dimarts, 31 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Doctor Sleep" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5606664/
Nota SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El crit de l'Abra Stone quan presencia l'assassinat del Bradley Trevor, interpretats per la Kyliegh Curran i el Jacob Tremblay, respectivament. El primer cara a cara entre l'Abra i la Rebecca Ferguson, fent de Rose the Hat. L'emboscada als membres del True Knot i la mort del Billy Freeman, encarnat en el Cliff Curtis. La recreació de l'Overlook Hotel abandonat.
Pitjor: L'aparició del personatge d'en Jack Torrance fent-se passar pel cambrer Lloyd; no és culpa de l'actor, el Henry Thomas, és que l'homenatge (o no sé com dir-li) a Jack Nicholson queda grotesc i barroer.
Curiositat: Basada en la novel·la homònima del 2013 escrita per l'Stephen King, la qual representa la seqüela de "The Shining", publicada el 1977 i escrita pel mateix autor. Recaptà més de 72 milions de dòlars sobre un pressupost de 45 milions.

Comentari:
Ració de nostàlgia amb una combinació estranya de vampirs psíquics, esperits malèfics, mèdiums telepàtics, telequinèsia... La història sense el context és regular, tirant a vulgar i, apurant, sense solta ni volta. Però, tenint en compte el precedent, bé, desperta cert interès, d'acord. Això sí, fa passar l'estona; oficialment, 152 minuts. Batibull.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Star Wars: The Rise of Skywalker" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa:  https://www.imdb.com/title/tt2527338/
Nota SUBJECTIVA: 85 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència a la lluna del sistema Endor, on la Rey, encarnada en la Daisy Ridley, visualitza el seu costat sith i, després, lluita contra el Kylo Ren, en la pell de l'Adam Driver. Les dimensions paral·leles.
Pitjor: La ridícula proposta suïcida del Palpatine a la seva néta.
Curiositat: Tercer lliurament de la trilogia seqüela, precedit per "The Force Awakens", del 2015, i "The Last Jedi", del 2017, alhora que episodi novè, el darrer de la saga "Skywalker" de la franquícia "Star Wars". L'aparició pòstuma fent de la Leia Organa de la Carrie Fisher, traspassada el 2016, fou possible gràcies a la utilització de metratge inèdit de "The Force Awakens". Recaptà 1.074 milions de dòlars sobre un pressupost de 275 milions. En John Boyega, que interpreta el Finn, es va descuidar una còpia del guió a l'hotel, la qual es va posar a la venda per unes 65 lliures a la plataforma eBay. El títol de treball era "TrIXie". A Dubai i Singapur, va retallar-se un pla en el que dues dones es fan un petó als llavis.

Comentari:
M'entusiasmava que, amb aquesta peça darrera, es posés fi (d'una puta vegada) a la trilogia de trilogies. És per això que m'he empassat de bon grat el que m'han ofert i he gaudit de les més de dues hores (142 minuts, oficialment) d'espectacle i emoció. No obstant, fins i tot jo, sense ser un afeccionat gaire immers en l'univers d'aquesta sèrie, trobo uns quants aspectes que grinyolen; com la fragilitat final de la comunitat sith, per exemple. Però, què collons, tu! El missatge és positiu, l'amor converteix el dolent en màrtir i tots contents. També, li perdono la malaptesa estúpida de concloure amb un corol·lari tant patètic, fent que la protagonista es bategi com a Rey Skywalker. En fi, ha estat un plaer (... i fins la propera, clar). Esplèndida.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 29 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kurt Cobain: Montage of Heck" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt4229236/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No el tornaré a veure.
Millor: Les anècdotes relacionades amb la banda, com la que explica el Krist Novoselic sobre la primera ressenya rebuda pel grup.
Pitjor: Els enregistraments casolans que no aporten res; en especial, un tros en el que se sent "And I Love Her", de The Beatles, que resulta, fins i tot, desagradable.
Curiositat: Molt del material sonor recollit en el documental es va publicar en l'àlbum "Montage of Heck: The Home Recordings". També, es va llançar un llibre recopilatori amb captures de les animacions que apareixen a la pel·lícula, transcripció de les entrevistes, fotografies i obres del Cobain que no eren incloses al film. El director, en Brett Morgen, va començar a desenvolupar-lo cap el 2007 quan la vídua de l'artista, la Courtney Love, li ho va suggerir.

