SÈRIE: "Black Mirror - Temporada 6a" (15 de juny de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2085059/episodes?season=6

DURADA: 304 minuts i mig (Crèdits: 11 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 60 (sobre 100).

MILLOR:
- La proposta de true crime https://ca.wikipedia.org/wiki/Crim_real escocesa.

PITJOR:
- Diferents elements, com que la missió espacial no tingui una supervisió governamental estreta o que la bèstia, suposada dona-llop, sigui vulnerable a les bales de plom (no ho són, només, a les d'argent?).

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Joan Is Awful" https://www.imdb.com/title/tt20247352/, "Loch Henry" https://www.imdb.com/title/tt27731608/, "Beyond the Sea" https://www.imdb.com/title/tt27731623/, "Mazey Day" https://www.imdb.com/title/tt27731663/ i "Demon 79" https://www.imdb.com/title/tt27731671/.
2. Durant els crèdits del primer episodi, s’intercalen escenes i, al final, es mostra el moment de la cagarada a l’església de la Joan original, interpretada per la Kayla Lorette.
3. Els rodatges es van portar a terme a partir de juny de 2022 en indrets del Regne Unit, com Crowthorne, Datchet, Londres, Arrochar, Inverary, Rye, Worthing, Swale, Selling, Dungeness, Chilham o Harrow, i de la península ibèrica, com L'Eliana, a prop de València, i a Marbella, Estepona o Coín.
4. Per "Joan Is Awful" https://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Is_Awful, el guionista, en Charlie Brooker, va inspirar-se en "The Dropout" https://en.wikipedia.org/wiki/The_Dropout; per "Loch Henry" https://en.wikipedia.org/wiki/Loch_Henry, en els crims del Jeffrey Dahmer i del John Wayne Gacy; "Beyond the Sea" https://en.wikipedia.org/wiki/Beyond_the_Sea_(Black_Mirror) fou escrit com a reacció al confinament imposat per la COVID-19 i prenent elements del Helter Skelter scenario https://en.wikipedia.org/wiki/Helter_Skelter_(scenario); "Mazey Day" https://en.wikipedia.org/wiki/Mazey_Day_(Black_Mirror) es situa en el moment en el que tothom amb un telèfon amb càmera es convertia en paparazzo i, originalment, havia de presentar-se amb l'etiqueta "Red Mirror"; i "Demon 79" https://en.wikipedia.org/wiki/Demon_79 fou el primer lliurament de la temporada en ésser escrit.

COMENTARI: Se m'ha fet força feixuga, la sèrie; i, en especial, el lliurament central dels astronautes que, a més de caure bastant antipàtic, dura 79 minuts. Cert que el darrer conte, el dels sacrificis demoníacs, també resulta un pèl llarg per tractar-se de l'episodi d'una sèrie antològica, amb els seus 73 minuts. Però aquest, almenys, destil·la unes gotetes d'humor, gràcies al personatge del Gaap, encarnat pel Paapa Essiedu, les quals amenitzen tot l'assumpte. Després, el primer, el de les simulacions, planteja quelcom que no em quadra, un procés recursiu absurd en el context de ficció. No; des del meu coneixement limitat, diria que la tecnologia quàntica no es pot considerar màgia. I el de la licantropia, bé... enginyós, tampoc ho seria gens. Així que em deixa més aviat poc satisfet. Que no m'esperin en una propera temporada!

EN UN MOT: Abús.

PAÍS:           GB, FRANÇA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Blackening" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11703244/

DURADA: 97 minuts (Crèdits: 5 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 49 (sobre 100).

MILLOR:
- El context del Juneteenth National Independence Day https://ca.wikipedia.org/wiki/Juneteenth, el dia que es commemora l'abolició de l'esclavitud als EUA.

PITJOR:
- El gag de la telepatia.

NOTES:
1. Al començament dels crèdits, apareixen un parell de clips en els que els sis supervivents, l'Allison, el King, la Shanika, en Dewayne, la Lisa i el Nnamdi, interpretats per la Grace Byers, el Melvin Gregg, l'X Mayo, el Dewayne Perkins, l'Antoinette Robertson i en Sinqua Walls, respectivament, discuteixen com demanar ajuda.
2. S'inspira en el curtmetratge homònim https://www.imdb.com/title/tt8321248/ del 2018, produït per 3Peat.
3. A partir d'un pressupost de 5 milions de dòlars, va recaptar-ne'n, gairebé, 18.
4. El rodatge es va portar a terme a Brentwood, en l'estat nord-americà de Califòrnia, cap a finals de 2021.

