amb poc marge per la sorpresa, ja que es manega per territori molt conegut, es desinfla alhora que en J.K. Simmons, encarnant el senyor Gallo, va perdent la seva aura de misteri. Em pregunto si calia l'homenatge al Bob Seger; no dic que no se'l mereixi, només que no em quadra en el context de la pel·lícula. Els actors ho fan prou bé però el resultat no acaba d'emocionar.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kiss Me Kate" (1953)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0045963/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La part acrobàtica del número titulat "Why Can't You Behave?" entre la Lois Lane i el Bill Calhoun, interpretats per l'Ann Miller i en Tommy Rall, respectivament. La peça "I Hate Men" cantada pel personatge Lilli Vanessi, encarnada en la Kathryn Grayson.
Pitjor: La intervenció dels gàngsters en l'obra.
Curiositat: Fou enregistrada per ser projectada en 3D. És una versió cinematogràfica del musical escrit pel Samuel Spewack i la Bella Cohen amb música i lletres de'n Cole Porter. Alhora, el musical s'inspira en la relació matrimonial tumultuosa mantinguda entre l'Alfred Lunt i la Lynn Fontanne durant la seva producció de Broadway del 1935 de la comèdia "The Taming of the Shrew" de'n William Shakespeare.

Comentari:
Més interessant pel rerefons del film que divertida. Els plans específics per aprofitar i justificar el 3D, sense aquesta propietat, esdevenen un pèl barroers. Tot i així, alguns dels números resulten prou entretinguts i reconec haver rigut amb l'escena de les coces, les mossegades i les bufetades que acaba amb l'assotada al cul de la protagonista. En cert moment, coincidint amb el desgavell en la representació dins de la ficció que provoca l'amenaça de renúncia de la vedet, he perdut la concentració; de manera que la darrera part se m'ha fet una mica feixuga. No obstant això, la sensació global ha romàs positiva.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 12 de maig de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Dazed and Confused" (1993)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0106677/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La banda sonora.
Pitjor: La manca d'estímuls.
Curiositat: Una sisena part del pressupost de la pel·lícula va ser destinada a adquirir els drets d'emissió dels èxits musicals que s'hi reprodueixen. El títol deriva de la versió de Led Zeppelin de la cançó homònima de'n Jake Holmes del 1967.

Comentari:
Se li suposa la gràcia de retratar una demografia concreta en una època i un lloc determinats. En aquest aspecte entenc que la instantània presentada, més o menys acurada, ho desconec, podria despertar cert interès. No obstant això, els protagonistes de la fotografia són adolescents estúpids que fan coses gens atractives. Està ben feta però no m'ha engrescat ni mica; diria més, m'ha avorrit.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 14 d’abril de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "A Funny Thing Happened on the Way to the Forum" (1966)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0060438/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El moment en el que la Domina, interpretada per la Patricia Jessel, obliga el Pseudolus, encarnat en el Zero Mostel, a tornar els diners que ha estafat jugant. La desfilada de dones a casa del Phil Silvers, fent de Marcus Lycus, davant del Pseudolus i el Michael Crawford, en el paper de Hero. La persecució de carros de cavalls del final. En Buster Keaton. Els soldats fent punteria amb la fruita seca a la regatera de les cortesanes. L'entrenament de cops al cap dels gladiadors.
Pitjor: El fet que la Philia, interpretada per l'Annette Andre, sigui un personatge babau.
Curiositat: Basada en el musical homònim composat pel Stephen Sondheim i escrit pel Burt Shevelove i en Larry Gelbart estrenat el 1962. S'inspira en les farses "Pseudolus", "Miles Gloriosus" i "Mostellaria" del dramaturg Titus Maccius Plautus. Se li va atorgar l'Oscar en l'edició del 1967 al director musical, en Ken Thorne, per la seva feina en aquesta pel·lícula. En Buster Keaton, malalt de càncer aleshores, va realitzar la majoria de les acrobàcies del seu personatge. Va filmar-se als Samuel Bronston Studios de Madrid i a les rodalies de la ciutat.