Comentari:
Calia un filtre més fi. Així com veiem metratge o rètols de concerts primerencs de la formació que fan certa gràcia també trobem un munt de gargots, llistes i esbossos que no tenen cap mena d'interès (o, potser, el tenen però només pels devots del personatge, entre els que no em compto). Aprecio les entrevistes als involucrats; les animacions són boniques. Curiós com un paio amb l'autoestima tant baixa (diria, curt de gambals) va assolir tal fama i èxit. Sobrecarregat.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Luce" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7616148/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La proposta de revenja. L'escena de la Marsha Stephanie Blake, que fa de Rosemary Wilson, en pilotes a l'institut.
Pitjor: La distracció que suposa l'afer de l'Stephanie Kim, interpretada per l'Andrea Bang.
Curiositat: Es va rodar en 35mm. Basada en l'obra de teatre d'en JC Lee.

Comentari:
Correcte, el pla. Però, assumeix unes complicitats i sacrificis per part dels pares gens obvis. Per altra banda, no sé ben bé si la reflexió és "alerta amb la discriminació positiva perquè els beneficiaris seus igual et donaran pel cul si així ho volen" o va més de atorgar primeres i segones oportunitats, de prejudicis, d'integritat moral o, senzillament, l'autor volia tenir el nom del Frantz Fanon associat a la seva obra. Al final, causa malestar i llàstima pel personatge del Tim Roth, el Peter Edgar. Provocadora.

Perdoneu per la meva ignorància!


dissabte, 28 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Yoru wa Mijikashi Aruke yo Otome" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6335734/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Un estil pintoresc. La logística de les representacions públiques.
Pitjor: Les cançons del teatre de guerrilla.
Curiositat: En anglès es titula "Night Is Short, Walk On Girl", excepte al EUA on es va afegir l'article davant. Basada en la novel·la homònima del 2006 escrita pel Tomihiko Morimi i il·lustrada pel Yusuke Nakamura.

Comentari:
T'arrossega amb facilitat perquè, d'alguna manera, t'obliga a estar a l'aguait si vols captar els detalls i no perdre els fils que va obrint; però he de reconèixer que seguir els diàlegs, és a dir, els subtítols alhora que les imatges resulta bastant atabalador. El toc místic, amb la inclusió de figures de llegenda com el tengu o el déu de les fires de llibres vells, dóna cert joc, cohesiona. També, les ocurrències extravagants, com la promesa d'aquell que està resolt a no canviar-se la roba interior fins que trobi la noia amb qui va compartir un cop de poma al cap. Es pot ben dir que la nit queda prou aprofitada. Audaç.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Escape from Pretoria" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5797184/
Nota SUBJECTIVA: 72 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El suspens de l'escapada.
Pitjor: La intervenció tan oportuna del Denis Goldberg, interpretat per l'Ian Hart, per tal que els fugitius puguin sortir de la cambra de l'equip de filmació.
Curiositat: Basada en el llibre del 2003 escrit pel Tim Jenkin, "Inside Out: Escape from Pretoria Prison", sobre la seva fugida de la presó de Sud-àfrica el 1979. Es va rodar a Adelaide, Austràlia, tant a localitzacions de la ciutat com als estudis Glenside, a començaments del 2019.

Comentari:
És més l'emoció de la missió i la simpatia pels presos i la seva lluita que no pas la pel·lícula en si, decent, modesta. La tensió està ben aconseguida, encara que hi ha alguns aspectes una mica sospitosos, des de la consistència de les claus de fusta mateixes a les mesures de seguretat del centre penitenciari, la Pretoria Central Prison (actualment, Kgosi Mampuru II Management Area). Clar que estem parlant de 1979, fa quaranta anys, i d'un altre continent. De manera que hem de donar un vot de confiança al que ens expliquen. Satisfactòria.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Angry Birds Movie" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1985949/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'atac al castell dels porcs verds.
Pitjor: La baralla del Red amb el Billy the Sign Board, el mòbil de benvinguda al niu de la Matilda.
Curiositat: Inspirada en el videojoc "Angry Birds" publicat el 2009 per Rovio Entertainment. Més de 350 milions de dòlars recaptats sobre un pressupost estimat de 73 milions.

Comentari:
Amb un munt de detalls ximples i poca-soltes però que m'han fet gràcia. No m'esperava res de bo i, certament, l'argument és gairebé un clixé. No obstant això, el guió és prou simpàtic per seduir a base de riures. També, estic segur, en un mal dia m'hauria fet ràbia. Efectiva.