COMENTARI: En Tim Story, fent de director, juntament amb el Tracy Oliver i el Dewayne Perkins, la parella de guionistes, ens presenta una història insulsa que no aporta gaire res, més enllà d'una reivindicació racial molt frívola en forma de sàtira estúpida. Diu que la majoria dels diàlegs foren improvisats per l'elenc. Doncs, encara! Però l'argument em sembla bastant tifa. Tampoc fa gràcia ni espanta ni suggereix, visualment parlant, ni entreté. En fi, que m'esperava quelcom més treballat i, sobretot, més divertit. Elecció dolenta per part meva.

EN UN MOT: Supèrflua.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "John Wick: Chapter 4" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt10366206/

DURADA: 169 minuts (Crèdits: 10 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- La coreografia de combat, les garrotades, els xocs, les trompades i els espetecs dels pinxos i del protagonista.

PITJOR:
- La prolongació reiterada de situacions repetitives, com en l'escena de les escales que porten a la Basilique du Sacré-Cœur de Montmartre.

NOTES:
1. Durant el primer minut i mig de crèdits, es mostren diferents objectes, com una katana, un rellotge de sorra o el segell de cera d'una carta; aleshores, es presenta el rètol "In memory of Lance Reddick", en homenatge a l'actor que interpreta el paper del Charon que traspassà el 17 de març de 2023; al final de tot, s'afegeix un clip en el que l'Akira Shimazu pretén assassinar el Caine, encarnats en la Rina Sawayama i el Donnie Yen, respectivament.
2. Inicialment, havia de portar l'apel·latiu "Hagakure"; al Japó, no obstant, es coneix com "John Wick: Konsekuensu".
3. Representa el 4t lliurament de la franquícia iniciada en 2014 per "John Wick", la pel·lícula dirigida pel Chad Stahelski i el David Leitch; les altres dues són del 2017 i 2019, també, dirigides pel duo Stahelski/Leitch.
4. El gruix del rodatge es va portar a terme entre juny i octubre de 2021 a indrets de França, Alemanya, Japó i de la ciutat nord-americana de Nova York.
5. A partir d'un pressupost de 100 milions de dòlars, va recaptar-ne'n més de 432.

COMENTARI: Reconec que l'estètica i l'acció resulten espectaculars. No obstant això, la saturació de focs artificials, senzillament, cansa. No només per repetitiva, també, per ridícula. N'he acabat ben tip, de trets que no maten, de pinyes que no fereixen i de propostes absurdes; com ara, els vestits antibales, la convocatòria de mercenaris a través de programes de ràdio o que els pistolers no apuntin mai al cap. Els dolents es fan molt odiosos, perfecte. Tant el principal, el Marquis Vincent Bisset de Gramont, el Bill Skarsgård, com els secundaris, començant pel Chidi, a càrrec del Marko Zaror Aguad, continuant amb el Caine, es a dir, el Donnie Yen, i acabant amb el pelacanyes del senyor Nobody, el Shamier Anderson, foten molt de fàstic. Per cert... Vinga, home, amb el cec! Però és que el Keanu Reeves, inexpressiu com sempre, sembla que no s'aguanta els pets. Total, que m'ha costat empassar-me-la. Ah... el duel final, arribats a aquest punt, una presa de pèl.

EN UN MOT: Batussa.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

TEATRE: "El gran comediant d'Héctor Claramunt i Joel Joan - Ferran Castanyer/Joel Joan - Joel Joan/Xavi Mira/Eduard Muntada/Africa Alonso/Anna Sahun" (2021)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt25399944/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 65 (sobre 100).

MILLOR:
- L'enregistrament del càsting de l'Ernest.

PITJOR:
- El número musical del final; sembla ben bé que no sabien com acabar.

NOTES:
1. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que va emetre l'espectacle el 2 de gener de 2023, va pagar 58.000 euros a Arriska, la productora d'en Joel Joan i Juvé, director, co-guionista i protagonista del muntatge; van comptabilitzar-se uns 368 mil teleespectadors.
2. L'obra va estrenar-se el 22 d'octubre de 2021 en el Festival Temporada Alta https://temporada-alta.com de Girona.
3. L'Héctor Claramunt i el Joel Joan diuen haver-se inspirat en la peça de 1939, "Present Laughter", del Noël Peirce Coward, per desenvolupar el treball.
4. L'empresa Badalona Cultura, gestora dels teatres públics d'aquella ciutat, va cancel·lar la comèdia, que havia de representar-se en el Teatre Zorrilla de Badalona, arran de la polèmica aixecada per un clip del protagonista publicat en xarxes socials https://www.ccma.cat/324/lajuntament-de-badalona-cancella-una-obra-de-joel-joan-pel-polemic-video-de-la-barca/noticia/3113044/.
5. L'Anna Sahun Martí, que interpreta el personatge de l'Elisenda, és la parella real del Joel Joan i Juvé; es van conèixer durant el rodatge de la sèrie de 52 episodis iniciada en 2004, "Porca misèria" https://ca.wikipedia.org/wiki/Porca_mis%C3%A8ria.

