dijous, 10 de novembre de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Plemya" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Nota SUBJECTIVA: 66 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'avortament. La gesticulació en les converses de les noies. La continuïtat en algunes de les seqüències. El darrer pla.
Pitjor: Les escenes de sexe. L'excessiva durada d'alguns plans.
Curiositat: Li foren otorgats diferents guardons en l'edició 67a del Festival de Cannes i el premi Experimenta del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya l'any 2014. Tots els actors són sords i es comuniquen en el llenguatge dels signes ucraïnès. El film està rodat en 34 plans.

Comentari:
Diria que el gran mèrit de la pel·lícula és el realisme, malgrat en algunes escenes, les de baralla i les de sexe, el que es mostra es poc convincent. Això sí, l'avortament m'ha colpit. Per altra banda, situar el context en una comunitat de sords resulta un fet diferencial que potencia, en certa manera, l'atractiu. Un pèl massa llarga però interessant.

Perdoneu per la meva ignorància!