Perdoneu per la meva ignorància!


divendres, 27 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Captain Fantastic" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt3553976/
Nota SUBJECTIVA: 76 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena de l'escalada. La dedicatòria amb vi del pare i els fills a la mare difunta mentre són a casa de la germana, la Harper, encarnada en la Kathryn Hahn. La incineració i l'inici de la interpretació de "Sweet Child o' Mine" de Guns N' Roses (segons el guió original, havia de ser "When Doves Cry" de Prince).
Pitjor: La improvisació musical nocturna del principi. El numeret amb el policia que els atura a la carretera.
Curiositat: El director, en Matt Ross, va fer signar un contracte el nens que fan de fills conforme el qual s'abstindrien de consumir sucre o menjar porqueria mentre durés el rodatge. Més de 22 milions de dòlars de recaptació sobre un pressupost de 5 milions. El Viggo Mortensen lluu una samarreta pròpia que diu "Jesse Jackson 88"; data de quan donava suport a l'activista en la seva candidatura a la presidència dels EUA amb el Partit Democràtic.

Comentari:
Un dels aspectes que m'agrada del film és que qüestiona, d'alguna manera, l'estil de vida alternatiu plantejat, en l'aïllament social, atacant el seu punt més feble, probablement, que és el de la manca d'assistència mèdica immediata i, en particular, psicològica. També, trobo encertada la imperfecció de l'home que, per un costat, intenta inculcar certs valors de virtut, com la disciplina, el treball, la iniciativa i, per altra banda, no troba un problema que la mainada furti al supermercat. O el respecte condicionat, com en l'acudit que llança una de les filles, "evitem burlar-nos de la gent, tret que siguin cristians". No ha quedat rodona del tot però, en general, emociona i, si més no, convida a la reflexió. Incòmoda.

Perdoneu per la meva ignorància!


dimecres, 25 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Pokémon Detective Pikachu" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5884052/
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena del pokémon mim. L'escena del pokémon Torterra, en japonès, Dodaitosu.
Pitjor: El fet que només en Tim Goodman, interpretat pel Justice Smith, pot sentir el que diu el Pikachu, amb la veu del Ryan Reynolds; segons el director, el Rob Letterman, per l'enllaç emocional especial entre fill i pare.
Curiositat: Producte de la franquícia Pokémon basat en el videojoc homònim desenvolupat per Creatures Inc. i llançat el 2016. Recaptació de més de 433 milions de dòlars sobre un pressupost aproximat de 150 milions. En l'inici dels títols de crèdit es mostren unes imatges pixelades del protagonista (en una recreació de la pantalla en blanc i negre del joc "Pokémon Red and Blue"); i, tot seguit, es veu una seqüència amb il·lustracions d'estil manga per presentar partíceps del film i l'elenc principal. Ryme City és Londres, amb alguns retocs. 

Comentari:
Les expectatives, aquí, eren molt baixes. Senzillament, mai m'havia atret aquest univers dels "monstres de butxaca" amb els seus caçadors/entrenadors. I, els primers compassos de la pel·lícula, després de la seqüència preludi de la fujida del Mewtwo, tampoc m'ajudaven a eliminar reticències. No obstant, la sola perspectiva d'un argument més enllà d'enfrontaments entre bestioles prometia quelcom aprofitable. Així ha estat que, amb un argument prou decent, la descaradura simpàtica del Pikachu i una proposta visual bastant correcta, m'ha atrapat. Sí, m'ha divertit. Solvent.

Perdoneu per la meva ignorància!


dilluns, 23 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Take the Ball Pass the Ball: The Making of the Greatest Team in the World" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt9135854/
Nota SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).
Revisió: No calia haver-lo vist.
Millor: Anècdotes inèdites (per mi), com la d'en Chyhrynskyi contra l'Osasuna que conta l'Henry, o la de la primera trobada tècnica del Víctor Valdés amb el Guardiola.
Pitjor: No crec que s'entengui veritablement la trajectòria d'aquell equip amb el que es mostra i s'explica.
Curiositat: Dividit en sis episodis. Basat en el llibre del Graham Hunter titulat "Barça: The making of the greatest team in the world". Un cop començats els títols de crèdit, apareix el Pep Guardiola en la que és la darrera entrevista del documental. Pressupost de 750.000 dòlars.