COMENTARI: M'ha semblat que, de tant en tant, els rellisquen algunes síl·labes, als actors, conseqüència d'un estat d'excitació continu que no acaba de provar completament; sobretot, per part del divo. Però, en conjunt, el plantejament, la situació i els gags resulten prou divertits per passar l'estona sense més pretensió. Si de cas, com apunt, diria que les intervencions tant del Xavier Mira Cortell com de l'Àfrica Alonso Bada, encarnant l'Ernest i l'Úrsula, respectivament, sonen poc teatrals, poc declamatòries, de manera que contrasten un xic amb les de la resta d'integrants de l'elenc; res crític. La qüestió és que m'ha entretingut.

EN UN MOT: Alterada.

PAÍS:           CATALUNYA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Isekai de Chīto Sukiru o Te ni Shita Ore wa, Genjitsu Sekai o mo Musō Suru: Reberu Appu wa Jinsei o Kaeta - Temporada 1a" (Des del 7 d'abril fins el 28 de juny de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt27417996/episodes?season=1

DURADA: 312 minuts (Crèdits: 37 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 38 (sobre 100).

MILLOR:
- El ritme del darrer parell de capítols, "Nazo no Shuugekisha" i "Yuuya to Kaori", dirigits pel Kazuki Sawada i el Shingo Tanabe.

PITJOR:
- Tots els clixés del gènere de l'harem i de la vida d'institut, les cites, la merda del centre comercial, l'acampada ridícula, l'estira-i-arronsa entre les nenes, la Lexia von Arselia i la Runa, a qui presten la seva veu la Kaori Maeda i l'Ai Kakuma, respectivament...

NOTES:
1. El títol internacional és "I Got a Cheat Skill in Another World and Became Unrivaled in the Real World, Too"; s'escurça tant per "Iseleve" com per "Iserebe".
2. És una adaptació de la sèrie de novel·la lleugera homònima, escrita per la Miku i il·lustrada per la Rein Kuwashima, iniciada en 2017 a Internet; aquesta, també, s'ha portat al format de manga amb dibuixos de la Kazuomi Minatogawa.
3. L'emissió del 13è episodi, "Yuuya to Kaori", darrer de la sèrie animada, va endarrerir-se 2 dies, segons la nota de disculpa, per raons de producció.

COMENTARI: No puc parlar pel material original perquè no l'he llegit, clar. Potser és una meravella. Qui sap? Si més no, es veu que li han tret suc... Però aquest producte derivat que s'han empescat la gent de TMS Entertainment https://ca.wikipedia.org/wiki/TMS_Entertainment i de Millepensee https://en.wikipedia.org/wiki/Millepensee em sembla una porqueria sobirana. L'assumpte ja comença fluix, amb tota la pena familiar inversemblant del nano, el Yuuya Tenjou, de qui s'encarrega en Yoshitsugu Matsuoka, l'herència de l'avi i la mandanga de l'assetjament extrem. En fi... Aleshores, va degradant-se, lliurament rere lliurament, fins a caure en els tòpics més suats del gènere i en una imitació dolentíssima d'història fantàstica, mística, èpica, de mags i guerrers perduts. Molt patètic, sobretot, la inclusió gratuïta de les mascotes. Visualment tampoc mata gaire, la veritat. Resum, un error. Per cert, quina presa de pèl és aquest títol tant llarg? Estúpid.

EN UN MOT: Abjecta.

PAÍS:           JAPÓ.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        REGULAR.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Can We Take a Joke?" (2015)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt4324916/

DURADA: 74 minuts i mig (Crèdits: 3 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 70 (sobre 100).

MILLOR:
- El metratge d'alguns casos que s'expliquen, com el de la "Passion of the Musical", del Christopher Lee, o el número del Salvador Rodriguez en el que una noia del públic se li encara.

PITJOR:
- El fet que el perdó del governador George Pataki al Leonard Alfred Schneider es presenti com un assoliment quan, en comptes de rebre un indult, el còmic hauria de ser exculpat.

