dimarts, 30 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Wiener-Dog" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt4144190/
Nota SUBJECTIVA: 30 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de la Zosia Mamet amb l'Ellen Burstyn. La destrucció de l'ou d'estruç.
Pitjor: El conte que explica la Julie Delpy, fent de Dina, de la seva gossa violada, Croissant. El pla extens de les restes de diarrea sobre el paviment. El numeret musical dels mexicans. L'acarnissament previsible i innecessari de l'atropellament de l'animal.
Curiositat: El personatge de la Dawn Wiener, interpretat per la Greta Gerwig, connecta el film amb "Welcome to the Dollhouse", dirigida pel mateix Todd Solondz el 1995.

Comentari:
En alguns moments, patètica; en altres, desagradable; sempre, lenta i poc suggeridora, malgrat alguna espurna... insuficient. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 28 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Deadpool" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1431045/
Nota SUBJECTIVA: 40 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència de presentació amb el pla congelat del Chevrolet fent tombarelles.
Pitjor: Les grolleries, les gracietes estúpides, el trencament de la quarta paret per fer spoilers, el personatge modificat de la Negasonic Teenage Warhead, interpretat per la Brianna Hildebrand
Curiositat: Basat en l'antiheroi Deadpool, creat pel Rob Liefeld i el Fabian Nicieza, que aparegué per primer cop al número 98è de The New Mutants, de la Marvel Comics. En Rob Liefeld reconegué que va inspirar-se en la pel·lícula "The Dead Pool", dirigida pel Buddy Van Horn el 1988, per batejar el personatge. Mentre es filmava, en Ryan Reynolds, a través de la fundació Make-A-Wish va visitar nens malalts vestit d'en Deadpool.

Comentari:
Més del mateix; mastegots a dojo, trets i explosions en CGI, als que ja ens hem acostumat després de tants episodis de la mateixa història reversionada, i uns ninots amb uniformes ridículs que juguen a esbatussar-se. Em pregunto si el cameo de l'Stan Lee és també virtual (... li queda dignitat a aquest home?). Se li pot concedir el mèrit de donar protagonisme a un carallot busca-raons impertinent. Potser, de caricaturitzar el gènere. No obstant, aquest tipus de producte m'avorreix. 

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 21 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Loft" (2008)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt0926762/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La trama. L'instant en que la Marie Vinck, fent de la Sarah Delporte, li diu "Ja sé que mai em faries mal. Saps per què? Perque mai podria sentir res per tu. Entens?" al Luc Seynaeve, encarnat en el Bruno Vanden Broecke
Pitjor: L'escena de l'interrogatori en la que en Chris Van Outryve, interpretat pel Koen De Bouw, corregeix la frase llatina "Fatum nos iungebit" per "Fatum nos iunget" i el policia li respon en anglés "Fuck you!". Les càmeres camuflades a l'habitació.
Curiositat: L'edifici on s'ubica l'habitatge és a Anvers (Antwerp), a la vora del riu Escalda (Scheldt). El 2015 va estrenar-se una nova versió no gaire reeixida titulada "The Loft" dirigida pel mateix Erik Van Looy.

Comentari:
M'ha agradat no tant per la història, que trobo prou elaborada, sinó per la confusió provocada per l'alteració, una mica tramposa, de la línia temporal a l'hora de mostrar els esdeveniments. Un pèl embolicat però efectiu per atrapar la meva atenció.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 20 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Non-Stop" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2024469/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La intriga, el pla del mort cada vint minuts. El detall que l'hostessa Nancy, encarnada per la Michelle Dockery, li porti aigua en comptes de gintònic al marshal, en Bill Marks, interpretat pel Liam Neeson. La baralla a la cambra de bany. El descens de l'avió fins als vuit mil metres d'alçada.
Pitjor: El paper embafador de la Julianne Moore, fent de Jen Summers.
Curiositat: El director, el Jaume Collet-Serra, va proposar-se canviar d'estil de filmació cada 15 minuts de la pel·lícula per evitar la monotonia d'escenari.

Comentari:
M'ha deixat una bona impressió primera i m'ha entretingut, sobretot, per la incertesa de l'argument i pel carisma del protagonista. No obstant, en una segona pensada sorgeixen alguns dubtes, com, per exemple, l'absurditat de camuflar una bomba en una bossa de cocaïna... Potser, un segon visionat del film esbandiria els malentesos però no m'ha agradat tant per dedicar-li cent minuts més de la meva vida.

Perdoneu per la meva ignorància!

diumenge, 14 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Suits - Season 1" (23 de juny a 8 de setembre del 2011)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt1632701/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: En l'episodi vuitè, titulat "Identity Crisis", el moment en el que l'Amanda Crew, interpretant la Lola Jensen, li lliura el diploma de Harvard al Patrick J. Adams, que fa de Mike Ross. En l'onzena part, de nom "Rules of the Game", l'instant en el que en Gabriel Macht, donant vida al Harvey Specter, perd els estreps. En el capítol dotzè, anomenat "Dog Fight", l'escena en la que la Sarah Rafferty, encarnant la Donna Paulsen, demana sense èxit al Rick Hoffman, darrera el personatge del Louis Litt, un favor per al seu cap a canvi d'unes entrades per l'American Ballet Theatre.
Pitjor: L'argot tècnic. Algunes resolucions poc convincents, com la del conflicte d'en Trevor Evans del capítol cinquè o la del cas del Clifford Danner de l'episodi final.
Curiositat: Mentre que el pilot fou enregistrat a Nova York, la resta d'episodis ho van ser a Toronto. Per tal de promocionar la sèrie, el 2 de juny del 2011, la cadena emissora va muntar una projecció del pilot al Hudson River Park. En el seu estadi de pilot el projecte s'anomenava "A Legal Mind".

Comentari:
Una combinació de justícia corporativa, gent elegant, glamur i ments brillants, amanida amb una mica d'humor, un bri de sexe... i un tou de pedanteria. La veritat és que, a priori, el context no m'atreia gaire, més que res, perquè detesto la supèrbia. No obstant, un cop acostumat als personatges i als seus tics, he de reconèixer que l'espectacle entreté i, fins i tot, en alguns instants i, sobretot, gràcies a la caricatura del Rick Hoffman, diverteix. Està bé.

Perdoneu per la meva ignorància!

dissabte, 13 d’agost de 2016

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Laggies" (2014)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: http://www.imdb.com/title/tt2034031/
Nota SUBJECTIVA: 47 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La conversa que mantenen a la cuina la Keira Knightley, fent de Megan Samuels, amb la Bethany, interpretada per la Gretchen Mol, i la frase "si tractes algú prou malament, assumeixes que et deixarà estar". La bellesa de la Chloë Grace Moretz, fent d'Annika.
Pitjor: L'escena del ball de promoció.
Curiositat: Aparentment, l'única familiaritzada amb el terme "Laggies" per anomenar els dropos era la guionista, l'Andrea Seigel. De fet, al Regne Unit el títol va ser substituït per "Say When".

Comentari:
Trobo que és un retrat encertat no d'una dropa, com suggereix el títol, sinó d'algú a qui li cal trobar un rumb que sigui prou motivador; i, abans de poder tirar endavant, necessita retrocedir una mica per refermar o crear conviccions pròpies. Malauradament, involucrant adolescents, aquest exercici es converteix en poc menys que patètic. Ho sento, no m'ha interessat. Prescindible.

Perdoneu per la meva ignorància!