Comentari:
Des del punt de vista d'un culer mitjà, resulta bastant redundant alhora que insuficient. És més, hi ha capítols que queden molt per sota de la dimensió del subjecte que tracten, com el dedicat al Messi, òbviament. També confirma, per les declaracions recollides, la meva antipatia cap a personatges com Samuel Eto'o, per bé que li reconec els seus mèrits futbolístics. En altres circumstàncies el meu vessant barcelonista, tribuner, escriuria "Prou! No cal recordar constantment aquella etapa. Si una cosa té el futbol és que mai no s'atura". Però és que ara mateix sí que s'ha aturat mercès al COVID-19. Malgrat la suspensió actual de l'activitat del club per l'estat d'alerta, no em ve gens de gust continuar mirant a un passat tant recent i, a la vegada, tant llunyà. M'estimo més gaudir o patir el moment present... o de l'esdevenidor. Complementari.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Spies in Disguise" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5814534/
Nota SUBJECTIVA: 77 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El desplegament d'armes especials de l'enfrontament final a la Covert Weapons Facility del North Sea.
Pitjor: El protagonista és un fatxenda i el investigador un carallot.
Curiositat: Inspirada en el curtmetratge animat del 2009 del Lucas Martell titulat "Pigeon: Impossible". Al final dels títols de crèdit es veu una petita animació del Walter i el Lance en forma de colom en versió de vuit bits amb un rètol que diu "WE DID IT!".

Comentari:
Està molt bé el missatge pacifista, tota la parafernàlia d'agent secret a l'estil James Bond, amb enemic implacable inclòs, i l'animació, que és d'aquelles que cal examinar amb cura per no perdre's cap detall interessant. Però, li manca quelcom, no sé, humor, química entre els personatges, originalitat, més enllà dels estris extravagants. Tot i així, assoleix l'objectiu d'entretenir, que ja és prou. Clàssica.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 22 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Terra Willy, planète inconnue" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8329148/
Nota SUBJECTIVA: 75 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els personatges s'acaben fent entranyables. Els efectes secundaris dels fruits i plantes.
Pitjor: La bateria de la càmera de fotos dura més de 10 mesos. Algun problema de física, com l'instant en el que el Buck, que és una bola, sosté el Willy com si fos una grua sense cap recolzament.
Curiositat: Entre 125 i 130 col·laboradors van treballar en el projecte al llarg de dos anys. Tingué un pressupost de 6 milions d'euros, amb un retorn de, més o menys, la meitat. Internacionalment, s'anomena "Terra Willy: Unexplored Planet" o, al Regne Unit, "Astro Kid". Durant els títols de crèdit es mostren dibuixos amb instantànies, tant de la família com del robot Buck, de l'arribada a la Terra i algunes situacions posteriors.

Comentari:
Es tracta d'una aventura d'exploració, descoberta i creixement personal davant d'una situació excepcional clàssica en la que l'escenari extraterrestre ofereix cert marge, prou ben aprofitat, per a l'originalitat. Bona animació, bon desenvolupament, fluida, plaent en el seu conjunt. Revisió.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Spenser Confidential" (2020)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8629748/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La comparació que fa l'Iliza Shlesinger, en el paper de la Cissy Davis, del trio d'homes amb Batman, Robin i Alfred.
Pitjor: Una resolució poc versemblant, poc elaborada.
Curiositat: Molt remotament, inspirada en la novel·la publicada el 2013, "Robert B. Parker's Wonderland", escrita per l'Ace Atkins. Distribuïda per Netflix.

Comentari:
En el seu gènere és correcta malgrat l'argument estereotípic. I, com no resulta especialment explícita pel que fa a violència, vici o morbidesa, no perd el caire, més o menys, humorístic general. Per passar l'estona. Complidora.

Perdoneu per la meva ignorància!


dissabte, 21 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kimi no Na wa" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5311514/
Nota SUBJECTIVA: 95 (sobre 100).
Revisió: Potser la tornaré a veure.
Millor: La reproducció, gairebé fotogràfica, dels escenaris i dels detalls; per exemple, el tatami.  L'excursió a la caldera d'Itomori. La resignació de la Miki Okudera.
Pitjor: El final es prolonga una mica massa. Les cançons de Radwimps.
Curiositat: Kadokawa Corporation va publicar la novel·lització del film a càrrec del mateix director i guionista, en Makoto Shinkai, un mes abans de la seva estrena. Li va ser atorgat el guardó Anima't a la millor pel·lícula en el SITGES 49è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Els personatges protagonistes també apareixen en rols secundaris en "Tenki no Ko", del 2019 i mateix director. Abans del seu títol definitiu es van considerar "Yume to Shiriseba", "Kimi no Musubime" i "Kimi wa Kono Sekai no Hanbun". Hida, a la prefectura de Gifu, va servir d'inspiració pel poble fictici d'Itomori. En anglès, el títol és "Your Name". Al 2017 es va anunciar una adaptació americana.