NOTES:
1. El títol provisional fou "Can America Take a Joke?".
2. La seva estrena digital es va fer coincidir amb el 50è aniversari de la mort del Lenny Bruce https://en.wikipedia.org/wiki/Lenny_Bruce, del qual es parla en la peça, que succeí un 3 d'agost.
3. Abans de l'estrena oficial, la pel·lícula va projectar-se a 300 campus arreu dels EUA, entre el 13 i el 20 d'abril de 2016, en el marc d'una col·laboració entre la Foundation for Individual Rights in Education (FIRE) https://www.thefire.org/, co-productora, i l'organització Young Americans for Liberty https://yaliberty.org/; el director i co-productor, en Ted Balaker, va escriure un article https://www.jamesgmartin.center/2017/08/university-president-cant-take-joke/ en referència a incidents ocorreguts en una d'aquestes sessions celebrada en la Lawrence University d'Appleton, en l'estat de Wisconsin.

COMENTARI: Trobo força interessants les aportacions dels humoristes que hi participen, com el Gilbert Gottfried, el Jim Norton, la Lisa Lampanelli, amb la seva generositat cap a la comunitat homosexual en forma de 50 mil dòlars, o la Karith Foster. Inclús, m'ha xocat bastant la història d'online shaming https://en.wikipedia.org/wiki/Online_shaming de la Justine Sacco, que no coneixia abans. Malgrat això, se m'ha fet una mica repetitiu tot plegat. Si més no, en el cas de l'humor, jo ho tinc molt clar, si no em fa gràcia no cal que ho suporti. Serà per oferta! De manera que, per mi, cap polèmica. Generalment, existeixen alternatives. Però, sí, sembla que el món se'n va a can Pistraus. Què hi farem? Mala cara quan morirem.

EN UN MOT: Altaveu.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Bird Box: Barcelona" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt14400246/

DURADA: 110 minuts (Crèdits: 5 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 48 (sobre 100).

MILLOR:
- El moment "Hasta aquí hemos llegado" de la Lola Dueñas i el Gonzalo de Castro, que fan de la Isabel i el Roberto.

PITJOR:
- L'atropellament de la dona del protagonista, la Laura, el paper interpretat per la Celia Freijeiro, sembla extremadament forçat.

NOTES:
1. Es tracta d'una seqüela derivada de la pel·lícula del 2018, "Bird Box", dirigida per la Susanne Bier, que es basava, alhora, en la novel·la homònima del 2014 escrita pel Josh Malerman.
2. El títol provisional era "A ciegas".
3. El gruix del rodatge es va portar a terme a principis de 2022 a Barcelona.
4. Els directors i guionistes, el David i l'Àlex Pastor, van descobrir la Georgina Campbell, que encarna la Claire, en un episodi del 2017 de la sèrie "Black Mirror", dirigit pel Timothy Van Patten i titulat "Hang the DJ" (temporada 4a, capítol 4t).

COMENTARI: Tot i que els efectes visuals resulten suggeridors per a un barceloní com jo (o, si més no, un xic curiosos), el plantejament queda tant vulgar i el fil argumental tant poca-solta que no me l'he pogut prendre seriosament ni un instant. De fet, m'ha cansat de seguida. Admeto que l'Anna, de qui s'encarrega l'Alejandra Howard, esdevé una bona provocació. També, la missió enganyosa i la conversió del Sebastián, el personatge del Mario Casas. Però, al final, m'ha fet la impressió que el film era una excusa descarada per mostrar una Barcelona apocalíptica i poca cosa més. Quan he sentit els directors, en una entrevista, justificant la producció i proposant ampliar la franquícia a altres ciutats, com Tòquio o Seül, m'ha semblat, senzillament, patètic. Em sap greu, no; decepció absoluta.

EN UN MOT: Brossa.

PAÍS:           ESPANYA, EUA.
INTERÈS:        MALAMENT.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "The Out-Laws" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11274492/

DURADA: 95 minuts i mig (Crèdits: 8 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- L'atracament al Victory Union Bank com a intent fallit.

PITJOR:
- Una resolució tant planera, els criminals morts per accident, els diners del banc, de tornada a la caixa forta i tots feliços... fins i tot, el Roger Oldham, encarnat pel Michael Rooker, reunit amb la seva ex, la Sheryl, interpretada per la Gigi Bermingham.