Comentari:
Ofereix un munt de detalls còmics interessants i la proposta, en conjunt, és força divertida. No obstant, alguns dels equívocs, canvis d'identitat, confusions, corredisses, m'han desconnectat momentàniament del film. Potser, l'expectativa m'ha traït una mica però, al final, m'ha convençut prou. 

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 2 d’abril de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Rock-a-Bye Baby" (1958)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0052141/
Nota SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els problemes amb la mànega. L'esquetx de la tele buida, especialment, el fragment de l'home del temps japonès.
Pitjor: El moment del vestit de núvia del judici per la custòdia de les nenes.
Curiositat: Qui interpreta el paper de'n Clayton Poole de nen és el Gary Lewis, fill de l'actor protagonista, en Jerry Lewis. S'inspira en la pel·lícula dirigida pel Preston Sturges titulada, "The Miracle of Morgan's Creek", del 1944.

Comentari:
Més enllà d'unes cançons carrinclones i de les quatre ganyotes pròpies de l'humorista no compta amb gaires arguments per engrescar en excés. Si de cas, la proposta d'una família monoparental on el guardià és un home. Per la resta, bastant prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Umi ga Kikoeru" (1993)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0108432/
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: El dibuix, els escenaris.
Pitjor: La manca de substància.
Curiositat: En anglès, l'estudi va atorgar-li el títol, "Ocean Waves"; però també se la coneix com, "I Can Hear the Sea", la traducció literal de l'original. Es basa en la novel·la homònima de la Saeko Himuro. Fou una aposta de l'Studio Ghibli per la seva gent més jove amb l'objectiu de fer una pel·lícula ràpid i amb pressupost reduït.

Comentari:
Gràficament, bonica i delicada, d'acord amb l'essència de la factoria Ghibli, però una mica rància pel que fa als esdeveniments que s'expliquen. És ben bé com si es tractés d'una primera part. De fet, l'autora de la novel·la en la que s'inspira, la Saeko Himuro, va publicar-ne una seqüela dos anys més tard titulada, "Umi ga Kikoeru Tsuu: Ai ga Aru kara". Malgrat tot, molt agradable, plaent.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 1 d’abril de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "No Time for Sergeants" (1958)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0052005/
Nota SUBJECTIVA: 39 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'entrevista entre l'Andy Griffith, fent de Will Stockdale, i el psiquiatre, Royal B. Demming, interpretat pel James Millhollin.
Pitjor: Les exageracions sense gràcia.
Curiositat: Basada en l'obra de teatre de l'Ira Levin que, alhora, s'inspirava en la novel·la de'n Mac Hyman. Donà lloc a adaptacions per a la televisió i, fins i tot, per llibres d'il·lustracions.

Comentari:
He de reconèixer que en algun moment m'han fet somriure les reaccions teatrals dels interlocutors del soldat peculiar encarnat per l'Andy Griffith. No obstant, en conjunt, m'ha costat bastant pair cadascuna de les escenes de la pel·lícula. Un ritme massa lent i un humor diluït, juntament amb la meva ínfima devoció per la temàtica militar, han convertir l'experiència en farragosa.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Ghouls" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4276752/
Nota SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els escenaris. La salutació amb les mans que fan els tres aventurers abans d'obrir la tomba de la flor d'Equinox.
Pitjor: La manca d'al·licients que proposa pel to repetitiu que manté al llarg de tota l'estona. L'absència d'originalitat.
Curiositat: També s'ha anomenat "Mojin: The Lost Legend" o "Touching Gold: The Lost Legend". És la segona pel·lícula basada en la sèrie de novel·les titulada "Ghost Blows Out the Light", després de "Chronicles of the Ghostly Tribe", del mateix any, dirigida pel Lu Chuan.