Comentari:
Em feia molta mandra mirar-la perquè m'esperava una carrinclonada. I, al final, m'ha resultat aclaparadora. Primer, com a obra gràfica, preciosa. Segon, la història combina diferents elements fantàstics molt en la línia dels meus gustos, sobretot, el de les paradoxes temporals. Tercer, i això és personal, la nostàlgia: els escenaris, rituals, costums, que es mostren m'han transportat a la meva època de fascinació absoluta pel país, el Japó. I, per acabar, una resolució amable. Magnífica.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Pitch Perfect" (2012)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1981677/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Els arranjaments musicals.
Pitjor: La simplificació dels concursos.
Curiositat: Adaptació aproximada del llibre del Mickey Rapkin titulat "Pitch Perfect: The Quest for Collegiate a Cappella Glory". Esdevingué un sleeper hit, recaptant més de 115 milions de dòlars sobre un pressupost de 17 milions. Compta amb dues seqüeles estrenades el 2015 i el 2017. La introducció del logo de la Universal està interpretada a cappella.

Comentari:
És una proposta molt senzilla, competició juvenil; però amb dos elements prou sòlids: la música i l'humor. La Rebel Wilson proporciona moments, potser, no hilarants però sí de força comicitat. I la resta de noies, en especial, l'adorable Anna Kendrick, l'atractiu femení. De fet, a mi no m'agraden els mash-up's de cançons. Divertida.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Ghost Who Walks" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt7612748/
Nota SUBJECTIVA: 42 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El tret al cap de l'Ameen, interpretat pel Harpinder Singh, disparat pel Peter Mayer, fent d'en Monty. L'instant en el que la Lena, encarnada en l'Alexia Rasmussen, llença les maletes a l'abocador. 
Pitjor: La xerrameca amb les prostitutes.
Curiositat: Va rodar-se a la ciutat de Saint Louis, a l'estat de Missouri dels Estats Units d'Amèrica, entre novembre i desembre del 2017. El director, en Cody Stokes, va concebre la pel·lícula quan va néixer la seva filla i pretenia oferir una reflexió sobre la paternitat.

Comentari:
No sé, es pot veure. Però, detalls sobrers, transicions innecessàries o escenes lentíssimes la fan una mica encallada. En la trobada amb la Dunya, per exemple, la història que explica la Linda Kennedy, amb aquella parsimònia, es fa eterna. No acabo de connectar amb els personatges, de manera que ni em transmet emoció ni m'engresca. A part d'això, el tema, original, no ho és gaire. Asèptica.

Perdoneu per la meva ignorància!


dijous, 19 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Mirai no Mirai" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6900448/
Nota SUBJECTIVA: 64 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena del passeig en moto amb el besavi i la cursa d'aquest amb la besàvia.
Pitjor: La veu del Kun Outa, prestada per la Moka Kamishiraishi
Curiositat: En anglès, "Mirai". Inspirada en la situació familiar personal del director, el Mamoru Hosoda; la filla del qual, fins i tot, es diu Mirai. La residència de la família fou dissenyada per l'arquitecte Makoto Tanijiri. Ambientada a Yokohama. Una novel·lització de la pel·lícula va ser publicada per la Kadokawa Corporation.

Comentari:
Tot el valor que li dono és per l'espectacle visual, l'argument no m'interessa (no sóc pare, no trobo justificació a la mesquinesa infantil). És més, les rebequeries del nano em provoquen rebuig. La resta, les històries fantàstiques de descoberta, tampoc és remarcable. He quedat decebut. Repel·lent.