NOTES:
1. Al principi dels títols de crèdit, es mostra, en un quadre, una escena en la que participen l'Owen Browning, el Billy McDermott i la Lilly McDermott, els personatges a càrrec de l'Adam DeVine, el Pierce Brosnan i l'Ellen Barkin; cap el final, surt el rètol "In Memory of Nick Rand".
2. El gruix del rodatge es va portar a terme entre octubre i desembre de 2021 a Atlanta, en l'estat nord-americà de Georgia.
3. En 2016, l'Adam DeVine va rebre la idea de l'Evan Turner i en Ben Zazove, els guionistes, però se'n va oblidar; més tard, va recuperar-la per desenvolupar-la.

COMENTARI: No enganya ningú. Ben bé, és de l'estil de la resta de productes de la factoria Happy Madison Productions; segurament, pertany a la gama baixa, això, sí. Però, encara, correcte pel que pretén, uns riures i complaença fàcil. Simple, com fer una referència a James Bond tenint el Pierce Brendan Brosnan https://ca.wikipedia.org/wiki/Pierce_Brosnan com a integrant de l'elenc. La poca-solta resulta un tant pueril, segell propi de l'Adam Sandler, un dels productors. No obstant tot, passa bé. Resumint, ja ha estat el que m'esperava, no m'ha decebut.

EN UN MOT: Suficient.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "TPB AFK: The Pirate Bay Away From Keyboard" (2013)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt2608732/

DURADA: 82 minuts (Crèdits: 2 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 62 (sobre 100).

MILLOR:
- La idea de distribució de patronatge de la plana Flattr https://ca.wikipedia.org/wiki/Flattr, cofundada pel Peter Sunde, un dels protagonistes.

PITJOR:
- El fragment del Hans Fredrik Lennart Neij en estat d'embriaguesa, desbarrant.

NOTES:
1. Al llarg dels títols de crèdit, apareixen els rètols "Please share this film online" i "This film is dedicated to everyone fighting for an open internet"; té associada una llicència CC BY-NC-ND https://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons i es pot mirar de forma gratuïta a, entre d'altres llocs, Youtube https://youtu.be/eTOKXCEwo_8.
2. Va estar enregistrant-se entre 2008 i 2012.
3. Es va engegar una campanya de micro-mecenatge a la plataforma kickstarter amb l'objectiu de recaptar 25 mil dòlars per a l'edició del material; finalment, van obtenir-ne més de 50 mil.
4. Alguns estudis de Hollywood, com Viacom, Paramount, Fox, Lionsgate o HBO, van intentar boicotejar l'obra; fet denunciat públicament pel mateix Simon Tobias Viktor Klose, el seu director.

COMENTARI: Molta palla. Segurament, assumptes com el casament del Fredrik Neij a Vientiane, la capital de la República Popular Democràtica de Laos, o el Per Gottfrid Svartholm Warg fent befa en una pissarra de la vista on l'estaven jutjant no em calien per a res. Essent sincer, puc entendre la ingenuïtat dels tres acusats a l'hora d'afrontar la lluita legal contra la indústria cinematogràfica. Perquè, fins on m'arriba el coneixement, els fitxers que són l'objecte de la controvèrsia, protegits o no pels drets d'autor, no s'emmagatzemen enlloc en particular sinó que són distribuïts per tota la xarxa. De manera que, tècnicament, coordinar un intercanvi d'arxius no hauria de ser delicte, comporti o no guany econòmic a través de publicitat. Una altra qüestió és que el sentit comú suggereixi que l'atac al mitjà de compartició ha de solucionar el problema... Bé, allò de "mort el gos, morta la ràbia", oi? Es van passar d'espavilats, vaja! En fi, tornant al treball, gens concís. I que ja han passat 10 anys i, crec, el panorama de l'oci digital ha canviat un pèl. No m'interessava tant com havia intuït.

EN UN MOT: Seguiment.

PAÍS:           SUÈCIA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

MONÒLEG: "Chris Porter: A Man from Kansas" (2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8880188/

DURADA: 58 minuts i mig (Crèdits: menys d'1 minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 59 (sobre 100).

MILLOR:
- El tros sobre les tres emocions masculines, la felicitat, l'enuig i la confusió.

PITJOR:
- L'al·legat amb ferum de naftalina de la "man brand".

NOTES:
1. Fou enregistrat en el Gothic Theatre de la ciutat d'Englewood, en l'estat nord-americà de Colorado, el 17 d'agost de 2018.
2. És el 3r especial de televisió de l'humorista, després d'"Ugly & Angry", del 2014, i de "Comedy Central Presents Chris Porter", del 2009; en 2023, s'ha estrenat "Chris Porter: There's No Money In Babies".