Comentari:
Encara que visualment pot tenir cert atractiu per la quantitat d'efectes especials que, intueixo, suporten el film, el plantejament no aporta gaire res de nou. Els protagonistes no són especialment simpàtics, ni els dolents es mostren massa perversos, ni la trama es presenta gaire suggeridora. En resum, per passar l'estona, res destacable.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Boku Dake Ga Inai Machi" (del 8 de gener al 25 de març del 2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt5249462/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El personatge de la mare, la Sachiko Fujinuma, doblada per la Minami Takayama. L'esmorzar que comparteix la Kayo Hinazuki, a qui dóna veu la Aoi Yuuki, a casa dels Fujinuma.
Pitjor: El novè capítol, "Shuumaku", que marca el desenllaç del fil de la Kayo Hinazuki, desfà en gran mesura la tensió acumulada. A partir d'aleshores, no es recupera la intensitat, ni tant sols al final. Un desenllaç massa pla, vulgar.
Curiositat: Basada en el manga homònim desenvolupat des del 2012 al 2016 pel Kei Sanbe, que compta també amb una adaptació en forma de pel·lícula d'actors en viu. Inspirada en aquesta història se n'ha publicat una seqüela manga anomenada "Boku dake ga Inai Machi Gaiden" i una novel·la lleugera escrita pel Hajime Ninomae titulada "Boku dake ga Inai Machi: Another Record".

Comentari:
Si bé el suspens és el que consolida la narració i el que captura l'atenció des del primer moment, més que una part fantàstica relegada a anècdota, allò que més m'ha emocionat ha estat el component afectiu i el desplegament de les relacions entre els personatges. En conjunt ha estat força entretinguda i bastant bona proposta, tot i que, no puc evitar restar amb la sensació que es podria haver acabat de polir un pèl el darrer acte. 

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 31 de març de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Lady Eve" (1941)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0033804/
Nota SUBJECTIVA: 81 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'Eugene Pallette fent d'Horace Pike picant la vaixella per tal que li donin d'esmorzar. La declaració al costat dels cavalls, que van interferint.
Pitjor: El moment en el que la Barbara Stanwyck encarnant la Jean Harrington vessa llàgrimes en veure's descoberta davant la foto que li ensenya el Henry Fonda en el paper de Charles Poncefort Pike.
Curiositat: Basada en una història de dinou pàgines del Monckton Hoffe titulada "Two Bad Hats". El 1946 se'n va fer una adaptació per retransmetre en ràdio protagonitzada per la Joan Blondell i el John Lund.

Comentari:
En certs instants dels primers compassos del film he estat a punt de perdre l'interès. No obstant, deixats enrere aquests lleus moments de crisi d'atenció, i amb l'estratègia de revenja ordida per la protagonista, he començat a divertir-me. D'alguna manera, m'ha transportat a temps pretèrits quan aquests tipus de plantejaments de negació de l'amor m'atreien tant. Un goig i un riure.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 19 de març de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kubo and the Two Strings" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4302938/
Nota SUBJECTIVA: 96 (sobre 100).
Revisió: Segurament la tornaré a veure.
Millor: La caracterització dels personatges i la seva animació precisa. 
Pitjor: Per dir alguna cosa, al desert en Kubo mira enlaire i es fa visera amb la mà sobre el pegat, no sobre l'ull sa. 
Curiositat: Basada en una història original del Shannon Tindle. Li han estat atorgats diferents guardons entre els quals el BAFTA a la millor pel·lícula animada, en l'edició del 2016. 

Comentari:
Admiració absoluta per una feina magnífica d'stop-motion amb una estètica exquisida i una història, encara que poc arriscada, efectiva i contundent. Escenes plàstiques plenes de detalls extraordinaris m'han corprès, gairebé, des de l'inici del film. I les petites fiblades d'emotivitat han alimentat el goig global de l'experiència. Emocionant, espectacular.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de març de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Swiss Army Man" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4034354/
Nota SUBJECTIVA: 23 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els muntatges i construccions amb branques dels escenaris ficticis. Les utilitats com a arma i com a eina que li troba el protagonista al cadàver. 
Pitjor: La xerrameca insulsa. La poca-solta i estupidesa del desenllaç.
Curiositat: Li fou atorgat el premi a la millor pel·lícula i, al Daniel Radcliffe, el de millor interpretació masculina al Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, en l'edició del 2016. Va filmar-se en vint-i-dos dies.