Perdoneu per la meva ignorància!


dimarts, 17 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The Old Dark House" (1932)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt0023293/
Nota SUBJECTIVA: 46 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: L'escena en la que la Gloria Stuart, en el paper de la Margaret Waverton, es canvia la roba mullada i entra en conflicte amb l'Eva Moore, encarnant la Rebecca Femm. La caiguda per les escales del Morgan, encarnat en el Boris Karloff. Alguns moments del Brember Wills, fent del Saul Femm.
Pitjor: El sopar, el flirteig al cotxe, la interpretació, en general.
Curiositat: Basada en la novel·la del 1927 escrita pel John Boynton Priestley, "Benighted". El 1963 va estrenar-se una nova versió dirigida pel William Castle. Al desembre del 1991, es va vendre un cartell del film a la casa de subhasta Christie's de Nova York per 48.400 dòlars, marcant un rècord aleshores.

Comentari:
D'acord que cal considerar l'any de rodatge però és que no està gaire ben feta i els diàlegs són una castanya. Segurament, no fa justícia a l'obra en la que s'inspira. Doncs, la premissa sembla prou suggeridora; però l'execució és pobra; si no fos pel pressupost de 250.000 dòlars seria sèrie B. Afortunadament, només dura una hora i quart. Penosa.

Perdoneu per la meva ignorància!


dilluns, 16 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "undone - Season 1" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt8101850/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 81 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les transicions temporals del 2n capítol, sobretot, en l'aspecte visual.
Pitjor: El final obert.
Curiositat: Composta de 8 episodis. Es confirmà una segona temporada el novembre del 2019. L'animació és una combinació entre rotoscòpia i captura de moviments d'actors de carn i ossos.

Comentari:
No entenc o no he captat la importància de la cova en la trama. Per altra banda, encara que sembla bastant obvi per l'escena de l'accident reviscuda, em resisteixo a pensar que el pare, en Jacob Winograd, interpretat pel Bob Odenkirk, s'immola per protegir-se del testimoni de la Farnaz, encarnada en la Sheila Vand. No té sentit, intueixo que ha d'haver algun motiu amagat. Aquesta història de xamans viatgers del temps m'ha atrapat i, per això, m'emprenya més que quedi a l'aire. Irresolta.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 15 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Ad Astra" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt2935510/
Nota SUBJECTIVA: 68 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La imatge, els escenaris, els efectes.
Pitjor: Les habitacions de confort. El trajecte de tornada al Cepheus a través dels asteroides de Neptú amb només una planxa de protecció. Les instal·lacions de Mart.
Curiositat: El títol significa "cap als estels", en llatí, i sovint s'utilitza per referir-se a la dita "Per Ardua Ad Astra", és a dir, "A través de les adversitats cap als estels". El rodatge principal es va portar a terme en 60 dies però, desprès de les projeccions de prova inicials desfavorables, s'optà per tornar a filmar algun material; cosa que va incrementar el pressupost de 80 a 87,5 milions de dòlars. Finalment, la recaptació superà els 130 milions de dòlars.

Comentari:
La proposta em sembla prou sòlida tant pel plantejament, la trama del vell obsessionat amb una missió fracassada, com en el seu desenvolupament, les peripècies a les que s'enfronta el comandant Roy McBride, interpretat pel Brad Pitt, per resoldre de manera airosa l'assumpte. I, a més, resulta agradable de contemplar; un espectacle, com la majoria de pel·lícules sobre l'espai. Ferma.

Perdoneu per la meva ignorància!


dissabte, 14 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kaguya-sama wa Kokurasetai - Tensai-tachi no Ren'ai Zunousen" (Del 12 de gener al 30 de març del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt9522300/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El clip de comiat del 3r episodi amb la cançó "Chikatto Chika Chikaa", interpretada per la Konami Kohara. El fragment de la botiga de ramen del capítol 11è. El moment de la Kaguya Shinomiya de quedar-se embadalida mirant-se el Miyuki Shirogane que contempla els focs artificials, del darrer capítol.
Pitjor: La premissa.
Curiositat: Aquesta primera temporada està composta per dotze capítols. En anglès, s'anomena "Kaguya-sama: Love Is War". Es basa en el manga homònim desenvolupat des del 2015 per l'Aka Akasaka, el qual també s'ha adaptat a una pel·lícula amb actors de carn i ossos dirigida pel Hayato Kawai. S'ha produït una segona temporada que s'estrenarà l'abril del 2020.

