dilluns, 20 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Game of Thrones - Temporada 8a" (des del 14 d'abril al 19 de maig del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0944947/episodes?season=8
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure i espero que no hi hagi més temporades.
Millor: Del capítol segon, l'escena de desflorament de la Maisie Williams, fent de l'Arya Stark. Del tercer, la Melisandre, interpretada per la Carice van Houten, calant foc a les trinxeres in extremis. I el plor de la Daenerys Targaryen, encarnada per l'Emilia Clarke, davant la mort del seu protector, l'Iain Glen, en el paper d'en Jorah Mormont. Del cinquè, el quadre de l'Arya Stark i el cavall blanc enmig de la desolació. Del sisè, la imatge de la Daenerys quan, per darrere, el drac desplega les ales.
Pitjor: De l'episodi primer, el vol a llom dels dracs d'en John i la Daenerys. Del segon, el tedi de l'espera. Del tercer, la foscor de tota la batalla i l'aparició del no res de l'Arya Stark per executar el Rei de la Nit. Del cinquè, la destrucció poc realista d'alguns edificis, que semblen maquetes. I del sisè, la quantitat de plans superflus.
Curiositat: Consta de sis episodis. Inclou material original respecte els llibres de la saga "A Song of Ice and Fire", a més d'apunts sobre desenvolupaments futurs de la mateixa (encara per publicar, les novel·les "The Winds of Winter" i "A Dream of Spring"), oferts pel George R. R. Martin als guionistes de la sèrie. El rodatge es portà a terme, principalment, a Irlanda del Nord i Croàcia. Un dels errors més comentats de la temporada és l'aparició d'un got d'una franquícia de cafè durant l'escena de la celebració de l'episodi quart, titulat "The Last of the Starks".

Comentari:
Un desenllaç decebedor, maldestre. Clar que, potser, les expectatives eren massa elevades. Manca cohesió entre els capítols de la tongada i la força d'algunes escenes, sobretot la batalla dels morts i la matança de King's Landing, contrasta amb l'impassibilitat d'algunes altres on succeeixen coses que no interessen gaire a ningú. Amb una mica de pedanteria, es podria assenyalar que els guionistes fan un al·legat de la República. O, qui sap, que el poder incendiari dels dracs és una metàfora de les capacitats nuclears de certs exercits. Al final, la sensació de "ja no saben com acabar". Escassa, insuficient, barroera.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 18 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Jeszcze dzień życia" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2967856/
Nota SUBJECTIVA: 78 (sobre 100).
Revisió: No crec que la torni a veure.
Millor: L'atac al cotxe on viatja el protagonista cap al sud, cap a Pereira d'Eça (Ondjiva), quan apareix la Carlota per primer cop. Les seqüències oníriques.
Pitjor: Les imatges reals de festa i balls al musseque de Luanda.
Curiositat: En castellà, s'anomena "Un día más con vida"; en anglès, "Another day of life". Es basa en la novel·la homònima d'en Ryszard Kapuściński, publicada el 1976. Li va ser atorgat el premi al millor film animat europeu en la 31a edició dels guardons. Es van trigar 10 anys en completar-la.

Comentari:
Compta amb la força dels fets reals excepcionals que relata i aconsegueix reproduir una atmosfera prou interessant per atrapar l'espectador amb el fragment d'història que explica. D'agrair, el dibuix nítid i el dinamisme visual. Precisa.

Perdoneu per la meva ignorància!

dimecres, 1 de maig de 2019

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Cover Girl" (1944)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0036723/
Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: Potser, la tornaré a veure.
Millor: L'escena del número musical de la cançó "Sure Thing", amb lletra de l'Ira Gershwin i música d'en Jerome Kern, interpretada per la Rita Hayworth però cantada per la Martha Mears. La coreografia del moment en el que l'Eve Arden, l'Otto Kruger i en Lee Bowman, fent de la Cornelia Jackson, el John Coudair i el Noel Wheaton, van darrera bastidors per trobar-se amb la Rusty Parker i en Danny McGuire, encarnats per la Rita Hayworth i el Gene Kelly, i es troben enmig d'un enrenou d'artistes, cambrers i tramoistes enfeinats.
Pitjor: L'efecte visual del ball de l'àlter ego. La borratxera de la protagonista a Cal Joe. L'arruga del front de la Rita.
Curiositat: Fou la pel·lícula de Columbia Pictures amb més recaptació del 1944. El Gene Kelly tornà a encarnar un personatge anomenat Danny McGuire al film del 1980, "Xanadu", dirigit pel Robert Greenwald.

Comentari:
La història de l'avi és un pèl més versemblant, o natural, que la contemporània, i això fa que la repetició de plantejament es faci una mica feixuga. L'espectacle resulta entretingut i els flashbacks són d'agrair. Cap meravella però fa el pes, satisfà. Antiquada.

Perdoneu per la meva ignorància!