COMENTARI: Crida massa, sembla babau. I reconec que quan ha criticat l'allioli, ben al començament, ja l'he sentenciat una mica. Tot i així, per ser equànime, he de concedir-li que un parell o tres de les seves anècdotes resulten prou divertides, com la de la noia amb cicatrius de ferida d'arma blanca pel cos o la del pare renovant endolls i electrocutant-se. També, l'analogia que planteja entre expressar conviccions polítiques/religioses en un sopar festiu i treure's la tita i entatxonar-la en les postres, la considero bastant encertada. Encara que les referències a la cigala, en general, les trobo excessives. En fi, que sí, que es pot escoltar; però mantenint expectatives molt moderades.

EN UN MOT: Simple.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "Joke Man" (2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt11432534/

DURADA: 76 minuts (Crèdits: 1 minut i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 69 (sobre 100).

MILLOR:
- La història del còmic i els acudits que farceixen el relat.

PITJOR:
- La imitació del riure del protagonista que fa l'"Stuttering" John Melendez.

NOTES:
1. Els títols dels capítols són "Heeere's Jackie", "Big in Oyster Bay", "Is This a Joke?", "Use Your Finger! 922-WINE", "Will the Real Jackie Martling...", "Joke Telling 101 (The Fool's Rules)", "Home Groan LP's", "Share Those Laughs... Nobody Is Spared", "A Safe Distance from Genius", "A Radio of Sunshine... Bow to Stern", "Passing Notes in Class", "Joke Land", "Jackie Puppet", "Beatles of Radio", "Exit by 1000 Cuts", "Smaller and Less Proffitable Things (No Job, No Wife, No Booze, No $... But I Got a Cat)", "Honey, I'm Home" i "The Laughs You Take... Are Equal to/the Laughs You Make".
2. Al llarg dels crèdits, els entrevistats expliquen acudits.
3. El pla del Jackie Martling sortint del mar en pilotes que tanca la peça va ser enregistrat amb el mòbil, fortuïtament, per l'Ian Karr, el director, a Bayville, en el comtat de Nassau de l'estat nord-americà de Nova York, de matinada, de tornada a casa de l'artista després d'un parell de funcions ofertes a Philadelphia, en l'estat de Pennsylvania.

COMENTARI: Agilitat mental i capacitat per recordar material és el que em queda del Jackie Martling un cop vista la presentació... i la línia d'acudits per telèfon, "Use Your Finger! (516) 922-WINE", que muntà, l'espavilat, a les golfes de la casa dels seus pares en 1979. Això darrer sí que m'ha sorprès. Si més no, evidencia el seu tarannà emprenedor. Segurament, en el retrat, manca l'aportació del Howard Allan Stern https://ca.wikipedia.org/wiki/Howard_Stern, tenint en compte que, segons assenyala l'Ian Karr en una entrevista, el projecte sorgeix per tal de justificar la renúncia del Martling al programa del locutor novaiorquès. Però, en acabat, el conjunt no se'n ressent gaire. No coneixia el personatge i, segurament, me n'oblidaré ràpid. Malgrat tot, ha estat amé. Ah... me'ls sabia!

EN UN MOT: Essencial.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE: "Knock on Wood" (1954)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt0047152/

DURADA: 103 minuts i mig (Crèdits: 1 minut i mig, al principi).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 54 (sobre 100).

MILLOR:
- Les persecucions, la cançó "Monahan O'Han", en el pub irlandès, i el ballet amb la Diana Adams.

PITJOR:
- Tots els gags entre la doctora Ilse Nordstrom i el Jerry Morgan, els personatges interpretats per la Mai Zetterling i el Danny Kaye, respectivament; els malentesos i accidents resulten massa forçats i molt ridículs.

NOTES:
1. El rodatge es va portar a terme durant l'estiu del 1953, fonamentalment, als Paramount Studios de Hollywood, en l'estat nord-americà de Califòrnia, tot i que van filmar-se, també, indrets d'Anglaterra, com Maidenhead, al comtat de Berkshire, o Marlow, al comtat de Buckinghamshire.
2. La Sylvia Fine Kaye, compositora de les cançons, era la dona del protagonista, el Danny Kaye.
3. L'altra col·laboració entre en Melvin Frank, el Norman Panama, directors i guionistes del film, i el Kaye va ser dos anys més tard, en 1956, amb "The Court Jester" https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Court_Jester.