Comentari:
En aquest cas, resulta molt evident que ja no estic dins del públic objectiu del producte... i ja no me'n recordo del que sentia d'adolescent primerenc. El plantejament de guerra psicològica aplicada a la seducció em pot semblar, més o menys, vàlid, però la posada en escena, institut elitista inclòs, esdevé una mica repulsiva. A favor, sobretot, tot allò referent a l'animació, dissenys, agilitat, detall, ritme; gairebé exquisida. I els dos personatges secundaris amenitzen el trajecte. En la part de la fluixesa, assumptes poc versemblants com la ineptitud de la protagonista en alguns temes, xarxes socials. No obstant, un cop m'he acostumat a tot plegat, ha passat fàcil. Pueril.

Perdoneu per la meva ignorància!


dilluns, 9 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Eiga Koe no Katachi" (2016)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt5323662/
Nota SUBJECTIVA: 63 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: Les creus a les cares. L'escena de l'intent de suïcidi de la Shoko Nishimiya.
Pitjor: La impunitat a la mesquinesa i les bretolades de la Naoka Ueno.
Curiositat: En anglès, "A Silent Voice: The Movie" o "The Shape of Voice: The Movie". Adaptació del manga homònim de la Yoshitoki Ouima, aparegut originalment el 2011 i finalitzat el 2014.

Comentari:
L'animació és molt maca i la història de redempció del protagonista, el Shoya Ishida, resulta reconfortant. Interessant pel tema de l'assetjament escolar, molt ben retratat, amb l'agreujant, segurament, innecessari, que la víctima primera és sorda. També, pels dubtes existencials dels adolescents. Potser, em sobra el vessant masoquista. Malgrat tot, no m'acaba d'emocionar especialment... excepte per l'escena a l'hospital en la que la Yaeko Nishimiya i la Yuzuru Nishimiya, mare i germana de la Shoko, respectivament, es prostren davant la Miyako Ishida, mare del Shoya. Soferta.

Perdoneu per la meva ignorància!


diumenge, 8 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Gisaengchung" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6751668/
Nota SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El pla zenital del carrer durant la inundació. La repulsió que provoca la Jang Hye-jin, fent de la Kim Chung-sook.
Pitjor: L'estupidesa final de l'alfabet morse.
Curiositat: En anglès, el títol és "Parasite". Filmada en setanta-set dies. En la 92a cerimònia dels premis de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS), li van ser atorgats els guardons a la millor pel·lícula, al millor director, en Bong Joon-ho, al millor guió original i a la millor presentació internacional. També li va ser atorgada per unanimitat la Palme d'or al Festival de Cannes.

Comentari:
La presentació, prou bé; fins i tot, inclou algun toc còmic com el moment de la fumigació. El plantejament, interessant; amb, més o menys, bona voluntat s'accepta i engresca. El problema arriba cap a la meitat amb el gir argumental del búnquer que, en teoria, ha de sacsejar l'espectador i es converteix en una ximpleria. I, de fet, té força potencial, però el desenvolupament no acaba d'estar a l'alçada de les expectatives. He de reconèixer l'habilitat dels actors per suscitar fàstic i menyspreu. No obstant, la sensació global és de premissa mal aprofitada perquè ni té gaire comèdia, ni suspens, ni terror, ni sang i fetge. Al final m'he desconnectat d'avorriment. Malaguanyada.

Perdoneu per la meva ignorància!


divendres, 6 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The End of the Fxxxing World - Season 2" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6257970/episodes?season=2
Nota SUBJECTIVA: 71 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La resolució del setè capítol.
Pitjor: L'assumpte a la farmàcia i el farmacèutic.
Curiositat: Extensió de la sèrie homònima del 2017 basada en el còmic d'en Charles Forsman.

Comentari:
Era escèptic davant una seqüela que no es tractava d'una adaptació sinó de material original, en aquest cas, escrit per la guionista Charlie Covell. Però, m'he trobat amb un to molt semblant al primer lliurament i una proposta que, un altre cop, m'ha atrapat amb facilitat. Destacaria el retrat del tarannà volàtil de l'Alyssa, encarnada en la Jessica Barden. I, segurament, retreuria una figura tan bàsica com la que fa la Naomi Ackie amb el personatge de la Bonnie. Correcció.

Perdoneu per la meva ignorància!


dijous, 5 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Holmes & Watson" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt1255919/
Nota SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: El gag dels vòmits. La partida d'escacs imaginària.
Pitjor: El conat de trama. El personatge de la Millicent, interpretada per la Lauren Lapkus.
Curiositat: Inspirada en els personatges creats per Sir Arthur Ignatius Conan Doyle. Va ser distingida amb guardons en quatre categories en la 39a edició dels Golden Raspberry Awards, els Razzies, entre les quals, pitjor pel·lícula i pitjor director.