Comentari:
Se m'ha fet molt pesada perquè no ha tingut en cap moment la capacitat d'interessar-me ni de provocar-me emocions. El final, especialment, del que ingènuament esperava algun gir argumental que justifiqués el tràngol, m'ha decebut, penós. Pèrdua de temps.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Swing Your Lady" (1938)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0030820/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'assaig de lluita en el que en Joe aprofita una clau immobilitzadora per fer-li un petó a la Sadie, interpretats per en Nat Pendleton i la Louise Fazenda, respectivament. L'espectacle del gran ball. Els instruments musicals vells que apareixen.
Pitjor: La cançó que canten els del poble de Plunkett City quan arriba l'Ed, encarnat en el Humphrey Bogart
Curiositat: Adaptació d'una obra de Broadway del 1936 de'n Kenyon Nicholson i el Charles Robinson. El Humphrey Bogart només va acceptar participar en la pel·lícula després que li apugessin el sou setmanal en dos-cents dòlars. Està inclosa en el llibre "The Fifty Worst Films of All Time (and how they got that way)" del Harry Medved i el Randy Lowell

Comentari:
Em temia una castanya autèntica, sobretot, després de topar amb l'actuació inicial de la banda del poble amb una peça musical depriment i que no venia al cas. La segona cançó també sobra, penso, la protagonitzada per la Penny Singleton fent de Cookie. Però, un cop la història ha engegat i ha pres una mica de ritme, el fil argumental ha anat copsant la meva atenció i he acabat prou satisfet. A més, és curta, per no cansar; setanta-set minuts. Entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mob Psycho 100" (12 de juliol al 27 de setembre del 2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt5897304/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els copets de puny que li fum el Mob al Teru en el duel del capítol cinquè, anomenat "Ochimusha -Chounouryoku to Boku-". L'enfrontament al carreró entre el Shigeo Kageyama i el Koyama del vuitè episodi, titulat "Ani Peko -Hakai Ishi-". El flashback en el que es mostra la primera trobada de l'Arataka Reigen i en Mob de l'onzè lliurament, "Shishou -Leader-".
Pitjor: La participació general de l'Ekubo.
Curiositat: Basada en el webcòmic homònim desenvolupat per l'artista conegut pel pseudònim ONE i publicat en el Ura Sunday des del 18 d'abril del 2012.

Comentari:
L'esquema no resulta gaire original, tractant-se bàsicament d'una lluita entre forces oposades; en aquest cas, psíquiques. Per un costat, se'ns presenta un protagonista que, des de la humilitat i la bondat, ha de convertir-se en el defensor del món. Davant seu, una organització conspiradora perversa amb intencions malèfiques de dominació. Per l'agilitat com es relaten els esdeveniments es fa bastant amena. No obstant, la impressió que deixa el final de la sèrie és de parcialitat, d'argument inacabat. Correcte, però no m'ha acabat d'emocionar gaire.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 12 de març de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Samehada Otoko to Momojiri Onna" (1998)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0169222/
Nota SUBJECTIVA: 44 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les peculiaritats dels personatges. L'atac final del Yamada, interpretat pel Tatsuya Gashuuin, amb gag del llum inclòs.
Pitjor: El ritme.
Curiositat: El seu títol alternatiu es "Shark Skin Man and Peach Hip Girl". Està basada en el manga homònim de'n Minetarou Mochizuki.

Comentari:
Les petites pinzellades d'humor i, en general, el to burleta que incentiven els participants del conte amb les seves singularitats és d'agrair. No obstant, pel tipus d'història i argument que se'ns mostra, els esdeveniments no acaben de despertar gaire interès. M'ha costat una mica pair-la.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 6 de març de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Sausage Party" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La paròdia de camp de batalla en l'escena, cap el principi, en la que xoquen els dos carretons de compra i cauen els productes al terra, entre ells la farina. La col·locada del drogoaddicte. El xiclet de la cadira de rodes.
Pitjor: El personatge a qui posa veu la Kristen Wiig, la Brenda Bunson, i la ximpleria d'enamorats amb la salsitxa.
Curiositat: Dels 83 animadors, uns 36 van ser inscrits en una llista negra i no surten als crèdits del film, tal com se'ls va amenaçar de bon començament si no treballaven hores extres sense cobrar-les.