COMENTARI: La primera hora de funció em sembla simplement horrible, absurda, grotesca, impresentable. Per plegar veles, vaja! Madurat, el cagarro, comencen les corredisses i l'empait, i és, aleshores, quan l'assumpte es corregeix una mica. Però, la sensació és de nyap general. Per exemple, l'esquetx de les manetes sota la taula, per bé que enginyós, no encaixa en la situació. Aprofitat d'un altre espectacle/pel·lícula? No sé, noi... Me la podria haver estalviat.

EN UN MOT: Esguerro.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

DOCUMENTAL: "1982 Greatest Geek Year Ever!: The Summer of Spielberg" (8 de juliol de 2023)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt28445106/

DURADA: 40 minuts (Crèdits: mig minut).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 56 (sobre 100).

MILLOR:
- El material inèdit o rar i els comentaris sobre la relació entre el Tobe Hooper i l'Steven Spielberg durant el rodatge de "Poltergeist", el film del 1982, oficialment, dirigit pel primer.

PITJOR:
- L'opinió estúpida de la Susan Seidelman, "I did like when there were less choices and people watched movies together".

NOTES:
1. És el primer capítol de la sèrie, essent els altres episodis "Science-Fiction", "Fantasy & Action" i "Comedy & Horror".
2. El 4 de juny del 2021, va engegar-se una campanya de micro-mecenatge en la plataforma kickstarter amb l'objectiu inicial de recaptar 125 mil dòlars per finançar el pagament de drets d'autor i la recerca addicional.
3. Es pretenia estrenar-lo en 2022 per commemorar el 40è aniversari de l'estrena de les pel·lícules del 1982.

COMENTARI: Allò primer que em ve a la memòria quan es parla d'aquell 1982 és el mundial de futbol https://ca.wikipedia.org/wiki/Copa_del_M%C3%B3n_de_Futbol_de_1982 i, concretament, el record vívid d'una tarda, al llarg de la celebració del campionat, en la que el meu pare em va portar a jugar a pilota al parc; l'única vegada, crec, que tal circumstància va succeir durant la meva infantesa. Pel que fa als títols que es mencionen en el documental, el que associo a l'any en qüestió és, òbviament, "E.T. the Extra-Terrestrial" https://ca.wikipedia.org/wiki/ET,_l%27extraterrestre, la carrinclonada de l'Spielberg. Més que res, perquè fou el que anàrem a veure en família a un cinema aquell any. No sovintejàvem les sales de projecció, la veritat; era, doncs, una ocasió assenyalada. La resta de grans estrenes al·ludides les vaig conèixer més tard, amb llurs emissions per a la televisió. O sigui que l'assumpte d'aquesta història no m'acaba de tocar gaire; em sembla una excusa per tornar a remenar merdes, nostàlgia. I, després de tota la matraca, m'ha sobtat escoltar en una entrevista el guionista, el Mark A. Altman, escollir "The Verdict", el film dirigit pel Sidney Arthur Lumet, com el seu preferit del 1982. Ves a cagar, home! Prou, no veuré cap més episodi.

EN UN MOT: Aniversari.

PAÍS:           EUA.
INTERÈS:        REGULAR.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     REGULAR.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     NO APLICA.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!

SÈRIE: "Giri/Haji - Temporada 1a" (Des del 17 d'octubre fins el 5 de desembre de 2019)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt8001106/episodes?season=1

DURADA: 459 minuts i mig (Crèdits: 13 minuts).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 61 (sobre 100).

MILLOR:
- El complex del protagonista, el Kenzo Mori, interpretat pel Takehiro Hira, a l'estil de la paràbola bíblica del fill pròdig https://ca.wikipedia.org/wiki/Par%C3%A0bola_del_fill_pr%C3%B2dig.

PITJOR:
- Els resums d'abans de començar els capítols resulten penosos, per discurs i per estètica.

NOTES:
1. Diu, en Joe Barton, creador i guionista, que la idea es remunta cap el 2012 arran de fantasiar sobre un alumne del curs de criminologia al qual assistia la seva xicota, un detectiu japonès de mitjana edat arribat de Tòquio.
2. El Channel 4 va descartar el projecte després d'haver-lo considerat.
3. El rodatge es va portar a terme en 104 dies al llarg de 8 mesos, des de l'estiu de 2018, entre Londres, Hastings, el poble costaner del comtat anglès d'East Sussex, i Tòquio.
4. Un dels directors, el Julian Farino, declarà que, per abordar la seqüència de la "Battle of Soho" del 4t episodi, va inspirar-se en una de la primera temporada de la sèrie "True Detective" https://ca.wikipedia.org/wiki/True_Detective.