Comentari:
Amb el tràiler del film ja et fas el càrrec de la irreverència i l'estupidesa del producte. De manera que no hi ha engany, és absurda i ximple, una mera excusa per reunir uns quants esquetxos no gaire originals. Però és que m'ha fet gràcia. Poca-solta.

Perdoneu per la meva ignorància!


dimecres, 4 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "The End of the Fxxxing World - Season 1" (2017)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6257970/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La banda sonora. El degollament, encara que "I'm sorry" de la Brenda Lee no lligui gaire. L'incident amb la mànager Jocelyn, encarnada en la Felicity Jane Montagu, de l'estació de servei.
Pitjor: La nena perduda del cinquè capítol. 
Curiositat: Composta per vuit episodis. Basada en el còmic homònim desenvolupat entre 2011 i 2012 pel Charles Forsman, tot i que difereixen en alguns matisos. Previ a la sèrie, al 2014, va realitzar-se el curtmetratge titulat "TEOTFW", que es considera una mena de pilot.

Comentari:
La premissa, adolescents rebels renegant, fent maleses i fugint de tot, em feia molta mandra. No obstant, la flaire còmica, dins de la negror de la història, em semblava prou suggeridora com per donar-li una oportunitat. Al final, el recorregut no és ni gaire extens ni gaire intens ni especialment graciós, doncs la comèdia es va diluint fins desaparèixer. Però la presentació resulta bastant amena. Tendra.

Perdoneu per la meva ignorància!


dilluns, 2 de març del 2020

Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Johnny English Strikes Again" (2018)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt6921996/
Nota SUBJECTIVA: 51 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La seqüència de la realitat virtual. La repel·lència del Jake Lacy fent d'en Jason Volta.
Pitjor: L'indici de masclisme en el comentari de l'agent English sobre la Lydia, encarnada en la Vicki Pepperdine, que fa de muller del Jeremy Bough, interpretat pel Ben Miller.
Curiositat: Tercer lliurament de la franquícia "Johnny English", després de "Johnny English Reborn", del 2011, dirigida per l'Oliver Parker. Èxit comercial recaptant 159 milions de dòlars, davant dels 25 de pressupost. En Rowan Atkinson condueix el seu propi Aston Martin V8 Vantage que va comprar sis mesos abans de començar el rodatge.

Comentari:
Compta amb un grapat d'ocurrències acceptables, les escenes a l'escola amb els alumnes, la trucada internacional des del telèfon públic amb monedes, l'encontre amb els ciclistes enmig de la persecució motoritzada o, durant la mateixa, les millors prestacions del cotxe modern en comparació amb el clàssic esportiu, per exemple. Però, la sensació global és d'insipidesa i, malauradament, topem amb uns quants moments de pena, ridículs, previsibles, poca-soltes. Comèdia gastada, és el que sembla. Innòcua.

Perdoneu per la meva ignorància!


Notes d'un consumidor compulsiu d'audiovisual: "Kono Oto Tomare! - Part 1a" (Des del 6 d'abril al 29 de juny del 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

Fitxa: https://www.imdb.com/title/tt9886006/episodes?season=1
Nota SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).
Revisió: No la tornaré a veure.
Millor: La composició de flashback i interpretació del capítol 5è, "Hibiki todoke Bokura no oto".
Pitjor: Queda un pèl massa emocional.
Curiositat: Basada en el manga homònim iniciat el 2012 per l'Amyuu Sakura. La segona part de l'anime va emetre's des del 5 d'octubre al 28 de desembre del 2019. En anglès, s'afegeix al títol "Sounds of life" o "Stop at this sound!".

Comentari:
Com no tinc ni formació ni oïda musical ni conec gens l'instrument, el koto, al final, tot plegat es converteix en un acte de fe recolzat en sensacions. I el que presenciem és un aprenentatge a base d'esforç i passió, no només dels genis amb talent innat sinó, també, dels negats amb perseverança; això els fa entranyables a ambdós. M'agrada quan expliquen detalls de les peces que interpreten o que escolten; no entenc res però m'entreté, em fascina. M'ha atrapat. Bonica.

Perdoneu per la meva ignorància!