Comentari:
Per sobre d'unes expectatives que no eren gaire altes. El que m'ha fet el pes d'aquesta faula/metàfora és la total irreverència de la que fa gala. A estones, crua, altres cops, ximple i barroera; però sempre plena de referències, gags i acudits. He passat una estona molt entretinguda.

Perdoneu per la meva ignorància!

divendres, 20 de gener de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "London Has Fallen" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt3300542/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'enderroc del pont on mor el ministre japonès, per dir alguna cosa.
Pitjor: Els efectes especials d'explosions, etcètera. Les frases lapidaries i l'estil fatxenda de porqueria dels vuitanta.
Curiositat: Seqüela de "Olympus Has Fallen", dirigida el 2013 per l'Antoine Fuqua

Comentari:
Si bé és cert que provoca la psicosi i l'angoixa pretesa, més tenint en compte el moment històric d'amenaça terrorista en el que ens trobem, tant el complot com la majoria de les situacions que es mostren semblen bastant inversemblants. El desenllaç resulta simple, massa previsible. I l'estereotip de milhomes del protagonista fa un flac favor al conjunt. Prescindible. 

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 15 de gener de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Keeping Up with the Joneses" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2387499/
Nota SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La persecució de les motos. L'instant en el que en Jeff Gaffney, encarnat pel Zach Galifianakis, li recrimina al Tim Jones, interpretat pel Jon Hamm, que la situació en la que es troben es pitjor que la que l'espia li havia descrit com a "Worst Case Scenario". Els títols de crèdit finals.
Pitjor: Al final, un cop resolt el cas, l'escena en la que els quatre veïns arriben al seu carrer en taxi parlant informalment de "coses d'espies".
Curiositat: Va considerar-se un fracàs de taquilla, "box office bomb", ja que només va recuperar 29 milions de dòlars dels 40 que va costar.

Comentari:
És poc convincent; com a comèdia no fa gaire gràcia i com a pel·lícula d'acció li manca emoció. Quan el que més engresca és l'escena en la que les protagonistes són en roba interior, l'Isla Fisher com a Karen Gaffney i la Gal Gadot com Natalie Jones, és que alguna cosa no funciona. Passable amb reserves.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 14 de gener de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Finding Dory" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2277860/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El moment "Wonderful World" en el que el camió del Marine Life Institute s'estimba pel barranc cap al mar. El pop Hank. Quan el Hank aboca la Dory al tanc de l'"Oceà Obert". La trobada del Nemo i en Marlin amb la Dory a la canonada.
Pitjor: El retrobament insuls de la Dory amb els seus pares.
Curiositat: És la seqüela de "Finding Nemo" (2003).

Comentari:
Tot i que m'ha costat una mica entrar-hi perquè no recordava gaire l'original, en acabat, m'ha semblat prou correcta; no especialment emocionant però sí entretinguda. De fet, no li trobo cap pega. És només que no ofereix res de nou.

Perdoneu per la meva ignorància!

dilluns, 9 de gener de 2017

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Secret Life of Pets" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2709768/
Nota SUBJECTIVA: 58 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El detall del canvi de color dels ulls de les serps a l'entrada del cau dels animals perduts/abandonats quan l'Snowball, doblat pel Kevin Hart, els diu la contrasenya. L'escena del furgó a la bastida del pont i el rescat posterior de dins del riu.
Pitjor: La pastanaga que es converteix en clau per alliberar a en Ripper de la gàbia del furgó de la gossera. La veu afònica de la Jenny Slate fent de la Gidget.
Curiositat: En el pla inicial de la seqüència en la que en Duke vol desfer-se del Max allunyant-lo del que sembla el parc de Washington Square de Nova York on els ha deixat el noi que els passeja, al fons es veu el personatge de'n Gru de Despicable Me, del 2010, amb el seu gos, en Kyle. Els amos de la Gidget estan modelats a partir del Louis C.K. i l'Ellen DeGeneres.

Comentari:
Entenc que la introducció és necessària però a mi se m'ha fet una mica pesada, sobretot, perquè no sóc una persona de mascotes i les gracietes dels animals no em diuen res. Deixant això de banda, un argument acceptable i l'acció aixequen el que semblava que seria una castanya. Al final, bé.

Perdoneu per la meva ignorància!