COMENTARI: Em sobren tant els minuts de context de la Sarah Weitzmann, encarnada per la Kelly Macdonald, com els del Rodney Yamaguchi, el paper a càrrec del Will Sharpe. Tampoc veig gens clara la relació entre el Connor Abbot i l'Ellis Vickers, uns pallassos, els personatges del Charlie Creed-Miles i el Justin Long, respectivament, amb els albanesos i la jakuza https://ca.wikipedia.org/wiki/Yakuza. Per cert, la batalla del Soho, bastant nyap; els pistolers s'amaguen darrere de prestatges plens d'ampolles de vi? Ves! I com és que la nena de 16 anys, la Taki Mori, interpretada per l'Aoi Okuyama (20 anys, tenia, aleshores, l'actriu), pot fugir del Japó cap a Anglaterra tant fàcil? Que no hi ha controls de menors no acompanyats? Una altra, l'escena final del terrat amb l'intent de suïcidi de la noia, ridícul del cagar! Bé, en aquest punt, la dansa que foten la podria acceptar com a llicència artística. Però quan l'he vist, m'ha semblat una presa de pèl, fora de lloc. És que, ho reconec, se m'han fet massa llargs, els episodis; 8, en total. Considero, per altra banda, que és d'agrair l'esforç del bilingüisme i la pretensió de desenvolupar l'argument en les dues capitals de forma paral·lela i, alhora, interlligada. En conjunt, no obstant, no m'ha convençut gaire.

EN UN MOT: Extraviada.

PAÍS:           GB.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          REGULAR.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   REGULAR.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     REGULAR.

Perdoneu per la meva ignorància!

LLARGMETRATGE/MUSICAL: "Roald Dahl's Matilda The Musical" (2022)

Alerta (spoiler alert)! Puc estar revelant detalls que malmetin el gaudi de l'obra... o no.

FITXA: https://www.imdb.com/title/tt3447590/

DURADA: 117 minuts (Crèdits: 6 minuts i mig).

PUNTUACIÓ SUBJECTIVA: 67 (sobre 100).

MILLOR:
- El número de "Revolting Children" https://en.wikipedia.org/wiki/Revolting_Children.

PITJOR:
- Un final carrincló del cagar que converteix l'escola en un parc d'atraccions.

NOTES:
1. Es basa en el musical homònim, escrit pel Dennis Kelly i compost pel Tim Minchin, que fou estrenat el 9 de desembre de 2010 en The Courtyard Theatre d'Stratford-upon-Avon, en el comtat anglès de Warwickshire; alhora, el musical s'inspirava en la novel·la d'en Roald Dahl, "Matilda", publicada en 1988; en 1996, va estrenar-se una altra adaptació d'aquest llibre dirigida pel Danny DeVito.
2. El gruix del rodatge es va portar a terme durant la primavera de 2021 en els Shepperton Studios, del comtat de Surrey d'Anglaterra, i en la Bramshill House https://en.wikipedia.org/wiki/Bramshill_House, del comtat de Hampshire.  
3. En la versió teatral, el paper de la Miss Agatha Trunchbull, aquí, encarnada per l'Emma Thompson, era adjudicat a un home; per això, originalment, el Ralph Fiennes havia d'encarregar-se'n.
4. Diu que el director, el Matthew Warchus, va haver de demanar l'Emma Thompson que deixés de fer abraçades als nens de l'elenc per no afeblir el terror que havia de provocar el personatge que interpretava.

COMENTARI: Crec que resulta un espectacle força sòlid, la música, la dansa i l'estètica, en general; però l'argument em grinyola bastant. Primer, perquè l'assumpte queda molt ordinari, l'escola amb una direcció cruel, d'època victoriana, en diluït. I, segon, sobretot, perquè la telecinesi https://ca.wikipedia.org/wiki/Telecinesi de la nena, en aquest cas, sembla un pegat barroer per magnificar la protagonista, la Matilda Wormwood, en mans de l'Alisha Weir. Per cert, fregant el tarannà repel·lent. A més, li trobo poca substància, al conte, per tractar-se de 2 hores de matraca. Qui m'ha caigut especialment bé ha estat la Sindhu Vee fent de la Mrs Phelps.

EN UN MOT: Embellida.

PAÍS:           GB, EUA.
INTERÈS:        BÉ.
RITME:          BÉ.
ELABORACIÓ:     BÉ.
TÈCNICA:        BÉ.
DENSITAT:       BÉ.
ORIGINALITAT:   MALAMENT.
INTÈRPRETS:     BÉ.
COMPRENSIÓ:     BÉ.

Perdoneu per la meva ignorància!